El blog de l'Oriol Vaquer

Capitalisme caníbal

noreply@blogger.com (Oriol Vaquer) — Tue, 23 Sep 2008 15:56:00 +0000

Ara que estavem vivint la gran època de resorguiment del liberalisme, ara que semblava que el món estava governat per la lògica neocon, per un abandonament definitiu de l'estat del benestar en favor del capitalisme, de les empreses privades i de la única llei que era la que marcava el mercat lliure. És ara quan una administració americana, paradigme del liberalisme, es dedica a intervenir el el mercat, injectant diner públic per estabilitzar l'economia mundial, regulant els mercats financers i controlant les borses d'arreu del món.
Sembla que estem assistint al clar fracàs del liberalisme salvatge. A partir d'ara, la política financera de les empreses serà molt més continguda, i dubto qe algú sigui tant burro de tornar a jugar uan ruleta russa com les hipotèques subprime. Perquè amb la ruleta russa, una vegada pots tenir sort, i dues, i tres, però arriba un moment que el carregador s'acaba, i llavors et toca segur.
Ara és divertit veure el socialisme de mercat en la meca del liberalisme, és divertit veure com acaben aplicant les formules econòmiques de les quals abobinen.

El triomf del ciclisme

noreply@blogger.com (Oriol Vaquer) — Mon, 28 Jul 2008 18:29:00 +0000

Carlos Sastre ha guanyat el Tour 2008. Aquesta és una gran notícia pel ciclisme, ja que ha guanyat algú per mèrits pròpis i sense cap sombra sobre ell. Els últims dos anys, amb les victòries de Pereiro i Contador per la desqualificació per dopatge dels líders de la cursa, no hi havia massa motius per celebrar-ho. Aquest any, amb la desqualificació d'algú tant destacat com Ricardo Ricco, tornava a plan ejar el fantasma del doping per sobre el Tour i el ciclisme en general. Per això dic que és bop que hagi guanyat un corredor com Carlos Sastre, algú amb molta humilitat i que ha treballat sempre dins els seus equips i que ha aconseguit la recompensa a tota una gran trajectòria.
Ara el que cal definitivament al ciclisme és que s'acabi amb la disputa que hi ha entre ASO, la societat que gestiona el Tour i que ara ha comprat els drets de la Vuelta, i la Unió Ciclista Internacional. Quan aquests dos organismes deixin estar les seves picabaralles i es posin a treballar pel bé del ciclisme, serà quan s'aconseguirà tornar a dignificar el ciclisme, les tres grans voltes Tour, Vuelta i Giro, i poder tornar a disfrutar d'aquestes tardes d'estiu davant la televisió veient una gent esforçant-se al màxim

Visca, visca, visca, Catalunya socialista!!

noreply@blogger.com (Oriol Vaquer) — Sun, 20 Jul 2008 19:34:00 +0000

Aquest cap de setmana el PSC hem celebrat el nostrs 11è Congrés a Barcelona. Ha estat un congrés tranquil, sobretot comparant-lo amb la resta de congressos polítics que hem tingut darrerament. En el nostre congrés hem parlat de política socialista, de com aplicar el nostre ideal a les necessitats canviants de la societat. Mentre els altres partits s'han dedicat a parlar de noms, d'estructuració interna, i de veure qui era més sobiranista o independentista, els socialistes catalans hem hem dedicat a analitzar la societat catalana, mirar quins són els problemes que tenim i buscar les solucions des d'un punt de vista catalanista i d'esquerres.
En un partit on governen pràcticament tot arreu, els ajuntaments de les principals ciutats i d'altres pobles petits repertits per la geografia catalana, tres de les quatre diputacions, moltíssims consells comarcals, la Generalitat, i fem una aportació importantíssima al govern de l'Estat, que hem experimentat un fort increment tant de militància, com d'implantació territorial, com de suport electoral és difícil qüestionar la direcció. Per això l'informe de gestió es va aprovar per unanimitat. Podría semblar exagerat, potser a l'estil de partits comunistes totalitaristes de l'est d'Europa en l'època del mur de Berlin o de la Xina (generalment ho anomenem "a la bulgara"), però crec que era el sentiment de tots els i les delegades que estavem allà fer una demostració de força interna i d'autoestima, sobretot per no voler repetir les imatges vistes als congressos dels altes partits. Una voluntat d'expressar unitat, i que els diversos corrents que hi ha dins la família socialista arreglem les nostres diferències amb el debat serè i pausat d'un congrés, i que dins l'executiva podem integrar sense cap problema qualsevol de les sensibilitats del partit.
D'aquest congrés surt un PSC renovat amb el catalanisme progressista i federalista, amb voluntat de continuar treballant per la millora de l'autogovern de Catalunya i una implicació en la modernització d'Espanya i d'Europa en una relació federal i fraternal. Una aposta per la cohesió territorial a Catalunya, per la necessitat d'ajudar-nos entre territoris, per la implantació d'infraestructures que ho facin possible, com els temes de l'aigua i l'energia, contraposant el "aquí no", que també utilitzen partits de govern, amb un "així sí" que ens integri a tots i ens faci copartíceps de les decisions. I donar un nou impuls al PSC aportant gent nova, més joves (conjuntament amb el conveni firmat amb la JSC), més gent gran activa, més immigrants, altres sectors de la població i amb noves formes de comunicació i participació. I sobretot uns principis renovats per saber perfectament qui som i què volem.
Ha estat un congrés una mica extrany, on el divendres al matí van intervenir Joan Rossell, Joan Caball, Josep Mª Álvarez, Joan Coscubiela, Joan Ridao, Jordi Miralles i Jordi Guillot. A vegades em preguntava on estava, ja que no em coicidia amb un congrés del PSC. I el diumenge, quan em començat a cridar "Patxi Lehendakari"en suport del company secretari general del PSE Patxi López. Però sobretot que ha sobtat més han estat les activitats lúdiques montades al voltant del Palau de Congressos per dinamitzar els delegats i delegades. Bé, a servit sobretot per fer més vincles entre nosaltres, que a vegades tabé és bo coneixes altres companys i companyes d'arreu de Catalunya que compartin un mateix projecte.
Finalment m'agradaria destacar l'elecció d'Isidre Molas com a president del partit, un històric del socialisme català i un gran entès en la matèria, que ha escrit molts libres parlant-ne. El càrrec de presidnet és un càrrec honorífic, i que l'ocupi una persona com l'Isidre Molas és un reconeixement a tota una vida dedicada al socialisme.
També m'agradaria destacar la incorporació a l'executiva d'una dona jove, la Jordina Freixanet, la Primera Secretaria de la JSC de les Terres de LLeida. Estic segur que ho farà molt bé perquè tot i al seva joventut, és molt capaç. I és un plus de regeneració dins l'executiva nacional, l'alenada d'aire fresc que reclamavem.

Una alenada jove pel PSC

noreply@blogger.com (Oriol Vaquer) — Sat, 19 Jul 2008 14:49:00 +0000

Avui la JSC ha firmat un conveni amb el PSC en el marc del XIè Congrés per permetre la doble militància entre les dues organitzacións. Això es traduïrà amb un increment de més de 200 militants joves nous al PSC, una alenada d'aire fresc en aquest congrés que vol el principal partit de Catalunya que sigui una renovació per permetre la obertura cap a nous segments de la població.

Amb més joves el PSC agafa la vitalitat i el sentit crític que aporta la joventut, a més d'incorporar els canvis que es produeixen constantment a la nostra societat. També és una bona oportunitat per a la JSC ja que les seves idees es posaran en pràctica dins el partit que domina la majoria dels ajuntaments de Catalunya, a més de la Generalitat i de tenir un pes específic en el govern de l'Estat. Les polítiques de joventut que hem estat debatent dins la JSC en els nostres congresos i conferències nacionals ara tenen un mitjà per poder arribar a realitzar-se i poder solucionar els problemes de la joventut, la seva emancipació i uqe puguin ser utils a la societat.

Rendit a la pèrfida Telefonica

noreply@blogger.com (Oriol Vaquer) — Sun, 13 Jul 2008 18:49:00 +0000

Des d'aquesta setmana ja disposo d'internet a casa meva. Aquest és un dels motius pels quals he tingut una activitat tant baixa des de decembre, quan en vaig emancipar. Fins ara havia estat anat a casa els meus pares a utilitzar internet, i feia que no dispongues de temps efectiu per dedicar-me al blog. Espero que a partir d'ara això canvii.
El que em sap més greu és que la conexió que he hagut d'agafar ha estat la de Telefonica, ja que les altres companyies no em podien assegurar un bon funcionament, o si me l'oferien, igualment havia de pagar la quota de línia a Telefonica i a un preu molt més alt. Com que visc a un poble de 10.000 habitants, les companyies de telecomunicacions no veuen rendible desplagar les seves pròpies xarxes pel territori, i ja no parlem de cable de fibra òptica. I segurament encara he de donar gràcies de poder disposar d'ADSL de 3 Mb, ja que suposo que molts punts de la geografia catalana no disposen ni d'això.
I amb tot, jo em pregunto de que serveix tenir un mercat de les telecomunicacions "liberalitzat", si continuem tenin un monopoli de facto, ja que la propietat de les línies continuen essent de qui va ser en el seu dia el monopoli estatal.
El govern del PP va privatitzar una companyia estatal venent-la als seus amics (recordem al sr. Vilallonga, company de pupitre del sr. Aznar, ara més recentment el fitxatge del sr. Zaplana quan les coses anaven maldades en el partit) i van anunicar a bombo i plateret que això significava una gran avantatge pel condsumidor i una rebaixa dels preus gràcies a la competència. Avui veiem que tot allò només van ser paraules molt boniques però mancades d'efectivitat.
Els polítics liberals argumenten que la millor forma d'aconseguir creixement és donar llibertat d'elecció a les persones, i que per tant l'estat no ha d'intervenir en el mercat. Per això tiren endevant el que anomenen liberalitzacions de mercats, com el de les telecomunicacions o el de l'energia. Deixen en mans del mercat la política d'industrialització del país, on només imperen criteris economicistes, i en cap cas de justicia social ni redistribució de la riquesa. Així s'asseguren els polítics de dretes, amb la connivència dels poders econòmics, que les classes treballadores no disposin de l'accés a la tecnologia necessària per poder-se desenvolupar en la societat de la informació, degut al seu preu abussiu. I que a més provoquen una desestructuració territorial al fer que les zones menys densament poblades no disponin a vegades ni tant sols dels mínims necessaris.
Una política d'esquerres el que ha de fer és garantir que tothom tingui accés a la informació per evitar tenir analfabets tecnològics. A principi del segle XX les cases del poble es dedicaven a instruir els obrers alfabetitzant-los perque es poguessin defensar davant de la patronal. Ara al segle XXI el que cal és que no perdem al oportunitat que tenim de disposar de la informació per elaborar la nostra pròpia visió del món i saber en tot moment què es mou al nostre voltant. Si per llei no es pot obligar a les empreses a prestar aquest servei, el que han de fer les administracions és ser garants per a la ciutadania de la igualtat d'oportunitats. Només si les xarxes de telecomunicacions són públiques, l'accés a la informació estarà garantit per tothom. I alhora, les empreses que utilitzin aquestes xarxes estaran obligades a oferir un servei de qualitat als consumidors, sinó se li rescindeix el contracte i entra una nova empresa.
És així com considero que acabariem amb la llarga llista de denúncies que acumula el sector de les telecomunicacions i garantir alhora l'accés per a tothom i la llibertat d'informació.

Un any perdut

noreply@blogger.com (Oriol Vaquer) — Mon, 16 Jun 2008 18:28:00 +0000

L'altre dia vam coneixer la noticia que la Generalitat ha rebutjat la proposta de l'actual equip de govern d'Argentona d'ubicar una escola municipal al Turó de Sant Sebastià. No s'accepta destrossar un pulmó del poble per canviar-ho per zones que ja son verdes.
Això demostra la poca rigorositat amb la qual el regidor d'Urbanisme, l'egòlatra Xavier Collet, va voler imposar, o persuadir de la millor manera possible, que el que havia pensat l'anterior equip de govern era dolent i que ell ens portaria la redempció a través de la consulta popular. La única cosa que volia era un cop d'efecte cap als seus seguidors, cap a qui l'havia empès al capdavant de la Plataforma en Defensa del Centre Històric i també com a número 2 de la candidatura de Tots per Argentona.
Es va obsessionar amb fer una consulta popular fos com fos, i afectés a qui afectés. La primera opció que va tenir la va aprofitar. Ja vaig denunciar la inutilitat d'aquella pantomima. Ara la Generalitat ens dona la raó quan argumenta moltes de les objeccions que es van anar plantejant en les reunions preparatòries per escollir la millor ubicació de l'escola. Però clar, com que llavors ho deia jo, que era un memebre d'un partit de l'oposició, es pensava que només hi anava per tocar la pera i rebentar les idees dels altres (cree el ladrón que todos son de su condicion). Ara els tècnics d'urbanisme de la Generalitat ens han donat la raó amb els mateixos motius pels quals consideraven que aquella no era una bona ubicació. Però el pitjor de tot és que el regidor encara treu pit, i desafia la Generalitat, sense entendre, sense capacitat per entendre degut a la seva ofuscació, que la decisió última en matèria d'urbanisme no la té el municipi, sinó el Departament de Política Territorial. I responent a la oposició que abans érem equip de govern, quan li recriminem la forma d'actuar, pràcticament com un nen petit dient allò de "i tu més".
Així, doncs, en el tema de la ubicació de la nova escola ha estat un any perdut per la obstinació d'una sola persona. Pobra Argentona.

(La fotografia la vaig editar jo a partir d'una foto aèria d'Argentona, que em sembla que estava en l'informe tècnic que tenia l'ajuntament per estudiar la ubicació, posant-li la fletxa per indicar la localització exacte del bosquet del Turó de Sant Sebastià. Es veu que Radio Argentona no tenen més imaginació)

Manifest JSC Dia Mundial del Medi Ambient

noreply@blogger.com (Oriol Vaquer) — Wed, 04 Jun 2008 17:51:00 +0000

Darrerament, la vida política està marcada per aspectes relacionats amb el medi ambient. Tant la sequera, com la pujada de preus del petroli i els carburants, i l’encariment dels aliments bàsics. Tot això està condicionat per l’estil de vida que portem a la societat occidental, un model econòmic i social que malbarata recursos i energies, i que no és gens sostenible.

Cal replantejar-nos com ens organitzem dins la societat, quin urbanisme volem, quina indústria, quina mobilitat, quina relació amb el nostre entorn més immediat i amb el conjunt del planeta. La JSC aposta per un desenvolupament sostenible, que faci possible el creixement econòmic que ens garanteixi un estat del benestar per tothom, però que alhora permeti que poguem deixar a les generacions futures un món on puguin viure.

Aquest és un plantejament que afecta molts dels aspectes de la nostra vida, no ho hem d’entendre només com una simplificació de missatge que únicament ens porta a postures d’extremisme ecologista que no tenen una aplicació real. Hem de ser conscients en quin món vivim, quines són les nostres possibilitats i les nostres limitacions, i quin és l’objectiu que volem assolir.

Una aposta decidida i seriosa per les energies renovables, les que necessitem en cada moment i en cada lloc concret segons els criteris tècnics. Una nova cultura de l’aigua, lligada a un model urbanístic més compacte i d’acord amb la climatologia del nostre país, i la modernització de l’agricultura. Un impuls del transport públic de qualitat, fent-lo arribar cada cop a més indrets del territori per no dependre tant del vehicle privat, qui en té.

La JSC volem formar part del canvi de models per aconseguir un creixement sostenible, un progrés ambiental que serveixi de motor de la societat del segle XXI.

I a mi, qui em paga el gasoil?

noreply@blogger.com (Oriol Vaquer) — Tue, 27 May 2008 17:46:00 +0000

Els pescadors estan fent vaga per protestar pel preu del carburant. Al·leguen que amb els preus que han de pagar no els surt a compte sortir a la mar. Per això demanen ajudes a l'administració per pagar el gasoil a 45 cèntims el litre, enlloc dels 75 actuals (jo ahir vaig anar a omplir el dipòsit i el vaig pagar a 1,31 €, practicament el doble que els pescadors)
Fa un parell d'anys, hi ha haver una altre vaga de pescadors on ja van aconseguir una reducció dels preus dels carburants. Aquesta reducció anava a costa dels impostos que es paguen dins el preu dels carburants. Com ja es va criticar molt llavors i s'ha vist ara, no era la solució més adient.
Perquè els pescadors o pagesos han de pagar un preu molt per sota de la resta de la societat? Ja estic d'acord que tinguin rebaixes pel fet de ser una part molt fonamental de les seves despeses, però el que no hem d'anar fent és subvencionar sectors de la societat que no es modernitzen, només viuen de les quotes i d'altres subvencions de la UE.
Altres sectors de la indústria també estan afectats per la pujada del preu del petroli, del metall, el gas, l'electricitat, i no es dediquen a fer vagues per pidolar i fer el ploramiques. No me'n surto, que el govern em solucioni el problema. I d'aquí a poc s'hi afegiran els transportistes.
El que cal a sector primari, tant pescadors com pagesos o ramaders són canvis estructurals
en la forma de treballar. És com el tema de l'aigua, mentre els regants del canal d'Urgell reguen per inundació, diuen que som els altres que malgastem l'aigua. També el que ens cal és no dependre tant del petroli i els seus derivats. Però això encara és més difícil de fer en una època de desacceleració econòmica, on molts impostos estan baixant la recaudació i els pocs recursos segurs de les administracions, com els impostos sobre els carburants, són un valor molt preuat.
No estic gens d'acord amb aquesta forma d'actuar que tenen els pescadors. Per sort, sembla que el govern no els seguirà el joc, tampoc crec que poguessin, i hi ha diverses confraries que no segueixen la vaga.
La solidaritat s'exerceix de gust quan es veu que l'altre correspon, que intenta posar solucions, no quan senzillament demana almoina. I el que no pot comportar mai la solidaritat i al redistribució de la riquesa i els recursos són els privilegis.

Correfoc Mil·lenari

noreply@blogger.com (Oriol Vaquer) — Mon, 26 May 2008 16:44:00 +0000

El passat dissabte, els Diables d'Argentona vam assistir al Correfoc Mil·lenari de Canovelles (Vallès Oriental), on 1000 diables ens vam encendre alhora per celebrar els mil anys de la població vallesana.
Va ser una experiència molt bona, amb més de 50 colles i molts quilos de pólvora.

Salut i Foc!!

Posicionament de la JSC respecte la sequera

noreply@blogger.com (Oriol Vaquer) — Wed, 23 Apr 2008 20:39:00 +0000

Aquest dies estem vivint un conflicte territorial dins de Catalunya com a conseqüència de les solucions adoptades pels governs central i català per resoldre la problemàtica de la sequera.

La decisió final d’aprofitar temporalment l’aigua dels regants del minitransvasament de l’Ebre al camp de Tarragona ha fet que es torni a activar la Plataforma en Defensa de l’Ebre per denunciar el que consideren una traïció dels partits que conformen el Govern d’Entesa cap a la gent de les terres de l’Ebre i una vulneració del compromís per l’Ebre i dels postulats de la Nova Cultura de l’Aigua.

Des de la Joventut Socialista de Catalunya volem felicitar al govern de la Generalitat per haver trobat una solució per evitar les possibles restriccions d’aigua de la tardor d’enguany.

Creiem que la solució adoptada no vulnera en cap moment cap dels principis que vam defensar els socialistes catalans en contra del PHN que proposava el govern del PP amb el suport de CiU. Enfront del transvasament permanent de 1050 hm³/any, la Generalitat parla d’arribar a no més de 50 hm³ de manera temporal aquesta tardor si no es millora l’estat dels embassaments de les conques interiors.

Aquest aprofitament de l’aigua que actualment no s’utilitza per part dels regants del camp de Tarragona és fruit d’un treball profund per millorar els sistemes de regadiu. Això ja és un objectiu assolit de la Nova Cultura de l’Aigua, l’optimització dels recursos hídrics millorant-ne la seva aplicació. Hauria de ser un motiu d’orgull per part de tota la ciutadania.

Neguem el terme “transvasament” pel fet que amb aquesta solució no s’afecta per res el cabal actual del riu Ebre, ni es donen nous drets d’ús de l’aigua. Tampoc no és una interconnexió de xarxes pel seu caràcter temporal i perquè no és una infraestructura bidireccional. I tampoc creiem que el transvasament d’aigua del Roine sigui factible, primer pel temps, és una obra a mig termini, i segon per la dependència d’un altre estat com és França.

Des de la JSC continuem defensant una Nova Cultura de l’Aigua. Tot això requereix un replantejament de la nostra forma de vida i de la nostra estructuració de la societat. Un replantejament de l’urbanisme, la indústria, l’agricultura i la gestió dels recursos naturals. Però això ho volem fer amb un debat seriós i profund, sense dogmatismes ni estridències, i defugint-ne en tot moment l’oportunitat política, sinó mirar en tot moment pel bé del conjunt de les persones que integren la societat i per la cohesió de tot el territori.

Aquestes són unes solucions temporals per una situació conjuntural concreta. Hem de treballar per aconseguir no tornar a estar en una situació similar i que les solucions siguin estructurals i amb una filosofia a seguir clara: l’aigua és un bé escàs i cal fer-ne un ús responsable.

Oriol Vaquer

Secretari Nacional de la Joventut Socialista de Catalunya

El perill de la radicalitat i el dogmatisme

noreply@blogger.com (Oriol Vaquer) — Thu, 17 Apr 2008 17:15:00 +0000

Aquests dies estem veient, al voltant de tot el conflicte per l'aportació d'aigua de l'Ebre a la zona metropolitana de Barcelona, lo perillós que és agafar en política una idea radical i portar-la fins l'últim extrem.
Un partit com ICV, que es declara ecologista i totalment contrari als transvasaments, ara que té responsabilitats de govern, i unes responsabilitats que precisament van reclamar per ser-ne els principals valedors, ha de gestionar els recursos existents i es troba en la paradoxa d'haver de fer allò que ha combatut amb tanta fermesa.
Avui hem vist com els dirigents de la formació ecosocialista a les terres de l'Ebre han demanat d'abandonar el govern si s'executa l'obra que permetrà portar l'aigua del minitransvasament de l'Ebre a Barcelona. Clar, si s'és radical i dogmàtic, això és el més sensat que poden fer. Però el problema rau aquí, en la radicalitat i el dogmatisme. Tot és o blanc o negre. No hi ha matisos, no hi ha caben les argumentacions, no es poden buscar solucions alternatives als problemes. Si hem dit "No als transvasaments", res que porti a pensar en una acció transvasista és bona. Fins i tot podem arribar a l'absurd del joc de paraules que ens va estar marejant durant tants dies el conseller Baltasar.
Personalment crec que en cap moment es vulnera el Compromís per l'Ebre, i que s'ha explicat molt bé el que es vol fer i en quines condicions. Però amb el discurs que han utilitzat tant des de ICV com ERC, ara o s'han de menjar el gripau, com estan fent els republicans (per un cop amb una mica de coherència de partit de govern) o estan a tocar d'una crisi interna amb conseqüències del tot imprevisibles.

Per les presons de Franco

noreply@blogger.com (Oriol Vaquer) — Mon, 14 Apr 2008 17:07:00 +0000

Ahir diumenge vaig assistir a la presentació del llibre Per les presons de Franco. Memòries d'un pres de la postguerra 1936-1945 de Tàrio Rubio, un combatent de la República que va patir en la pròpia carn la repressió del règim franquista just acabada la guerra. En aquest llibre ens narra el seu periple per diversos camps de concentració, presons i camps de treballs forçats com van ser "El valle de los caídos", on ell va estar.
En Tàrio, fill adoptiu d'Argentona, on ha viscut més de 30 anys, ha estat un lluitador per la recuperació de la memòria històrica, dignificant el record dels combatents republicans i dels represaliats. També ha fet moltes campanyes, tant a diversos ajuntaments, com a la Generalitat o al Govern Espanyol per eliminar la simbologia franquista i per explicar a les generacions que no vam viure el conflicte què és el que va passar i qui en van ser els seus autors.
Actualment, la seva lluita està centrada a recuperar de l'oblit els llocs que van servir de camps de concentració dels presoners de guerra republicans. Diu que només queden dues persones que van treballar al "Valle de los Caídos", i que no vol que el seu record es perdi per sempre, ni que aquells que van morir de gana, de fred, de malalties o senzillament assassinats pel feixisme caiguin en l'oblit. La seva lluita constant és per la recuperació de la memòria històrica, de la dignitat dels que van morir defensant uns ideals de llibertat.

Tradició versus Cultura

noreply@blogger.com (Oriol Vaquer) — Mon, 11 Feb 2008 19:40:00 +0000

El passat divendres vaig assistir com a representant del PSC a la tertúlia de Radio Argentona, on tractàvem la temàtica de les polítiques culturals, què opinava cada grup municipal de com han de ser les polítiques que en matèria de cultura ha de portar a terme el nostre ajuntament.
Sobta el fet que partits que en principi són uns gran defensors de la cultura, especialment la tradicional catalana, com ara ERC, no tingués ningú que els representés. Altres partits seguint amb la seva tònica, com Agrupació Argentona, que pocs cops hi ha anat, o el PP, que em sembla que no hi ha anat mai.
Pel que es va poder veure, aquest equip de govern no té cap intenció de fer polítiques culturals. Que les entitats facin actes, i ja els pagaran alguna cosa. I per descomptat, el que han de ser són entitats de cultura tradicional. Nosaltres defensem que la cultura ha de ser popular, ha de sortir del poble, i per això s'ha de donar mitjans a les entitats per poder desenvolupar la seva tasca, però també s'ha de crear un clima per tal que sorgeixin més entitats i grups de gent disposada a realitzar manifestacions cultural de qualsevol tipus. Com més cultura hi hagi, més gent estarà disposada a fer cultura, i això és una forma molt importat i positiva de cohesionar la societat. En aquest sentit, des de l'anterior equip de govern vam apostar per la Sala com un equipament que permetés desenvolupar sinergies per dinamitzar la vida cultural de la vila. La cultura ha de ser plural. I si aconseguim que Argentona sigui un referent cultural del Maresme, de la regió de Barcelona, de Catalunya, serà quan la cultura popular brollarà de qualsevol racó del poble. Si només esprem que les entitats del poble hagin de moure's per tenir cultura, anem arreglats.
Si aquest equip de govern decideix retallar el pressupost en cultura i esperar que sigui la societat civil qui tiri del carro sense cap mena d'incentiu, al final la cultura al nostre poble es morirà d'esgotament i cansament. No pot ser que es digui que una temporada de teatre, música i dansa com la que tenim només serveix per gastar diners i per quatre intel·lectuals, i que en canvi s'ha de potenciar que les entitats facin moltes coses, això sí, que ho pensin i s'esforcin sense que a l'ajuntament li suposi un gran trasbals. Si aquest és el govern que ha d'estar al servei del poble, ho tenen molt mal entès.

Quan un català va conquerir el món

noreply@blogger.com (Oriol Vaquer) — Wed, 06 Feb 2008 20:38:00 +0000

No calen més paraules

Desafecció política

noreply@blogger.com (Oriol Vaquer) — Sun, 03 Feb 2008 20:37:00 +0000

Una forma de recuperar la confiança de la gent en la política és que vegin que les seves propostes són escoltades, i que abans de fer cap acció, es pregunti a la ciutadania què en pensa. Aquí hi jurarà un paper en el futur més immediat la democràcia partipativa, també dita la democràcia 2.0. La base d'aquest canvi és la participació en el procés d'elaboració de les propostes i els projectes polítics, no només la simple votació d'unes propostes donades. Molts hi estem treballant amb voluntat d'aconseguir obtenir resultats satisfactoris d'aquests processos, mentre d'altres s'omplen la boca amb molt bones paraules però aplicant conceptes erronis de la democràcia participativa.

El ghetto ara es diu Gaza

noreply@blogger.com (Oriol Vaquer) — Thu, 24 Jan 2008 19:00:00 +0000

Diuen que qui de petit pateix abusos i maltractament, de gran serà amb molta probabilitat un abusador i maltractador. Això és el que els deu haver passat als israelians, que després de patir una de les barbàries més indignes i vergonyants de la història de la humanitat en els camps de concentració nazis, ara repeteixen el mateix esquema amb els palestins confinats a la franja de Gaza.Notícies com les que portem massa temps veient, i les informacions que ens arriben des d'aquest punt del pròxim orient ens demostren que l'actuació de l'estat d'Israel és totalment feixista, dictatorial i contraria a qualsevol de les directrius de la ONU, dels drets humans i la convenció de Ginebra. És vergonyós com la comunitat internacional no fa res per castigar un estat terrorista, que comet constantment crims de guerra i contra la humanitat, que se'l pot acusar de genocidi, que no respecte les resolucions del consell de seguretat de les Nacions Unides, que des de fa més de 40 anys ocupa territoris de països extrangers on sotmet la població a vexacions i humiliacions, que mata els seus rivals polítics amb la força del seu exèrcit.
Ja és hora que d'acabar amb aquesta barbàrie, amb l'espiral de violència que només condueix a més violència. Que els jueus sofrissin l'holocaust no justifica, de cap de les maneres, l'holocaust que estant infringint al poble palestí. L'excusa de l'antisemitisme és un insult veient com actuen. Altres països, per menys han rebut represàlies militars, impulsades per Consell de seguretat de l'ONU.
Ara ells són Goliat. Ara ells apliquen les mateixes tècniques que els nazis al ghetto de Varsòvia o Cracòvia. Ara, el ghetto és Gaza, i els jueus ja no són les víctimes, sinó els botxins.

La Catalunya optimista

noreply@blogger.com (Oriol Vaquer) — Sun, 20 Jan 2008 18:23:00 +0000

Avui, al pavelló de la Vall d'Hebron, hi ha hagut un míting dels socialistes catalans amb la col·laboració del company Felipe González i la intervenció del president de la Generalitat José Montilla i la candidat per Barcelona Carme Chacón.
En aquest míting, ha quedat molt clara una cosa, i és que la única opció que té Catalunya per seguir tirant endavant és una victòria el proper 9 de març de José Luís Rodríguez Zapatero a Espanya i el PSC a Catalunya.
Uns diuen que són l'essència de la defensa de Catalunya, però que estan disposats a fer president Rajoy. I està clar que votar Zapatero i votar Rajoy mai es pot considerar que sigui el mateix.
Hi ha dues alternatives de governar:

Divisió o Cohesió
Conservador o Progressista
Bel·licista o Pacifista
Mentida o Compromís
Ràdio de l'odi o Llibertat d'expressió
Contra Catalunya o Amb Catalunya
Passat o Futur
Pessimisme o Optimisme

El proper 9 de març, els catalans decidim quin futur volem, i la única persona que pot fer-ho possible és Zapatero

Polseguera, la truja de foc

noreply@blogger.com (Oriol Vaquer) — Sun, 13 Jan 2008 16:25:00 +0000

El passat 12 de gener la colla de Diables d'Argentona vam batejar la nova bèstia de foc, una truja anomenada Polseguera. El bateig va tenir lloc a la plaça de l'Església, rememorant la llegenda dels repicatruges, fet pel qual es va triar fer una truja, i que el nom evoqui la llegenda. Va tenir de padrins el Brolla, un senglar de Cabrils, i la Porca del barri de Sant Antoni de Barcelona.

I ara què?

noreply@blogger.com (Oriol Vaquer) — Sun, 02 Dec 2007 12:59:00 +0000

Després de l'èxit de la manifestació del 1-D, el que cal és reflexionar sobre quines conseqüències polítiques se'n deriven, i aquí tornem a barrejar coses com ja s'ha vist en la manifestació.
Segons el manifest de la organització, la Plataforma pel Dret a Decidir, aquesta manifestació reclamava el traspàs de Rodalies de Renfe a la Generalitat, cosa que es farà efectiva en aquest 2008. També reclamaven la publicació de les balances fiscals i un nou sistema de finançament, en el qual s'està treballant en el marc del nou Estatut. Les balances fiscals serveixen per definir aquest nou sistema de finançament, i ens hem de posar d'acord amb quin volem que sigui el model de calcular-se, ja que no és una ciència exacte i subjecte a interpretacions. I finalment reclamen la recaptació de tots el impostos que es paguen a Catalunya, i això ja no és un "nou sistema de finançament", això és el concert econòmic.
En principi, amb bona part de les reivindicacions, els socialistes ens podríem haver adherit a la manifestació, ja que s'acosta molt a l'ideari federalista que nosaltres defensem. El problema ve quan veus la manifestació plena de banderes estelades i constantment hi ha crits a favor de la independència de Catalunya. S'han barrejat massa les coses en aquesta manifestació per part de tots, ja que sense voler fer explícitament una manifestació independentista, es trien altres lemes ambigus que donen peu a múltiples interpretacions. I la politització que se n'ha fe l'ha acabat de desvirtuar del tot.
Segons CiU, és una demostració de la feblesa del govern català, i s'han de convocar eleccions anticipades. Fa gràcia pensar que ells van votar el nou Estatut amb el seu sistema de finançament, fa gràcia pensar en el pacte del Majestic, quan van pactar amb el PP i van permetre l'abandó de la xarxa ferroviària de Rodalies, fa gràcia pensar en els 23 anys de govern de Pujol i del "peix al cove", que ens ha portat a aquesta situació. Quanta hipocresia.
Segons ERC i les CUP, la solució és la independència. No s'adiu massa amb el reclamat a la capçalera de la manifestació i el seu manifest. Aquí van fer la seva pròpia manifestació aprofitant una altra manifestació, i a veure qui era més independentista que l'altre.
Segons IC-V-EUiA, s'ha de deixar d'invertir en l'AVE i invertir Rodalies i altres transports públics. Els únics que defensaven el lema de la manifestació.
Cadascú fa la seva lectura. Cadascú hi va anar per defensar els seus propis interessos, i tota la gent que hi va anar, per tots aquests diferents motius i altres, reclamaran una solució final diferent. El proper mes de març hi ha eleccions a les Corts Generals. Una bona oportunitat per la ciutadania de Catalunya per exercir el nostre dret a decidir. I segur que no es farà una candidatura unitària per defensar-nos i parlar amb un a sola veu per decidir tant les infraestructures com el model de país que volem. Tothom ja ha dissenyat la seva estratègia electoral, i la manifestació d'ahir n'és un capítol més.

Catalunya 2010: infraestructures, habitatge i convivència

noreply@blogger.com (Oriol Vaquer) — Tue, 27 Nov 2007 19:04:00 +0000

El passat cap de setmana el PSC vam celebrar a Girona la nostra VI Conferència Nacional, amb el lema "Catalunya 2010: infraestructures, habitatge i convivència".
En aquesta conferència els i les socialistes catalans vam decidir quin volem que sigui el nostre model de país, articulant les nostres infraestructures, i com volem que visqui la gent, parlant d'habitatge i de la convivència en un món globalitzat amb gran barreja cultural i ètnica. Tot això es glossa una la resolució política aprovada per unanimitat que expressa el nostre sentiment i que diu cap on volem anar. Podeu veure la resolució política aquí.
L'èxit de la conferència rau en el fet del gran debat intern que hem tingut les agrupacions i les sectorials del partit, el gran treball d'elaboració de la ponència marc i la voluntat clara i decidida de totes les persones que conformen el PSC per tal d'analitzar la societat sense prejudicis ni radicalismes, pensant en tot moment quin era la solució més adient per servir a tota la ciutadania. No hi ha res més improductiu que errar en la diagnosi. No volem entrar en el carnaval permanent de conceptes en el que cauen els nostres rivals polítics, que ara defensen el contrari que van fer abans, o que no toquen de peus a terra i no paren de fer brindis al sol. Per davant del dret a decidir, nosaltres interposem el deure que tenim com a govern de Catalunya i de la majoria del ajuntaments a treballar pel país, a fer, a servir, a transformar la societat per aconseguir el que en defineix com a socialistes: la llibertat, la igualtat i la justícia social.

Artur Mas, o la vanitat feta home

noreply@blogger.com (Oriol Vaquer) — Thu, 22 Nov 2007 18:25:00 +0000

El dimarts hi va haver la "tant esperada" conferència de refundació del catalanisme per part d'Artur Mas. No entraré a valorar el que va dir, no hi estic d'acord, no només perquè sigui d'un altre partit, sinó per concepció de com entenc la política i com es mou la societat.
El que sí que vull dir és que em sembla d'un grau de vanitat extrema, ratllant la megalomania, la pretensió d'un polític, sigui qui sigui, de voler "refundar" el catalanisme. La identitat d'un poble ni es refunda ni és patrimoni d'un partit, d'un corrent ideològic i menys d'una sola persona.
Els grans polítics, les grans personalitats, els referents, els líders no necessiten anar-ho dient, ni anar fent conferències explicant el seu ideari polític. Amb el dia a dia de les seves accions és quan la gent agafa com a referent una persona, i en fa del seu ideari un ideari propi. El carisma i el lideratge ni s'estudia nies pot practicar, és una cosa que te la donen els altres.
Ha de ser Artur Mas qui ens digui com hem de ser i pensar els catalans? Ni ell ni ningú, només faltaria. Entre tots i totes anirem fent aquest país, igual que tots els països es van fent pas a pas, lentament, amb les experiències personals de cadascú que juntes donen la seva personalitat.
Una etapa més en la seva estratègia dins el si de convergència, i intentant guanyar les eleccions del 2010, continnuant una campanya electoral que va començar el següent dia de les darreres eleccions catalanes. Això i res més que això ha estat aquesta conferència.

Vergonya del meu alcalde

noreply@blogger.com (Oriol Vaquer) — Mon, 19 Nov 2007 18:43:00 +0000

El passat dissabte vam assistir a un dels episodis més tristos de la història recent d'Argentona. El ple de pressupostos va servir per reafirmar-nos en la idea que teníem de la ineptitud de l'actual equip de govern. Vaig se l'únic argentoní que va ser capaç d'estar-me tot el ple veient aquell munt de despropòsits, del primer a l'últim.
No entraré ara en la valoració política (increment desmesurat a urbanisme i baixada important en política social, sobretot joventut, benestar social i ensenyament). El que em sembla molt greu és que la qualitat tècnica d'aquest pressupost és pèssima. L'equip de govern no para de dir que ells no en sabien, que la dinàmica de l'administració pública és molt feixuga i que el llenguatge està massa burocratitzat. I doncs què es pensaven? Que això de governar era només fer discursos? Hi ha molts organismes supramunicipals que fan cursos de política municipal, que preparen els regidors i regidores novells per que puguin desenvolupar la seva tasca amb èxit. A més, en e,l govern hi ha un partit com CiU, que segur que ha de tenir molta informació interna de les administracions públiques. Per tant, no em serveix aquest discurs si no volen aprendre. Que el propi alcalde digui en un ple que firma moltes coses que no sap què són ni què signifiquen, i es quedi tant panxo, demostra un grau de negligència tant gran que fa que senti vergonya de tenir un alcalde i un equip de govern com aquest.
Un regidor d'hisenda que li diuen que la recaptació de la taxa de la brossa està inflada un 50% i diu: "ah, doncs sí, tenen raó, ens ho haurem de mirar això". Que no s'ho ha mirat abans? Es clar, com que diu que l'informe de la Interventora de l'ajuntament no en fan cas. Si diuen que no en saben, com és que obvien les recomanacions tècniques de la gent que sí en sap?
Fins ara no m'agradava l'equip de govern, eren rivals polítics que haviem fet una campanya electoral contraria uns dels altres. Era una consideració política. Com a demòcrata que sóc, tinc lleialtat institucional i per mi, encara que jo no els hagués votat i volgués uns altre alcalde, el sr. Masó és el meu alcalde. Però el que no em pensava és que pogués arribar a sentir la vergonya que vaig sentir en el darrer ple.
Pobra Argentona, esperem que hi hagi llum a la sortida del túnel.

Com construím les nostres infraestructures?

noreply@blogger.com (Oriol Vaquer) — Tue, 23 Oct 2007 20:50:00 +0000

Ja fa temps que parlem d'infraestructures, i últimament encara més. Independentment del debat polític que gira entorn seu, el que m'ha preocupat molt és la qualitat de les grans obres públiques que es fan.
Com a enginyer, he estudiat el càlcul d'estructures, fonamentacions, instal·lacions, he tingut assignatures que m'han ensenyat a realitzar projectes constructius. Però això sempre és una teoria que s'ha de veure recolzada per un coneixement ampli de la realitat, un aprenentatge pràctic que permeti desenvolupar els projectes amb les màximes garanties possibles que és un bon projecte, amb solucions d'acord amb l'entorn on es desenvolupa, amb solucions factibles i de fàcil execució, o com a mínim realitzables, i que afectarà el menys possible les persones i activitats humanes del voltant.
He treballat durant un any i mig a l'aeroport de Girona en la direcció d'obra d'intervencions que es feien a l'aeroport per ampliar-lo. I he vist projectes i la forma com es porten a terme. Un dels principals problemes que veig en les obres de l'AVE al sud de Barcelona és que sembla que els enginyers que han dissenyat el projecte, o no hagin vist mai una obra, o hagin fet uns càlculs equivocats, o en els projectes primava més la part econòmica sense tenir en compte critèris tècnics. Sentia l'altre dia un representant del Col·legi de Geòlegs que deia que si es fessin uns estudis bons, un bon projecte i una execució de l'obra correcte, no hi hauria d'haver problemes. I ja veiem el que passa.
En aquest sentit, crec que els col·legis professionals, enginyers industrials, de camins, geòlegs, arquitectes,...haurien de vetllar pel bon desenvolupament de totes les seves feines, pressionant a l'administració pública i que exigeixi uns projectes pensats i amb sentit comú, que ja sabem que és el menys comú dels sentits.
És una feina que s'ha de fer des de molts fronts, públic, sector privat, però els col·legis professionals són els qui tenen més bon criteri alhora de demanar professionalitat en el redactat dels projectes d'infraestructures i una direcció facultativa en l'administració pública que permeti que els ciutadans i ciutadanes tinguem les infraestructures que ens mereixem.

3,5% de participació

noreply@blogger.com (Oriol Vaquer) — Mon, 08 Oct 2007 21:09:00 +0000

Ja hem vist com ha anat la votació per triar la ubicació del nou CEIP: un 3,5% de participació. I encara sort que ho van allargar més de 25 minuts. El més sorprenent és que en Xavier Collet ho defineix com un èxit!! Realment penós. Ho han fet tant malament com han sabut. Em pensava que portant tants anys parlant de participació, no farien el ridícul d'aquesta manera.
Per cert, hi van haver molts paperetes, entre un 20 i un 25%, que votaven 4 punts al Turó de Sant Sebastià i res als altres. Clarament era una consigna d'algú que volia que sortís aquesta ubicació fos com fos. D'això, entre altres coses, ens queixàvem nosaltres.
I la última reflexió que faig és pensar què hagués passat si l'anterior equip de govern hagués plantejat destrossar un bosc con el de Sant Sebastià. Un exemple més d'hipocresia.

Democràcia?, participativa?

noreply@blogger.com (Oriol Vaquer) — Fri, 21 Sep 2007 18:52:00 +0000

El pròxim dilluns es compleixen 100 dies de que Tots per Argenton a va accedir al govern de l'ajuntament d'Argentona. Així doncs, ja podem treure les primeres conclusions del seu mandat.
La conclusió més clara és que en cap moment tenien un programa clar ni sabien què volien fer dins l'ajuntament, i que han estat incomplint les promeses que havien fet. Amb el discurs del diàleg i una altra forma de fer política, després de més de 6 anys d'oposició i de crear un pseudoclima de crispació, van aconseguir desgastar el govern progressista fins fer que la gent hi perdés tota la confiança i posant-hi en contra molta altra gent que fins llavors eren bastant neutral.
Ara hem vist que allò que deien que la política havia de ser més altruista només serveix per pujar-se el sou. Deien que no volien trinxar el territori, però suspenen el POUM perquè sí i després no actuen contundentment contra les il·legalitats urbanístiques. Deien que feien una aposta molt forta a favor del barri de Sant Miquel del Cros i no saben pràcticament ni que s'havia demanat la Llei de barris. Deien que volien Can Doro com espai públic, declaren la mina com a Bé Cultural d'Interès Local, però encara no saben què hi volen fer ni què hi podran fer, ja que l'afectació també és per l'equip de govern.
Però la gota que fa vesar el got és la concepció sui generis que tenen de la democràcia participativa que tant defensaven. Anuncien a bombo i plateret que els argentonins i argentonines podrem decidir amb una consulta popular on posar la nova escola. De moment ja portem tres reunions eternes del consell d'urbanisme, on cada cop bé menys gent, i pitjor, poquíssims pares i mares que ha de portar les criatures a l'escola. I d'aquí 15 dies farem una votació que ni ells sabien com fer-la, i que sort que estàvem per allà per defensar una miqueta la democràcia i unes regles del jocs ben definides. I per acabar-ho d'adobar, com a resposta a una pregunta del Grup Municipal Socialista a l'últim ple municipal, l'alcalde Pep Masó fa unes declaracions a Radio Argentona, el passat dijous, diu que només faran consultes populars quan el govern no tingui clar un tema, però que amb altres que ells tinguin una idea definida, el govern farà el que cregui convenient. Ves per on, el que va fer l'anterior equip de govern amb Can Doro i que TxA tant va criticar.
Crec que el nivell d'hipocresia i de cinisme és tal que espero que la gent se n'adoni ràpidament de a qui ha votat.