El bloc de l'Oriol Vaquer

Primer cal parlar de projectes, les persones ja vindran

2011-06-13T18:23:00.000+02:00

Aquest matí he llegit la notícia que el PSC sondeja Àngel Ros per ser el proper candidat a la presidència de la Generalitat. Per mi és un error començar a definir el congrés a partir de les persones, i no a partir dels projectes. Crec que l'actual cúpula dirigent del partit encara no ha entès res dels que ens ha passat. Actuacions com aquestes són els que precisament ens allunyen de la població, les reivindicacions del moviment del 15M es queixen molt explícitament dels polítics que s'ho fan tot entre ells sols. A més, hi ha totes les plataformes de militants de base com #Congresdesdebaix, MésPSC i 15-M Socialista que reclamen, en una carta oberta al consellers i conselleres nacionals, un congrés ampli per poder debatre en profunditat quin és el partit que volem en el futur. Si abans de començar el congrés ja estan tots els càrrecs repartits, continuarem actuant com fins ara, i això és el que ens ha portat a les derrotes del 28N i el 22M.
Recordem que el congrés del PSC debat primer les ponències política i d'organització, i que després, en funció del què s'ha decidit, s'escull l'executiva nacional que millor pot defensar els ideals acordats pels delegats i delegades que representen a tota la militància. Fem-ho realitat!
Que hi hagi contactes entre les persones que aspiren a liderar el partit és normal, i necessari, ja que el que ens caldrà és unitat. A més, qui sigui designat Primer/a Secretari/a serà qui tindrà més possibilitats de ser candidat/a a la presidència de la Generalitat, però això s'haurà de decidir en unes primàries reals obertes a tota la ciutadania d'esquerres, amb més d'una candidatura i un debat profund. I si acabem tenint bicefàlia, doncs benvinguda sigui si això és el que s'ha decidit democràticament. En aquest sentit crec que hem de tenir molt en compte les primàries del Parti Socialiste francès i com s'han organitzat. Han tingut un lideratge, cada cop més fort, de la Martine Aubry els últims anys. Però en tots els sondejos, altres candidats socialistes, com Dominique Strauss-Khan (ara ja sense opcions) o François Hollande, estan per sobre en intenció de vot i possibilitats de guanyar a Nicolas Sarkozy a les presidencials de 2012. I ningú s'esquinça les vestidures.
Hem d'anar pas a pas. Aquest dissabte tenim el Consell Nacional, i segurament es farà pública la ponència marc del congrés. A la tardor farem el congrés i escollirem la nova executiva, que necessitem que tingui un lideratge fort. I per les eleccions catalanes ens queden 3 anys de treball. Picar molta pedra és el que ens toca.

Més que el "Què" i el "Qui", la clau és "Com"

2011-05-30T17:54:00.000+02:00

Fa una setmana va sorgir a la xarxa el moviment #congresdesdebaix per part d'un grup de militants del PSC per reclamar un congrés a partir de la base, on la veu de la militància sigui escoltada.
Des del primer moment em vaig afegir al moviment, ja que coneixia bé alguns dels promotors, i això és el que em donava la confiança en el discurs. Un discurs d'indignació pels resultats electorals, tant del 28-N com com el 22M. I sobretot, veure que la resposta de l'actual executiva nacional no s'adeia amb l'anàlisi que fèiem molts militants.
La gent no ens va votar perquè ja fa temps que no sap què defensem, ni a qui defensem, però el que sap perfectament com ho fem, i ho hem fet malament. El que no entén la gent és com vam fer pressió al president Maragall per tal que renunciés a tornar-se a presentar a les eleccions catalanes. La gent no entén com havent perdut molts vots el 2003 i ser superats, aquest cop sí, per CiU tant en nombre de vots com d'escons vam pactar amb els altres partits d'esquerres per repetir un govern tripartit que ha estat la sentència de mort política dels líders del PSC i ERC. "Fets i no paraules", deia el president Montilla en la campanya. Fets n'hi ha hagut, i de molt bons, encara que ha estat una feina de formigues: més mossos, més mestres, més metges. Però sense paraules, sense un discurs elaborat aquest tipus de feina és molt difícil que arribi a la ciutadania. I més si amb el desgavell d'un govern descoordinat, vas donant motius a la oposició per poder-te atacar.
La gent tampoc ha entès la política econòmica del govern del PSOE. Un govern que va passar de negar la crisi durant la campanya electoral a dir que ja n'estàvem sortint. Mentrestant, entremig, la pitjor taxa d'atur de la història. Ha estat una gestió nefasta. Durant els primers anys de mandat, amb la negació, es va perdre l'oportunitat de reconduir la política econòmica del país per aconseguir sortir ràpid de la crisi i reforçat. I quan va ser l'hora d'actuar va ser tard i per això les decisions que s'han hagut de prendre han estat tant dràstiques. Però per mi el pitjor no és que siguin dràstiques, sinó que per improvisades, no són estructurades, i així no serveixen per sortir de la crisi, només serveixen per aturar la caiguda.
I ja que parlo del PSOE, també faré esment a l'etern debat de la relació PSC-PSOE. No sé si es necessita grup propi al congrés de diputats o no, perquè aquí no rau la verdadera sobirania. Oi que hauríem votat exactament igual a Madrid si haguéssim tingut grup propi? Doncs clar que sí, perquè donem suport a un govern i per responsabilitat no hi votaríem en contra. Ara bé, el que no pot ser és que sempre que es planteja una votació al congrés sobre Catalunya, quedem sempre com els anticatalans, com els seguidistes del PSOE. CiU és especialista en girar les coses i posar-nos trampes en aquestes votacions. I nosaltres som tant estúpids que sempre hi caiem de quatre potes. Que no ho veiem a venir? Després sempre surten els portantveus al congrés i ho expliquen, i ho tornen a explicar, bla, bla, bla... però l'endemà regalem els titulars als diaris, especialment als de dretes. És això els que hem d'evitar, i per evitar-ho s'ha de treballar abans.
De cara al pròxim congrés, el que necessitem al PSC es canviar, no tant el Què pensem, la ponència marc, ni Qui serà Primer Secretari, sinó el Com fem les coses. I aquí hi hem d'entrar tota la militància. No només per debatre l'ideari del partit i escollir les diverses executives, sinó per vetllar que aquest projecte sigui portat a la pràctica amb rigor, amb seny i obert a la societat.
Han sortit diverses persones fent decàlegs, com el d'en Miquel Iceta entre molts d'altres. Molta gent parlant als seus blocs personals sobre quin ha de ser el projecte del socialisme català del futur. Moltes de les idees ja han estat debatudes i consensuades des des fa temps, com apunta en Paco Aranda. Ara el que cal és repensar l'organització per tal de poder fer efectiu aquests plantejaments, per poder-nos obrir a la societat i tornar a ser el referent de l'esquerra catalana, i si de pas també podem influir en l'esquerra espanyola i europea, doncs encara millor. Manifestos com el de Socialisme Nou em semblen bons punts de partida. Tot el que sigui parlar per millorar és important, tant internament com, encara més importants, les aportacions que ens venen des de fora. #congresdesdebaix, MésPSC, Nou Cicle, Debat Socialista. Lluny de personalismes, lluny de guerres internes de quotes de poders. Hem de sumar tots i totes per renovar el PSC, per canviar la forma de fer política, per tornar la dignitat a la política.

Eleccions a Argentona 2011

2011-05-24T18:13:00.000+02:00

A les darreres eleccions municipals a Argentona sembla que no s'hagi mogut gairebé res, o molt poc. Els guanyadors tornen a ser TxA, encara que han perdut un regidor. CiU en guanya un, igual que el PP. L'Entesa s'enfonsa i perd 2 regidors. Entra la CUP amb un regidor, que serà el més jove del consistori. Els altres partits, PSC, Argentcat (agafant el relleu d'ERC) i Agrupació Argentona es mantenen.
El primer que es veu és la gran fragmentació de partits. Mai com ara havia estat atomitzat el saló de plens. A no ser que l'anterior equip de govern de TxA i CiU tornin a pactar, serà molt difícil poder formar govern, ja que es necessitarà un govern de 3 o més partits, i pot arribar a ser un guirigall important. Veurem com es desenvolupen les converses.
L'altra cosa que a mi em sobta molt és el triomf d'en Pep Masó i la seva gent. Ja no donava fe quan van aconseguir recollir més de 850 avals. Com sempre interpretant la llei com a ells els interessava més i utilitzant el seu poder a l'alcaldia, organitzant la botifarrada quan la Junta Electoral l'havia prohibit explícitament. Aquest poble sembla que no tingui memòria. On està tota aquella gent indignada amb la Taxa Justa? Com pot ser que al barri del Cros hagin arrasat quan no han fet pràcticament res de la Llei de Barris que tant ens va costar aconseguir? Si no fos pels socialistes, que primer la vam demanar quan estàvem al govern, i després des de la oposició no hem parat de pressionar al govern per tal que tiressin endavant els projectes. Si al primer any de mandat no ho tenien ni pressupostat!!
Veient amb perspectiva el que he anat escrivint al blog referent a la participació, els nyaps dels pressupostos, els fracassos urbanístics, o l'anihilació de la cultura local, penso que no entenc aquest poble. I encara més quan analitzes la feina feta veus que realment ha estat un fracàs del projecte de TxA i CiU. En el Bloc d'en Vador Casas podeu anar veient tot el reguitzell de incongruències i fracassos de la darrera legislatura.
Doncs ara toca continuar treballant pel poble per intentar guanyar-nos la seva confiança per d'aquí a quatre anys, i desitgem que el puguem tirar endavant i desencallar el temes que han paralitzat la vila des del 2007: el nou POUM, Can Doro-Cal Guardià, la Velcro, el nou mercat municipal, pàrquings públics al centre, Cal Collell, l'escola l'Aixernador i el nou institut.

Recuperem els espais de debat

2011-05-23T11:38:00.003+02:00

Aquest blog ha estat molt temps en silenci per diverses circumstàncies personals. Ara crec que toca recuperar aquest espai per participar en el debat pel congrés del PSC de la tardor. Un congrés que ha de servir per una refundació del moviment socialista català i, si podem, de l'esquerra en general. Crec, a més, que pot ser interessant un punt de vista des de la distància a qual em trobo, a Grenoble, França. També intentaré aportar les reflexions que tindran lloc al PS francès de cara a les primàries de la tardor per escollir el candidat a les presidencials de maig de 2012.
Així doncs, espero anar actualitzant regularment el blog. Aquesta setmana aniré analitzant les eleccions municipals i les manifestacions del 15m.
Fins aviat

Capitalisme caníbal

2008-09-23T17:56:00.003+02:00

Ara que estavem vivint la gran època de resorguiment del liberalisme, ara que semblava que el món estava governat per la lògica neocon, per un abandonament definitiu de l'estat del benestar en favor del capitalisme, de les empreses privades i de la única llei que era la que marcava el mercat lliure. És ara quan una administració americana, paradigme del liberalisme, es dedica a intervenir el el mercat, injectant diner públic per estabilitzar l'economia mundial, regulant els mercats financers i controlant les borses d'arreu del món.
Sembla que estem assistint al clar fracàs del liberalisme salvatge. A partir d'ara, la política financera de les empreses serà molt més continguda, i dubto qe algú sigui tant burro de tornar a jugar uan ruleta russa com les hipotèques subprime. Perquè amb la ruleta russa, una vegada pots tenir sort, i dues, i tres, però arriba un moment que el carregador s'acaba, i llavors et toca segur.
Ara és divertit veure el socialisme de mercat en la meca del liberalisme, és divertit veure com acaben aplicant les formules econòmiques de les quals abobinen.

El triomf del ciclisme

2008-07-28T20:29:00.002+02:00

Carlos Sastre ha guanyat el Tour 2008. Aquesta és una gran notícia pel ciclisme, ja que ha guanyat algú per mèrits pròpis i sense cap sombra sobre ell. Els últims dos anys, amb les victòries de Pereiro i Contador per la desqualificació per dopatge dels líders de la cursa, no hi havia massa motius per celebrar-ho. Aquest any, amb la desqualificació d'algú tant destacat com Ricardo Ricco, tornava a plan ejar el fantasma del doping per sobre el Tour i el ciclisme en general. Per això dic que és bop que hagi guanyat un corredor com Carlos Sastre, algú amb molta humilitat i que ha treballat sempre dins els seus equips i que ha aconseguit la recompensa a tota una gran trajectòria.
Ara el que cal definitivament al ciclisme és que s'acabi amb la disputa que hi ha entre ASO, la societat que gestiona el Tour i que ara ha comprat els drets de la Vuelta, i la Unió Ciclista Internacional. Quan aquests dos organismes deixin estar les seves picabaralles i es posin a treballar pel bé del ciclisme, serà quan s'aconseguirà tornar a dignificar el ciclisme, les tres grans voltes Tour, Vuelta i Giro, i poder tornar a disfrutar d'aquestes tardes d'estiu davant la televisió veient una gent esforçant-se al màxim

Visca, visca, visca, Catalunya socialista!!

2008-07-20T21:34:00.003+02:00

Aquest cap de setmana el PSC hem celebrat el nostrs 11è Congrés a Barcelona. Ha estat un congrés tranquil, sobretot comparant-lo amb la resta de congressos polítics que hem tingut darrerament. En el nostre congrés hem parlat de política socialista, de com aplicar el nostre ideal a les necessitats canviants de la societat. Mentre els altres partits s'han dedicat a parlar de noms, d'estructuració interna, i de veure qui era més sobiranista o independentista, els socialistes catalans hem hem dedicat a analitzar la societat catalana, mirar quins són els problemes que tenim i buscar les solucions des d'un punt de vista catalanista i d'esquerres.
En un partit on governen pràcticament tot arreu, els ajuntaments de les principals ciutats i d'altres pobles petits repertits per la geografia catalana, tres de les quatre diputacions, moltíssims consells comarcals, la Generalitat, i fem una aportació importantíssima al govern de l'Estat, que hem experimentat un fort increment tant de militància, com d'implantació territorial, com de suport electoral és difícil qüestionar la direcció. Per això l'informe de gestió es va aprovar per unanimitat. Podría semblar exagerat, potser a l'estil de partits comunistes totalitaristes de l'est d'Europa en l'època del mur de Berlin o de la Xina (generalment ho anomenem "a la bulgara"), però crec que era el sentiment de tots els i les delegades que estavem allà fer una demostració de força interna i d'autoestima, sobretot per no voler repetir les imatges vistes als congressos dels altes partits. Una voluntat d'expressar unitat, i que els diversos corrents que hi ha dins la família socialista arreglem les nostres diferències amb el debat serè i pausat d'un congrés, i que dins l'executiva podem integrar sense cap problema qualsevol de les sensibilitats del partit.
D'aquest congrés surt un PSC renovat amb el catalanisme progressista i federalista, amb voluntat de continuar treballant per la millora de l'autogovern de Catalunya i una implicació en la modernització d'Espanya i d'Europa en una relació federal i fraternal. Una aposta per la cohesió territorial a Catalunya, per la necessitat d'ajudar-nos entre territoris, per la implantació d'infraestructures que ho facin possible, com els temes de l'aigua i l'energia, contraposant el "aquí no", que també utilitzen partits de govern, amb un "així sí" que ens integri a tots i ens faci copartíceps de les decisions. I donar un nou impuls al PSC aportant gent nova, més joves (conjuntament amb el conveni firmat amb la JSC), més gent gran activa, més immigrants, altres sectors de la població i amb noves formes de comunicació i participació. I sobretot uns principis renovats per saber perfectament qui som i què volem.
Ha estat un congrés una mica extrany, on el divendres al matí van intervenir Joan Rossell, Joan Caball, Josep Mª Álvarez, Joan Coscubiela, Joan Ridao, Jordi Miralles i Jordi Guillot. A vegades em preguntava on estava, ja que no em coicidia amb un congrés del PSC. I el diumenge, quan em començat a cridar "Patxi Lehendakari"en suport del company secretari general del PSE Patxi López. Però sobretot que ha sobtat més han estat les activitats lúdiques montades al voltant del Palau de Congressos per dinamitzar els delegats i delegades. Bé, a servit sobretot per fer més vincles entre nosaltres, que a vegades tabé és bo coneixes altres companys i companyes d'arreu de Catalunya que compartin un mateix projecte.
Finalment m'agradaria destacar l'elecció d'Isidre Molas com a president del partit, un històric del socialisme català i un gran entès en la matèria, que ha escrit molts libres parlant-ne. El càrrec de presidnet és un càrrec honorífic, i que l'ocupi una persona com l'Isidre Molas és un reconeixement a tota una vida dedicada al socialisme.
També m'agradaria destacar la incorporació a l'executiva d'una dona jove, la Jordina Freixanet, la Primera Secretaria de la JSC de les Terres de LLeida. Estic segur que ho farà molt bé perquè tot i al seva joventut, és molt capaç. I és un plus de regeneració dins l'executiva nacional, l'alenada d'aire fresc que reclamavem.

Una alenada jove pel PSC

2008-07-19T16:49:00.002+02:00

Avui la JSC ha firmat un conveni amb el PSC en el marc del XIè Congrés per permetre la doble militància entre les dues organitzacións. Això es traduïrà amb un increment de més de 200 militants joves nous al PSC, una alenada d'aire fresc en aquest congrés que vol el principal partit de Catalunya que sigui una renovació per permetre la obertura cap a nous segments de la població.

Amb més joves el PSC agafa la vitalitat i el sentit crític que aporta la joventut, a més d'incorporar els canvis que es produeixen constantment a la nostra societat. També és una bona oportunitat per a la JSC ja que les seves idees es posaran en pràctica dins el partit que domina la majoria dels ajuntaments de Catalunya, a més de la Generalitat i de tenir un pes específic en el govern de l'Estat. Les polítiques de joventut que hem estat debatent dins la JSC en els nostres congresos i conferències nacionals ara tenen un mitjà per poder arribar a realitzar-se i poder solucionar els problemes de la joventut, la seva emancipació i uqe puguin ser utils a la societat.

Rendit a la pèrfida Telefonica

2008-07-13T20:49:00.003+02:00

Des d'aquesta setmana ja disposo d'internet a casa meva. Aquest és un dels motius pels quals he tingut una activitat tant baixa des de decembre, quan en vaig emancipar. Fins ara havia estat anat a casa els meus pares a utilitzar internet, i feia que no dispongues de temps efectiu per dedicar-me al blog. Espero que a partir d'ara això canvii.
El que em sap més greu és que la conexió que he hagut d'agafar ha estat la de Telefonica, ja que les altres companyies no em podien assegurar un bon funcionament, o si me l'oferien, igualment havia de pagar la quota de línia a Telefonica i a un preu molt més alt. Com que visc a un poble de 10.000 habitants, les companyies de telecomunicacions no veuen rendible desplagar les seves pròpies xarxes pel territori, i ja no parlem de cable de fibra òptica. I segurament encara he de donar gràcies de poder disposar d'ADSL de 3 Mb, ja que suposo que molts punts de la geografia catalana no disposen ni d'això.
I amb tot, jo em pregunto de que serveix tenir un mercat de les telecomunicacions "liberalitzat", si continuem tenin un monopoli de facto, ja que la propietat de les línies continuen essent de qui va ser en el seu dia el monopoli estatal.
El govern del PP va privatitzar una companyia estatal venent-la als seus amics (recordem al sr. Vilallonga, company de pupitre del sr. Aznar, ara més recentment el fitxatge del sr. Zaplana quan les coses anaven maldades en el partit) i van anunicar a bombo i plateret que això significava una gran avantatge pel condsumidor i una rebaixa dels preus gràcies a la competència. Avui veiem que tot allò només van ser paraules molt boniques però mancades d'efectivitat.
Els polítics liberals argumenten que la millor forma d'aconseguir creixement és donar llibertat d'elecció a les persones, i que per tant l'estat no ha d'intervenir en el mercat. Per això tiren endevant el que anomenen liberalitzacions de mercats, com el de les telecomunicacions o el de l'energia. Deixen en mans del mercat la política d'industrialització del país, on només imperen criteris economicistes, i en cap cas de justicia social ni redistribució de la riquesa. Així s'asseguren els polítics de dretes, amb la connivència dels poders econòmics, que les classes treballadores no disposin de l'accés a la tecnologia necessària per poder-se desenvolupar en la societat de la informació, degut al seu preu abussiu. I que a més provoquen una desestructuració territorial al fer que les zones menys densament poblades no disponin a vegades ni tant sols dels mínims necessaris.
Una política d'esquerres el que ha de fer és garantir que tothom tingui accés a la informació per evitar tenir analfabets tecnològics. A principi del segle XX les cases del poble es dedicaven a instruir els obrers alfabetitzant-los perque es poguessin defensar davant de la patronal. Ara al segle XXI el que cal és que no perdem al oportunitat que tenim de disposar de la informació per elaborar la nostra pròpia visió del món i saber en tot moment què es mou al nostre voltant. Si per llei no es pot obligar a les empreses a prestar aquest servei, el que han de fer les administracions és ser garants per a la ciutadania de la igualtat d'oportunitats. Només si les xarxes de telecomunicacions són públiques, l'accés a la informació estarà garantit per tothom. I alhora, les empreses que utilitzin aquestes xarxes estaran obligades a oferir un servei de qualitat als consumidors, sinó se li rescindeix el contracte i entra una nova empresa.
És així com considero que acabariem amb la llarga llista de denúncies que acumula el sector de les telecomunicacions i garantir alhora l'accés per a tothom i la llibertat d'informació.

Un any perdut

2008-06-16T20:28:00.005+02:00

L'altre dia vam coneixer la noticia que la Generalitat ha rebutjat la proposta de l'actual equip de govern d'Argentona d'ubicar una escola municipal al Turó de Sant Sebastià. No s'accepta destrossar un pulmó del poble per canviar-ho per zones que ja son verdes.
Això demostra la poca rigorositat amb la qual el regidor d'Urbanisme, l'egòlatra Xavier Collet, va voler imposar, o persuadir de la millor manera possible, que el que havia pensat l'anterior equip de govern era dolent i que ell ens portaria la redempció a través de la consulta popular. La única cosa que volia era un cop d'efecte cap als seus seguidors, cap a qui l'havia empès al capdavant de la Plataforma en Defensa del Centre Històric i també com a número 2 de la candidatura de Tots per Argentona.
Es va obsessionar amb fer una consulta popular fos com fos, i afectés a qui afectés. La primera opció que va tenir la va aprofitar. Ja vaig denunciar la inutilitat d'aquella pantomima. Ara la Generalitat ens dona la raó quan argumenta moltes de les objeccions que es van anar plantejant en les reunions preparatòries per escollir la millor ubicació de l'escola. Però clar, com que llavors ho deia jo, que era un memebre d'un partit de l'oposició, es pensava que només hi anava per tocar la pera i rebentar les idees dels altres (cree el ladrón que todos son de su condicion). Ara els tècnics d'urbanisme de la Generalitat ens han donat la raó amb els mateixos motius pels quals consideraven que aquella no era una bona ubicació. Però el pitjor de tot és que el regidor encara treu pit, i desafia la Generalitat, sense entendre, sense capacitat per entendre degut a la seva ofuscació, que la decisió última en matèria d'urbanisme no la té el municipi, sinó el Departament de Política Territorial. I responent a la oposició que abans érem equip de govern, quan li recriminem la forma d'actuar, pràcticament com un nen petit dient allò de "i tu més".
Així, doncs, en el tema de la ubicació de la nova escola ha estat un any perdut per la obstinació d'una sola persona. Pobra Argentona.

(La fotografia la vaig editar jo a partir d'una foto aèria d'Argentona, que em sembla que estava en l'informe tècnic que tenia l'ajuntament per estudiar la ubicació, posant-li la fletxa per indicar la localització exacte del bosquet del Turó de Sant Sebastià. Es veu que Radio Argentona no tenen més imaginació)

Manifest JSC Dia Mundial del Medi Ambient

2008-06-04T19:51:00.005+02:00

Darrerament, la vida política està marcada per aspectes relacionats amb el medi ambient. Tant la sequera, com la pujada de preus del petroli i els carburants, i l’encariment dels aliments bàsics. Tot això està condicionat per l’estil de vida que portem a la societat occidental, un model econòmic i social que malbarata recursos i energies, i que no és gens sostenible.

Cal replantejar-nos com ens organitzem dins la societat, quin urbanisme volem, quina indústria, quina mobilitat, quina relació amb el nostre entorn més immediat i amb el conjunt del planeta. La JSC aposta per un desenvolupament sostenible, que faci possible el creixement econòmic que ens garanteixi un estat del benestar per tothom, però que alhora permeti que poguem deixar a les generacions futures un món on puguin viure.

Aquest és un plantejament que afecta molts dels aspectes de la nostra vida, no ho hem d’entendre només com una simplificació de missatge que únicament ens porta a postures d’extremisme ecologista que no tenen una aplicació real. Hem de ser conscients en quin món vivim, quines són les nostres possibilitats i les nostres limitacions, i quin és l’objectiu que volem assolir.

Una aposta decidida i seriosa per les energies renovables, les que necessitem en cada moment i en cada lloc concret segons els criteris tècnics. Una nova cultura de l’aigua, lligada a un model urbanístic més compacte i d’acord amb la climatologia del nostre país, i la modernització de l’agricultura. Un impuls del transport públic de qualitat, fent-lo arribar cada cop a més indrets del territori per no dependre tant del vehicle privat, qui en té.

La JSC volem formar part del canvi de models per aconseguir un creixement sostenible, un progrés ambiental que serveixi de motor de la societat del segle XXI.

I a mi, qui em paga el gasoil?

2008-05-27T19:46:00.002+02:00

Els pescadors estan fent vaga per protestar pel preu del carburant. Al·leguen que amb els preus que han de pagar no els surt a compte sortir a la mar. Per això demanen ajudes a l'administració per pagar el gasoil a 45 cèntims el litre, enlloc dels 75 actuals (jo ahir vaig anar a omplir el dipòsit i el vaig pagar a 1,31 €, practicament el doble que els pescadors)
Fa un parell d'anys, hi ha haver una altre vaga de pescadors on ja van aconseguir una reducció dels preus dels carburants. Aquesta reducció anava a costa dels impostos que es paguen dins el preu dels carburants. Com ja es va criticar molt llavors i s'ha vist ara, no era la solució més adient.
Perquè els pescadors o pagesos han de pagar un preu molt per sota de la resta de la societat? Ja estic d'acord que tinguin rebaixes pel fet de ser una part molt fonamental de les seves despeses, però el que no hem d'anar fent és subvencionar sectors de la societat que no es modernitzen, només viuen de les quotes i d'altres subvencions de la UE.
Altres sectors de la indústria també estan afectats per la pujada del preu del petroli, del metall, el gas, l'electricitat, i no es dediquen a fer vagues per pidolar i fer el ploramiques. No me'n surto, que el govern em solucioni el problema. I d'aquí a poc s'hi afegiran els transportistes.
El que cal a sector primari, tant pescadors com pagesos o ramaders són canvis estructurals
en la forma de treballar. És com el tema de l'aigua, mentre els regants del canal d'Urgell reguen per inundació, diuen que som els altres que malgastem l'aigua. També el que ens cal és no dependre tant del petroli i els seus derivats. Però això encara és més difícil de fer en una època de desacceleració econòmica, on molts impostos estan baixant la recaudació i els pocs recursos segurs de les administracions, com els impostos sobre els carburants, són un valor molt preuat.
No estic gens d'acord amb aquesta forma d'actuar que tenen els pescadors. Per sort, sembla que el govern no els seguirà el joc, tampoc crec que poguessin, i hi ha diverses confraries que no segueixen la vaga.
La solidaritat s'exerceix de gust quan es veu que l'altre correspon, que intenta posar solucions, no quan senzillament demana almoina. I el que no pot comportar mai la solidaritat i al redistribució de la riquesa i els recursos són els privilegis.

Correfoc Mil·lenari

2008-05-26T18:44:00.003+02:00

El passat dissabte, els Diables d'Argentona vam assistir al Correfoc Mil·lenari de Canovelles (Vallès Oriental), on 1000 diables ens vam encendre alhora per celebrar els mil anys de la població vallesana.
Va ser una experiència molt bona, amb més de 50 colles i molts quilos de pólvora.

Salut i Foc!!

Posicionament de la JSC respecte la sequera

2008-04-23T22:39:00.002+02:00

Aquest dies estem vivint un conflicte territorial dins de Catalunya com a conseqüència de les solucions adoptades pels governs central i català per resoldre la problemàtica de la sequera.

La decisió final d’aprofitar temporalment l’aigua dels regants del minitransvasament de l’Ebre al camp de Tarragona ha fet que es torni a activar la Plataforma en Defensa de l’Ebre per denunciar el que consideren una traïció dels partits que conformen el Govern d’Entesa cap a la gent de les terres de l’Ebre i una vulneració del compromís per l’Ebre i dels postulats de la Nova Cultura de l’Aigua.

Des de la Joventut Socialista de Catalunya volem felicitar al govern de la Generalitat per haver trobat una solució per evitar les possibles restriccions d’aigua de la tardor d’enguany.

Creiem que la solució adoptada no vulnera en cap moment cap dels principis que vam defensar els socialistes catalans en contra del PHN que proposava el govern del PP amb el suport de CiU. Enfront del transvasament permanent de 1050 hm³/any, la Generalitat parla d’arribar a no més de 50 hm³ de manera temporal aquesta tardor si no es millora l’estat dels embassaments de les conques interiors.

Aquest aprofitament de l’aigua que actualment no s’utilitza per part dels regants del camp de Tarragona és fruit d’un treball profund per millorar els sistemes de regadiu. Això ja és un objectiu assolit de la Nova Cultura de l’Aigua, l’optimització dels recursos hídrics millorant-ne la seva aplicació. Hauria de ser un motiu d’orgull per part de tota la ciutadania.

Neguem el terme “transvasament” pel fet que amb aquesta solució no s’afecta per res el cabal actual del riu Ebre, ni es donen nous drets d’ús de l’aigua. Tampoc no és una interconnexió de xarxes pel seu caràcter temporal i perquè no és una infraestructura bidireccional. I tampoc creiem que el transvasament d’aigua del Roine sigui factible, primer pel temps, és una obra a mig termini, i segon per la dependència d’un altre estat com és França.

Des de la JSC continuem defensant una Nova Cultura de l’Aigua. Tot això requereix un replantejament de la nostra forma de vida i de la nostra estructuració de la societat. Un replantejament de l’urbanisme, la indústria, l’agricultura i la gestió dels recursos naturals. Però això ho volem fer amb un debat seriós i profund, sense dogmatismes ni estridències, i defugint-ne en tot moment l’oportunitat política, sinó mirar en tot moment pel bé del conjunt de les persones que integren la societat i per la cohesió de tot el territori.

Aquestes són unes solucions temporals per una situació conjuntural concreta. Hem de treballar per aconseguir no tornar a estar en una situació similar i que les solucions siguin estructurals i amb una filosofia a seguir clara: l’aigua és un bé escàs i cal fer-ne un ús responsable.

Oriol Vaquer

Secretari Nacional de la Joventut Socialista de Catalunya

El perill de la radicalitat i el dogmatisme

2008-04-17T19:15:00.003+02:00

Aquests dies estem veient, al voltant de tot el conflicte per l'aportació d'aigua de l'Ebre a la zona metropolitana de Barcelona, lo perillós que és agafar en política una idea radical i portar-la fins l'últim extrem.
Un partit com ICV, que es declara ecologista i totalment contrari als transvasaments, ara que té responsabilitats de govern, i unes responsabilitats que precisament van reclamar per ser-ne els principals valedors, ha de gestionar els recursos existents i es troba en la paradoxa d'haver de fer allò que ha combatut amb tanta fermesa.
Avui hem vist com els dirigents de la formació ecosocialista a les terres de l'Ebre han demanat d'abandonar el govern si s'executa l'obra que permetrà portar l'aigua del minitransvasament de l'Ebre a Barcelona. Clar, si s'és radical i dogmàtic, això és el més sensat que poden fer. Però el problema rau aquí, en la radicalitat i el dogmatisme. Tot és o blanc o negre. No hi ha matisos, no hi ha caben les argumentacions, no es poden buscar solucions alternatives als problemes. Si hem dit "No als transvasaments", res que porti a pensar en una acció transvasista és bona. Fins i tot podem arribar a l'absurd del joc de paraules que ens va estar marejant durant tants dies el conseller Baltasar.
Personalment crec que en cap moment es vulnera el Compromís per l'Ebre, i que s'ha explicat molt bé el que es vol fer i en quines condicions. Però amb el discurs que han utilitzat tant des de ICV com ERC, ara o s'han de menjar el gripau, com estan fent els republicans (per un cop amb una mica de coherència de partit de govern) o estan a tocar d'una crisi interna amb conseqüències del tot imprevisibles.

Per les presons de Franco

2008-04-14T19:07:00.002+02:00

Ahir diumenge vaig assistir a la presentació del llibre Per les presons de Franco. Memòries d'un pres de la postguerra 1936-1945 de Tàrio Rubio, un combatent de la República que va patir en la pròpia carn la repressió del règim franquista just acabada la guerra. En aquest llibre ens narra el seu periple per diversos camps de concentració, presons i camps de treballs forçats com van ser "El valle de los caídos", on ell va estar.
En Tàrio, fill adoptiu d'Argentona, on ha viscut més de 30 anys, ha estat un lluitador per la recuperació de la memòria històrica, dignificant el record dels combatents republicans i dels represaliats. També ha fet moltes campanyes, tant a diversos ajuntaments, com a la Generalitat o al Govern Espanyol per eliminar la simbologia franquista i per explicar a les generacions que no vam viure el conflicte què és el que va passar i qui en van ser els seus autors.
Actualment, la seva lluita està centrada a recuperar de l'oblit els llocs que van servir de camps de concentració dels presoners de guerra republicans. Diu que només queden dues persones que van treballar al "Valle de los Caídos", i que no vol que el seu record es perdi per sempre, ni que aquells que van morir de gana, de fred, de malalties o senzillament assassinats pel feixisme caiguin en l'oblit. La seva lluita constant és per la recuperació de la memòria històrica, de la dignitat dels que van morir defensant uns ideals de llibertat.

Tradició versus Cultura

2008-02-11T20:40:00.000+01:00

El passat divendres vaig assistir com a representant del PSC a la tertúlia de Radio Argentona, on tractàvem la temàtica de les polítiques culturals, què opinava cada grup municipal de com han de ser les polítiques que en matèria de cultura ha de portar a terme el nostre ajuntament.
Sobta el fet que partits que en principi són uns gran defensors de la cultura, especialment la tradicional catalana, com ara ERC, no tingués ningú que els representés. Altres partits seguint amb la seva tònica, com Agrupació Argentona, que pocs cops hi ha anat, o el PP, que em sembla que no hi ha anat mai.
Pel que es va poder veure, aquest equip de govern no té cap intenció de fer polítiques culturals. Que les entitats facin actes, i ja els pagaran alguna cosa. I per descomptat, el que han de ser són entitats de cultura tradicional. Nosaltres defensem que la cultura ha de ser popular, ha de sortir del poble, i per això s'ha de donar mitjans a les entitats per poder desenvolupar la seva tasca, però també s'ha de crear un clima per tal que sorgeixin més entitats i grups de gent disposada a realitzar manifestacions cultural de qualsevol tipus. Com més cultura hi hagi, més gent estarà disposada a fer cultura, i això és una forma molt importat i positiva de cohesionar la societat. En aquest sentit, des de l'anterior equip de govern vam apostar per la Sala com un equipament que permetés desenvolupar sinergies per dinamitzar la vida cultural de la vila. La cultura ha de ser plural. I si aconseguim que Argentona sigui un referent cultural del Maresme, de la regió de Barcelona, de Catalunya, serà quan la cultura popular brollarà de qualsevol racó del poble. Si només esprem que les entitats del poble hagin de moure's per tenir cultura, anem arreglats.
Si aquest equip de govern decideix retallar el pressupost en cultura i esperar que sigui la societat civil qui tiri del carro sense cap mena d'incentiu, al final la cultura al nostre poble es morirà d'esgotament i cansament. No pot ser que es digui que una temporada de teatre, música i dansa com la que tenim només serveix per gastar diners i per quatre intel·lectuals, i que en canvi s'ha de potenciar que les entitats facin moltes coses, això sí, que ho pensin i s'esforcin sense que a l'ajuntament li suposi un gran trasbals. Si aquest és el govern que ha d'estar al servei del poble, ho tenen molt mal entès.

Quan un català va conquerir el món

2008-02-06T21:38:00.001+01:00

No calen més paraules

Desafecció política

2008-02-03T21:37:00.000+01:00

Una forma de recuperar la confiança de la gent en la política és que vegin que les seves propostes són escoltades, i que abans de fer cap acció, es pregunti a la ciutadania què en pensa. Aquí hi jurarà un paper en el futur més immediat la democràcia partipativa, també dita la democràcia 2.0. La base d'aquest canvi és la participació en el procés d'elaboració de les propostes i els projectes polítics, no només la simple votació d'unes propostes donades. Molts hi estem treballant amb voluntat d'aconseguir obtenir resultats satisfactoris d'aquests processos, mentre d'altres s'omplen la boca amb molt bones paraules però aplicant conceptes erronis de la democràcia participativa.

El ghetto ara es diu Gaza

2008-01-24T20:00:00.000+01:00

Diuen que qui de petit pateix abusos i maltractament, de gran serà amb molta probabilitat un abusador i maltractador. Això és el que els deu haver passat als israelians, que després de patir una de les barbàries més indignes i vergonyants de la història de la humanitat en els camps de concentració nazis, ara repeteixen el mateix esquema amb els palestins confinats a la franja de Gaza.Notícies com les que portem massa temps veient, i les informacions que ens arriben des d'aquest punt del pròxim orient ens demostren que l'actuació de l'estat d'Israel és totalment feixista, dictatorial i contraria a qualsevol de les directrius de la ONU, dels drets humans i la convenció de Ginebra. És vergonyós com la comunitat internacional no fa res per castigar un estat terrorista, que comet constantment crims de guerra i contra la humanitat, que se'l pot acusar de genocidi, que no respecte les resolucions del consell de seguretat de les Nacions Unides, que des de fa més de 40 anys ocupa territoris de països extrangers on sotmet la població a vexacions i humiliacions, que mata els seus rivals polítics amb la força del seu exèrcit.
Ja és hora que d'acabar amb aquesta barbàrie, amb l'espiral de violència que només condueix a més violència. Que els jueus sofrissin l'holocaust no justifica, de cap de les maneres, l'holocaust que estant infringint al poble palestí. L'excusa de l'antisemitisme és un insult veient com actuen. Altres països, per menys han rebut represàlies militars, impulsades per Consell de seguretat de l'ONU.
Ara ells són Goliat. Ara ells apliquen les mateixes tècniques que els nazis al ghetto de Varsòvia o Cracòvia. Ara, el ghetto és Gaza, i els jueus ja no són les víctimes, sinó els botxins.

La Catalunya optimista

2008-01-20T19:23:00.000+01:00

Avui, al pavelló de la Vall d'Hebron, hi ha hagut un míting dels socialistes catalans amb la col·laboració del company Felipe González i la intervenció del president de la Generalitat José Montilla i la candidat per Barcelona Carme Chacón.
En aquest míting, ha quedat molt clara una cosa, i és que la única opció que té Catalunya per seguir tirant endavant és una victòria el proper 9 de març de José Luís Rodríguez Zapatero a Espanya i el PSC a Catalunya.
Uns diuen que són l'essència de la defensa de Catalunya, però que estan disposats a fer president Rajoy. I està clar que votar Zapatero i votar Rajoy mai es pot considerar que sigui el mateix.
Hi ha dues alternatives de governar:

Divisió o Cohesió
Conservador o Progressista
Bel·licista o Pacifista
Mentida o Compromís
Ràdio de l'odi o Llibertat d'expressió
Contra Catalunya o Amb Catalunya
Passat o Futur
Pessimisme o Optimisme

El proper 9 de març, els catalans decidim quin futur volem, i la única persona que pot fer-ho possible és Zapatero

Polseguera, la truja de foc

2008-01-13T17:25:00.000+01:00

El passat 12 de gener la colla de Diables d'Argentona vam batejar la nova bèstia de foc, una truja anomenada Polseguera. El bateig va tenir lloc a la plaça de l'Església, rememorant la llegenda dels repicatruges, fet pel qual es va triar fer una truja, i que el nom evoqui la llegenda. Va tenir de padrins el Brolla, un senglar de Cabrils, i la Porca del barri de Sant Antoni de Barcelona.

I ara què?

2007-12-02T13:59:00.000+01:00

Després de l'èxit de la manifestació del 1-D, el que cal és reflexionar sobre quines conseqüències polítiques se'n deriven, i aquí tornem a barrejar coses com ja s'ha vist en la manifestació.
Segons el manifest de la organització, la Plataforma pel Dret a Decidir, aquesta manifestació reclamava el traspàs de Rodalies de Renfe a la Generalitat, cosa que es farà efectiva en aquest 2008. També reclamaven la publicació de les balances fiscals i un nou sistema de finançament, en el qual s'està treballant en el marc del nou Estatut. Les balances fiscals serveixen per definir aquest nou sistema de finançament, i ens hem de posar d'acord amb quin volem que sigui el model de calcular-se, ja que no és una ciència exacte i subjecte a interpretacions. I finalment reclamen la recaptació de tots el impostos que es paguen a Catalunya, i això ja no és un "nou sistema de finançament", això és el concert econòmic.
En principi, amb bona part de les reivindicacions, els socialistes ens podríem haver adherit a la manifestació, ja que s'acosta molt a l'ideari federalista que nosaltres defensem. El problema ve quan veus la manifestació plena de banderes estelades i constantment hi ha crits a favor de la independència de Catalunya. S'han barrejat massa les coses en aquesta manifestació per part de tots, ja que sense voler fer explícitament una manifestació independentista, es trien altres lemes ambigus que donen peu a múltiples interpretacions. I la politització que se n'ha fe l'ha acabat de desvirtuar del tot.
Segons CiU, és una demostració de la feblesa del govern català, i s'han de convocar eleccions anticipades. Fa gràcia pensar que ells van votar el nou Estatut amb el seu sistema de finançament, fa gràcia pensar en el pacte del Majestic, quan van pactar amb el PP i van permetre l'abandó de la xarxa ferroviària de Rodalies, fa gràcia pensar en els 23 anys de govern de Pujol i del "peix al cove", que ens ha portat a aquesta situació. Quanta hipocresia.
Segons ERC i les CUP, la solució és la independència. No s'adiu massa amb el reclamat a la capçalera de la manifestació i el seu manifest. Aquí van fer la seva pròpia manifestació aprofitant una altra manifestació, i a veure qui era més independentista que l'altre.
Segons IC-V-EUiA, s'ha de deixar d'invertir en l'AVE i invertir Rodalies i altres transports públics. Els únics que defensaven el lema de la manifestació.
Cadascú fa la seva lectura. Cadascú hi va anar per defensar els seus propis interessos, i tota la gent que hi va anar, per tots aquests diferents motius i altres, reclamaran una solució final diferent. El proper mes de març hi ha eleccions a les Corts Generals. Una bona oportunitat per la ciutadania de Catalunya per exercir el nostre dret a decidir. I segur que no es farà una candidatura unitària per defensar-nos i parlar amb un a sola veu per decidir tant les infraestructures com el model de país que volem. Tothom ja ha dissenyat la seva estratègia electoral, i la manifestació d'ahir n'és un capítol més.

Catalunya 2010: infraestructures, habitatge i convivència

2007-11-27T20:04:00.000+01:00

El passat cap de setmana el PSC vam celebrar a Girona la nostra VI Conferència Nacional, amb el lema "Catalunya 2010: infraestructures, habitatge i convivència".
En aquesta conferència els i les socialistes catalans vam decidir quin volem que sigui el nostre model de país, articulant les nostres infraestructures, i com volem que visqui la gent, parlant d'habitatge i de la convivència en un món globalitzat amb gran barreja cultural i ètnica. Tot això es glossa una la resolució política aprovada per unanimitat que expressa el nostre sentiment i que diu cap on volem anar. Podeu veure la resolució política aquí.
L'èxit de la conferència rau en el fet del gran debat intern que hem tingut les agrupacions i les sectorials del partit, el gran treball d'elaboració de la ponència marc i la voluntat clara i decidida de totes les persones que conformen el PSC per tal d'analitzar la societat sense prejudicis ni radicalismes, pensant en tot moment quin era la solució més adient per servir a tota la ciutadania. No hi ha res més improductiu que errar en la diagnosi. No volem entrar en el carnaval permanent de conceptes en el que cauen els nostres rivals polítics, que ara defensen el contrari que van fer abans, o que no toquen de peus a terra i no paren de fer brindis al sol. Per davant del dret a decidir, nosaltres interposem el deure que tenim com a govern de Catalunya i de la majoria del ajuntaments a treballar pel país, a fer, a servir, a transformar la societat per aconseguir el que en defineix com a socialistes: la llibertat, la igualtat i la justícia social.

Artur Mas, o la vanitat feta home

2007-11-22T19:25:00.000+01:00

El dimarts hi va haver la "tant esperada" conferència de refundació del catalanisme per part d'Artur Mas. No entraré a valorar el que va dir, no hi estic d'acord, no només perquè sigui d'un altre partit, sinó per concepció de com entenc la política i com es mou la societat.
El que sí que vull dir és que em sembla d'un grau de vanitat extrema, ratllant la megalomania, la pretensió d'un polític, sigui qui sigui, de voler "refundar" el catalanisme. La identitat d'un poble ni es refunda ni és patrimoni d'un partit, d'un corrent ideològic i menys d'una sola persona.
Els grans polítics, les grans personalitats, els referents, els líders no necessiten anar-ho dient, ni anar fent conferències explicant el seu ideari polític. Amb el dia a dia de les seves accions és quan la gent agafa com a referent una persona, i en fa del seu ideari un ideari propi. El carisma i el lideratge ni s'estudia nies pot practicar, és una cosa que te la donen els altres.
Ha de ser Artur Mas qui ens digui com hem de ser i pensar els catalans? Ni ell ni ningú, només faltaria. Entre tots i totes anirem fent aquest país, igual que tots els països es van fent pas a pas, lentament, amb les experiències personals de cadascú que juntes donen la seva personalitat.
Una etapa més en la seva estratègia dins el si de convergència, i intentant guanyar les eleccions del 2010, continnuant una campanya electoral que va començar el següent dia de les darreres eleccions catalanes. Això i res més que això ha estat aquesta conferència.

Vergonya del meu alcalde

2007-11-19T19:43:00.000+01:00

El passat dissabte vam assistir a un dels episodis més tristos de la història recent d'Argentona. El ple de pressupostos va servir per reafirmar-nos en la idea que teníem de la ineptitud de l'actual equip de govern. Vaig se l'únic argentoní que va ser capaç d'estar-me tot el ple veient aquell munt de despropòsits, del primer a l'últim.
No entraré ara en la valoració política (increment desmesurat a urbanisme i baixada important en política social, sobretot joventut, benestar social i ensenyament). El que em sembla molt greu és que la qualitat tècnica d'aquest pressupost és pèssima. L'equip de govern no para de dir que ells no en sabien, que la dinàmica de l'administració pública és molt feixuga i que el llenguatge està massa burocratitzat. I doncs què es pensaven? Que això de governar era només fer discursos? Hi ha molts organismes supramunicipals que fan cursos de política municipal, que preparen els regidors i regidores novells per que puguin desenvolupar la seva tasca amb èxit. A més, en e,l govern hi ha un partit com CiU, que segur que ha de tenir molta informació interna de les administracions públiques. Per tant, no em serveix aquest discurs si no volen aprendre. Que el propi alcalde digui en un ple que firma moltes coses que no sap què són ni què signifiquen, i es quedi tant panxo, demostra un grau de negligència tant gran que fa que senti vergonya de tenir un alcalde i un equip de govern com aquest.
Un regidor d'hisenda que li diuen que la recaptació de la taxa de la brossa està inflada un 50% i diu: "ah, doncs sí, tenen raó, ens ho haurem de mirar això". Que no s'ho ha mirat abans? Es clar, com que diu que l'informe de la Interventora de l'ajuntament no en fan cas. Si diuen que no en saben, com és que obvien les recomanacions tècniques de la gent que sí en sap?
Fins ara no m'agradava l'equip de govern, eren rivals polítics que haviem fet una campanya electoral contraria uns dels altres. Era una consideració política. Com a demòcrata que sóc, tinc lleialtat institucional i per mi, encara que jo no els hagués votat i volgués uns altre alcalde, el sr. Masó és el meu alcalde. Però el que no em pensava és que pogués arribar a sentir la vergonya que vaig sentir en el darrer ple.
Pobra Argentona, esperem que hi hagi llum a la sortida del túnel.

Com construím les nostres infraestructures?

2007-10-23T22:50:00.000+02:00

Ja fa temps que parlem d'infraestructures, i últimament encara més. Independentment del debat polític que gira entorn seu, el que m'ha preocupat molt és la qualitat de les grans obres públiques que es fan.
Com a enginyer, he estudiat el càlcul d'estructures, fonamentacions, instal·lacions, he tingut assignatures que m'han ensenyat a realitzar projectes constructius. Però això sempre és una teoria que s'ha de veure recolzada per un coneixement ampli de la realitat, un aprenentatge pràctic que permeti desenvolupar els projectes amb les màximes garanties possibles que és un bon projecte, amb solucions d'acord amb l'entorn on es desenvolupa, amb solucions factibles i de fàcil execució, o com a mínim realitzables, i que afectarà el menys possible les persones i activitats humanes del voltant.
He treballat durant un any i mig a l'aeroport de Girona en la direcció d'obra d'intervencions que es feien a l'aeroport per ampliar-lo. I he vist projectes i la forma com es porten a terme. Un dels principals problemes que veig en les obres de l'AVE al sud de Barcelona és que sembla que els enginyers que han dissenyat el projecte, o no hagin vist mai una obra, o hagin fet uns càlculs equivocats, o en els projectes primava més la part econòmica sense tenir en compte critèris tècnics. Sentia l'altre dia un representant del Col·legi de Geòlegs que deia que si es fessin uns estudis bons, un bon projecte i una execució de l'obra correcte, no hi hauria d'haver problemes. I ja veiem el que passa.
En aquest sentit, crec que els col·legis professionals, enginyers industrials, de camins, geòlegs, arquitectes,...haurien de vetllar pel bon desenvolupament de totes les seves feines, pressionant a l'administració pública i que exigeixi uns projectes pensats i amb sentit comú, que ja sabem que és el menys comú dels sentits.
És una feina que s'ha de fer des de molts fronts, públic, sector privat, però els col·legis professionals són els qui tenen més bon criteri alhora de demanar professionalitat en el redactat dels projectes d'infraestructures i una direcció facultativa en l'administració pública que permeti que els ciutadans i ciutadanes tinguem les infraestructures que ens mereixem.

3,5% de participació

2007-10-08T23:09:00.000+02:00

Ja hem vist com ha anat la votació per triar la ubicació del nou CEIP: un 3,5% de participació. I encara sort que ho van allargar més de 25 minuts. El més sorprenent és que en Xavier Collet ho defineix com un èxit!! Realment penós. Ho han fet tant malament com han sabut. Em pensava que portant tants anys parlant de participació, no farien el ridícul d'aquesta manera.
Per cert, hi van haver molts paperetes, entre un 20 i un 25%, que votaven 4 punts al Turó de Sant Sebastià i res als altres. Clarament era una consigna d'algú que volia que sortís aquesta ubicació fos com fos. D'això, entre altres coses, ens queixàvem nosaltres.
I la última reflexió que faig és pensar què hagués passat si l'anterior equip de govern hagués plantejat destrossar un bosc con el de Sant Sebastià. Un exemple més d'hipocresia.

Democràcia?, participativa?

2007-09-21T20:52:00.000+02:00

El pròxim dilluns es compleixen 100 dies de que Tots per Argenton a va accedir al govern de l'ajuntament d'Argentona. Així doncs, ja podem treure les primeres conclusions del seu mandat.
La conclusió més clara és que en cap moment tenien un programa clar ni sabien què volien fer dins l'ajuntament, i que han estat incomplint les promeses que havien fet. Amb el discurs del diàleg i una altra forma de fer política, després de més de 6 anys d'oposició i de crear un pseudoclima de crispació, van aconseguir desgastar el govern progressista fins fer que la gent hi perdés tota la confiança i posant-hi en contra molta altra gent que fins llavors eren bastant neutral.
Ara hem vist que allò que deien que la política havia de ser més altruista només serveix per pujar-se el sou. Deien que no volien trinxar el territori, però suspenen el POUM perquè sí i després no actuen contundentment contra les il·legalitats urbanístiques. Deien que feien una aposta molt forta a favor del barri de Sant Miquel del Cros i no saben pràcticament ni que s'havia demanat la Llei de barris. Deien que volien Can Doro com espai públic, declaren la mina com a Bé Cultural d'Interès Local, però encara no saben què hi volen fer ni què hi podran fer, ja que l'afectació també és per l'equip de govern.
Però la gota que fa vesar el got és la concepció sui generis que tenen de la democràcia participativa que tant defensaven. Anuncien a bombo i plateret que els argentonins i argentonines podrem decidir amb una consulta popular on posar la nova escola. De moment ja portem tres reunions eternes del consell d'urbanisme, on cada cop bé menys gent, i pitjor, poquíssims pares i mares que ha de portar les criatures a l'escola. I d'aquí 15 dies farem una votació que ni ells sabien com fer-la, i que sort que estàvem per allà per defensar una miqueta la democràcia i unes regles del jocs ben definides. I per acabar-ho d'adobar, com a resposta a una pregunta del Grup Municipal Socialista a l'últim ple municipal, l'alcalde Pep Masó fa unes declaracions a Radio Argentona, el passat dijous, diu que només faran consultes populars quan el govern no tingui clar un tema, però que amb altres que ells tinguin una idea definida, el govern farà el que cregui convenient. Ves per on, el que va fer l'anterior equip de govern amb Can Doro i que TxA tant va criticar.
Crec que el nivell d'hipocresia i de cinisme és tal que espero que la gent se n'adoni ràpidament de a qui ha votat.

15 anys amb Diables

2007-09-10T22:46:00.000+02:00

Exposició de Fotografies als aparadors de diferents comerços de la vila
"15 anys amb Diables"
Celebració del 15è aniversari de la colla de Diables d’Argentona

Comerços que exposen fotografies

· De més i de menys
· Coll Moda
· Agropecuaria Argentona
· Casa La Júlia
· Farmàcia Guillén
· Arenas Papereria
· Tal Cual
· Perfumeria Mercè
· La Sabateria
· Novetats Maria
· Forn de Pa César Díaz
· La paradeta de Maripopi
· Electrodomèstics Castany
· Instants Fotografia

Col·labora:

La SGJ continua amb el seu sectarisme

2007-09-03T23:50:00.000+02:00

JOVENTUT SOCIALISTA DE CATALUNYA

3 DE SETEMBRE DE 2007

COMUNICAT DE PREMSA

LA SECRETARIA GENERAL DE JOVENTUT DESTINA NOMÉS 0,23€ A 185.000 JOVES DE MUNICIPIS PROPERS A BARCELONA.

Després de fer-se pública la resolució de concessions de projectes per a joves per als Ajuntaments, mancomunitats de municipis, consorcis d’ens locals i altres entitats municipals descentralitzades, la Joventut Socialista de Catalunya vol denunciar el maltractament per part de la Secretaria General de Joventut del Govern de Catalunya envers les subvencions atorgades a alguns ajuntaments de l’àrea metropolitana.

La Secretaria General de Joventut entén amb la seva resolució que els joves de l’Hospitalet del Llobregat, la segona ciutat de Catalunya, tenen bastant amb 13.100€ per a activitats, quantitat exactament igual a la que destina a la tercera ciutat de Catalunya, Badalona. O que els més de 35.000 joves de Santa Coloma de Gramenet tenen suficient amb 3.500€.

Des de la Joventut Socialista de Catalunya pensem que la Secretaria General no fa un repartiment equitatiu de les necessitats de la població, que obliga als Ajuntaments a fer esforços fiscals molt importants per tal de portar a terme les seves polítiques de joventut. Així, Badalona, Santa Coloma, L’Hospitalet, Sant Adrià, Montcada, reben un total d’uns 42.700€ per a activitats juvenils, una quantitat similar a la que reben els municipis de Roda de Ter i Palau Solità i Plegamans (41.450€), amb una població notablement inferior a la dels municipis metropolitans.

Les ciutats de Badalona, Santa Coloma, Hospitalet, Sant Adrià i Montcada apleguen prop de 185.000 joves. Amb les subvencions rebudes per part de la Secretaria, cada jove d’aquests poblacions rebria 0,23 cèntims d’euro per a polítiques juvenils, i de manera desigual, ja que depèn de la població on visquin.

La Joventut Socialista de Catalunya demana al govern que es cregui veritablement les polítiques de joventut, que destini recursos econòmics suficients als ajuntaments tenint en compte, entre d’altres conceptes, el número de joves que hi viuen en les ciutats. Demanem al Secretari General de Joventut, el senyor Eugeni Villalbí (ERC) que reflexioni sobre si aquesta és l’aposta que vol fer per millorar la qualitat de vida dels joves catalans. Des de la JSC tornem a demanar-li que signi el conveni que té sobre la taula per facilitar l’accés dels joves a l’habitatge de lloguer mitjançant les Borses Joves d’Habitatge, i que no signa per motius purament de partidisme polític.

Per acabar, la JSC demana que la Consellera d’Acció Social i Ciutadania, la senyora Carme Capdevila, en pregui en serio les polítiques juvenils a Catalunya, ja que encara no hem vist ni cap declaració ni cap proposta en aquest sentit.

Executiva Nacional
Raül Moreno,
Primer Secretari de la Joventut Socialista de Catalunya

Bon vent i barca nova (3a part)

2007-08-31T14:38:00.000+02:00

I ja en van tres (1a part i 2a part). Si no estan a gust amb el partit i no l'aconsegueixen canviar, el millor que poden fer és marxar i deixar de tocar el bombo.
Amb la marxa de la Rosa Díez el socialisme basc reneix per tal de poder afrontar un dels períodes més importants de la seva existència. Sense soroll, sense tenir l'enemic a casa.
És paradoxal que qui més posa èmfasi a criticar el nacionalisme és qui té una posició nacionalista més bel·ligerant. No és nacionalisme català o basc, és nacionalisme espanyol. La Plataforma Pro, Basta Ya o Ciutadans no són res més que partits ultranacionalistes espanyols en la mateixa línia que el PP, però segons ells d'esquerres. Si et passes tot el dia parlant del model territorial d'Espanya i del terrorisme d'ETA, no tens temps de parlar de les polítiques socials que calen per arribar a la llibertat, la igualtat i la justícia social, que són els pilars bàsics del socialisme. Per tant, si tota aquesta gent no està a gust dins el PSOE per considerar que és massa "nacionalista" (els perifèrics, s'entén), o com jo en diria, senzillament federalista i responsable i coherent amb les realitats nacionals d'un estat com és Espanya, doncs aquesta gent millor que marxin i que facin els seus propis partits, a veure si així ens deixen tranquils una estoneta.

Lectures d'estiu II

2007-08-20T16:35:00.001+02:00

LA VENJANÇA DE LA TERRA
PER QUE ES REVOLTA LA TERRA I COM ENCARA PODEM SALVAR LA HUMANITAT

James Lovelock

30 anys sense ell

2007-08-16T16:21:00.000+02:00

Avui fa trenta anys que van trobar el cos sense vida d'Elvis Aaron Presley a la seva casa de Graceland. 30 anys després, encara viu al cor de tots nosaltres, i serà per sempre més el Rei del Rock'n'Roll.

Foto: Catifes de flors d'Argentona 2007, carrer de Sant Julià, el meu carrer, fet per mi, en Marçal, l'Uri i l'Eloi (3-6-07)

Lectures d'estiu I

2007-08-14T21:26:00.000+02:00

EL AMOR EN LOS TIEMPOS DEL CÓLERA

Gabriel García Márquez

"Dios, Patria, Rey" mai més

2007-08-04T22:23:00.000+02:00

La direcció federal del PSOE ha decidit no pactar amb NafarroaBai per aconseguir un canvi de govern a Navarra, i així poder treure del poder a UPN, la marca blanca del PP.
Considero que ha estat un gran error prendre aquesta decisió, només per pur electoralisme i per por a la campanya que en faria en contra la brunete mediàtica de Jiménez Losantos i Pedro J. Ramírez. No pot ser que sigui la oposició qui estigui marcant el debat polític espanyol, un debat que està centrat única i exclusivament amb el terrorisme i la territorialitat d'Espanya. Un discurs que només va a remoure les vísceres de la gent, apel·lant a sentiments irracionals de la gent.
Ja és prou difícil ser socialista a Navarra, sota el perill sempre de ser víctima del terrorisme d'ETA i el seu entorn, com que ara a sobre haguem d'escoltar que se'ns titlla de nacionalistes i connivència amb els terroristes. No pot ser. Navarra necessita un canvi de govern, necessita alliberar-se dels carlistes tradicionalistes defensors del "Dios, Patria, Rey", dels requetés que van anar voluntaris a l'exercit de Franco. I l gent de Navarra va votar per aquest canvi. Un canvi que considera que la fi de la violència ha de ser dialogat i consensuat, no imposat per la força policial i judicial. Ara per una decisió presa en un despatx de Madrid no es pot tirar a terra tot aquest esforç.
El PSOE ha de centrar el seu discurs en les polítiques socials. Ja es va veure en l'anterior Debat de l'Estat de la Nació que el discurs del PP és tant pobre que de seguida s'encalla i no té una resposta de la ciutadania. Hem de continuar per aquell camí, i no deixar-nos governar per la por d'una oposició que no pot marcar-nos el ritme de la vida.

Tots els espanyols som iguals?

2007-07-22T23:48:00.000+02:00

Aquest cap de setmana he participat en l'Escola de formació, debat i reflexió Guillermo Vidaña de la Joventut Socialista de Catalunya. Estan allà me n'he assabentat del segrest de la portada de la revista El Jueves per "irreverències" a la Corona. Toni Albà diu, en el seu personatge del Rei, que : "la Corona es un objeto inanimado". Per tant no se li pot ser irreverent.

És vergonyós que en aquest país, encara avui, havent celebrat els 30 anys de les primeres eleccions, encara tinguem un estament com la monarquía que està per sobre de tot, per sobre del bé i del mal. Una monarquía imposada per la dictadura, condició sine qua non per fer el pas a la democràcia amb la, massa cops sobrevalorada, transició.
No pot ser que en ple segle XXI hi hagi una família que tingui més drets que cap de la resta dels espanyols i espanyoles. Permetent que els que som el poble, els que treballem cada dia, els que ens guanyem la vida a través de la suor de nostre front, els paguem els seus capritxos amb els nostres impostos, quan es podrien desrinar a intentar solventar moltes de les mancances que encara tenim en el nostre estat del benestar. I quan ells ho decideixen, permeten que entri una persona nova a la seva família, una persona del poble. Quan els interesa, només ells, i només els homes, tenen dret a optar a ser Cap d'Estat. Però quan els interesa, es casen amb gent del poble, i apliquen el seu dret a pernada, per acostar-se més a la gent normal. Doncs que treballin!!!!
No pot ser que no sapiguem ni que fan, ni a què es dediquen, ni com gasten els diners. I que a sobre, si se'n fa mofa, com se'n fa mofa de qualsevol persona pública, intervingui tota la maquinària de l'Estat per tapar-se les vergonyes. I el que és encara pitjor, és que aquest Estat estigui avui en dia dirigit per socialistes, els quals haurien de tenir els valors republicans com a capdavanters, la igualtat total entre persones, sigui qui sigui.
Se n'ha parlat molt del tema. Jo sencillament volia contribuir penjant la portada censurada per tal que tothom tingui el dret a riure's dels seus dirigents. Només faltaria.

Salut i República

Ara és l'hora del socialisme

2007-06-06T20:13:00.000+02:00

Demà es constitueixen els ajuntaments a tota Espanya en el que serà la VIII legislatura municipal.
Un dels fenòmens més importants en aquestes eleccions ha estat per un cantó l'abstenció i per l'altre el creixement de candidatures independents. Aquests dos factors es poden lligar des del punt de vista d'un cansament de la política, un relaxament en l'acceptació d'un sistema democràtic que ens garanteix, més o menys, uns mímins encara que no exercim el nostre dret a votar o pensar que els "polítics" s'ho maneguen tot per fer els que volen.
Poso entre cometes el terme polítics pensant en aquella gent que parla dels polítics com si fos una feina més o una casta apart de la societat, i després es presenten a llistes electorals per fer precisament el mateix que fan els polítics, política. I això no és res més que enganyar la gent, encunciant molt bones intencions amb molt bones paraules i després actuant per interesos propis.
És veritat que els partits polítics hem generat un caldo de cultiu on és molt fàcil fer neixer aquests sentiments de simple partidisme electoral enlloc de procurar pel benestar de la població. Campanyes com les anteriors autonòmiques, on bàsicament es va parlar de quins serien els pactes post-electorals, i les darreres municipals, sobretot a nivell espanyol, amb la pugna PP-PSOE parlant única i exclusivament de De Juana Chaos, fan que la ciutadania se senti allunyada d'aquesta classe política, un dirigents que només s'acusen, es fan retrets i com nens petits diuen allò de"i tu més". I llavors és quan surten casos comm els de Plataforma per Catalunya, Ciutadans o moltes de les coalicions d'electors que s'han presentat pel nostre territori amb idees simples però buides de contingut, amb molta demagògia, amb deslegitimació fins i tot de les institucions. Gent que s'ha aprofitat de la desafecció de la gent envers la política.
Per això crec que el repte que tenim d'ara endevant és el de treballar per les persones, pel seu benestar, per millorar la seva qualitat de vida, per les persones amb dependència, per l'emancipació dels joves, per l'habitatge, l'educació i la sanitat públiques i de qualitat, per gestionar la immigració per evitar ghetos i conflictes identitaris o culturals, per evitar la precarietatt laboral. En definitiva, per recuperar les essències del socialisme. Un socialisme de les persones, un socialisme amb les persones.
Tant des dels diferents governs com de l'oposició hem de lluitar per solucionar els problemes de la gent, que vegin que la política serveix per millorar la seva vida. Només així aconseguirem tornar la il·lusió en la poolítica

Eleccions a Argentona 2007

2007-05-29T21:33:00.000+02:00

Ja ha passat la campanya que m'ha fet estar tant de temps inactiu en aquest blog. Ara torno amb el meu anàlisi personal de les eleccions municipals a Argentona.
Hi ha hagut un clar vencedor, que ha estat Tots per Argentona. Els seus 6 regidors i el 30% de vots ho avalen. La llàstima és que part d'aquest vots s'hagin aconseguit amb males art i amb actes il·legals.
La resta de partits hem patit una forta davallada: CiU ha perdut 2 regidors, L'Entesa 3 regidors, un dels quals l'ha agafat ERC que es presentava en solitari, i nosaltres n'hem perdut 1. En Pep Masó, amb les seves arts d'encantador de serps ha sabut convencer. Què hi farem, diuen que cada poble té el govern que es mereix.
Em sap greu que després de la feina feta durant els últims 8 anys la gent hagi preferit la crispació i unes paraules plenes de retòrica que no deien res. Sí que ens hem equivocat en algunes coses, i que no hem sabut explicar-ne d'altres amb la claredat que es necessitava. Ho hem intentat duran la campanya, de la qual n'estem orgullosos, i també estem orgullosos del nostre candidat. Però el soroll que s'ha fet des de l'oposició, tant al Saló de Plens com des de pseudoplataformes veïnals ha estat tant gran que ens ha ofegat.
Ara ja tenen el que volien, ara ja estan a l'ajuntament i amb força. Ara serà l'hora que hauran de posar en pràctica tot el que han estat dient darrerament. Tenen molts reptes per endevant, començant per un POUM que van obligar a tirar enrera i que ara l'han d'aprovar. A veure com se'n surten i com ho lliguen amb el seu programa. Des de fora és molt fàcil parlar i dir que els altres ho fan malament. Ara s'hauran de mullar i deixar de vendre fum.
Una altre opció de govern és agrupar-nos els altres partits (CiU+Entesa+PSC+ERC) i fer un front comú contra Tots per Argentona. Personalment no ho comparteixo. Em fa molta por que aquesta gent que només s'han unit per entrar al'ajuntament i poder fer realitat els somnis personals de cada un d'ells governi els poble fent i desfent com els plagui, cada persona mirant pels seus propis interesos, i utilitzant la participació ciutadana, el seu gran lema de campanya, com els convingui. D'això ja n'hem vist un exemple amb l'elaboració de la llista, passant-se pel forro el que va decidir l'assamblea. Però encara em fa més por que tota aquesta gent estigui a la oposició, creant encara més crispació i boicotejant qualsevol actuació municipal, amb un govern feble, un govern de circumstàncies que l'únic punt en comú clar que tindrem és que ens unim contra uns altres. Això és el que he denunciat de TxA i no vull ser com aquesta gent.
Els socialistes tenim assamblea el proper dijous per parlar-ne amb la nostra militància i veure què hi diuen. Mentrestant s'estant fent les primeres converses entre els diversos partits per veure per on va cadascú, què, com i a qui ho proposa. El dia 16 de juny ho sabrem.

D'Almansa a l'Estatut

2007-04-25T21:49:00.000+02:00

Avui 25 d'abril de 2007 es compleixen 300 anys de la batalla d'Almansa, una data molt recordada pels nacionalistes pancatalanistes com a inici de la fi de la guerra de Successió. Molts independentistes prenen aquella data, com també l'11 de setembre, com a referent per reclamar unes llibertats que no tenen res a veure amb el context d'aquella època. Aquesta guerra va ser una guerra europea on el camp de batalla va ser la corona d'Aragó. Perquè vam donar suport al pretendent Carles d'Àustria? Per simple oportunisme, perquè la coalició entre Anglaterra, Àustria, Portugal i els Països Baixos ens van prometre una autonomia que veiem perillar per¡l centralisme dels borbons. Erem només una moneda de canvi. Amb el tractat d'Utrech es va veure clarament que això no era una guerra idealista, ni romànica, sinó una guerra més per aconseguir més poder.Com sempre, el nacionalisme de casa nostra planyant-se del que podia haver estat i no va ser. Sempre recordant les derrotes com a excusa per no fer res a favor nostre. Com sempre la culpa és els altres, i així mentrestant no cal defenir un projecte comú i realista. Si s'ès conservador, mentre la butxaca estigui plena (la pròpia) ja està bé, amb un simple regionalisme per poder tenir la teva quota de poder n'hi ha prou. Si s'ès extremista, barrejat amb conceptes esquerranosos, la solució és un trencament total i un canvi de societat radical, la independència, ja sigui només de Catalunya o dels Països Catalans, aquí es pot triar per tots els gustos.
Les declaracions d'avui del president Maragall, on afirma que no ha valgut la pena l'esforçde la reforma de l'Estatut sense una reforma prèvia de la Constitució espnyola, és la síntesi del prensament federalista, on el que cal no és pensar en com podria ser millor un mateix, sinó en com odriem millorar entre tots, aprofitant-nos de totes les sinèrgies que la col·lectivitat ens aporta.
Jo no crec pas que hagi estat un fracàs la tramitació de l'Estatut. És una eina fonamental per tal de posar l'actual Constitució espanyola al límit i que acabi reformant-se per la mateixa pressió de la societat espanyola, com ja s'ha vist en altres comunitats d'Espanya. Si anem esperant que la Constitució es reformi per ella sola, no avançarem mai.
Aquest Estatut ens ha portat a unes quotes de poder que cap dels combatents catalans, valencians, baleàric i aragonesos (la minoria d'un exercit bàsicament extranger) podien haver somniat mai. I encara ens queda molt camí per recorre cap a un federalisme no ja espanyol, sinó europeu.

La revolució copernicana

2007-04-09T22:06:00.000+02:00

Arran del meu últim article, en el qual parlava de la responsabilitat que han de reunir els polítics a l'hora de governar, vaig rebre un comentari d'un Ciutadà en blanc, pel que sembla el redactor del blog Poble Insubmís. Em criticava que volgués canviar la política des de dins, dient que havia caigut en la propaganda dels partits, i encara agreujat per l'edat que tenia. Segurament reclamava que fos més idealista, com es defineix al seu blog, o com jo diria, més utòpic i menys pragmàtic.
La utopia és necessaria, és el motor que ens fa avançar, que permet que cada dia quan ens despertem tinguem un objectiu per complir. Però el que no pot fer aquesta utopia és convertir-se en dogma, en una finalitat única i irrenunciable, perquè llavors el que tenim és una obsessió. El pragmatisme que reclamo rau en el fet de saber veure quin és aquesta diferència entre l'objectiu ideal i l'objectiu real.
Un objectiu ideal és tenir un món lliure, igualitari i amb justícia social. L'objectiu real que jo vull aconseguir és tenir un món més lliure, més igualitati i amb més justícia social. El simple matís de remarcar que el que jo vull és millorar el món actual és el que no em fa defallir en la meva lluita constant capa aquest món ideal, aquesta utopia que tota la gent d'esquerres perseguim.
I aquest canvi, aquesta millora, la vull fer des de dins, perquè crec que és l'única forma que ens dona el sistema actual per canviar-lo. La història ens ha demostrat que els canvis radicals, els canvis abruptes, les revolucions traumàtiques no han funcionat. Molts pocs cops, les revolucions han significat un canvi important en la societat, i la majoria de cops s'han acabat pervertint a sí mateixes, com poden ser les revolucions comunistes del segle XX a la URSS, la Xina o Cuba.
Els grans canvis, aquells que han perdurat al pas del temps, aquells que ens han fet evolucionar com a espècie, han estat majoritàriament canvis tranquils, silenciosos, sobretot canvis de paradigmes de les societats. Aquest és l'exemple de l'anomenada revolució copernicana, que va canviar la concepció de la cosmologia, de l'astronomia, de la física, de la filosofia i de la religió a l'Europa segle XVI. La simple publicació d'un llibre va ser més revolucionari que tot un seguit de revoltes socials, aixefades generalmet amb violència i destrucció.
Per tant, jo continuaré lluitant per canviar aquest món que no m'agrada des de dins, perquè almenys sé que estic fent coses que, encara que sigui en petites mesures, estan ajudant a la gent.

La responsabilitat de governar

2007-04-02T23:40:00.000+02:00

Ara que estem en precampanya electoral per les eleccions municipals, o si comptem que la dreta està de campanya permanent per no acceptar uns resultats adversos als seus interessos, és quan es veu qui és que posa per davant de la tot la responsabilitat que el càrrec li exigeix. Per un cop hem vist la desutiorització des de dins d'ERc mateix a un dirigent per haver fet perillar un cop més el govern de Catalunya. Veiem com la dreta espanyola utilitza un tema com el terrorisme per, sencillament, anar contra el govern de Zapatero, sense que li importi com en sortirà de malparada tota Espanya.
En l'àmbit local, veiem en molts pobles i ciutats plataformes sorgides per satisfer l'ànsia de poder d'alguns, que ho envolten d'una certa protesta ciutadana, alimentada per les mateixes persones que, oh casualitat, encapçalen tant les protestes com la formació política que els dona suport.
Els partits que opten a tenir la responsabilitat de governar, i els seus dirigents, tenen la obligació de no deixar-se emportar per aquesta espiral de proclames demagògiques i populistes. Qui dirigeix un partit, i aspira a dirigir un ajuntament, la Generalitat o el govern central, ha de tenir la suficientr serenor per trobar els arguments necesaris per convencer a la majoria que el seu és el millor projecte. Tot això s'ha de fer amb humilitat, demostrant que ho fas pensant en el bé comú de les persones, donant arguments de pes, sense tenir por de les crítiques, sense ofuscar-se en conceptes abstràctes, amb valentia i ganes de canviar les coses.
I per fer-ho, el que necessites és el millor equip, gent preparada i amb ganes, que comparteixin l'entusisme de qui dirigeix, qui ha treballat per aconseguir fer el millor projecte possible. I fer arribar a la ciutadania aquest entusiasme per les coses ben fetes, per la confiança en uns ideals i la confiança en que les persones que els representaran són els millors que ho poden fer.
És la plasmació d'aquesta responsabilitat de governar el que fa que la gent acabi confiant en unes persones concretes, que defensen uns ideals que se'ls creuen i que tindran al humilitat de saber rectificar si veuen que no ho fan bé o que lluitaran fins al final per defensar una injustícia. Si tu no t'ho creus, la gent encara s'ho creurà menys.

Més llenya al foc

2007-03-26T21:04:00.000+02:00

Escoltant avui les noticies hom podria pensar que ens estem tornant cada cop més bojos. Actualment la política espanyola s'està convertint en un joc de despropòsits. A veure qui la diu més grossa, a veure qui provoca més a l'adversari. Aquest cap de setmana n'hem tingut dos exemples molt clars. Per una part el rampell totalitarista del PP boicotejant PRISA només pel fet que són contraris als seus interesos. Què hauria de fer tota la resta de grups polítics respcte El Mundo, la COPE o Libertad Digital, que es dediquen a insultar, directament, tothom que no pensi com ells? Per sort ja surten moltes veus dins el PP criticant aqesta mesura pròpia de règim dictatorials. Però això no és nou dins la dreta espanyola, perquè recordem que en 8 anys de govern l'Aznar no va coincidir ni una sola entrevista a la SER.
I per una altra part, tenim els dirigents d'ERC regalant el govern de la Generalitat pel simple fet de comprometre's a fer un referèndum, com si això fos garantia d'èxit. I aquí no passa res, parlen de trencar el govern però continuen tal com estan amb les mateixes condicions. Bé, ja era extrany que amb 100 dies de govern no sentisim cap estirabot dels socis republicans. Per sort, aquí tothom a passat de tot.
Però això el que fa és afegir més llenya al foc. Ja ha sortit l'Acebes carregant contra el PSOE pel queè ha dit ERC. A més de la crítica contra la política antiterrorista, hi ha afegit la "desmembración de España". I per això la crispació arriba als extrems d'agressions personals, com avui a la compareixença del lehendakari davant dels jutges.
Davant aquestes actituts, Ibarretxe ha destacat, com sempre fa, una aposta pel diàleg constant per tal d'arribar a acords, o com a mínim saber de primera mà què pensa l'altre i poder-li dir en què hi estàs a favor i en què en contra.
Tot això ha passat en una jornada històrica, amb l'anunci d'un govern d'unitat a Irlanda del Nord, una cosa que semblava impoossible fa 10 anys quan va començar tot el procés de pau. Amb el procés nordirlandès s'ha demostrat l'error que fa el PP, ja que l'única forma de progressar i avançar junts són les desicions polítiques, i posar per davant de tot el perdó i la comprensió que l'odi i el recel.
El que necessitem és sentit comú, generlament el menys comú dels sentits, evitar dogmes, i sobretot pensar amb el cap fred i no amb l'estomac, que és al que s'apel·la massa sovint amb tots aquest discursos nacionalistes, tant d'un costat com de l'altre.

Paritat real dins la societat, no de cara a la galeria

2007-03-07T20:17:00.000+01:00

El PSC és un dels partits que està fent més bandera de la paritat. Per això ens ha instat a fer una llista paritaria de cara a les eleccions municipals. Però des del PSC Argentona ens trobem en unproblema greu quan afrontem aquest problema, i és la falta de dones disposades a implicar-se en política. I aquest no és un problema exclusiu nostre, ja que de les set candidatures que segurament es presentaran a les properes eleccions del 27 de maig, només una va encapçalada per una dona (cal veure què farà el PP). Els socialistes ens hem presentat a les dues últimes compteses electorals amb una dona al capdavant, la que també era la nostra primera secretària. Però ara que ja s'ha jubilat políticament, ens trobem que no podem omplir aquest buit de representació femenina. Amb una militancia de 3 a 1 a favor dels homes és molt difícil, ni tant sols, fer una llista paritaria. Podriem posar dones als primers llocs de la llista, això sí, però la resta continuarien essent homes, per tant continuariem sense la volguda paritat.
La Llei de la paritat és una eina imprescindible per aconseguir la igualtat dins la societat, però no es poden forçar situacions que són inforçables. L'accés de la dona a la responsabilitat pública ha de començar per dalt. Ja tenim un govern de l'estat paritari. Però en canvi el govern de la Generalitat és descaradament masculí (11 a 4). Fins i tot el PSC, el partit amb més representacio de dones s'allunya de la paritat si comptem amb el President (un 38% femení). I si mirem secretaries de govern, trobem la prescència de les dones en només 11 de 43.
Tot això comporta que les dones del nostre país no se sentin representades per la política. A més, l'actual estructuració de la societat no ajuda. Ens hem queixat molt d'un anunci artístic de Dolce&Gabbana per simple moralisme, i en canvi continuem veient anuncis de detergents insultants per la condició femenina. Mentre s'anunciï (amb minses excepcions) que és la dona qui neteja, no farem res. Aquí és on s'ha d'actuar, en l'educació, en superar els estereotips de la societat, uns estereotips que afecten fins i tot a les dones. Portem més d'un segle de lluita feminista, i encara continuem veient dones masclistes. Necessitem que les dones siguin les primeres que es creguin que elles també ho poden fer tant bé (o malament, tot són percepcions) com ho fem els homes.
La solució no serà si una agrupació petita com Argentona tenim o no una llista paritaria, la solució serà demostrar a les dones que elles són tant vàlides com els homes per estar en una llista electoral, o un consell d'administració, o ser la cap de la policia local d'un poble, i que s'ho creguin.
Jo no vull parlar d'homes i dones, jo vull parlar només de persones. I seré feliç quan no s'hagi de celebrar cap més Dia Internacional de la Dona, perquè voldrà dir que homes i dones serem iguals en dret, en oportunitats i sobretot, serem iguals dins la societat.

SOM DIFERENTS, PER AIXÒ SOM IGUALS

Una societat amb deures, una societat sense drets?

2007-03-04T20:33:00.000+01:00

Aquest cap de setmana he estat a l'escola de formació de la JSC del Vallès Occidental, una escola dirigida especialment a preparar les pròximes eleccions municipals del 27 de maig.
Però la xerrada que he trobat més interessant ha estat la del diumenge al matí, amb el títol Una societat amb deures, una societat sense drets?, on hem parlat amb representants de diverses entitats que treballen al voltant de la immigració i els joves com són SOS Racisme, Creu Roja Joventut, Associació cultural Nous Temps i l'Associació sociocultural Ibn Batuta.
Una de les conclusions que hem tret de la xerrada és el fet del reconeixement dels drets de la gent immigrada, començant pel dret al vot, ja que una bona forma d'integrar és donar els drets als de fora perquè puguin sentir-se com els d'aquí. Aquesta és una aposta molt complicada, ja que actualment només poden votar a les eleccions municipals qui té la ciutadania d'un país de la UE o aquells països amb convenis amb Espanya, tots països sudamericans. La solució és lligar ciutadania amb residència, ja que l'important no és tant d'on ets sinó d'on et sents i allà on desenvolupes la teva vida.
Si la població immigrada no té reconeguts aquests drets, també amb el reconeixement dels autòctons, és molt doifícil una integració plena. Parlant d'integració, també s'ha parlat dels diferents models que hi ha a europa, com el francès o el britànic, i la conclusió que hem tret és que el que cal és la interculturalitat, el mestisatge de les diverses cultures, que això és el que acaba enriquint a la societat i fa que tothom s'hi pugui sentir representat.
Per últim, demanavem a les entitas que ens diguessin què n'esperen dels partits polítics i les administracions públiques. La resposta ha estat molt unànime: que sàpiguen transmetre els valors del respecte als dretrs humans, de la diversitat, de la igualtat i la democràcia, no només entesa com a votaació en unes eleccions, sinó com a la participació en la vida pública amb plenes garanties de llibertat. I jo també hi inclouria un aspecte que no s'ha dit ecplicitament però sí implícitament: la justícia social.

La "participació ciutadana" com a eina de desgast del govern

2007-02-22T23:11:00.000+01:00

Ara que s'estan redactano acabant d'elaborar els programes electorals dels diferents partits polítics de cara a les properes eleccions municipals del 27 de maig, és quan un fa reflexions sobre quin municipi vol, com vol que sigui la seva ciutat o poble.
L'altre dia, en la reunió que teniem els socialistes argentonins,va sortir el tema de la participació ciutadana i el diàleg amb diferents representants de la societat municipals, com associacions, entitats, associacions de veïns, plataformes, etc. La darrera legislatura a Argentona ha estat molt marcada per un atac ferotge contra l'equip de govern acusant-lo principalment de falta de diàleg i de no escoltar-se a la "gent del carrer". Demanaven Participació ciutadana, que els grans temes del poble es decidicin en referèndum.
El primer que cal dir a qui no conegui Argentona és que qui més ho reclamava era un partit, Esquerra Unitària, que només va aconseguir una sola regidora de disset que en té el consistori, i que va fer bandera, juntament amb la Plataforma en defensa del centre històric, que curiosament tenia molts integrants comuns, sobre el tema de l'enderrocament d'una casa del segle XVII que havia estat una masia. Aquest projecte va ser clau per l'equip de govern sorgit el 1999, amb majoria absoluta, una coalició entre l'Entesa per Argentona i el PSC. L'Entesa per Argentona va ser la clara guanyadora de les eleccions del 2003 i va tornar a repetir el pacte de govern amb el PSC.
Utilitzo aquest exemple d'Argentona per denunciar el que considero és una pràctica molt extesa entre gent acostumada a queixar-se sistematicament, i que molts cops és utilitzada políticament per interessos no massa clars. S'utilitza l'apel·latiu de la "participació ciutadana" per intentar desgastar un equip de govern, apropiant-se la representativitat de tothom: "El poble està crispat, i no els vol, volem decidir sobre el nostre futur". Això ho deien alguns tot just 2 mesos després de les eleccions municipals, quan havien tret un resultat del 9,5% dels vots, que representava el 4,7% de tota la població d'Argentona. Aquesta gent reclamaven la "participació ciutadana" per veure si podien guanyar per un altre cantó allò que van perdre a les urnes.
Quan nosaltres, els socialistes, parlem de la "participació ciutadana" ens referim a un diàleg constant amb tothom, a saber quines són les problemàtiques de la gent, estar en contacte permanent amb la ciutadania, que si hi ha algun problema el canal de comunicació amb l'administració sigui clar, ràpid i eficaç. El que pretenem és solucionar els problemes de la gent, però també reclamem el mateix grau de seriositat i rigor a la ciutadania, ja que no val queixar-se d'un problema quan ja s'està en una situació límit i abans, bo i sabent-ho, no s'ha mogut un dit per denunciar-ho.
La participació ciutadana és clau pel bon funcionament de les administracions públiques, en especial amb l'ajuntament, l'administració més propera. Però no només cal reclamar i esperar asseguts que ens solucionin qualsevol problema. Ens hem d'imlicar en la nostra societat per aconseguir millorar entre tots, junts, en un sòl sentit: fer una món millor per viure-hi. En això consisteix la participació ciutadana.

Al final només ens queda la justicia terrenal

2007-02-13T22:48:00.000+01:00

Últimament s'està parlant molt, potser massa, de la justicia a Espanya, de la seva politització i falta d'imparcialitat. Casos com els de l'etarra De Juana Chaos, el Tribunal Constitucional o el nou ministre de Justicia no ajuden al que hauria de ser el tercer poder de l'estat de dret democràtic.
Per sort, les darreres actuacions sembla que porten un punt d'esperança. Al final s'ha rebaixat la pena a De Juana a tres anys, el que correspon a un delicte pel qual se'l jutge. La justicia a aquest país ja sabem que no és un exemple a seguir. Així, quan tenim un assassí de 25 persones, condemnat a 3.000 anys de presó i que surt al cap de 18 és normal que hi hagi una alarma social, sobretot quan veiem que la finalitat de la pena, la rehabilitació i reincerció a la societat, no s'ha acomplert. Però el que no podem fer és inventar-nos una sentència per tal d'esmenar errors del codi penal de llavors. Ara hem vist que els magistrats del Tribunal Suprem, bo i sent de majoria conservadora, han apostat per una rebixa de pena, sobretot perque l'altre era massa desorbitada. si seguim així, a veure si la justicia torna a posar-se la vena als ulls i que hi hagi justicia per a tothom, sigui qui sigui, i que torni una mica de racionalitat i tranquilitat a la justicia, que és el que més necessita.

L'energia verda?

2007-02-04T23:13:00.000+01:00

El passat dijous es va promocionar una apagada de l'electricitat arreu d'Europa per part d'un grup ecologista francès. Per sort aquesta apagada va ser simbòlica, ja que si s'hagués fet bé, la xarxa eleèctrica no hagués aguantat. Van denominar l'apagada " cinc minuts de respir pel planeta". El que necessitem no són cinc minuts de descans, ja que quan tornem a l'activitat, l'esforç que necessitem és major que l'estalvi que hem realitzat. El que necessitem és una altra forma de gestionar el nostre consum d'energia, d'on l'obtenim i què implica cada opció.
Però el principal problema mediambiental al qual estem exposats no és pas un suposat canvi climàtic, sinó un model de desenvolupament econòmic i social. No és simplement que haguem de complir amb el nivell d'emisió de gasos d'efecte hivernacle, tal com diu el protocol de Kyoto, sinó quines conseqüències tindrà per a la nostra societat assolir-ho. Podem dir que amb energia eòlica es pot solventar gran part del problema, però llavors sortiran altres ecologistes queixant-se que els molins de vent maten ocells i són contaminació paisatgistíca. Doncs o una cosa o l'altre: o cremem petroli o posem molins de vent.
També és cert que el principal repte és reduïr la nostra dependèncai de l'energia, provingui d'on provingui. I també hauriem de reduïr l'ocupació del sòl, deixar d'urbanitzar tant horitzontalment i fer-ho més verticalment, sense tantes urbanitzacions, que només són problemes per saber d'on treuen els recursos d'aigua, energia, mobilitat...
Les empreses energètiques són les que a dia d'avui mouen el món. Ja sabem que el petroli pot provocar guerres com les d'Irac, o el gas faciliti que s'hagi d'invair un país com l'Afganistan per col·locar-hi un gasoducte, o que el conflicte de Txetxènia prové bàsicament del seu enclavament geoestratègic al Càucas i tocant el mar Caspi, on Rússia té els seus pous de petroli, o perquè preocupen tant les nacionalitzacions de recursos a Bolívia o Veneçuela. Fins i tot a casa nostra, la OPA de Gas Natural i E.On a Endesa respon a la dominació dels recursos energètics (vegeu aquest article de l'Albert Fauria).
El futur del nostre planeta passa per l'energia i els recursos naturals, i parlar-ne banalment és d'una gran irresponsabilitat. Cal rigor, sentit comú i fugir de radicalismes. Sinó, estem tots perduts.

Yo speak en català

2007-01-31T22:02:00.000+01:00

El govern de la Generalitat ha decidit posar un recurs d'inconnstitucionalitat en el decret del Ministeri d'Educació per la implantació de la tercera hora de llengua castellana, ja que invaeix competències catalanes. Paral·lelament, la conselleria d'Educació està preparant un decret per tal que es pugui ensenyar assignatures generals en altres llengues diferents que el català.
Tot això ha creat molt de rebonbori. Primer de tot, CiU esperava un conflicte de competències entre els governs centrals i autonòmics per acusar-nos, sobretot als socialistes, de sucursalisme del PSOE (ja sabem que els primers que van bojos per pactar amb el president Zapatero són ells) . Ara que ens enfrontem, ens diuen que no ens ho creiem. La qüestió és atacar sense parar.
Però també en el món educatiu i de defensa de la llengua hi ha hagut moltes crítiques. Si tenim en compte, tal com ha dit el conseller Maragall, que amb la implantació de la sisena hora, ara tindriem quatre hores més de català i una de castellà.
El que també ens hem de plantejar l'ensenyament d'assignatures troncals en llengua extrangera, principalment l'anglès. Aquesta va ser una de les promeses electorals del president Montilla, i no vaig sentir ningú que hi estés en contra.
La importància de la llengua és l'ús social que se'n fa. La immersió linguística ha servit per normalitzar l'ús del català, i fer que a gent castellanoparlant ho trobi normal (apart del Ciutadans). Els catalans ja sabem que la força de la societat és importantíssima alhora de seguir utilitzant una lengua que està perseguida.
A mi no em preocupa una hora més parlar en castellà. A mi el que em preocupà és que els qui parlem en català l'utilitzem d'una forma natural, i que sapiguem parlar tant en castellà, com anglñès, com qualsevol altre llengua per aixíi no quedar-nos estancats en el nostre món, i poder sortir al món com a catalans però parlant a la resta del món de tu a tu.

Prou de Guardia Civil

2007-01-28T23:31:00.000+01:00

Fa uns dies hi va haver una manifestació de guardies civils demanant llibertat de sindicació i l'eliminació del reglament militar. Ara sabem que el govern central ha expedientat als liders d'aquesta marxa, els dirigents de la al·legal Asociació Unificada de Guardias Civiles. Per desgràcia van anar a la manifestació amb l'uniforme reglamentari, cosa penad tant en el règim de la Guardia Civil com qualsevol altre cos policial. Això no ajuda gens, i encara dona arguments a qui està en contra.

Però el PSOE no està cumplint amb el seu programa electoral, ja que no s'atreveix a reformar del tot una istitució que hauria de reconvertir-se del tot en policia, integrada per civils i deixar de dependre del Ministeri de Defensa.
Ja es va donar un primer pas important amb la creació d'un comandament únic entre el cos de la Guardia Civil i la Policia Nacional. Continua sent poc. Necessitem una policia moderna, una policia descentralitzada i sense lligams amb l'exercit. Una policia de caràcter federal, que es preocupi dels afers que afectin a tot l'estat, ja que la seguretat ciutadana ha de ser controlada per policia autonòmica, com els Mossos d'Escuadra, l'Ertzaina, la Policia Foral de Navarra o les altres policies que s'haurien de crear.
No pot ser que en ple segle XXI l'exercit encara estigui marcant l'agenda del govern. La desmilitarització de la Guardia Civil també ens ajudarà a superar estructures heredades de fa masses anys i amb una concepcióó molt allunyada de la societat actual.

Institucions antisistema?

2007-01-24T22:40:00.000+01:00

Aquesta setmana estem assitint a una dosi d'extremisme antisistema per part de destacats polítics catalans a les institucions democràtiques. Per una part tenim l'exalcalde de Puigcerdà i exconseller de Governació Joan Carrretero i la cap de llista d'IC-V a l'ajuntament de Barcelonna Imma Mayol.
En Carretero ha agafat el discurs de l'independentisme més radical, on tot el que no sigui demanar la independència de Catalunya, perdó, els Països Catalans, és ser un botifler i un traïdor a la pàtria. Segons sembla, vol obrir una nova via a això que s'anomena el sobiranisme. Al final, com sempre, pocs i barallats. Just quan ERC pren una posició política madura, i es deixa estar de discursos macos i distants de la realitat social que tenim actualment (la idea d'independència sempre queda bé i arriba fàcilment a l'estomac però no al cap), els surt un personatge que es desenten del discurs d'esquerres i només parla de nacionalisme, com qualsevol partit de dretes. Espero que tot això acabi com va acabar el PI de l'Àngel Colom i la Pilar Rahola, en un fracàs estrepitós.
I això de na Mayol és realment esperpèntic. Declarar-se antisistema essent la tercera tinent d'alcalde de l'ajuntament de Barcelona, i tal com diu en Xavier Trias "amb cotxe oficial" (que segur que deu consumir petroli) és o no saber què s'està dient, o enganyar la gent. Una cosa pot ser que l'actual sistema no sigui el dessitjat. Tampoc és el que jo vull. Però jo el defenso desde dins, utilizant la democràcia per canviar l societat, que és el mateix que en principi fa la Imma Mayol des d'un partit que participa de la vida política parlamentaria i representativa. A vegades sembla que s'hagi equivocat de partit, ja que també dubto que l'antic PSUC defensés aquests postulats, que com a bons comunistes, el que defensaven era la consecució d'un sistema molt estructurat. Molts cops es passen de frenada de tant "progres" que són.
Aquests són dos casos que demostren la falta de coherència entre les idees polítiques i l'aplicació que aquestes poden tenir a la vida real. Els ideals utòpics sempre són necessaris per forçar la societat a continuar progressant i buscar un motiu per no estancar-se, però sempre tenint en compte que aquests ideals no ens han d'ofuscar. No sigui que enlloc de "l'arbre no ens deixi veure el bosc", com que correm tant desesperadament cap al bosc, anem de cap a l'arbre. Llavors és quan podem pendre mal.

Mirant cap a l'Ulster

2007-01-21T22:07:00.000+01:00

"Habían pasado meses desde el alto el fuego y el anunciado proceso de paz no acababa de arrancar, pretexto para que los terroristas volviesen a lo suyo. Concluyeron colocando una enorme bomba en un aparcamiento de la capital y, aunque avisaron a la policía antes de detonarla, dos personas murieron en la explosión.

El jefe de Gobierno, que había intentado negociar una salida pacífica al largo conflicto, respondió con una mezcla de perplejidad y rabia. Declaró que el atentado había sido una "atrocidad" y desafió al brazo político de los terroristas a condenarlo. Éstos no lo hicieron, pero su líder, aparentemente sorprendido por el atentado, respondió de manera confusa. Dijo que era indispensable restaurar el alto el fuego, pero agregó que si el Gobierno no daba señales de sinceridad en su búsqueda de la paz, "estamos todos perdidos". (Un comunicado del grupo terrorista lamentó las dos muertes, achacándolas a la lenta reacción de la policía tras su "clara y precisa advertencia").

El líder de uno de los partidos políticos que se había unido al esfuerzo del Gobierno a favor de una negociación admitió sentirse "destruido" por la noticia de que se rompía el alto el fuego. El principal partido opuesto al diálogo reaccionó de manera furiosa, pero también con una especie de júbilo contenido. Sus dirigentes declararon que el atentado había demostrado que ellos habían tenido razón, que con los terroristas no se podía hablar.

A los pocos días se produjeron manifestaciones a favor de la paz en varias ciudades, aunque en algunos casos hubo polémica y abstenciones debido a las fricciones y a los desacuerdos entre los partidos."

Encara que sembli mentida, aquest text fa referència al procés de pau de l'Ulster, a finals dels anys 90 del passat segle. El text està extret del diari El País d'avui diumenge, en la seva secció Domingo. Llegiu l'article El retrovisor del Ulster i El interior de la serpiente, on fan un anàlisi molt bo del moment actual del procés de pau. I llegint-ho, crec que podem ser optimistes, i no deixar-nos influir per aquells que fan tot el possible perquè això surti malament.

Un alcalde com cal

2007-01-17T22:57:00.000+01:00

Ahir vam fer la proclamació del candidat del PSC a l'alcaldia d'Argentona, en Vador Casas. L'acte va anar molt bé, ja que vam aplegar més de 60 persones, entre militants i simpatitzants del PSC d'Argentona i la resta del Maresme. també vam comptar amb la presència del candidat d'ERC, en Vadó Mora, el líder de Tots per Argentona, Pep Masó, i l'alcaldesa Esther Merino.
L'acte el vaig presentar jo mateix, i vaig recordar el passat d'en Vador com a dirigent de la Joventut Socialista de Catalunya als anys 80, un fet que en impulsa a tots els que avui estem al capdavant de la JSC a treballar, i a no perdre mai la il·lusió, que precisament és el que ens agrada d'en Vador.
Al principi van parlar en Lluís Viladevall, regidor socialista del 1999 al 2003, i la Montse Brugal, la nostra primera secretària, cap de llista i primera tinent d'alcalde des del 1999. Tots dos van destacar en Vador com a monitor d'esplai, en Lluís com un dels seus nens, i la Montse com a mare d'altres nenes de l'esplai. També van parlar de com treballa, que sempre ho fa amb ganes, il·lusió i9 dialogant per aconseguir el milor per a tothom.
Després van parlar la Consol Prados, diputada al Parlament de Catalunya, i la Marina Geli, Consellera de Salut del govern de la Generalitat. Totes dues ens van donar una lliçó de socialisme, però sense gran retòrica ni discursos encesos. Siplement des del punt de vista de voler millorar la qualitat de vida de les persones que ens rodegen. Com va dir la Marina, hem de recuperar el prestigi de la política, perquè estem en política per ajudar als demés.
I finalment va parlar en Vador, on va exposar els motius pels quals ell vol ser el proper alcalde d'Argentona, va parlar de l'estimació que sent cap a la vila, una vila que ha vist canviar i cap a millor, i vol continuar aquesta tranformació. Ell té un projecte mot concret i il·lusinant pel poble, i si no el tingués no seria el candidat. Vol acabar amb el soroll que ha imperat a l'última legislatura, i va instar a les altres forces polítiques que aprofitessin la mà estesa de l'equip de govern amb la tramitació del POUM per definir el projecte de poble de cadascú: "Fins ara sabem què NO volen del POUM. Ara hauran de definir què és el que SI volen".
Ens queda molta feina fins arribar a aconseguir que en Vador sigui l'alcalde de la VIII legislatura. Per aconseguir això hem d'arrossegar molta gent, però crec sincerament que amb l'empenta i la vitalita d'en Vador podrem arribar-hi.

Torna la il·lusió per Argentona

2007-01-14T23:12:00.000+01:00

El proper dimarts 16 a les 20.30 h al Saló de Pedra de l'antic ajuntament hi haurà la presentació del candidat socialista a les eleccions municipals, en Vador Casas. Ens acompanyarà a l'acte la Consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya, la Marina Geli.

En Vador també ha començat a escriure un blog on, d'aquí a les eleccions, anirà desglosant els principals punts del seu projecte de poble, de quina Argentona vol pel futur i el programa de la seva candidatura que esperem que pugui engrescar la majoria d'argenotnines i argentonins per tal de poder-ho portar a terme.

Aquí teniu la seva carta de presentació:

Benvolguda amiga,
Benvolgut amic,

Com ja saps, el Partit dels Socialistes de Catalunya a Argentona, m´ha demanat que encapçali la candidatura socialista a les properes eleccions que s´han de celebrar el proper mes de maig.

No cal que et digui que enfronto aquest repte amb ganes, il·lusió i molt de respecte per als ciutadans i ciutadanes de la vila, que per a mi, són el principal actiu de la nostra comunitat.

Queden molts projectes per fer i cal desenvolupar un model de poble que sigui agradable, amable i sostenible. Un model de poble que posi l´accent sobre les persones, un poble per viure´l. I això només ho podem fer amb la teva complicitat i el teu suport.

El proper dia 16 de gener, fem un acte públic de presentació de la meva candidatura al Saló de Pedra de l´Ajuntament. Ens acompanyarà la Consellera de la Salut, la Marina Geli i espero poder comptar també amb la teva presència. L´acte es celebrarà a dos quarts de nou del vespre i hi haurà un petit piscolabis al finalitzar-lo.

Fins llavors, rep una molt cordial salutació.

Vador Casas

Estira i arronsa

2007-01-11T22:27:00.000+01:00

El lehendakari Ibarretxe a canviat el lema de la manifestació convocada aquest dissabte a Bilbao, quedant un "Exigim a ETA la fi de la violència, per la pau i el diàleg". Amb aquest gest la pilota torna a estar a la teulada de l'esquerra abertzale, que ha de veure si secunda un manifestació amb un lema tant explicit.
D'ara endavant segur que anirem vivint un estira i arronsa entre ETA i el seu entorn, pricipalment Batasuna, i el govern de Rodríguez Zapatero. Ja amb l'anunci de l'altre dia, quan Otegi va demanar a ETA que es mantingués en les condicions de la declaració d'alto al foc permanent, es va fer un pas endavant inexorable que ens ha d'acabar portanta la pau final. Per primer cop l'esquerra abertzal diu que el final del procés no s'aconseguirà amb violència. Han superat un punt del qual ja no es poden fer enrera. Tot allò que sigui tornar a la dinàmica dels últims trenta anys serà vist per la societat amb frustació i rebuig, com ja vam veure després de l'atemptat de Barajas.
Però continuen sense condemnar la violència, ni a voler apostar de totes totes perque les armes callin i només parli la paraula. Posen bombes però l'alto al foc no està trencat. Aquest serà el llenguatge d'ETA durant un temps, fins que hi hagi alguna altre jugada que fagi una altre batzegada, bona o dolenta, al procés de pau.
Tothom diu que el procés de pau d'Irlanda no es pot pendre com a referència, que són casos diferents. Hi estic d'acord, però sí que podem veure com els va anar per saber amb quins problemes ens trobarem. Des de la declaració de l'IRA de l'alto al foc permanent, fins la firma dels acords del Divendres Sant van passar anys, amb atemptats i morts pel mig, i molts alts i baixos.
el que hem de fer és ser ferms amb la defensa de l'estat de dret i no parar en la tenaç lluita per aconseguir la pau. Des dels dos fronts, amb fermesa i esperança, amb solidesa democràtica i amb diàleg. I així, els nostres fills podran viure en un país lliure i sense violència.

Què ens portaran els reis aquest 2007?

2007-01-07T21:48:00.000+01:00

Sí, ja sé que el dia de reis ja ha passat i, en principi, ja sabem què ens han portat. Però això són només les coses materials. Els dessitgos que tenim, els anhels i esperances es van dossificant durant tot l'any. No serà fins a finals d'any, quan fem el típic i mitic Resum de l'any on veurem què s'ha acomplert i què no.

Per començar, ja sabem que el dessig de pau a Euskadi no serà possible aquest any. Una bomba col·locada el penúltim dia de l'any va llençar pels aires el que podria ser el millor regal per tots nosaltres. Ara el que espero és que això seveixi perquè l'esquerra abertzale perdi el suport popular que té, i que sigui l'últim error que hagi comès ETA. El que també està clar és que tampoc es podran presentar a les eleccions municipals.
Les municipals és un altre punt on tinc dipositades moltes il·lusions, tant des del punt de vista d'Argentona com de la resta del Maresme i Catalunya, on tinc amics i amigues encapçalant llistes socialistes amb molta força i capacitat. A Argentona tenim un candidat preparat, amb les idees clares i un bon equip. Però d'això també us en parlaré.
També espero que aquest any el govern de la Generalitat pugui actuar amb tranquilitat i per tant desenvolupi les polítiques socials que necessitem els catalans i catalanes. No és tant un dessig sinó una convicció. L'únic que em cal és constataró d'aquí a 360 dies.
Però també hem de veure si el Barça podrà tornar a guanyar la Champions i la LLiga, o com serà la Formula 1 sense el kaiser Michael Schumacher.
Des del punt de vista del terreny personal, ja pot acabar l'any com a començat, al costat d'una noia magnífica i amb una feina que m'agrada i em dona moltes espectatives de creixement personal.
Així doncs, tot allò que hem demanat a la nostra carta als reis particular ho anirem veient durant l'any. Us espero d'aquí un any per veure com ha anat.

La foto la vaig fer a finals d'any mentre veia sortir el sol pel mar. És una forma de simbolitzar l'inici d'aquest any

MOLT BON ANY 2007

Bon Nadal

2006-12-21T19:12:00.000+01:00

Us dessitjo un bon Nadal, i ho faig ara perquè estic molt ocupat aquests dies i no sé si tindré temps abans del dilluns per escriure algo. Espero que en aquest any que comença pugui seguir amb la meva activitat dins la blogosfera, i si la puc ampliar millor.

Aquí us deixo amb una de les tradcions del Nadal, el missatge del Rei. Com que sóc republicà, i jaEs sabeu que tot això de la monarquia no m'agrada massa, us ofereixo aquest discurs una mica atípic. Espero que el disfruteu.

Salut i República

BON NADAL A TOTHOM

Som massa "tous"?

2006-12-14T16:14:00.000+01:00

Ahir veia horroritzat com prop d'un miler de persones defensaven el guardia de seguretat de la família Tous que l'altre dia va matar a una persona. M'horroritza sentir els arguments que esgrimia la gent, dient que la policia i l'estament judicial es posava al costat dels delincuents, i no defensava la ciutadania. Però és precisament empresonant tant al gendre dels Tous com al detingut acusat de robatori que se'ns defensa. L'estat de dret garanteix uns drets sempre que compleixis amb les obligacions. Disparar a boca de canó una persona no és defensar-te, és un atac. No podem permetre que una persona que té permís d'armes, i pel que sembla un permís molt especial, que tenen poques persones a Catalunya, una persona que ha hagut de passar proves psicològiques molt dures, pugui utilitzar la seva arma indiscriminadament contra qualsevol persona que consideri sospitosa. A mi el que em fa por és saber que una persona com en Lluís Corominas pot anar pel carrer tranquilament i pot usar la seva pistola quan ell ho cregui convenient i disparar-li un tret al cap a algú. Que potser els Mossos no estaven avisats de moviments sospitosos al voltant d'aquella casa? Nosaltres, com a ciutadans, hem d'exigir a les forces i cossos de seguretat que ens defensin, però en cap cas els podem suplir, ni per descomptat podem fer de Bruce Willis a La jungla de vidre. Sinó, perquè no legalitzem la tinença d'armes? Qualsevol moment pot ser potencialment perillós per a mi, i puc decidir defensar-me quan jo ho cregui convenient. O no estaven defensant aquesta postura la gent que es manifestava ahir en suport al detingut? Però que ningú negui que el presumpte lladre està també a la presó, i s'està buscant els col·laboradors.
Quan l'estat perd el monopoli de la força arribem a situacions bèliques com passa a l'Orient mitjà o Sudamèrica. Continuo exigint tant als poders polítics, judicials com policials que vetllin per la meva seguretat, però tenint clar que han de ser ells, i no altres, qui se n'encarreguin.

Doble meme

2006-12-12T22:20:00.000+01:00

Aquesta setmana tinc dues memes.

La primera és original d'en Víctor Martínez, i es tracte de transcriure una cançó amb rerafons polític. Doncs pensant aquest dies amb Xile, i un dels seus il·lustres cantautors com és Víctor Jara, he recordat un disc d'un dels meuis cantautors preferits, Raimon, que va dedicar un disc al desaparegut músic poc després del seu assassinat a mans del règim feixista de Pinochet. Raimon té moltes lletres de cançons que parlen de política, aquí en podeu veure una mostra, peròuna de les que trobo més colpidora, i sobretot pensant en l'època que va ser escrita i sobretot cantada, és DIGUEM NO

Ara que som junts
diré el que tu i jo sabem
i que sovint oblidem:

Hem vist la por
ser llei per a tots.
Hem vist la sang
—que sols fa sang—
ser llei del món.

No,
jo dic no,
diguem no.
Nosaltres no som d'eixe món.

Hem vist la fam
ser pa
dels treballadors.

Hem vist tancats
a la presó
homes plens de raó.

No,
jo dic no,
diguem no.
Nosaltres no som d'eixe món.

No,
diguem no.
Nosaltres no som d'eixe món.

Aquesta li envio a l'Oriol Yugero i la Carme Cuadras

La segona meme me l'envia el lleidetà Oriol Yuguero, consistent a citar la 5a frase de la pàgina 123 del llibre que tingui més aprop. M'ha costat molt no triar un llibre expressament, ja que en la meva biblioteca en tinc un munt d'interesants i que m'agraden molt. Des de Cien años de soledad, passant pel Mecanoscrit del segon origen, remuntant-me al Quijote, o llibres tant enigmàtics com 1984, Un món feliç, Farenheit 451 o Tropic of capricon. Però al final n'he agafat un entre la pila que tinc sobre la taula (en tinc més de 10), i finalment ha estat Els quaderns d'en Marc, una novel·la eròtica anònima atribuida a Manuel de Pedrolo, i mai desmentit del tot. La frase és realment la que poso, no està buscada:

-Em tens la cigala al cony, i estem calents, molt calents.

La reenvio a en Víctor Martínez i en Xesco Gomar

La historia los juzgará

2006-12-10T22:40:00.000+01:00

Ha mort el dictador Augusto Pinochet, i ha mort al llit sense que se l'arribés a jutjar per cap de les causes pendents que té, més de 300, per les desaparicions i mort d'opositors quan va instaurar el seu règim feixista després del cop d'estat de l'11 de setembre (fatídica data) de 1973 contra el govern electe del president xilè Salvador Allende. Des de ja fa alguns anys, se li va retirar la inmunitat política per tal que pogués ser jutjat pels crims contra la humanitat, com ara la Caravana de la mort, o altres que van afectar a tot el Con Sud amb les seves respectives dictadures militars, com la Operació Condor.

És una sort per a tota la humanitat la desaparició de personatges tant detestables com aquest, però en canvi no és tanta la sort al saber que no podrà ser portat davant de la justícia, tant la xilena com la internacional, perquè pagui per tot el mal que va fer. Recordant el president derrocat Salvador Allende, que va dir que "la historia los juzgará", hem de pensar que la justícia xilena permet continuar els processos obert encara que els principals encausats estiguin morts. Hem de tenir esperances en la justícia, esperança en rehabilitar els noms d'aquelles persones mortes o desparegudes en mans d'una dictadura sagnant i represiva.

La historia es nuestra y la hacen los pueblos

Treballar per la pau

2006-12-04T21:03:00.000+01:00

Últimament veiem que el procés de pau a Euskadi està encallat i hi ha un rebrot de la violència al carrer i masses moviments en el sí d'ETA. Però em de ser optimistes, i continuar treballant per poder aconseguir una pau forta i duradora. Sempre s'ha utilitzat l'exemple d'Irlanda del Nord, encara que crec que hi ha més divergències que coincidències , en el qual es va evidenciar la dificultat d'aquests processos, ja que els resultats van a poc a poc. Per tant és necessaria molta paciència i sobretot unitat amb un únic objectiu: la pau.

En aquest sentit la postura adoptada pel PP no ajuda gens. Però el més vergonyós és la seva hipocresia quan mirem les declaracions que feien quan estaven al govern i hi va haver la treva al 1998. El que llavor era normal i positiu per aconseguir la pau, avui és vendres als terroristes i permetre la derrota de l'estat de dret. És una llàstima que un partit que aspira a governar un país escenifiqui aquests espectacles tant penosos per no acceptar una derrota electoral. Poso un video que s'ha fet on es recullen les declaracions de dirigents populars durant la gestió de l'altre procés de pau.

Tenim els sindicats que ens mereixem?

2006-11-28T23:33:00.000+01:00

Avui he sentit el posicionament de la UGT respecte les sancions imposades als treballadors de terra d'Iberia que a l'estiu van ocupar les pistes de l'aeroport del Prat. I la meva perplexitat ha estat que s'han posat al costat dels treballadors, considerant les sancions "desproporcionades". CC.OO. també s'han afegit a les crítiques.
Els fets ocurreguts al juliol no podien respondre a una vaga, perquè les vagues s'han de comunicar, hi ha d'haver uns serveis mínims tractan-se d'un servei públic, i sobretot, s'ha de deixar la llibertat per tal que els treballadors i treballadores que vulguin puguin continuar amb la seva feina, i la vaga afecti al mínim a terceres persones. Allò no va ser una vaga, allò va ser un sabotatge, que va donar mala imatge de l'empresa, dels treballadors i de l'aeroport.
No pot ser que en ple segle XXI tinguem els sindicats que tenim, que ho arreglen tot amb una vaga, i si pot ser salvatge, o sigui campi qui pugui, millor. Ja han passat més de 150 anys des del Manifest del Partit Comunista, des que es parlava d'alienació, i que els treballadors havien de poseir els mitjans de producció per evitar aquesta alienació econòmica i social.
Ja no lluitem per reduir la jornada laboral de 72 hores setmanals, la lluita de classes ja no és entre estratificacions hermètiques de la societat. Un autònom és un treballador però que s'agrupa en forma de patronal. Què vol dir, que ha de lluitar contra sí mateix, s'ha de fer una vaga a la seva pròpia empresa? La societat ha canviat, el món ha canviat, ha evolucionat. Ja no tenim els dos blocs de la Guerra freda, ara l'enemic mundial número 1 és el terrorisme. El principal repte de la humanitat és fer front a la pobresa dels països en vies de desenvolupament i evitar la degradació de l'entorn natural.
Els sindicats són una peça clau de l'entramat social. Però han de reflexionar sobre quin model de societat tenim i quin model volem, i com ho podem aconseguir. Paral·lelament a l'alta abstenció que vam patir a les darreres eleccions, ho podem fer extensible a una crisi de valors que també afecta la sindicació dels treballadors. Cal un canvi de pensament, d'unitat d'acció sindical juntament amb els partits polítics i tota la societat en general, per a poder solucionar els problemes que tenim, tant a nivell local, autonòmic, estatal com europeu i mundial.

Qui espanyolitza la política catalana?

2006-11-26T23:35:00.000+01:00

He llegit una entevista a l'Artur Mas al diari El País d'aquest diumenge. I el líder de la federació nacionalista continua repetint el que ja portem tants dies sentint: que ell ha guanyat les elecciopns i que per això ha de governar ell. Nogensmenys, si està a 21 diputats de la majoria absoluta que dona estabilitat a un govern, crec que de poc li serveix haver guanyat les eleccions. Però d'aquest tema ja se n'ha parlat molt, i ara ja tenim nou president. Ja no val la pena parlar-ne.
Però una altre de les coses que no para de repetir és que el PSOE s'hagués pogut portar més bé amb ells, ja que han estat ajudant al Congrés de diputats durant la legislatura. Bé, per ser exactes, van començar a votar a favor després de la reunió entre en Mas i en Zapatero per parlar de l'Estatut. Ara resulta que aquells que ens han titllat durant tants anys de sucursalistes i de respondre al dictat del PSOE, volen l'empara dels socialistes de Madrid. Ara que els socialistes catalans hem actuat amb total llibertat, i fins i tot en contra de la voluntat de molts dirigents del PSOE, ara CiU diu que ja no donarà suport al govern central. Això és voler espanyolitzar la política catalana, és voler lligar els resultats aquí amb les desicions preses a Madrid. Qui són els sucursalistes ara?
I de la mateixa forma, des d'ERC i sector afins a l'independentisme, quan es va criticar l'Estatut per culpa d'un "pacte" entre els socilistes i CiU, quan asseguraven la sociovergència com una cosa feta, ara callen i no diuen res. Doncs s'ha demostrat el que venim dient des de fa tant temps els socialistes catalans, que és la nostra independència amb el PSOE quan es tracte de política catalana. Fins i tot quan tenim el candidat que podriem di més pròxim al PSOE, és quan demostrem més la nostra llibertat d'acció.

Els propietaris d'habitatges desocupats a Argentona pagaran un 50% més d'IBI

2006-11-22T19:49:00.000+01:00

L'Ajuntament vol frenar la proliferació de pisos buits i obligar els amos a situar-los en el mercat

L'Ajuntament d'Argentona aplicarà un recàrrec del 50% sobre l'impost de béns immobles (IBI) a aquells propietaris que tinguin pisos buits. La iniciativa vol frenar la proliferació d'habitatges desocupats, facilitar-ne l'accés i obligar els amos a situar-los en el mercat immobiliari. L'alcalde, Antoni Soy (L'Entesa), reconeix que no es disposa de cap cens de pisos deshabitats, però la intenció es començar a trobar-los a partir de les dades del padró municipal. El grup municipal de CiU, a l'oposició, va criticar que les modificacions que s'han introduït a l'IBI «només responen a l'esperit recaptador del govern d'Argentona».

L'alcalde assenyala que l'Ajuntament no podrà aplicar el recàrrec de manera immediata perquè encara no té una llista de pisos deshabitats. Per elaborar-la utilitzarà les dades del padró municipal. Així, els habitatges en els quals no hi hagi ningú empadronat es consideraran inicialment deshabitats. Soy explica que s'informarà els propietaris de la nova consideració de l'immoble a través d'una carta i, també, que, si no volen pagar el nou recàrrec, hauran d'acreditar que al pis hi viu gent. «La factura de l'aigua, de la llum o un contracte de lloguer seran suficient», comenta.

El portaveu de CiU, Ferran Armengol, tot i estar d'acord «en la filosofia», denuncia «l'esperit recaptatori» de la proposta. «A més de no deixar-nos participar en l'elaboració del tribut, fa falta definir alguns matisos, com per exemple què passarà amb els propietaris dels pisos buits que estan a la venda i que no troben comprador», hi afegeix. El PP, com a mesura de protesta, no va voler pronunciar-se perquè «ni els pressupostos ni les ordenances fiscals han estat negociats ni participats». El govern municipal de l'Entesa i el PSC van aprovar la proposta en solitari.

Pel que fa a la resta de les ordenances i taxes, la majoria s'apujaran l'any que ve, com a màxim, l'equivalent a l'índex de preus de consum (IPC).

Font: El Punt Maresme

Com sempre, la oposició només fa que queixar-se. Si estan d'acord amb la filosofia, que hi votin a favor, i es deixin estar de matissos superflus i sense sentit. Però clar, l'única cosa que saben fer és votar en contra. Això un partit com CiU que aspira a governar Argentona. Dels altres partits de l'oposició no cal ni perdre el temps a parlar-ne, perquè en tota la legislatura han tingut un esperit apocalíptic i de negació total de l'obra de govern. Quan parlen de "participació" volen dir que les decisions les prenguin ells enlloc de l'equip de govern. Quin sistema més extrany, no?

Cap de colla | Blogs

2006-11-19T23:35:00.000+01:00

Cap de colla

Aquest cap de setmana hem tingut una assamblea dels Diables d'Argentona, on un grup de gent hem decidit encarrgar-nos de la direcció de la colla. Serem entre 5 i 7 persones que ens organitzem d'una forma molt col·legial, sense un lideratge molt definit, encara que per estatuts necessitavem posar un nom com a cap de colla, i és així com seré el pròxim cap de colla de la colla de Diables d'Argentona, una cosa que m'omple d'orgull, però sé que el carrec és més a nivell formal que real, ja que entre tots ho farem una mica tot. Ara també estem en hores baixes dins la colla, com ja he comentat en altres ocasions. Per tant, la responsabilitat que tenim entre tots és la de intentar no perdre la nostra activitat a la vila, tant el correfoc de carnestoltes, el nostre aniversari, com la festa major d'estiu, l'acte més important de l'any. És per això que tota la colla vam decidir no fer la trobada de ceptrots a la festa major d'hivern, al gener, ja que la junta sortint ja no havia començat a organitzar res, i la junta entrant no tindrem el temps suficient per poder-ho realitzar amb garanties i qualitat. Així doncs, la IV Trobada de Ceptrots no se celebrerà al gener del 2007, però esperem que si la cosa rutlla bé, ho poguem fer al 2008 i que no calgui posposar-ho més.

Blogs

Aquesta setmana ha aterrat a la blogosfera socialista una persona molt estimada per tots nosaltres, i un dels que se n'enreia més quan tots nosaltres vam començar amb la falera dels blogs, una falera que ha passat a ser una feina rutinaria que fas uns quants cops a la setmana. No és altre que en Carlos Fernandez, o més conegut per tots nosaltres com a Charli. Dessitjo que li vagi tot molt bé, i estarem molt atents a les seves reflexions.
També haig de parlar de la pàgina personal del meu germà, en Marçal Vaquer, que es dedica a fer fotos (clar, el pobre va fer belles arts, i ara a què s'ha de dedicar?...jejeje). A la pàgina ens ensenya fots que ha fet que han servit per decorar la sala Clap de Mataró o els webs del saxofonista Llibert Fortuny, el pilot de trial Joan Pons, ArgentonaJove.com o el dissenyador d'aquests webs, l'Uri Alsina. Espero que les disfruteu.

No és això companys, no és això

2006-11-16T23:32:00.000+01:00

L'altre dia la Mònica Terribas va entrevistar (vídeo) a Albert Rivera, president de Ciutadans-Partit de la Ciutadania que crec que tots nosaltres coneixem molt bé, o potser no tant. Dic això perquè crec que gràcies a nosaltres estem alimentant cada cop més aquest partit, i en molts casos estem fent que cada cop tinguin més i més militants.
A l'entrevista de l'altre dia, la Mònica Terribas va ser molt contundent, i fins i tot en algun moment va semblar un tercer grau, i va parlar més de la meitat de l'entrevista del tema de la llengua, posant-se masses cops en contra de l'entrevistat, cosa que crec que no ha de fer un bon professional. Fins i tot jo, que no comparteixo per res els plantejaments d'aquest partit, em vaig sentir atacat, sobretot pel to que adquiria l'entrevista. I això em sap molt de greu, ja que l'única cosa que provoca això és donar-els-hi la raó a aquesta gent que es passa tot el dia parlant de llengua, i que quan parlen d'altres temes de la vida política, no tenen masses coses novedoses a aportar. si en lloc de preguntar-li tant per la llengua, laMònica Terribas hagés fet una entrevista plantejant propostes programàtiques, ciutadans són un partit més, amb les seves peculiaritats com tothom. Res més.
Són uns provocadors que només intenten trencar l'harmonia, que no oasi, que hi ha a Catalunya. I ho estan aconseguint. Fa uns dies a l'Àgora de TV3, hi havia una tertulia de periodistes analitzant les eleccions. Hi havia l'Arcadi Espada, un dels ideòlegs de Ciutadans, que va parlar gairebé tota l'estona en castellà, però estic segur que no per convicció sinó per provocar. I la llàstima és que dos dels periodistes, Vicent Sanchís, de l'Avui, i Joan Vall Clara d'El Punt, estaven molt ofesos perquè aquell senyor parlava en castellà. I això és el que volia aconseguir, que estiguessin ofesos. Per tant, ja podien argumentar el que volguessin, havia guanyat Ciutadans. D'altres, com Joan Manuel Perdigó, d'El Periodico, no li van fer massa cas i tant tranquils.
Una cosa que va dir Joan Vall Clara que em va agradar, i va ser que l'Arcadi Espada és un pallasso, un bufó, igual que l'Albert Boadella. Doncs llavors, senyor Vall Clara, riguis d'aquest bufó i deixis estar de fer-se mala sang.

Sobiranistes, independentistes, nacionalistes... en definitiva, botiflers

2006-11-13T20:08:00.000+01:00

Aquest cap de setmana hem viscut uns fets bastant tristos amb les manifestacions contra el Govern d'Entesa. Els manifestants acusaven ERC de traïr-los, de traïr el país de traïr la pàtria. Aquí hem tornat a entrar en l'argument pujolista d'identificació del país com a pròpi, confonent les persones i els territoris.
El que em sap més greu és que tota aquesta gent o no ha seguit la campanya electoral o no l'ha entès o sencillament porta uns quants anys sense entendre la realitat política del país. Perquè jo tenia molt clar que ERC pactaria un govern d'esquerres si aquestes sumaven prou. Això era el més clar. I sobretot veient com CiU va dinamitar els ponts de diàleg entre les dues formacions, començant amb el famós DVD d'en Madí. La majoria de la gent que estava en aquestes manifestacions eren seguidors de CiU, ja que està ben clar que dins ERC no hi ha hagut un rebuig important al govern d'Entesa, com demostra el seu Consell Nacional tant plàcid.
ERC ha decidit triar quina Catalunya vol, i no defensar una Catalunya qualsevol, ja que llavors la única cosa que està fent és defensar un nom, una intelèquia abstracte que tothom pot entendre com li vingui millor. Perquè en un possible pacte CiU-ERC, l'educació i la sanitat sería pública o estaria pagada amb xecs? s'apostaria per un desenvolupament econòmic sostenible o només s'afavoririen els poders fàctics de sempre? es defensaria la llibertat religiosa i el laïcisme o s'apostaria per reforçar els ideals de l'esglesia catòlica? La única cosa que hi ha clara és que per Nadal hi hauria un partit de costella al Camp Nou, i que TOTS els problemes que tenim són culpa dels espanyols. Però no, això fa massa mandra, i a més a més, se'ls acabarien els arguments.
El més greu d'aquestes manifestacions és voler-se carregar la legitimitat democràtica d'un sistema parlamentari, volent tenir la puresa d'esperit i la veritat absoluta. Si no us agrada, espereu fins les pròximes eleccions. I encara espero veure un partit que aposti clarament per la independència com a únic leimotiv de la seva campanya, oblidant-se totalment de les qüestions socials, econòmiques, territorials, mediambientals...un partit que defensi la "indisoluble unitat de la nació catalana", "Una, Gran i Lliure".
S'acusa a ERC sobretot de voler agafar-se al poder, sense pensar que per poder el que li oferia CiU amb un xec amb blanc (valgui la redundància entre xec i CiU), i de botiflers. Doncs ara tindrem un President que als anys 70 cridava "Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia" enfront dels que en demanaven un que per aquella època estava més pendent d'acabar la universitat i entrar a les empreses del papà sense importar-li qui estava manant ni com ho feia. Això sí que és ser un botifler.

1 any

2006-11-08T18:58:00.000+01:00

Avui fa un any que vaig col·locar el comptador al meu blog. Encara que la primera entrada va ser l'1 de novembre, aquest any l'actualitat ha estat molt marcada per les eleccions i la constitució del nou govern. Per tant, he decidit conmemorar l'aniversari veient les visites que tenia. Concretament 7856 visites en un any, cosa que fa una mitjana de 21,5 al dia. Intentaré anar millorant aquest registre treballant en el meu blog, sempre des del meu punt de vista personal però molt obert a les aportacions d'altr persones.

Aquí teniu l'evolució de les visites mensuals que he tingut aquest any. Hi ha masses alts i baixos, però espero poder-ho estabilitzar. Ara ja tinc un any d'experiència amb el blog, i la resta de la gent comença a coneixer molt més tota la blogosfera. Moltes gràcies a tothom per llegir-me, i espero que us hagi fet passar una bona estona.

Una entesa en positiu

2006-11-07T22:33:00.000+01:00

Avui s'ha oficialitzat el Govern d'Entesa entre les forces d'esquerres de Catalunya conjuntament amb tots els diputats i diputades que ajudaran amb la majoria parlamentaria necessaria a la tasca que té encomenada aquest govern, i és la de continuar amb les polítques socials começades pel govern de Pasqual Maragall, i poder posar Catalunya en les posicions capdavanteres dins Espanya, Europa i en definitiva a tot aquests món globalitzat.La principal diferència entre aquest govern i l'alterior era que aquell era massa un tripartit i poc un govern. Les forces polítiques que formavem part d'aquell govern anavem massa pel nostre cantó, amb les ja conegudes anades d'en Carod-Rovira a Perpinyà, les maragallades i el radicalisme ecologista d'ICV que el portava a bloquejar molts projectes. Tot això va culminar en l'expulsió d'ERC del govern per les desavinences en la tramitació del nou Estatut. Però crec que d'aquests errors n'hem après tots. Els socialistes hem tingut un candidat totalment oposat a Pasqual Maragall, un geni polític però amb les excentricitats d'un geni. Pepe Montilla és un home molt més reflexiu i que no li agraden els exabruptes. Ell va ser un dels forjadors del Pacte del Tinell, juntament amb en Joan Puigcercós, que han estat pràcticament tota aquesta legislatura a Madrid. Això també és un motiu que em porta a pensar que aquesta Entesa serà molt fructífera, i que durarà molt més anys.
Amb la decisió de l'executiva d'ERC de pactar amb PSC i ICV, i sobretot si pensem que les bases ho accepten sense grans escarafalls, estan demostrant unamaduresa política molt esperençadora perquè així es podrà fer molta feina en la Catalunya social que molts dessitgem. I amb la maduresa d'ERC espero que aquest país també fagi un pas més en la maduresa política de la gent, i avancem cap una nova etapa de fer política a casa nostra, ja més semblant a la que tenen els països amb més experiència democràtica. Perquè les coalicions són un símptoma de normalitat i sobretot si són en positiu, com aquest govern, que vol aplicar els programes electorals progressistes dels seus integrants. I perquè ningú s'apoderi mai més del nom del país quan es vol referir a un mateix.

Oracles de pa sucat amb oli

2006-11-05T21:53:00.000+01:00

Aquest vespre Josep Lluís Carod-Rovira ha anunciat que proposarà a l'executiva nacional d'ERC la formació d'un govern d'esquerres juntament amb el PSC i ICV-EUiA. Encara la cosa no és definitiva del tot, però sembla que les bases estan ja posades, com ara que desapareix la figura del Conseller Primer, inventada amb el nom de Conseller en Cap per part d'en Jordi Pujol per vendre la candidatura d'Artur Mas a la Generalitat, i es creen dues vice-presidències, una d'elles ocupada pel líder republicà.
Ara els que vull sentir és què diran tots aquells oracles que afirmaven amb rotunditat que el pacte entre CiU i PSC era imminent, que estava pactat des de la reunió del passat gener entre en Mas i en Zapatero, que Montilla era un candidat col·locat pel President del govern espanyol per fer l'Artur Mas President de la Generalitat i així rebre el seu suport al Congrés de diputats. Tantes i tantes tertúlies de la radio i la televisió que he escoltat durant tot aquest temps, tantes columnes d'opinió de la premsa escrita o tants blogs polítics, on tants i tants "experts", o no, en interpretar la situació política actual parlaven de pactes secrets, d'agendes ocultes de PSOE i de tantes i tantes begenades com s'han arribat a dir. Tots aquests oracles de pa sucat amb oli, molts dels quals en òrbites nacionalistes, tant de pensament com d'afinitat del mitjà de comunicació, i fins i tot des d'algunes files republicanes també, ara han de rectificar i reconeixer el seu error, ja sigui per no encertar el pronòstic, o sigui perquè s'ha demostrat que la campanya de desprestigi contra el PSC no ha funcionat. El PSC és independent del PSOE, i el govern català es decideix des de Catalunya. Montilla ha vingut a Catalunya per ser President de la Generalitat i ho aconseguirà, sense que ningú li digui què ha de fer o no.

No a la sociovergència

2006-11-02T19:07:00.000+01:00

El dia després de les eleccions al Parlament és hora de fer les reflexions pertinents. En prime lloc toca felicitar a CiU per haver guanyat clarament aquestes eleccions. En segon lloc, una profunda preocupació per la baixa participació, sobretot degut a un cansament general de la vida política propiciat per l'elaboració del nou Estatut, la poca il·lusió que generaven els candidats i un final de campanya molt poc productiu, on només es parlava de possibles pactes, enfront d'un inici de campanya molt esperençador pel fet de parlar de les polítiques concretes que afecten a la ciutadania.
Parlant dels resultats, el que podem destacar és que el bloc de les esquerres continua sumant una majoria de 70 diputats per formar govern, enfront dels 62 del trripartit de dretes amb CiU i PP. Pel que fa als 3 escons de Ciutadans, ells es defineixen d'esquerres, però la seva campanya l'han basada a la COPE, El Mundo i e-notícies, mitjans de les dretes. Els primers per ideologia, ultranacionalista espanyolista pseudo-democràtica, i els segons sencillament per desgastar al PSC, que és d'on han tret la major part dels vots.
I també podem destacar el fracàs de CiU per tal d'intentar destruïr l'obra del govern catalanista i d'esquerres. Han anat escampant tanta merda durant les eleccions, tant amb el DVD contra el govern catalanista i de progrés, i sobretot la figura del líder d'ERC, Josep Lluís Carod-Rovira, com contra el PP, amb la famosa anada al notari per escenificar que no tindran un acord estable (remarquem-ho això perquè Jordi Pujol va governar durant 8 anys amb acords puntuals amb el PP d'Aznar, el famós Pacte del Majestic). Així doncs, CiU està aïlada políticament per la seva campanya d'atac frontal i visceral contra tothom.
La única opció de govern raonable és un pacte de les esquerres catalanes, un nou Tinell, per tal de poder desenvolupar el nou Estatut tal i com ens mereixem tots els catalans i les catalanes. Les altres formes de govern queden descartades, ja que un pacte de les dretes no és viable aritmèticament, un pacte nacionalista tampoc, ja que nocrec que la gent d'ERc tingui moltes ganes de pactar amb qui els ha estat insultant durant tant temps, i la famosa sociovergència és totalment impensable, ja que no tenim res a veure els socialistes amb els neoliberals del senyor dels xecs, l'Arturo Mas. Això és només un fantasia d'alguns sectors econòmics catalans, però sense tenir en cap moment una visió política, sinó de conjectura econòmica.
No, amigues i amics, els socialistes volem una Catalunya social, on l'estat del Benestar avanci cada cop més, i això només serà possible amb les altres forces d'esquerra. Qui es pot imaginar la gent d'Unió fent escoles públiques, o reduint les llistes d'espera de la sanitat, o senzillament deixant que la gent pugui disfrutar de la seva llibertat religiosa?

Amb Zapatero, per una bona entesa entre Catalunya i Espanya

2006-10-26T11:47:00.000+02:00

Els socialistes catalans estem convençuts que la millora de l'autogovern i el progrés de Catalunya requereix d'una bona entesa entre Catalunya i Espanya.
La victòria de Zapatero, que va deixar enrera vuit anys d'entesa entre CiU i PP (que encara continua, veient Jaume Matas i Pedro J. Ramírez) ha permès l'inici d'una nova etapa.

Una nova etapa que s'ha concretat en:

L'aprovació del nou Estatut, vencent una campanya extremadament agressiva i hostil de la dreta espanyola
La devolució dels papers de la Generalitat incautats a la guerra civil i dipositats a Salamanca
El reconeixement institucional de la llengua catalana a Europa
La prescència de la Generalitat a les institucions europees
El trasllat a Barcelona de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions
El reconeixement del domini d'Internet puntCAT
El compliment del nou Estatut pel que fa al compromís d'inversions de l'Estat a Catalunya. L'any 2007 s'invertirà a Catalunya 3.445 milions d'euros, 745 milions d'euros més que el 2006. En un sol any s'invertirà més que sumant els quatres primers anys del pacte CiU-PP

Si tenim un govern espanyol amic serà molt més fàcil que Catalunya es pugui desenvolupar econòmica, territorial i socialment tal i com necessitem, sempre amb bona entesa, deixant de banda l'enfronatament constant que significa tenir un govern nacionalista a la Generalitat. prou de mirar-nos el melic i donar-nos copets al pit, i afrontem d'una vegada per totes les relacions entre Espanya i Catalunya d'una forma fraternal i constructiva, però alhora de col·laboració mutua, ja que el que és bó per Catalunya és bó per Espanya i viceversa.

Els i les joves del Maresme amb Montilla

2006-10-23T22:39:00.000+02:00

El dissabte passat la JSC Maresme vam fer el nostre acte central de campanya a la Plaça Andalusia de Mataró, on van parlar en Raül Moreno, 1er Secretari de la JSC, i Carmen Bastida, candidata a l'alcaldia de Sant Andreu de Llavaneres i candidata de la JSC al Parlament de Catalunya.
El projecte socialista encapcelat per José Montilla posa ènfasi en un punt molt concret en quant a polítiques juvenils: l'emancipació. Dins el programa electoral és parla que l'objectiu prioritari és l'emancipació juvenil, i es defensa amb moltíssimes propostes en els tres eixos fonamentals per l'emancipació juvenil: la formació, el treball i l'habitatge, i a més també hi ha moltes propostes de la JSC en matèria de salut, mobilitat, oci i cultura i participació, per tal de tenir els mecanismes necessaris per a poder construir nosaltres mateixos el nostre projecte de vida i poder evolucionar i creixer com a persones. Per això presentem la creació de les Meses d'Emancipació Juvenil, una proposta de la JSC per tal de centralitzar tots els recursos que ens afecten als joves en un sol punt per facilitar la informació en borses de treball, d'habitatge, en formació, en descomptes, beques, ajuts... Aquestes són polítiques que han de ser tractades de forma transversal, i és per això que el desenvolupament de l'Agència Catalana de la Joventut i la Llei de Polítiques de Joventut són els intruments bàsic per aconseguir-ho.
És per això que els i les joves del Maresme donem suport a José Montilla com a futur President de la Generalitat de Catalunya. Aquí podeu veure la foto que ens vam fer el passat dimecres en l'acte central del PSC Maresme.

Habitatge digne, la realització d’un dret fonamental

2006-10-22T23:56:00.000+02:00

Article publicat al blog MontiJA!

Un dels principals problemes d’avui en dia, i que patim especialment els i les joves de Catalunya, és l’accés a un habitatge digne i de qualitat. Últimament se’n parla molt, sobretot arran de les manifestacions d’una plataforma per l’habitatge digne composta bàsicament per joves. I una de les coses que s’acusa als polítics és la falta de decisions estratègiques i un canvi de model. Doncs aquest canvi de model està refectit en el programa electoral del PSC a proposta de la JSC, i és un dels compromisos del candidat José Montilla pels seu govern.

No només es compromet a construir habitatges de protecció oficial, com ja va fer quan era alcalde de Cornellà, com han fet tants i tants ajuntaments governats pels socialistes, com ha fet el govern de Pasqual Maragall, sinó que vol destinar la meitat d’aquests habitatges al lloguer social. I també permetre aflorar els habitatges buits, que són molts, i poder facilitar que algú hi pugui viure en règim de lloguer sense haver de construir nova vivenda. Tot això són avantatges pels joves, que necessitem un lloc on poder-nos desenvolupar i realitzar-nos com a persones.

Una altra acció de govern que vol impulsar José Montilla és la rehabilitació d’habitatges en mal estat, per poder dignificar la vida de les persones que hi viuen. I tot això va molt lligat a la Llei de Barris, un dels eixos fonamentals del govern de Pasqual Maragall.

Es per tot això que si com a joves volem canviar l’actual model urbanístic, el que ens cal és votar socialistes, el que ens cal és votar José Montilla.

Oriol Vaquer, Secretari de Medi Ambient i Habitatge de la JSC i 1er Secretari de la JSC Argentona

"La seriositat i el rigor" del projecte socialista

2006-10-19T15:18:00.000+02:00

El dimecres va venir José Montilla a Mataró en l'acte central del Maresme (a la foto em podeu veure com el meu cap sobresurt del d'en Montilla). Entre altres coses, va parlar sobretot de la política que està duent a terme CiU, i sobretot el seu candidat, en contraposició de la política feta pels socialistes.

Hi ha dues formes d'entendre la política en aquestes eleccions: “La gent que aposta pel rigor i la seriositat i la que ho fa pels vídeos i el màrqueting”. Mentre els socialistes ens dediquem a explicar la gran feina feta durant aquests tres anys pel govern catalanista i de progrés, i la feina que volem fer continuant les accions engegades pel govern de Pasqual Maragall, altres, com CiU i l'Artur Mas, es dediquen a repartir un DVD ple de mentides i manipulacions, a tergiversar la realitat de l'estat del país, i a fer promeses electorals de a veure qui la diu més grossa.
La seriositat i el rigor del projecte socialista està reflexat en el nostre programa electoral i en les persones que integren les nostres candidatures, un gran equip humà. Nosaltres no tenim un partit presidencialista, on el líder és qui marca línia polítiac a seguir. Mas és qui determina les propostes electorals de CiU, mentre que el PSC és qui determina quines són les línies bàsiques que volem que apliqui el nostre candidat.
La prepotència i la arrogància de Mas fa que s'allunyi cada cop més de l'electorat. Cada dia tenim més motius per NO votar l'Artur Mas, perquè se'l vota a ell, no al seu partit (el partit és seu, des que Jordi Pujol el va designar com El Succesor). Si voleu veure quins són aquests motius per no votar l'Artur Mas, mireu el document "Fets, no manipulacions"

Un dels nostres

2006-10-17T00:33:00.000+02:00

Ja ha començat la campanya electoral. Aquesta sembla que serà una campanya de baix valor ideològic. Ja hem vist que CiU l'única cosa que sap fer és un DVD criticant els altres, o utilitza els seu mitjans afins i personatges esperpèntics per intentar ridiculitzar el candidat socialista. En cap moment han presentat un programa electoral complert, que parli de quin model de Catalunya volen. Això sí, fer el xou i la pantomima d'anar al notari a firmar les seves propostes: amb això l'única cosa que demostra és que ni ell mateix es creu el que està dient.
Tot això em fa arribar a la convicció cada cop més ferma que Pepe Montilla és un dels nostres, és una persona normal del carrer. Un immigrant que estava demanant "Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia" durant la transició. Un treballador que no va poder acabar els estudis universitaris per falta de recursos. Algú que està a la política amb la clara voluntat de canviar aquest món que no ens agrada. És una persona tímida, que no vol agradar a la gent pel seu pentinat, pel seu somriure, o perquè sàpiga molt lèxic. Sencillament és un socialista de cap a peus, algú que interposa els interesos del país per sobre dels seus. I per descomptat, els interesos dels país sempre són que les persones visquin millor, amb millor sanitat, miollor educaicó, més serveis socials, millors infraestructures i que respectin l'entorn. Per això considero Pepe Montilla com un dels nostres, dels que no tenim ni grans fortunes familiars, ni estem a la política per interesos egoístes, ni tenim cap vocació mesiànica de ser els salvadors de la pàtria, ni ens ofusquem en il·lusions utòpiques.
És per tot això que jo vull que el pròxim president de la Generalitat de Catalunya sigui en Pepe Montilla.

La moda és també cultura catalana?

2006-10-04T23:36:00.000+02:00

La moda és també cultura catalana? Aquesta és la pregunta que m'he fet avui quan he vist pel Telenotícies dues informacions que jo crec que tenen molta relació: per un cantó la inauguració de la Fira de Frankfurt, on a cultura catalana serà la convidada l'any que ve, i per l'altre cantó la inauguració de la Setmana de la Moda de París, on aquests any hi ha un Showroom amb una dotzena de joves dissenyadors que treballen a casa nostra. Si us hi fixeu, entre l'enllaç que us poso de la desfilada de París per part del Telenotícies i el que jo dic hi ha una petita però substancial diferència. Jo parlo de dissenyadors i dissenyadores que treballen a casa nostra, i a la televisió se'ls anomena catalans. Precisament, al Telenotícies del dimecres han entrevistat un dels dissenyadors, José Castro, un gallec establert a Catalunya que ha parlat a les càmeres en castellà.
Veient el tractament que han rebut aquestes dues notícies es veu clarament la hipocresia d'alguns sectors de la societat catalana, ja que depèn del seus interesos otorguen carnets de catalanitat o no. Quan es tracta de potenciar la moda que es fa a Catalunya, principalment a Barcelona, llavors tothom està convidat, llavors tothom és vàlid, parlin la llengua que parlin, hagin nascut on hagin nascut, encara que tot això pugui influir a l'hora de dissenyar la roba i el concepte de moda que cadascú pot tenir. Però quan es tracte de ser més català que la butifarra amb seques, quan es tracta de demostrar que a catalanita no els guanya ningú, sobretot pensant amb les pròximes eleccions de l'1 de novembre, llavors és quan tenim els talibans de la cultura catalana, la ortodòxia extrema, els defensors de la pàtria, i sobretot, els qui es creuen amb una força moral que ningú els ha donat per dictar doctrina sobre el bé i el mal.
Si un gallec afincat a Barcelona pot ser perfectament bo per representar la cultura catalana a l'extranger, perquè no ho poden ser també Maruja Torres, o ho podrien haver estat Manuel Vázquez Montalbán o Terenci Moix? Si l'actual dilema és si a la Fira de Frankfurt el que es porta és la llengua catalana o la literatura catalana, jo ho tinc molt clar. S'ha de portar qualsevol català que escrigui, perquè aquesta és l'escència del nostre país. Lògicament, la llengua majoritària ha de ser el català, per ser la pròpia de Catalunya, però també hi ha d'haver una representació del castellà, llengua pròpia de molts catalans. Des d'aquest punt de vista hi tenen cabuda tant escriptors de Catalunya, com del País Valencià o les Illes, com extrangers que escriguin en català, com ara Mathew Tree, però també gent aquells escriptors i escriptores catalans que decideixen escriure en castellà. Noés hem de seguir l'exemple d'altres camps artístics.

Fets, no paraules

2006-10-03T21:02:00.000+02:00

Falta menys d'un més per saber una de les qüestions que més preocupen als catalans, exceptuant tot allò relacionat amb "El cor de la ciutat". Parlo de les eleccions al Parlament de Catalunya, que permetran saber qui serà el pròxim president de la Generalitat. I només hi ha dues opcions clares: o un president conservador, que l'única cosa que busca és la permanent confrontació per treure rèdits electorals i poder ajudar als seus amics dels poders econòmics catalans, o un president progressista, que ens fagi avançar com a país desenvolupant el nou Estatut i fent una Catalunya social, una Catalunya pels catalans i les catalanes, una Catalunya de les persones.

Si escollim la primera opció, tenim al candidat Artur Mas. Si en canvi, els catalans i catalanes ens inclinem per la segona opció, el nostre vot és per en José Montilla.

Per tal que la segona opció es fagi realitat, al que tots i totes anem a votar el dia 1 de novembre i que votem al líder socialista. Des del meu blog i des d'altres del Maresme volem fer campanya activa a favor de la candidatura de José Montilla, perquè creiem fermament que sense un govern de progrés presidit per un socialista no podrem situar Catalunya a l'avanguarda d'Europa i del món, i viure-hi serà cada cop més compicat, ja que els governs conservadors eliminaran l'Estat del Benestar que gaudim ara mateix. La plataforma que volem utilitzar és el blog Monti-JA! Espero que poguem aconseguir el nostre objectiu, i que el Maresme i tot Catalunya voti a favor de més polítiques socials, a favor de la cohesió territorial i a favor d'un desenvolupament econòmic i industrial fort però alhora sostenible.

Us esperem a tots el pròxim 1 de novembre a les urnes per votar PSC, per votar José Montilla.

V Conferència Nacional

2006-09-30T12:17:00.000+02:00

Ara mateix estic a la V Conferència Nacional del PSC on estem debatent entre tots els delegats i delgades el programa electoral del Partit dels Socialistes de Catalunya-Ciutadans pel Canvi.
Aquesta és una aposta molt forta que fem per part del socialisme català per tal que el programa electoral reflexi la realitat diversa, i molts cops complexa, de la nostra societat. Aquesta és la plasmació real de la voluntat d'integrar en la futura acció de govern, un govern que estic segur que estarà presidit per José Montilla, totes les sensibilitats del socialisme català, tant des de dins el PSC com per part de sector progressistes de la societat externs al partit.
No hi a cap altre partit que fagi una aposta tant gran per la democràcia interna. Tant que s'havia criticat que l'aparell del partit havia imposat el seu candidat, així demostrem que això eren només intents dels nostres adversaris i rivals de desprestigiar-nos. En l'elecció del candidat hem estat tant o més democràtics que les altres formacions polítiques. I amb aquesta conferència nacional hem passat al capdavant de tota la classe política catalana en la participació interna i externa, per tal de poder afrontar amb rigorositat i eficiència el grans reptes que teni com a país i com a societat en el segle XXI i amb l'ajuda del nou Estatut.
Una de les coses que vull destacar més d'aquesta conferència nacional és l'aposta per la joventut, ja que el president de la conferècia és el primer secretar de la JSC, Raül Moreno, i a la esa també trobem altres joves com la Carmen Bastida, vice-presidenta segona, i la vocal Paqui Soriano.
I també destacar l'aposta forta i decidida per les tecnologies de la informació i la comunicació, i l'activisme polític a la xarxa, ja que aquest article l'estic escrivint des del Palau de Congressos de Catalunya, seu de la V Conferència Nacional. Per tant podreu veure molts articles relacionats amb aquesta conferència a la blogosfera socialista en temps real pràcticament.

Aquí salten guspires!

2006-09-28T16:29:00.000+02:00

El mercat energètic espanyol, i de retruc l'europeu, està sacsejat pels últims moviments en el món de les empreses elèctriques les OPAs de Gas Natural i E.On a Endesa, i la compra per part d'ACS, actualment accionista majoritari de Unión Fenosa, d'una part d'Iberdrola i la compra d'Acciona d'un paquet d'accions d'Endesa.
Una de les conclusions que podem extreure'n és el fet de cal redefinir-nos el nostre model energètic, tant el model empresarial com la font d'obtenció d'aquesta energia. Des del govern espanyol, després d'intentar frenar la pèrdua de control espanyol del mercat de l'electricitat, ara s'intenta que el mercat espanyol sigui fort per poder ser competitiu enfront les grans empreses energètiques europees, ja que si tenim una gran empresa espanyola d'energia, ja sigui per opes o per fusions, podrem afrontar la liberalització del mercat energètic promoguda per la UE des d'una posició preferent per tal de sortir guanyant tots, tant com a consumidors com a ciutadans. La liberalització del mercat europeu de l'energia el que farà és que hi hagi quatre o cinc grans empreses que es repartiran el pastís. per tant, si una d'aquestes empreses és espanyola, i amb molt de pes de Catalunya, tindrem més garanties de qualitat i de desenvolupament econòmic. Però el que també ha de fer tant la UE com el govern espanyol per mitjà del ministre d'Industria Joan Clos és aconseguir una liberalitzacuió social de l'energia, on el que es primi sigui l'accés a l'energia amb qualitat i seguretat. No podem deixar solsament en mans de les empreses la regulació del mercat energètic, perqè llavors qui perd segur som tots nosaltres, la ciutadania.
I ja que canviem el model empresarial, també ens podreim començar a plantejar canviar la font d'obtenció de l'energia, on el model atòmic està molt qüestionat, sobretot per la perillositat dels residus, però necessaria encara avui en dia degut al consum energètic de la nostra societat i l'alt rendiment que donen aquestes centrals. Cal doncs buscar models alternatius per tal de, com a míni, aconseguir reduir al mínim possible la nostra dependència dels combustibles fòssil i l'energia nuclear. Però l'energia nuclear de fissió, la perillosa, ja que l'energia nuclear de fusió, gens contaminant, està obtenint resultats experimentals molt alentadors per poder aconseguir en un futur no massa llunyà, un nou model energètic.

Enquestes

2006-09-25T17:28:00.002+02:00

Aquests dies van sortint moltes enquestes en relació amb les eleccions al Parlament de Catalunya de l'1 de novembre. Prenent com a punt de partida que les enquestes mai indiquen el resultat de les eleccions, sí que sereixen per mirar tendències.
La última enquesta que he vist és el Racòmetre de RAC-1 (grup Godó, ja sabem de quin peu calcen). Diu l'enquesta que CiU i ICV pujen i el PSC, ERC i el PP baixen. Aquesta és la tònica que reflecteixen la majoria d'enquestes. Però el que s'ha de veure és el trsvàs de vots, que geeralment és allò important en unes eleccions.
CiU puja tot allò que baixa el PP i ERC. O sigui, que CiU puja gràcies a la dreta i al nacionalisme. Per tan ja sabem que qui vota CiU no vol polítiques socials, sinó que simplement l'interesa marejar la perdiu amb el discurs identitari, que no aporta res de positiu per a les persones, per, mentre estant, anar retallant l'Estat del Benestar i afavorir els seus amics, com ja hem vist amb el cas Treball o com els consellers dels governs on hi era l'Artur Mas aconsellaven mafies ruses enlloc de millorar l'educació o la sanitat pública, per no parlar de no voler saber res de reformar l'Estatut o callar vergonyosament amb el tema de l'aeroport del Prat.
Per tant, ja sabem què és el que vol CiU i quin seran els seus aliats per aconseguir-ho, la dreta.

El món dels blogs

2006-09-22T16:04:00.000+02:00

2ª RedNet

Aquest dissabte 23 a sectorial de Societat del Coneixement del PSC organitza la 2ª RedNet, un espai que servirà de debat de l'acció política a la xarxa i enfocat bàsicament al món dels blogs polítics, amb una conferència a càrrec de diferents blogaires socialistes.

Els blogs com a eina política

Seguint amb la repercusió que cada cop més tenen els blogs personals, sobretot els polítics, alhora d'influir en la nostra societat, he trobat aquests dos videos fets per VilaWeb.tv on per un cantó parlen del treball de tres blocaires de la seva secció de blocs MÉSVilaWeb i per l'altra cantó expliquen una campanya titulada "Jo també vull un estat propi" gestada en un bloc personal i que ha tingut cert resò en la blogosfera catalana. Aquesta campanya, encara que jo no hi dongui suport, és un bon exemple de la força que tenen avui en dia els blogs, i les seves possibilitats futures.

Els blocaires de MÉSVilaWeb

Campanya "Jo també vull un estat propi"

Més blogs amics

Per acabar vull parlar de dos blogs amics que incorporo en els meus enllaços. Un és en Biel Isern, de Canet de Mar, que com diu ell és un japanòfil empedreït, i per això està vivint a Japó, concretament a Sapporo fent un estudi dels costums japonesos en relació amb els nostres, i explica una miqueta les seves experiències per terres nipones.
L'altre blog és de l'Hernán Benito, un noi extremeny i criat a Huelva, que el vaig coneixer quan estavem treballant a l'aeroport de Girona, on abans havia conegut el seu germà David, i que ara està vivint a Barcelona. Té un blog molt intimista, on sobretot penja fotos on refleteix la seva visió del món.

Bon vent i barca nova (2ª part)

2006-09-20T00:50:00.000+02:00

Juan Carlos Rodríguez Ibarra no es presentarà com a cap de llista socialista a les pròximes eleccions autonòmiques a Extremadura. Aquesta és una gran notícia pel socialisme espanyol, continuació de la sortida de José Bono del govern.
El socialisme espanyol necessita una nova generació de polítics que hagin viscut en democràcia la major part de la seva vida, necessitem uns governants que no tinguin aquesta idea de l'Espanya rància i de velles glories. Tenim reptes molt importants com la pau a Euskadi o convertir l'Estat de les Autonomies en un sistema federal, o com a mínim federalitzat, amb l'aplicació dels estatuts que ja s'han aprobat i els que queden per venir. Amb la marxa de Rodríguez Ibarra marxa un dels principals valedors de les idees centralistes dins el PSOE, que l'únic que feia era dividir-nos en discusions absurdes mentre la ciutadania reclamava fets concrets i decidits. Necessitem unitat entre els socialistes de tota Espanya per aconseguir que el país avanci en benestar social i en desenvolupament econòmic i cohesió social. Amb el lideratge de José Luís Rodríguez Zapatero ho aconseguirem.

Al meu país la pluja no sap ploure?

2006-09-14T23:34:00.000+02:00

Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.

Així és com comença una cançó de Raimon. Podriem pensar que aquesta és una bona cançó si mirem els últims episodis de pluges que hem tingut aquest darrers dies. Doncs hi podriem estar d'acord, però només amb la primera part. El problema no és que haguem d'ensenyar a la pluja a ploure, sinó que el que hem de fer és apendre nosaltres com plou la pluja al nostre país. Una de les principals causes del poder destructor dels aigüats és la mala urbanització del territori. Tenim un territori massa urbanitzat, amb una gran quantita d'infraestructures que no són aptes per aquest volum d'aigua. Un volum d'aigua, d'altra banda, que no és extraordinari, ja que en un clima mediterrani com el nostre, i amb l'orografia pròpia del nostre país, són fenòmens que passen períodicament. Per tant, no ens hem d'esverar tant. El que cal és buscar solucions per tal que quan torni a ploure descontroladament, que tornarà a passar aquests any, el que ve o l'altre, aquí o allà, poguem respondre satisfactòriament i tinguem els deures fets per tal de minimitzar el desastre.
Aquestes solucions passen per reforçar els col·lectors que recullen les aigües pluvials, per millorar-ne la seva capacitat i evitar que es concentri l'aigua en deternimats punts. També s'han de tenir unes infraestrucures prou sòlides i robustes per aconseguir l'afectació mínima, ja sigui en les carreteres, ferrocarrils o xarxa elèctrica.
Un altre dels problemes del nostre urbanisme és la construcció d'edificis i infraestructures en zones innundables, a les lleres de rieres i torrents que normalment estan secs o que, pel poc volum d'aigua caigut, poden canalitzar-la bé, però que en dies com aquests, hi ha tanta aigua que és impossible controlar-la únicament dins el seu curs natural. Si a més afegim l'efecte impermeabilitzant del formigó i l'asfalt, tenim que hi ha masses persones exposades a les inclemències del temps.
L'Agència Catalana de l'Aigua i les diferents administracions tenen molta feina a fer per aconseguir tenir un territori ordenat i endreçat, i així que no haguem de patir cada cop que cauen quatre gotes. Perquè som nosaltres que hem d'apendre i tenir clar com plou al nostre país i les conseqüències que això té.

Més memes

2006-09-14T00:44:00.000+02:00

I no paren les memes. Aquesta m'ha arribat directament des del gran don-aire. Es tracta de dir quin considero que és el millor article que he escrit en el meu blog.
Ara ja fa més de deu mesos que estic escrivint. Sort que no ho faig cada dia, sinó el fet de rellegir-me alguns dels articles que he fet m'hauria ocupat hores. També sort que he diversificat molt els continguts del blog, i sé que tot el que siguin consideracions personals o les meves pròpies experiencies no les tindré amb compte. Encara que si parlessim de la importància que té l'article, per mi seria aquest.
Però no, per més que m'agradi, no crec que aquest sigui el millor que he escrit. Després de llarga estona deliberant amb mi mateix, he pogut fer una selecció dels que a mi m'agraden més, i finalment, però no fàcilment, n'he descartat dos, que podriem dir que obtenen podi: medalla de bronze per La feina mal feta no té futur (l'article amb més comentaris, 40) i medalla de plata per Lerrouxisme, feixisme i demagògia.
I per fi l'article que més m'agrada, i el que considero que m'ha quedat millor: Deslocalització vs Competitivitat

Ara haig de pasasr la meme a uns altres blocaires, que són:

Un govern catalanista i de progrés

2006-09-13T00:04:00.000+02:00

Aquest dimarts ha començat un curs escolar molt especial. És l'anomenat curs de la sisena hora, fruit del Pacte Nacional per a l'Educació, signat amb el concens de tota la comunitat educativa. Axiò demostra la voluntat del caracter social del govern catalanista i de progrés. Molt ens acusen dels problemes interns que hi ha hagut entre les partits que formavem el govern, que només ens hem dedicat a barallar-nos entre nosaltres i que no s'ha fet res. Doncs crec que millorar considerablement la qualitat del nostre sistema educatiu és una acció de govern que ens hauria d'omplir de satisfacció. Però aquesta sisena hora no ve sola, ja que cal una forta injecció en els pressupostos de la Generalitat. Així, també s'ha aconseguit 104 nous centres escolars, 88 en construcció i 82 amb obres de millora. I la creació de 4.630 noves places de docents, ja que partint de la situació precaria que vivien el profesorat en època de CiU, si ampliem l'horari lectiu s'haurà d'incrementar, i molt, el nombre de docents per aonseguir els nivells de qualitat necessaris per tenir una educació del segle XXI.
Però la coalició nacionalista sempre es venta de ser precisament això, nacionalista. Ja haviem vist com tractaven la Diada Nacional de Catalunya, amb un absolut meyspreu, una simple ofrena floral al monument de Rafael de Casanova, i uns discursos per nfervorir els més radicals. Amb l'arribada de Pasqual Maragall al govern de la Generalitat, es va aconseguir dignificar aquesta festa, dotant-la d'un format d'acte oficial i institucional, amb una parada de Mossos d'Esquadra, una representació de la cultura del país i amb el presidents de la Generalitat i del Parlament. Al principi van correr rius de tinta, sobretot des dels sectors més nacionalistes i independentistes, criticant l'acte. Suposo que sencillament criticaven per criticar, que segur que els sociates "desnaturalitzariem" la Diada, com deia Pujol, que va deixar plantats els representants de la voluntat popular. Com si fent-se l'acte institucional es deixés de banda la ofrena floral a Rafael de Casanova. Però això era un acte petit, com correspon a un apís petit. Si volem una Catalunya gran, hem de fer actes de gran magnitut, com el del Parc de la Ciutadella. I tres anys després, tothom el·logia el format de l'acte, i CiU diu que si guanyen les eleccions (espero que no) conservaran l'acte tal i com està pensat avui en dia. Aquí es demostra la voluntat catalanista d'aquest govern i del seu màxim responsable. Sense complexos, sense resgar-nos les vestimentes, sense fer el ploramiques. Amb orgull i mirant al futur.

Atac feixista a la llibertat d’expressió per part de Ruiz-Gallardón

2006-09-08T19:59:00.000+02:00

La Joventut Socialista de Catalunya (JSC) denuncia l’acte feixista i repressiu de l’alcalde de Madrid l’excel·lentissim Sr. Ruiz-Gallardón al censurar, al mes pur estil franquista, l’obra “Lorca eran todos” del director Pepe Rubianes. La JSC considera un atac intolerable a la llibertat d’expressió i exigeix una disculpa oficial per part del mateix alcalde i que es depurin responsabilitats dins de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament.

De la mateixa manera la JSC denuncia la campanya de persecució a la que el actor i director Pepe Rubianes ha estat sotmès durant els últims mesos per medis de comunicació com la COPE i ABC, veritables culpables del clima de persecució i repressió al qual han estat sotmesos, en l’últim any, actors i directors de teatre com Leo Bassi, Íñigo Ramírez o el mateix Rubianes. Per això, manifestem públicament el nostre recolzament a l’actor Pepe Rubianes, a la seva obra i a la seva companyia. Així com també a l’actual director del Teatro Español (Mario Gas) el qual ha estat sotmès a pressions polítiques intolerables en qualsevol Estat democràtic.

Finalment, demanem a tota la ciutadania que assisteixi a actes i concentracions que, durant els propers dies, demostrin la repulsa cap a la decisió presa per l’Ajuntament de Madrid i la CCAA de Madrid.

--------------------------------------

LA JOVENTUT SOCIALISTA DE CATALUNYA DAVANT D’UN ACTE DE TRENCAMENT DE LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ

En tots els cinemes de l’Estat podem veure una pel·lícula que ens passeja per una de les èpoques més retrògrades i més negres de la història del nostre país. Una Espanya,i més concretament la seva capital, que es degradava per l’obscura mà de la Santa Inquisició i on la llibertat d’expressió estava castigada, entre moltes d’altres coses. Només podies pensar el que et manaven pensar.

Malauradament, avui, hem pogut veure com aquesta ciutat de Madrid on conviuen l’espassa del Capità Alatriste i els versos de Quevedo, ara a ple segle XXI, ens és més propera que mai i no estrictament des d’un format cinematogràfic o literari, sinó des de la presa de decisions polítiques.

Una altre art, el teatre, ha estat censurat a Madrid de la ma de Ruiz Gallardón. Alcalde d’un govern que si més no, en aquest cas, no té res que envejar a la Ciutat de Madrid de Felip IV i de la Santa Inquisició.

L’Alcalde de Madrid, Sr. Ruiz Gallardón, seguint les actuacions habituals en la pràctica política del Partit Polític al qual pertany, a tret fora de la programació una obra del actor, director i productor teatral, Pepe Rubianes, que estava dins de la Programació del Teatre Espanyol, propietat pública, impedint que pogués estrenar-se el proper dia 19 de Setembre.

Sens dubte, aquesta és una actitud sense precedents a l’època democràtica i que trenca amb un dels principals drets fonamentals de la Constitució Espanyola que és el Dret i la Llibertat d’Expressió. Hem de recordar que els mateixos que han censurat un aspecte cultural i, que treu un dels principals aspectes democràtics dels ciutadans/es espanyol/es, han estat escollits d’una forma democràtica, i que si ara no accepten aquest fet, hauran de dimitir.

És per aquest fet que, des de la Joventut Socialista de Catalunya manifestem:

Volem expressar el nostre recolzament a l’actor, director i productor teatral, Pepe Rubianes, i a tota la seva companyia davant d’aquest fet condemnable.
Rebutgem l’actitud del Govern Municipal i Autonòmic de Madrid, per la seva actitud preponent, arrogant i discriminatòria amb tot allò que no comparteixen. Això ha incorregut en la vulneració de drets i llibertats bàsiques de les persones.
Exigim la dimissió de la Regidora de Cultura de l’Ajuntament de Madrid i de l’Alcalde de l’Ajuntament de Madrid i del Vicepresident primer i portaveu del govern de la CCAA de Madrid, per vulnerar un dels drets bàsics garantits clarament per la Constitució Espanyola, com és el de la Llibertat d’Expressió, dret inherent a qualsevol persona pel sol fet de ser-ho.
Exigim la rectificació automàtica de totes les paraules i declaracions en contra del Productor Pepe Rubianes, així com la introducció de l’obra “Lorca somos todos” en el marc que estava previst.
Manifestem el nostre recolzament i la nostra solidaritat amb el poble de Madrid i, especialment amb aquells i aquelles que s’han vist privats de veure l’Obra per la decisió de la dreta que governa les Institucions de Madrid.
Manifestem també el nostre recolzament a l’actual director del Teatre Español (Mario Gas) el qual ha hagut d’arribar a plantejar la seva dimissió per l’actitud duta a terme per l’Ajuntament de Madrid, lamentant en tot moment l’absència de l’Obra.
Demanem a tota la ciutadania que assisteixi a actes culturals durant els propers dies, que demostri la repulsa cap a l’Ajuntament de Madrid i la CCAA de Madrid, per la seva actitud dictatorial.
Demanem als diferents organismes de la societat espanyola, institucions, agents socials i ciutadania en general mobilitzacions rebutjant aquest fet, que tant s’assembla a un dels punts negres de la història recent d’Espanya.

Avui perd la cultura, el teatre, la democràcia i la Llibertat.

Joventut Socialista de Catalunya

Gloriós desig

2006-09-06T17:33:00.000+02:00

Foto: Marçal Vaquer

Dedicat a la noia més maca del món

GLORIÓS DESIG

Bé, tu em fas sentir tan bé
bé, tu em fas sentir tan bé

Quan vas pel carrer, em fas sentir tan bé
de dia i de nit, em fas sentir tan bé

Quan som junts al llit, em fas sentir tan bé
ben arran del teu pit, em fas sentir tan bé

Bé, tu em fas sentir tan bé
bé, tu em fas sentir tan bé

Els teus cabells vermells, m'esmicolen el seny
el teu delit és tot el meu desig
visc impacient, el cor sempre calent
tu em llepes lo meu i jo et llepo lo teu.

Bé, tu em fas sentir tan bé
bé, bé...

Net, dolç, calent, humit i molt tendre
és el vent que m'empenta
i em fa dir sí, vine amb mi.
Jo també vull perdre, jo també vull perdre
Jo també vull perdre, jo també vull perdre
i tastar l'infinit, i tocar-lo amb el dit
sí, sí, sí, amb el dit.

Bé, tu em fas sentir tan bé, bé, bé!

tu em fas sentir tan bé ... deixa'm fer
tu em fas sentir tan bé ... et mullaré
tu em fas sentir tan bé ... ahh... bé

Sopa de Cabra

Tardor del 2006

2006-09-04T19:49:00.000+02:00

Paulatinament anem tornant a la rutina quotidiana. Aquestes vacances ens han d'haver servit per carregar forces de cara a la pròxima tardor, una tardor, la d'aquest any 2006 que estic segur que la recordaré durant molts anys. Serà la tardor de la construcció social del nostre país. Després de trenta anys de construcció nacional, culminats amb el nou estatut, ara és el torn dels catalans i les catalanes per tal de poder desenvolupar les reformes socials que necessitem per a poder enfortir el noste Estat del Benestar. I qui farà possible aquestes reformes serà un socialista des de la presidència de la Generalitat, serà José Montilla.
Així doncs, en aquest blog es parlarà molt de les eleccions catalanes. I també us volia ensenyar pàgines de suport a José Montila: President Montilla, a nivell català, i Ara és l'hora..., des del Maresme. I si el que voleu és veure què és el que pensa ell, aquí teniu la seva pròpia pàgina web. Si us fixeu, aquesta pàgina té domini .cat, ja que ha estat José Montilla com a ministre d'Industria que ha aconseguit que pogués existir.
Mentre uns només fan que ajuntar-se amb uns o els altres per simple rèdit polític, sense pensar en el bé de Catalunya, sinó com poden estar aprop del poder, acusant als altres de ser mals catalans, altres en canvi treballen pels catalans i les catalanes.

Ha mort el Caçador de cocodrils

2006-09-04T19:39:00.000+02:00

Avui ha mort l'austraià Steve Irwin, més conegut com el Caçador de cocodrils, o aquell penjat que acariciava els cocodrils i les serps verenoses i deia "mireu que macos, quina pell més fina que tenen".
Encara que estava claríssim que moriría aviat, sobretot per les escenes tant arriscades que realitzava, no deixa de sorpendrem i d'afectar-me, ja que a mi m'agradaven molt els reportatges que feia.
Aquí teniu la notícia que ha publicat Vilaweb.cat, on hi ha molta informació per coneixer aquest personatge tant singular i la repercusió que ha tingut.

La musica de la meva vida

2006-08-28T15:30:00.000+02:00

Ja fa uns mesos en Ferran em va enviar una meme que consistia en dir quina era la música de la meva vida. Doncs ara, després de pensar-hi bé i triar entre la pila de CDs que tinc he fet la següent tria:

A mi des de sempre em van agradar els discos que posava el meu pare dels The Beatles, però sempre de la època més carrinclona, els principis. Després va ser quan vaig descobrir la segona època dels The Beatles, la època hippie, amb els discos Seargent Pepper's Lonely Hearts Club Band i Abbey Road entre d'altres, i temes com Come Together.

Llavors va ser quan vaig descobrir la música de finals dels 60 i els 70. Una gran explosió de sensacions. Va ser quan vaig descobrir Led Zepelin, el meu grup preferit. Cançons com Stairway to Heaven, Whole Lotta Love o Immigrant Song. Va ser una revelació per mi, una explosió d'emocions, sons mai escoltats abans, una música que em feia volar, em feia sentir en un altre món, la puresa del rock'n'roll, la força de les guitarres, els ritmes de les bateries, i les veus trencant-se a la gola per aconseguir arribar fins al cel. I a partir d'aquí van anar venint els altres grups d'aquella època: The Who, amb temes com Pinball Wizard i My Generation; el geni de la guitarra Jimi Hendrix i el seu Fire i Hey Joe; el rock simfònic i conceptual de Pink Floyd, psicodelia pura, Money i Another Brick in the Wall; The Doors, amb la lírica de Jim Morrison i èxits com Light My Fire, Breack on Through i L.A. Woman; The Eagles i l'Hotel California; el rei del reggae, Bob Marley, i tot el seu missatge rasrafari en cançons com No Woman No Cry, Redemption Song o War; el rock dur dels autralians AC/DC i temes com Highway to Hell, Back in Black o Hell's Bells.

A cavall entre els 70 i 80 trobem The Police i èxits com Roxanne, i els Dire Straits, amb el superèxit Sultants of Swing i Money for Nothing. I als 80 hi ha els irlandesos U2, un grup ben eclèctic, amb un munt d'èxits durant més de 20 anys, que s'ha sabut anar renovant continuament, i amb uns temes que no paren de sentir-se com Where the Streets Have No Name o Sunday Bloody Sunday, parlant del conflicte armat d'Irlanda del Nord. Però els vuitanta no acaben aquí, falta el trash-metal de Metallica, un rock dur i contundent per impactar i balades amb sentiment, amb cançons com One, Nothing Else Matters i From Whom the Bells Toll.

Ja arribem als 90, on els grups que em van impactar més van ser Nirvana, el grunge de Seattle, i els seus Lithium i Come As You Are. Un altre canvi de paradigma en la meva vida. A més em va coincidir amb l'adolescència, i juntament amb Offspring i el What Happened to You i Self Esteem. També va ser llavors quan vaig coneixer els Red Hot Chilli Peppers amb la cançó Give It Away i després albums com el Californication. I també va ser quan es van fer coneguts el R.E.M. amb una de les meves cançons preferides, Losing My Religion, i altres temes com Man on the Moon.

Va ser llavors també als 90 quan vaig descobrir que a Espanya també es feia bona música, on el principal grup per mi era Extremoduro i el seu temazo Jesucristo García i So Payaso. I acompanyant-los tenim Reindidentes amb Vicio i Jartos d'Aguantar.

I arriba una de les èpoques més importants de la meva vida musical, quan vaig descobrir que hi havia grups que cantaven en català com els Sopa de Cabra, Sangtraït (d'aquests dos grups no hi ha videos al YouTube.com), Els Pets amb els seu Tarragona m'esborrona, i els Lax'nBusto amb la que és per mi la millor cançó del rock en català: Tinc fam de tu

Aquí hi ha un petit resum de la música que més m'ha impactat en la meva vida. Jo que també he tocat en un parell de grups de rock sé que és molt difícil arribar a triunfar com ho han fet els grusp dels quals parlo. Perquè ja ho diuen els AC/DC: It's a long way to the Top (if you wanna rock'n'roll)

Meme de blogs

2006-08-22T18:30:00.000+02:00

Ja torno a ser aquí, i tot és culpa d'en Javi Naya, que m'ha enviat una meme de blogs on haig de dir quins són els tres millors blogs amics. Doncs ja tinc una excusa per tornar a escriure, que he estat molt mandrós últimament. Bé, també he estat uns dies fora, a Planoles amb la Carme, sense ordinador ni res que ens lligués al món material, apart de la tele per poder veure com el Barça guanyava la Supercopa.

He il·lustrat la meme amb una xarxa d'ordinadors, ja que sempre comencen en un sol epicentre i s'acaben escampant per tota la xarxa. Per cert, encara haig de fer la meme que em va enviar en Ferran ja fa alguns dies. Està apunt, serà el meu pròxim article.

Els millors blogs amics són:

1-. els meus dies: Sí, ja sé que la Carme és la meva xicota, però el seu blog és dels més originals dels que tinc enllaçats. Parla de Biotecnologia, que és el que ella estudia. Si la pregunta que us feu és la mateixa que jo em vaig fer quan la vaig coneixer, o sigui, què és la biotecnologia? aquí teniu un bon lloc on us explicarà quines coses estudia i per a què serveixen.

2-. El blog de Javier Naya: Què voleu que us digui d'en Javi. Per mi un referent amb això dels blogs. Ell va ser un dels que va fer-me entrar el cuquet de les bitàcoles virtuals. Igualment també crec que és referent dins el joves socialistes i no socialistes que s'interessen per la política i per la realitat que ens envolta. I la feinada que comporta això d'actualitzar-lo cada dia! A més, és un gran amic i millor persona, i sempre he trobat molt interessant totes les seves opinions i la seva forma de mirar el món.

3-. de bat a bat: Això sí que és un referent dins el món dels blogs polítics, de política ficció com diu ell. El millor d'en Donaire és la seva capacitat d'explicar les coses d'una manera tant natural i amb un recull de dades tant exhaustiu que és impossible arribar a rebatra-li res. Si voleu bons anàlisis, sobretot de les polèmiques polítiques més enquistades, llegiu el seu blog.

I bé, ara haig de pasar el testimoni a cinc blocaires més per tal d'anar engreixant aquesta meme. Doncs els escollits són:

Albert Fauria: des d'Arbúcies, amb la vènia, senyoria, si em permet aquest petit canvi de registre del seu blog
Albert Torra: des de Bellpuig, la seva sensibilitat sempre és molt apreciada per tots nosaltres
Àlex Valiente: des de La Garriga, aquest mestre tindrà cura de tots nosaltres perquè no ens fem mal
Marc Mellado: des de Cerdanyola del Vallès, ara que ha recuperat el seu blog, que no pari d'il·lustrar-nos
Víctor Martínez: des de Dosrius, a veure si ell també pot recuperar el seu blog, de gran interés per a mi

Garfield

2006-08-11T21:31:00.000+02:00

L'altre dia vaig veure la pel·licula Garfield (horrible, i ara diuen que treuran la segona part), i vaig pensar que m'estava convertint una mica amb aquest gat taronja i rabasut.
Garfield representa la vagància, la peresa total. I això és el que estic fent jo ara aquest estiu. Dormir, menjar (a casa el faig jo, ahir vaig fer una empanada gallega de campionat), mirar la tele i llegir (veus, una cosa que segur que no fa Garfield). I també estic fent una panxa com la seva.
Aquí us poso une quantes tires que reflecteixen una miqueta aquesta sensació.

Viva la revolución!!!

2006-08-08T19:35:00.000+02:00

Aquests dies estem veient la malaltia de Fidel Castro, el secretisme amb el qual es porta tot plegat i els neguits del poble de Cuba, i d'altres parts del món per veure com es desenvolupa la crisi actual. Ara que reemeten la sèrie Temps de Silenci per TV3, i que ja han arribat al final del franquisme, veig moltes similituts entre el finals de les dues dictadures.
Des de sempre, com a persona d'esquerres que sóc, Cuba ha simbolitzat la lluita social contra el capital, representat per l'imperialisme ianqui. La revolució, juntament amb un dels icones del segle XX, Ernesto Che Guevara, va portar a aquesta illa del Carib un aire de paradigma del socialisme. Una educació universal per a tothom i una sanitat exemplar. Però l'embargament il·legal al qual està sotmesa per part dels EE.UU. des de la crisis dels missils fa que generalent s'hagi justificat des de l'esquerra qualsevol acte del règim castrista, qualsevol vulneració dels drets humans, com la falta de llibertat de premsa, els presos polítics, la falta de democràcia, la pena de mort.
El títol d'aquest article és una mica un cant a l'esperança pel poble cubà. Una esperança que puguin desenvolupar-se d'una manera lliure i democràtica, sense intervencions ni des del govern de l'Habana ni, per descomptat, des d'altres governs extrangers. El que ha de fer la comunitat internacional és permetre aquest pas cap a una Cuba lliure, amb eleccions democràtiques. La revolució va servir per fer fora un dictador com Batista. Ara cal una revolució tranquila. I aquesta revolució s'ha de fer des de la base de la societat. S'han d'evitar els exemples de Russia, on ara impera un capitalisme salvatge, o que no s'arribi a fer una bona transició i que quedin masses elements de l'antic règim.
Dessitjo el millor per al poble cubà, democràcia, llibertat i el reconeixement dels drets de tothom. Espero que en un futur no massa llunyà poguem cntinuar parlant de Cuba com un dels països modèlics en quan a les polítiques socials.

Salud y Socialismo!!

Viva Cuba libre!!

Festa Major de Sant Domènec i Fira del Càntir

2006-08-03T14:47:00.000+02:00

Avui comença a Argentona la Festa Major de Sant Domènec, o Sant Domingo, com es coneix popularment. Fins diumenge podrem disfrutar dels dies més esperats per tots els argentonins i argentonines. Repicada de campanes, correfoc, concerts, balls, espectacles infantils, la Garrinada (la part jove de la festa), fira d'atraccions, fira d'artesania, gegants, focs, vida al carrer i per acabar-ho la 8ª repicatronada, la nostra particular masceltada muntada pels Diables d'Argentona.
Aquí podeu veure el programa previst.
Al Capgros.com hi ha una secció dedicada a la nostra festa major i la fira.

Fira del Càntir

La nostra festa major gira al voltant del càntir i de la benedicció de les aigües de la Font de Sant Domingo. Segons explica la llegenda, al segle XVII unes pestes fam assolar la població de tot Catalunya. LLavors va ser quan la població d'Argentona es va encomanar a Sant Domènec de Guzman, patró de les aigües, per tal de deslliurar-nos de les pestes.
Així doncs, cada 4 d'agost renovem el vot del poble i es beneeixen les aigües de la font. I si aquesta aigua és beguda amb un càntir nou, té propietats guaridores.
Des de 1951 un grup d'argentonins encapçalats per en Jaume Clavell va recuperar l'antic aplec de Sant Domènec i va fer possible tenir el Museu del Càntir, un dels pocs en la temàtica de l'aigua i els atuells per recollir-la i beura-la.

Us convido a passar per Argentona fins el pròxim diumenge per poder disfrutar tant de la festa major com de la fira del càntir, i així també podreu comprar el càntir d'aquest any provinent de Tajueco, Sòria.

Lloança a Sant Domingo!!

Visca Argentona!!

La cua de l'atur

2006-07-31T20:40:00.000+02:00

Ja és oficial. Des d'avui sóc un aturat més a les llistes de l'atur. Ja fa un mes que se'm va acabar el contracte de treball temporal milerurista. I fins avui no m'havien donat hora per apuntar-me a les llistes de l'INEM en una oficina del Servei d'Ocupació de Catalunya.
Però avui he entès perfectament el perquè es diu allò d'anar a la cua de l'atur, perquè realment per tal que m'atenguessin 10 minuts repartits en dues taules, m'he estat gairebé dues hores. I això que com que ja han començat les vacances, segur que hi havia menys afluncia que altres dies.
Bé, espero trobar feina ben aviat. Ja sabeu, sóc enginyer industrial amb experiència. I si no trobo feina, almens poder passar un estiu relaxat, però sense poder anar molt lluny, perquè no tinc masses diners.

Jo hi era

2006-07-27T21:22:00.000+02:00

El dimecres de la setmana passada jo hi era quan el president Rodríguez Zapatero es va fotografiar amb una kufyia palestina. Tots els que estavem allà, joves socialistes de tot el món, vam aplaudir, igual que ho vam fer durant els parlaments quan condemnavem la violència al pròxim orient, condemnavem els atacs terroristes de Hezbol·là i condemnavem les atacs d'Israel contra un estat independent i sobirà.
Qui pot defensar la invasió d'un país amb tota la força del seu exercit, destrossant les infraestrucures i matant a població civil? Aquesta és la forma que ells tenen per lluitar contra el terrorisme?
No, aquesta no és la forma de lluitar contra el terrorisme. Així l'única cosa que aconsegueixen és matar els terroristes, però els motius de fons que porten a aquesta gent a lluitar no els eliminen. Pitjor encara, l'única cosa que fan és radicalitzar als pocs que queden vius, i l'espiral de violència continua i continua.
L'estat d'Israel no respecta les legalitat internacional. No tindrà el meu suport fins que no abandoni el Líban i lluiti contra el terrorisme tal i com manen les lleis internacionals tal i com manen les resolucions de les Nacions Unides. No em vingueu amb històries, això és feixisme. No té cap altre nom.

Festival de la IUSY | Condemna

2006-07-14T20:01:00.000+02:00

Festival IUSY

La pròxima setmana estaré a Alacant, al Festival que organitza cada any la IUSY, la unió internacional de joventuts socialistes. Allà tindré ocasió de conversar amb joves socialistes d'arreu del món, on podrem debatre de les problemàtiques del planeta des d'un punt de vista més global, ja que no serà la mateixa visió la dels catalans, la dels anglesos, alemanys, polonesos o d'Àfrica, ja sigui el nord o la subsahariana, l'Àsia, tant la zona pPacífic com l'Orient Mitjà o Amèrica, tant el nord com el sud. Segur que serà una experiència molt interessant.
Encara que el festival comenci dimarts, jo demà ja baixo cap a Almeria a casa d'un company de la JSC de Montmeló per passar uns dies relaxats i anar fent boca pel festival.
És per aquest motiu que estaré uns dies sense escriure al meu blog.

Condemna

Vull aprofitar també per condemnar els actes ocorreguts a la seu de la JSC de Sant Cugat del Vallès el passat dimecres a la nit. Podeu veure el comunicat de premsa de la JSC al blog del nostre Primer Secretari, en Raül Moreno. I també els articles i fotos que hi ha al blog d'en Marc Mellado, Coordinador Polític de la JSC i Primer Secretari del Vallès Occidental, en David Gutierrez "Guti", Primer Secretari de la JSC de Sant Cugat i l'Aintzane Conesa, jove regidora de l'ajuntament de Sant Cugat.

Vergonya

2006-07-13T15:05:00.000+02:00

Vergonya de veure l'assassinat de civil inocents. Vergonya d'un mur que separa les famílies i els pobles dels seus camps de conreu. Vergonya de veure com un estat assassina i aterroritza població civil. Vergonya de veure un estat atacant les infraestructures d'un altre estat independent i sobirà. Vergonya de veure com la diplomàcia internacional no diu absolutament res, ni la ONU, ni la UE i per descomptat ja no dic res dels EEUU.
Israel és un estat imperialista, genocida i racista, que vol acabar amb els àrabs de Palestina. No té cap dret a atacar el Líban. No té cap dret a ocupar la franja de Gaza ni Cisjordania. No té cap dret diferent als altres països membres de la ONU. En cap moment es pot justificar l'assassinat de liders de les organitzacions terroristes en nom de la seguretat i la llibertat, perquè llavors l'estat d'Israel es converteix en terrorista igualment.
L'estat d'Israel s'ha de retirar fins les fronteres del 1948 quan es va fundar l'estat sionista. Ha d'abandonar els territoris ocupats en les guerres dels Sis dies, el Yom Kippur i altres conflictes amb els països veïns Egipte, Líban, Jordania, Síria. Aquests són els verdaders causants del conflicte al Pròxim Orient. Si algú s'ha de defensar són els palestins, que són qui estan ocupats i prohibits dels seus drets.
Ahir es conmemoraven 100 anys de la restitució de l'honor del capità Alfred Dreyfus, degradat només per ser jueu. Aquest antisemitisme va portar al plantejament del sionisme internacional la necessitat d'un estat jueu independent. Amb la Segona Guerra Mundial i el seu Holocaust als camps d'extermini nazis la societat internacional opta per fundar l'estat d'Israel. Però en cap cas la persecució que han patit els jueus justifica el que ells estan fent als àrabs de Palestina. Perquè vol dir és que ells s'acabaran convertint en nazis. Actualment no hi ha cap diferència entre el gueto de Varsòvia o Cracòvia amb la franja de Gaza. Avui l'estrella de David no la porten els oprimits, sinó els opressors. Però ja no representen David, ara són Goliat.

menys residus, +Argentona

2006-07-12T02:02:00.000+02:00

El passat dilluns es va presentar la campanya Menys residus, +Argentona, promoguda per les regidories de Promoció Econòmica i Medi Ambient de l'ajuntament d'Argentona i la Unió de Botiguers per tal de poder reduir el nombre de residus que es generen a l'hora d'anar a comprar el menjar. Aquí podeu veure el cartell explicatiu de la campanya i aquí la notícia.
Amb campanyes com aquesta i amb altres com la de la recollida de la fracció orgànica amb el Porta a Porta, el govern progressista que tenim a Argentona vol posar l'èmfasi en la necessitat de la sostenibilitat afrontatn el tema des de la seva responsabilitat de govern i de servei de la ciutadania. Per tenir una Argentona millor, una Argentona que la hem de fer entre tots i totes per tal de poder-hi viure amb comoditat, una vil·la amable i confortable. Entre tots i totes ho aconseguirem.