diumenge, d’abril 30, 2006

Encara més En Veu Alta!

Ahir dissabte 29 la federació del Maresme de la JSC vam realitzar el nostre IIon Congrés, on ha estat elegit en Víctor Martínez com a Primer Secretari i en Sergio García com a Secretari d'Organització. Moltes felicitats a tots dos i a la resta de la Comissió Executiva de Federació: Ruth León, Sara González, Álvaro Esteban, Albert Bartroli, Marc Ribes, David Bote i Mercè Hidalgo.
El congrés també va servir per despedir els set anys i mig del nostre Primer Secretari fins ara, en Carlos Fernández, en Charli. Va ser una despedida emocionada, amb tota la gent de la federació i d'altres federacions amigues fent un merescudíssim homenatge a una gran persona i millor amic. Però per parlar d'en Charli ja faré un article especial més endevant.
Podria parlar de la feina feta al Maresme i la que continuarem fent, volia posar la resolució que vam aprovar al congrés, on marca les línies estratègiques a serguir per la nostra organització a la comarca.


Encara més En Veu Alta!

L’eix que ha vertebrat la federació del Maresme de la JSC, i a través del qual s’han determinat les accions dutes a terme durant l’últim mandat, és el projecte En Veu Alta! (EVA!). EVA! es va presentar el 30 de gener de 2005 com a projecte integrador de diferents àrees polítiques i orgàniques que pretenia donar resposta a la realitat actual del jovent del Maresme. EVA! es fonamentava en 4 pilars: definir polítiques de joventut, les eleccions municipals de 2007, consolidació de la base orgànica de la federació i ser corretja de transmissió de joves -> JSC i JSC -> PSC.

I és que En Veu Alta!, el Joves Socialistes del Maresme reivindiquem la nostra manera d’incidir en la política i en la societat, tot abanderant el nostre compromís en la justícia social, en la llibertat, igualtat i en els valors democràtics i progressistes que fonamenten la nostra ideologia, el socialisme. Hem d’arribar a una societat més igualitària i més justa, on tothom pugui realitzar-se personalment i gaudeixi d’un benestar social complert.

METODOLOGIA DE TREBALL

Prenent com a marc de referència EVA!, el que ara es vol fer és una redefinició d’aquesta eina, que ha de permetre optimitzar recursos per realitzar projectes comuns que han d’arribar a tota la militància i ha de permetre la potenciació del coneixement mutu entre les agrupacions de la federació, facilitant l’intercanvi d’opinions, tarannàs i resolució de problemàtiques locals i globals. El nostre treball ha de tenir en compte dos aspectes fonamentals: la realitat de cada poble o ciutat, ja que qualsevol municipi té la seva realitat concreta, i l’agenda política que defineix l’actualitat, que pot ser útil a l’hora de portar el debat polític vigent als pobles on el nostre discurs polític té poca força.

Per aconseguir això, volem dotar EVA! de mecanismes renovats com són l’extensió de la federació, la formació, l’acció política i les relacions institucionals, sense oblidar el pilar bàsic: la macroagrupació.

MACROAGRUPACIÓ

La majoria de les nostres agrupacions són petites, i per tant necessiten molta ajuda externa per a poder preparar activitats. A més a més, com que no tots els i les militants tenen la mateixa implicació amb l’organització, ens trobem que tenim algunes agrupacions on només hi ha una persona o dues militant activament.

El concepte de macroagrupació vol implicar tota la militància activa de la federació per tal que l’activitat es realitzi a les diverses agrupacions, amb l’ajuda de la Comissió Executiva de Federació (CEF) i de tota la militància, per tal de poder realitzar la nostra activitat amb quantitat i amb qualitat. Això ens permetrà consolidar el nostre treball en xarxa, ja que tota la gent de la federació tindrà coneixement de les activitats fetes pels companys i les companyes i conèixer les situacions concretes de cada agrupació, alhora que s’ajuda aquelles agrupacions més petites. També permetrà realitzar activitats a llocs on no hi ha agrupacions o no estan operatives. Un dels instruments més importants per aconseguir això són les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TICs), per tal de tenir una comunicació interna ràpida i fluida.

Necessitem una militància activa i dinàmica, amb una gran interrelació de les persones, per poder ser no només companyes i companys, sinó arribar a ser realment amigues i amics.

EXTENSIÓ DE LA FEDERACIÓ

Una de les parts importants del treball que s’ha desenvolupar des de la JSC Maresme és la feina relacionada amb l’impuls que afavoreixi el creixement de la nostra federació. Ens hem de plantejar aquesta tasca com un dels principals reptes, sobretot tenint en compte la nostra realitat actual, que ens obliga a ser autoexigents en aquest sentit.

Les raons per les quals volem créixer són senzilles i evidents. Volem que les nostres idees i propostes arribin a tot el Maresme, per tal d’arribar a més joves del nostre territori, per expandir la nostra família jove i socialista i per a poder consolidar la macroagrupació, però també per fer-nos més forts en aquells llocs on ja existeixen les nostres agrupacions.

Cal treballar dos aspectes ben diferenciats: la pròpia extensió territorial, entenent aquesta com la creació de noves agrupacions, i per altra part, la consolidació d’aquelles ja existents a través de l’afiliació de nous militants.

Extensió territorial

En quant a extensió territorial cal portar i fer visible les activitats de la JSC Maresme en aquells municipis on encara no tinguem presència.

Hem de buscar i trobar a joves propers a les nostres idees en aquells municipis on no ens hem constituït. I per fer això cal aprofitar totes les capes de la societat en cadascun d’aquests pobles i ciutats, per exemple a través del PSC o d’entitats municipals. Cal relacionar-nos activament amb el jovent d’aquests llocs i aconseguir que ens facin arribar les seves inquietuds. D’aquesta manera fomentarem l’interès que aquests joves poden tenir envers la nostra organització, cosa que suposa un primer pas de cara a la creació de noves agrupacions de la JSC Maresme.

Consolidació i captació de militància

El moment actual ens anima a afrontar la consolidació de les agrupacions que constitueixen la federació, per tal de que aquestes puguin al seu torn enfortir encara més la macroagrupació. Per aconseguir això necessitem incrementar el nombre de militants. Així assolirem una major eficàcia en els nostres objectius polítics, podrem treballar més i millor, i tindrem la capacitat de plantejar-nos noves fites.

Incrementar la militància és una tasca complexa, que requereix molt d’esforç i atenció per la nostra part, però que sobretot implica perseverança en el treball diari i en la preparació d’actes que siguin d’interès juvenil. Hem ser una organització oberta. En aquest treball caldrà el recolzament de la resta de la federació a les agrupacions menys consolidades, sobretot a nivell organitzatiu.

No només hem de captar nous militants, sinó que hem de vetllar per la integració d’aquestes persones en la JSC Maresme. Les secretaries d’organització o en el seu cas, les persones que s’encarreguin de les tasques d’extensió territorial, hauran d’assumir la principal responsabilitat en aquest àmbit.

En aquest sentit hem de tenir una màxima: un militant nou és un tresor que concentra totes les il·lusions de una organització com la nostra i per tant ha de requerir tota la atenció i ajuda que sigui necessària per afavorir la seva integració.

FORMACIÓ

Hem parlat del creixement quantitatiu de la militància. Ara el que també volem és el creixement qualitatiu. Per això la formació és un dels elements claus per tenir una militància preparada per a poder afrontar l’activitat política, tant si formen part d’executives com si són militants de base.

Tractem la formació des de dues vessants, les escoles de formació i els cursos orgànics.

Escoles de formació

Les escoles de formació serveixen per dedicar un seguit de xerrades i cursos a una temàtica concreta. Així aprofitem que tenim la militància concentrada en un punt per poder parlar de la realitat política. Per això hem d’intentar poder portar els millors ponents, per tal que ens expliquin amb plena causa de coneixement com està la societat en la qual vivim. Les escoles també serveixen per fomentar les relacions personals i d’amistat de la gent, ja que la convivència de les persones durant les escoles de formació permet crear uns vincles importantíssims a l’hora de treballar aspectes com el de macroagrupació i el treball en xarxa. En definitiva, conèixer a les persones, per conèixer els seus problemes, les seves expectatives i els seus anhels, i poder dissenyar polítiques a la seva mida.

Hem de continuar amb la gran feina feta des del Maresme amb les nostres escoles, tant l’organitzada per la CEF com la de l’agrupació de Mataró, l’Escola de Formació Remigi Herrero.

Cursos orgànics

S’han de potenciar els cursos orgànics tant d’habilitats directives, com polítiques i de TICs. Hem de formar la militància per tal de poder tenir quadres polítics als diversos òrgans de la JSC, i poder-se exportar possibles candidatures a les llistes electes del PSC, així com als propis càrrecs orgànics del partit, per poder incidir en les polítiques destinades a la joventut.

Per aconseguir aquests objectius es pot aprofitar la infrastructura de l’Escola de Formació Xavier Soto, ja que pot proporcionar un gran nombre de formadors preparats per a les nostres expectatives.

ACCIÓ POLÍTICA

La Joventut Socialista del Maresme volem incidir plenament en la vida política de la comarca. Això implica que no només hem de participar en actes interns de l’organització, sinó que hem de sortir al carrer per difondre el nostre missatge.

Una organització dinàmica com la nostra ha de tenir instruments que donin a conèixer la nostra visió de la societat, dels canvis que es produeixen i les nostres projeccions futures, de manera que realment s’escolti el nostre discurs polític. Per aquests motius, l’acció política es vital en la JSC del Maresme i ha d’ésser l’eix vertebrador de les accions de la nostra organització.

Aquí és on cobren importància les TICs a través de llocs web, blogs personals i fòrums de debat per expressar la nostra opinió, ja que aquest és un espai que les generacions més joves estan ocupant amb gran rapidesa.

Però també hem de fer els actes clàssics de sortir al carrer a explicar a la gent jove quin és el nostre ideal. Aquests actes han de ser transgressors, innovadors, han de cridar l’atenció del públic objectiu, el jovent compromès, el jovent treballador i/o estudiant. I sobretot, hem de marcar el nostre propi estil per poder ser reconeguts per la gent i pels mitjans de comunicació, que poden fer que el nostre crit se senti ben lluny.

RELACIONS INSTITUCIONALS

La política és l’art de les relacions i les paraules. Això fa que una de les parts que més s’han de treballar per poder realitzar la nostra tasca amb la major facilitat possible i la màxima coordinació són les relacions institucionals

La JSC Maresme, pel seu tarannà obert, vol mantenir bones relacions dins i fora de l’àmbit polític i de la JSC. Per aquest motiu diferenciem en tres grans grups les nostres relacions institucionals: altres federacions de la JSC i Comissió Executiva Nacional (CEN), ajuntaments i Partit dels Socialistes de Catalunya, i associacions, entitats i ONGs.

Altres federacions de la JSC i CEN

Una bona relació amb les altres federacions, així com amb la CEN és quelcom necessari per facilitar el treball i realitzar-lo de la manera més coordinada possible, el que fa més senzill el treball en xarxa. Per tant, mantenir una relació cordial implica un suport material i humà que pot esdevenir imprescindible pel bon funcionament de la nostra federació i per la qualitat dels nostres actes. Tanmateix, aquesta relació ha de ser recíproca, donant nosaltres suport a les altres federacions i la CEN.

Ajuntaments i PSC

La JSC, com a entitat germana del PSC, està preparada per treballar i donar suport als seus Grups Municipals Socialistes. Des de la federació del Maresme creiem que s’ha de mantenir, o millorar, aquest treball amb el Partit per tal de difondre les polítiques juvenils com més millor i, si cal, compartir l’espai de treball amb el PSC. Aquest fet inexorable fa que la relació hagi de tenir un caràcter de “feedback” i, per tant, passem a parlar d’una relació transversal on totes dues bandes reben i donen.

Associacions, entitats i ONGs

El socialisme pretén ser present a tot el teixit social. Aquest tret característic del socialisme fa que una de les principals labors de la JSC sigui la corresponent a les associacions, entitats i ONGs, ja que donem una gran importància a les relacions amb aquests ens. La relació que ha de tenir la JSC amb el món associatiu és una relació cordial, de coneixença i confiança, que presti suport a les associacions que ho requereixin. La JSC Maresme creiem necessària la existència d’una xarxa associativa, activa i dinàmica, per tal de poder donar el màxim de serveis possible a la societat i, per això, volem treballar conjuntament amb les entitats, associacions i ONGs dels nostres municipis i la nostra comarca.


Salut i República!

divendres, d’abril 21, 2006

De qui és la culpa de l'agressió a XN: del provocat o del provocador?

Aquesta setmana s'ha conegut a Argentona una notícia que tothom esperava que passes d'un moment a l'altre: li han fet una cara nova a en Xevi Nieto.
No per esperada ha deixat de sorpendre'm. I sobretot quan he sabut qui ha estat l'agressor. I tinc un sentiment contradictori. Per un costat, condemno qualsevol acte violent. I per l'altre costat, pensant amb en Xevi Nieto em ve al cap un refrany popular: qui sembra vents recull tempestes.
Perquè de qui és la culpa l'agressió: del provocat o del provocador? En Xevi Nieto és un provocador nat, una persona que, sobretot des de fa un parell d'anys, ha tingut una actitut totalment beligerant amb qui no compartís la seva visió de la política municipal, però sempre verbalment. Ha fet mofa, ha menyspreat, insultat, calumniat, difamat, injuriat a tothom que ell ha cregut que eren els seus enemics. No ha parat de repetir que hi havia crispació i que el poble estava dividit. Però qui ha crispat i dividit ha estat ell amb la seva actitut. I per sort fins ara, les persones que defensem democraticament i pacíficament un projecte polític i una forma de fer política municipal, i fins i tot gent que estava en contra d'aquest projecte polític però que no volien estar al costat d'una pelleringa com aquella, hem pogut aguantar els improperis i els lladrucs amb fortalesa moral, sense caure en les seves provocacions. Però ja se sap que la carn és feble, i la paciència té un límit. I aquesta setmana una persona ha petat. I el que em sap més greu és que en Xevi Nieto ha guanyat. La culpa de l'agressió és tota seva, ell ha estat buscant-la a crits des de fa molt temps, anar provocant a tothom que es creuava al seu davant. Però qui tindrà el paper de dolent serà l'agressor, que no és ningú més que el provocat, l'insultat, el difamat. Perquè tots aquests insults, difamacions, injuries, poden cobrar caire de realitat per culpa de l'agressió. Tot allò que s'inventava, ara ho podrà justificar amb aquest acte. Quina ràbia.
L'agressor d'en Xevi Nieto té tot el meu suport moral, tot i que haig de condemnar el seu acte, perquè sé que ho ha fet per una bona causa, la causa de la bona educació, les bones formes de fer política, la causa de la democràcia i la llibertat. Perquè no es pot permetre que personatges com en Xevi Nieto campin tant tranquil pel carrer defensant uns ideals que contradiu en cada acció que fa i en cada cosa que diu.

Visca Argentona!

divendres, d’abril 14, 2006

Visca la República!

Catalans :

Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica.

D’acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat.

En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida.

Tot aquell, doncs, que pertorbi l’ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria.

Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l’ajut de tots, anem a establir. Ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre.

En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots el pobles d’Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l’emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.

Per Catalunya, pels altres pobles germans d’Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.

Barcelona, 14 d’abril de 1931.

El President FRANCESC MACIÀ


dimecres, d’abril 12, 2006

Veig la Terra, és tant bonica!!

El 12 d'abril de 1961, el cosmonauta rus Iuri Alekseievich Gagarin (Юрий Алексеевич Гагарин) es va convertir en el primer ésser humà que orbitava al voltant de la Terra a bord de la nau Vostok 1. Mente estava allà dalt, va dir la famosa frase de: Veig la Terra, és tant bonica. Gent del món, protegim-la i fem-la més gran, no la destruïu.
Avui és un dia per recordar que la Terra és la única pàtria de la humanitat, el lloc on tots hem de viure plegats, convivint entre nosaltres. Perquè de Terra només n'hi ha una, és nostra i l'hem de cuidar.

dilluns, d’abril 10, 2006

La santa setmana

Un any més estem a la Setmana Santa. Quan era petit pensava que només era una setmana que feies vacances, ja que la majoria de vegades aprofitavem per sortir uns dies. Després, amb el pas del temps, vaig coneixer que aquesta setmana serveix per parlar de la Passió de Crist, del que diu la tradició catòlica que vasn ser els últims dies de Jesus de Natzaret. Doncs pensant amb quin significat té per mi la celebració de la Setmana Santa, he decidit que el meu article seria musical, però no una saeta, sinó una crítica àcida de la religió i tot el seu sentiment.
Perquè considero que la Setmana Santa és una de les manifestacions religioses on la hipocresia de la gent és més evident. Tota aquella gent que en tot l'any en cap moment s'encomanen ni a Déu, ni Jesus, ni a la verge Maria en cap de les seves representacions, quan arriba la Setmana Santa són les més devotes, i porten les imatges als pasos, i canten saetas, i li tiren flors. I quan acaba la processó, au tornem-hi tots a la vida de cada dia, una vida que en pocs, molts pocs moments, té en compte el sentiment religiós.
La hipocresía més gran de totes: el Canal+ no emet pel·licula porno el Divendres Sant a la nit, però tots els altres divendres de l'any, encara que siguin els de Quaresma, no passa re, llavors no és pecat. Com es pot ser tant fariseu?

JESUCRISTO GARCIA

Concreté
la fecha de mi muerte con Satán.
Le engañé
y ahora no hay quien me pare, ya los pies.

Razonar
es siempre tan difícil para mí.
Qué más da
si al final todo me sale siempre bien, del revés.

Nací un buen día, mi madre no era virgen
no vino el rey, tampoco me importó
hago milagros, convierto el agua en vino
me resucito si me hago un canutito.

Soy Evaristo, el rey de la baraja
vivo entre rejas, antes era chapista
los mercaderes ocuparon mi templo
y me aplicaron ley antiterrorista.

¿Cuánto más necesito para ser dios, dios, dios?
¿Cuánto más necesito convencer?
¿Cuánto más necesito para ser dios, dios, dios?
¿Cuánto más necesito convencer?

Y perdí
la cuenta de las veces que te amé.
Desquicié
tu vida por ponerla junto a mí.
Vomité
mi alma en cada verso que te dí ¿qué te di?
Olvidé
me quedan tantas cosas que decir ¿qué decir?

Por conocer a cuantos se margina
un día me vi metido en la heroína
aún hubo más, menuda pesadilla
crucificado a base de pastillas

Soy Evaristo, el rey de la baraja
vivo entre rejas, antes era chapista
los mercaderes ocuparon mi templo
y me aplicaron ley antiterrorista.

¿Cuánto más necesito para ser dios, dios, dios?
¿Cuánto más necesito convencer?
¿Cuánto más necesito para ser dios, dios, dios?
¿Cuánto más necesito convencer?

Extremoduro

divendres, d’abril 07, 2006

Bon vent i barca nova

Per fi. José Bono ha deixat de ser Ministre de Defensa aquest matí. Aquesta és una grandíssima noticia. Així el president Zapatero mata dos pardals d'un tret: elimina el seu màxim rival polític dins el PSOE i es treu la pedra de la sabata del seu govern, perquè ara podrà plantejar el procés de pau a Euskadi amb la gent de la seva confiança.
També me n'alegro molt per la designació com a Ministre de l'Interior d'Alfredo Pérez Rubalcaba.
Tot aquesta remodelació és bona per Catalunya, és bona per Euskadi i és bona per tota Espanya.

dimarts, d’abril 04, 2006

A treballar, a treballar i a treballar!

A partir del passat diumenge a les 7 de la tarda ha començat una nova etapa de la meva vida. El XIIè Congrés Nacional de la Joventut Socialista de Catalunya m'ha elegit com a Secretari d'Habitatge i de Medi Ambient. És un gran honor per mi formar part de la Comissió Executiva Nacional, i sobretot en una secretaria tant important pels joves, ja que el tema de l'habitatge és un dels principals problemes de la joventut actual, i el medi ambient, a part que m'agrada molt, tal com vaig posar a la ponència política del congrés, si volem un món milllor demà, hem de començar a contruír-lo avui.
Jo m'ho he passat molt bé en aquest congrés, que era el primer que assistia, malgrat ser molt extrany. M'ho he passat bé quan ens hem passat tantes hores a la ponència política discutint de política i dels objectius que ens volem marcar per els pròxims, com a mínim, tres anys. Per mi ja va començar quan des de la federació del Maresme vam fer l'stage per preparar les esmenes. És llavors quan veus la valua de la gent, veus amb qui comparteixes ideals i amb qui tens discrepàncies. Unes discrepàncies que venen per motius idològics, i no per motius personals. I el que deia tothom, aquest tipus de debat s'han de fer més sovint. És molt bonic veure que gent que una estona abans estaves discutint per temes suplerflus, que semblaven massa dogmatics, després et posaves d'acord per votar una esmena. Aquí és on rau la força del socialisme, en les idees de la llibertat, la igualtat i la justicia social, i no en foteses que semblen pròpies de la Tercera Internacional.
Abans d'entrar a valorar el congrés, vull expressar el és sentit homenatge a l'executiva anterior, no només perque considero que han fet una feina encomiable, sinó perquè a més són amics meus. I especialment ho vull dedicar a en Víctor Francos i en Paco Aranda. Dues bellísimes persones i millors amics. He après moltíssim amb vosaltres.
També vull fer una menció especial pel meu Primer Secretari de federació, en Carlos Fernández, Charli. Perquè ha estat ell qui m'ha proposat per entrar a la CEN. Moltíssimes gràcies per confiar en mi, i espero fer-ho millor del que esperes, perquè et mereixes que el Maresme tingui el llistó com més amunt possible.
I també vull donar les gràcies a tota la delegació del Maresme, que hem treballat molt i s'ha demostrat que tenim moltes coses a dir que i sabem treballar. ESE MARESME OOEE...!
Crec que aquest congrés ha estat el del consens. Hi ha crítiques a la magnitud de les secretaries. La meva crítica no ve pel volum sinó per la falta de dones. El Maresme aportem paritat, però el conjunt de l'executiva només el 35% són dones. Per altra banda, jo crec que l'avantatge que té és que les diverses secretaries polítiques tenen un tema molt concret per desenvolupar, i això serveix per treballar els temes molt a fons. També cal dir que si ara tota l'organització està unida i dona suport a l'executiva nacional, vol dir que cada acte estarà ple a rebentar. Ara no permetré un mala cara. Si com diu tothom, s'estima la JSC, vull veure cada un dels i les militans a cada acte. Vull que demostrem a la societat que som la organització política juvenil més gran de Catalunya, que temin solucions per la joventut catalana, espanyola, europea i per la joventut de tot el món.
De l'executiva conec cap a la meitat de les persones, però estic especialment content per tenir com a companya la meva amiga Sara González, que a més té un dels càrrecs més importants d'aquesta executiva, la dona amb més poder de la CEN.
Si voleu tenir més visions de com ha anat aquest congrés hi ha articles d'en Víctor, en Javi, en Guti, l'altre Víctor, l'Àlex, en Paco, l'Albert, en Miquel, en Mario, en David, en Ruben i la Cristina.
Per acabar, felicitats a en Raül Moreno per ser escollit com a Primer Secretari, estic a les teves ordres pel que fagi falta, i vull acabar aquest article amb una frase que em fet cèlebre dins al Maresme i que vull dedicar a tots els companys i companyes de la CEN i a tota la militància perque ho tinguin molt present:
A TREBALLAR, A TREBALLAR I A TREBALLAR!

Salut i República