dijous, de desembre 21, 2006

Bon Nadal

Us dessitjo un bon Nadal, i ho faig ara perquè estic molt ocupat aquests dies i no sé si tindré temps abans del dilluns per escriure algo. Espero que en aquest any que comença pugui seguir amb la meva activitat dins la blogosfera, i si la puc ampliar millor.



Aquí us deixo amb una de les tradcions del Nadal, el missatge del Rei. Com que sóc republicà, i jaEs sabeu que tot això de la monarquia no m'agrada massa, us ofereixo aquest discurs una mica atípic. Espero que el disfruteu.

Salut i República

BON NADAL A TOTHOM

dijous, de desembre 14, 2006

Som massa "tous"?

Ahir veia horroritzat com prop d'un miler de persones defensaven el guardia de seguretat de la família Tous que l'altre dia va matar a una persona. M'horroritza sentir els arguments que esgrimia la gent, dient que la policia i l'estament judicial es posava al costat dels delincuents, i no defensava la ciutadania. Però és precisament empresonant tant al gendre dels Tous com al detingut acusat de robatori que se'ns defensa. L'estat de dret garanteix uns drets sempre que compleixis amb les obligacions. Disparar a boca de canó una persona no és defensar-te, és un atac. No podem permetre que una persona que té permís d'armes, i pel que sembla un permís molt especial, que tenen poques persones a Catalunya, una persona que ha hagut de passar proves psicològiques molt dures, pugui utilitzar la seva arma indiscriminadament contra qualsevol persona que consideri sospitosa. A mi el que em fa por és saber que una persona com en Lluís Corominas pot anar pel carrer tranquilament i pot usar la seva pistola quan ell ho cregui convenient i disparar-li un tret al cap a algú. Que potser els Mossos no estaven avisats de moviments sospitosos al voltant d'aquella casa? Nosaltres, com a ciutadans, hem d'exigir a les forces i cossos de seguretat que ens defensin, però en cap cas els podem suplir, ni per descomptat podem fer de Bruce Willis a La jungla de vidre. Sinó, perquè no legalitzem la tinença d'armes? Qualsevol moment pot ser potencialment perillós per a mi, i puc decidir defensar-me quan jo ho cregui convenient. O no estaven defensant aquesta postura la gent que es manifestava ahir en suport al detingut? Però que ningú negui que el presumpte lladre està també a la presó, i s'està buscant els col·laboradors.
Quan l'estat perd el monopoli de la força arribem a situacions bèliques com passa a l'Orient mitjà o Sudamèrica. Continuo exigint tant als poders polítics, judicials com policials que vetllin per la meva seguretat, però tenint clar que han de ser ells, i no altres, qui se n'encarreguin.

dimarts, de desembre 12, 2006

Doble meme

Aquesta setmana tinc dues memes.

La primera és original d'en Víctor Martínez, i es tracte de transcriure una cançó amb rerafons polític. Doncs pensant aquest dies amb Xile, i un dels seus il·lustres cantautors com és Víctor Jara, he recordat un disc d'un dels meuis cantautors preferits, Raimon, que va dedicar un disc al desaparegut músic poc després del seu assassinat a mans del règim feixista de Pinochet. Raimon té moltes lletres de cançons que parlen de política, aquí en podeu veure una mostra, peròuna de les que trobo més colpidora, i sobretot pensant en l'època que va ser escrita i sobretot cantada, és DIGUEM NO

Ara que som junts
diré el que tu i jo sabem
i que sovint oblidem:

Hem vist la por
ser llei per a tots.
Hem vist la sang
—que sols fa sang—
ser llei del món.

No,
jo dic no,
diguem no.
Nosaltres no som d'eixe món.

Hem vist la fam
ser pa
dels treballadors.

Hem vist tancats
a la presó
homes plens de raó.

No,
jo dic no,
diguem no.
Nosaltres no som d'eixe món.

No,
diguem no.
Nosaltres no som d'eixe món.

Aquesta li envio a l'Oriol Yugero i la Carme Cuadras

La segona meme me l'envia el lleidetà Oriol Yuguero, consistent a citar la 5a frase de la pàgina 123 del llibre que tingui més aprop. M'ha costat molt no triar un llibre expressament, ja que en la meva biblioteca en tinc un munt d'interesants i que m'agraden molt. Des de Cien años de soledad, passant pel Mecanoscrit del segon origen, remuntant-me al Quijote, o llibres tant enigmàtics com 1984, Un món feliç, Farenheit 451 o Tropic of capricon. Però al final n'he agafat un entre la pila que tinc sobre la taula (en tinc més de 10), i finalment ha estat Els quaderns d'en Marc, una novel·la eròtica anònima atribuida a Manuel de Pedrolo, i mai desmentit del tot. La frase és realment la que poso, no està buscada:

-Em tens la cigala al cony, i estem calents, molt calents.

La reenvio a en Víctor Martínez i en Xesco Gomar

diumenge, de desembre 10, 2006

La historia los juzgará

Ha mort el dictador Augusto Pinochet, i ha mort al llit sense que se l'arribés a jutjar per cap de les causes pendents que té, més de 300, per les desaparicions i mort d'opositors quan va instaurar el seu règim feixista després del cop d'estat de l'11 de setembre (fatídica data) de 1973 contra el govern electe del president xilè Salvador Allende. Des de ja fa alguns anys, se li va retirar la inmunitat política per tal que pogués ser jutjat pels crims contra la humanitat, com ara la Caravana de la mort, o altres que van afectar a tot el Con Sud amb les seves respectives dictadures militars, com la Operació Condor.

És una sort per a tota la humanitat la desaparició de personatges tant detestables com aquest, però en canvi no és tanta la sort al saber que no podrà ser portat davant de la justícia, tant la xilena com la internacional, perquè pagui per tot el mal que va fer. Recordant el president derrocat Salvador Allende, que va dir que "la historia los juzgará", hem de pensar que la justícia xilena permet continuar els processos obert encara que els principals encausats estiguin morts. Hem de tenir esperances en la justícia, esperança en rehabilitar els noms d'aquelles persones mortes o desparegudes en mans d'una dictadura sagnant i represiva.


La historia es nuestra y la hacen los pueblos

dilluns, de desembre 04, 2006

Treballar per la pau

Últimament veiem que el procés de pau a Euskadi està encallat i hi ha un rebrot de la violència al carrer i masses moviments en el sí d'ETA. Però em de ser optimistes, i continuar treballant per poder aconseguir una pau forta i duradora. Sempre s'ha utilitzat l'exemple d'Irlanda del Nord, encara que crec que hi ha més divergències que coincidències , en el qual es va evidenciar la dificultat d'aquests processos, ja que els resultats van a poc a poc. Per tant és necessaria molta paciència i sobretot unitat amb un únic objectiu: la pau.



En aquest sentit la postura adoptada pel PP no ajuda gens. Però el més vergonyós és la seva hipocresia quan mirem les declaracions que feien quan estaven al govern i hi va haver la treva al 1998. El que llavor era normal i positiu per aconseguir la pau, avui és vendres als terroristes i permetre la derrota de l'estat de dret. És una llàstima que un partit que aspira a governar un país escenifiqui aquests espectacles tant penosos per no acceptar una derrota electoral. Poso un video que s'ha fet on es recullen les declaracions de dirigents populars durant la gestió de l'altre procés de pau.