dimarts, de novembre 28, 2006

Tenim els sindicats que ens mereixem?


Avui he sentit el posicionament de la UGT respecte les sancions imposades als treballadors de terra d'Iberia que a l'estiu van ocupar les pistes de l'aeroport del Prat. I la meva perplexitat ha estat que s'han posat al costat dels treballadors, considerant les sancions "desproporcionades". CC.OO. també s'han afegit a les crítiques.
Els fets ocurreguts al juliol no podien respondre a una vaga, perquè les vagues s'han de comunicar, hi ha d'haver uns serveis mínims tractan-se d'un servei públic, i sobretot, s'ha de deixar la llibertat per tal que els treballadors i treballadores que vulguin puguin continuar amb la seva feina, i la vaga afecti al mínim a terceres persones. Allò no va ser una vaga, allò va ser un sabotatge, que va donar mala imatge de l'empresa, dels treballadors i de l'aeroport.
No pot ser que en ple segle XXI tinguem els sindicats que tenim, que ho arreglen tot amb una vaga, i si pot ser salvatge, o sigui campi qui pugui, millor. Ja han passat més de 150 anys des del Manifest del Partit Comunista, des que es parlava d'alienació, i que els treballadors havien de poseir els mitjans de producció per evitar aquesta alienació econòmica i social.
Ja no lluitem per reduir la jornada laboral de 72 hores setmanals, la lluita de classes ja no és entre estratificacions hermètiques de la societat. Un autònom és un treballador però que s'agrupa en forma de patronal. Què vol dir, que ha de lluitar contra sí mateix, s'ha de fer una vaga a la seva pròpia empresa? La societat ha canviat, el món ha canviat, ha evolucionat. Ja no tenim els dos blocs de la Guerra freda, ara l'enemic mundial número 1 és el terrorisme. El principal repte de la humanitat és fer front a la pobresa dels països en vies de desenvolupament i evitar la degradació de l'entorn natural.
Els sindicats són una peça clau de l'entramat social. Però han de reflexionar sobre quin model de societat tenim i quin model volem, i com ho podem aconseguir. Paral·lelament a l'alta abstenció que vam patir a les darreres eleccions, ho podem fer extensible a una crisi de valors que també afecta la sindicació dels treballadors. Cal un canvi de pensament, d'unitat d'acció sindical juntament amb els partits polítics i tota la societat en general, per a poder solucionar els problemes que tenim, tant a nivell local, autonòmic, estatal com europeu i mundial.

diumenge, de novembre 26, 2006

Qui espanyolitza la política catalana?

He llegit una entevista a l'Artur Mas al diari El País d'aquest diumenge. I el líder de la federació nacionalista continua repetint el que ja portem tants dies sentint: que ell ha guanyat les elecciopns i que per això ha de governar ell. Nogensmenys, si està a 21 diputats de la majoria absoluta que dona estabilitat a un govern, crec que de poc li serveix haver guanyat les eleccions. Però d'aquest tema ja se n'ha parlat molt, i ara ja tenim nou president. Ja no val la pena parlar-ne.
Però una altre de les coses que no para de repetir és que el PSOE s'hagués pogut portar més bé amb ells, ja que han estat ajudant al Congrés de diputats durant la legislatura. Bé, per ser exactes, van començar a votar a favor després de la reunió entre en Mas i en Zapatero per parlar de l'Estatut. Ara resulta que aquells que ens han titllat durant tants anys de sucursalistes i de respondre al dictat del PSOE, volen l'empara dels socialistes de Madrid. Ara que els socialistes catalans hem actuat amb total llibertat, i fins i tot en contra de la voluntat de molts dirigents del PSOE, ara CiU diu que ja no donarà suport al govern central. Això és voler espanyolitzar la política catalana, és voler lligar els resultats aquí amb les desicions preses a Madrid. Qui són els sucursalistes ara?
I de la mateixa forma, des d'ERC i sector afins a l'independentisme, quan es va criticar l'Estatut per culpa d'un "pacte" entre els socilistes i CiU, quan asseguraven la sociovergència com una cosa feta, ara callen i no diuen res. Doncs s'ha demostrat el que venim dient des de fa tant temps els socialistes catalans, que és la nostra independència amb el PSOE quan es tracte de política catalana. Fins i tot quan tenim el candidat que podriem di més pròxim al PSOE, és quan demostrem més la nostra llibertat d'acció.

dimecres, de novembre 22, 2006

Els propietaris d'habitatges desocupats a Argentona pagaran un 50% més d'IBI

L'Ajuntament vol frenar la proliferació de pisos buits i obligar els amos a situar-los en el mercat

L'Ajuntament d'Argentona aplicarà un recàrrec del 50% sobre l'impost de béns immobles (IBI) a aquells propietaris que tinguin pisos buits. La iniciativa vol frenar la proliferació d'habitatges desocupats, facilitar-ne l'accés i obligar els amos a situar-los en el mercat immobiliari. L'alcalde, Antoni Soy (L'Entesa), reconeix que no es disposa de cap cens de pisos deshabitats, però la intenció es començar a trobar-los a partir de les dades del padró municipal. El grup municipal de CiU, a l'oposició, va criticar que les modificacions que s'han introduït a l'IBI «només responen a l'esperit recaptador del govern d'Argentona».

L'alcalde assenyala que l'Ajuntament no podrà aplicar el recàrrec de manera immediata perquè encara no té una llista de pisos deshabitats. Per elaborar-la utilitzarà les dades del padró municipal. Així, els habitatges en els quals no hi hagi ningú empadronat es consideraran inicialment deshabitats. Soy explica que s'informarà els propietaris de la nova consideració de l'immoble a través d'una carta i, també, que, si no volen pagar el nou recàrrec, hauran d'acreditar que al pis hi viu gent. «La factura de l'aigua, de la llum o un contracte de lloguer seran suficient», comenta.

El portaveu de CiU, Ferran Armengol, tot i estar d'acord «en la filosofia», denuncia «l'esperit recaptatori» de la proposta. «A més de no deixar-nos participar en l'elaboració del tribut, fa falta definir alguns matisos, com per exemple què passarà amb els propietaris dels pisos buits que estan a la venda i que no troben comprador», hi afegeix. El PP, com a mesura de protesta, no va voler pronunciar-se perquè «ni els pressupostos ni les ordenances fiscals han estat negociats ni participats». El govern municipal de l'Entesa i el PSC van aprovar la proposta en solitari.

Pel que fa a la resta de les ordenances i taxes, la majoria s'apujaran l'any que ve, com a màxim, l'equivalent a l'índex de preus de consum (IPC).


Font: El Punt Maresme

Com sempre, la oposició només fa que queixar-se. Si estan d'acord amb la filosofia, que hi votin a favor, i es deixin estar de matissos superflus i sense sentit. Però clar, l'única cosa que saben fer és votar en contra. Això un partit com CiU que aspira a governar Argentona. Dels altres partits de l'oposició no cal ni perdre el temps a parlar-ne, perquè en tota la legislatura han tingut un esperit apocalíptic i de negació total de l'obra de govern. Quan parlen de "participació" volen dir que les decisions les prenguin ells enlloc de l'equip de govern. Quin sistema més extrany, no?

diumenge, de novembre 19, 2006

Cap de colla | Blogs

Cap de colla

Aquest cap de setmana hem tingut una assamblea dels Diables d'Argentona, on un grup de gent hem decidit encarrgar-nos de la direcció de la colla. Serem entre 5 i 7 persones que ens organitzem d'una forma molt col·legial, sense un lideratge molt definit, encara que per estatuts necessitavem posar un nom com a cap de colla, i és així com seré el pròxim cap de colla de la colla de Diables d'Argentona, una cosa que m'omple d'orgull, però sé que el carrec és més a nivell formal que real, ja que entre tots ho farem una mica tot. Ara també estem en hores baixes dins la colla, com ja he comentat en altres ocasions. Per tant, la responsabilitat que tenim entre tots és la de intentar no perdre la nostra activitat a la vila, tant el correfoc de carnestoltes, el nostre aniversari, com la festa major d'estiu, l'acte més important de l'any. És per això que tota la colla vam decidir no fer la trobada de ceptrots a la festa major d'hivern, al gener, ja que la junta sortint ja no havia començat a organitzar res, i la junta entrant no tindrem el temps suficient per poder-ho realitzar amb garanties i qualitat. Així doncs, la IV Trobada de Ceptrots no se celebrerà al gener del 2007, però esperem que si la cosa rutlla bé, ho poguem fer al 2008 i que no calgui posposar-ho més.

Blogs

Aquesta setmana ha aterrat a la blogosfera socialista una persona molt estimada per tots nosaltres, i un dels que se n'enreia més quan tots nosaltres vam començar amb la falera dels blogs, una falera que ha passat a ser una feina rutinaria que fas uns quants cops a la setmana. No és altre que en Carlos Fernandez, o més conegut per tots nosaltres com a Charli. Dessitjo que li vagi tot molt bé, i estarem molt atents a les seves reflexions.
També haig de parlar de la pàgina personal del meu germà, en Marçal Vaquer, que es dedica a fer fotos (clar, el pobre va fer belles arts, i ara a què s'ha de dedicar?...jejeje). A la pàgina ens ensenya fots que ha fet que han servit per decorar la sala Clap de Mataró o els webs del saxofonista Llibert Fortuny, el pilot de trial Joan Pons, ArgentonaJove.com o el dissenyador d'aquests webs, l'Uri Alsina. Espero que les disfruteu.

dijous, de novembre 16, 2006

No és això companys, no és això

L'altre dia la Mònica Terribas va entrevistar (vídeo) a Albert Rivera, president de Ciutadans-Partit de la Ciutadania que crec que tots nosaltres coneixem molt bé, o potser no tant. Dic això perquè crec que gràcies a nosaltres estem alimentant cada cop més aquest partit, i en molts casos estem fent que cada cop tinguin més i més militants.
A l'entrevista de l'altre dia, la Mònica Terribas va ser molt contundent, i fins i tot en algun moment va semblar un tercer grau, i va parlar més de la meitat de l'entrevista del tema de la llengua, posant-se masses cops en contra de l'entrevistat, cosa que crec que no ha de fer un bon professional. Fins i tot jo, que no comparteixo per res els plantejaments d'aquest partit, em vaig sentir atacat, sobretot pel to que adquiria l'entrevista. I això em sap molt de greu, ja que l'única cosa que provoca això és donar-els-hi la raó a aquesta gent que es passa tot el dia parlant de llengua, i que quan parlen d'altres temes de la vida política, no tenen masses coses novedoses a aportar. si en lloc de preguntar-li tant per la llengua, laMònica Terribas hagés fet una entrevista plantejant propostes programàtiques, ciutadans són un partit més, amb les seves peculiaritats com tothom. Res més.
Són uns provocadors que només intenten trencar l'harmonia, que no oasi, que hi ha a Catalunya. I ho estan aconseguint. Fa uns dies a l'Àgora de TV3, hi havia una tertulia de periodistes analitzant les eleccions. Hi havia l'Arcadi Espada, un dels ideòlegs de Ciutadans, que va parlar gairebé tota l'estona en castellà, però estic segur que no per convicció sinó per provocar. I la llàstima és que dos dels periodistes, Vicent Sanchís, de l'Avui, i Joan Vall Clara d'El Punt, estaven molt ofesos perquè aquell senyor parlava en castellà. I això és el que volia aconseguir, que estiguessin ofesos. Per tant, ja podien argumentar el que volguessin, havia guanyat Ciutadans. D'altres, com Joan Manuel Perdigó, d'El Periodico, no li van fer massa cas i tant tranquils.
Una cosa que va dir Joan Vall Clara que em va agradar, i va ser que l'Arcadi Espada és un pallasso, un bufó, igual que l'Albert Boadella. Doncs llavors, senyor Vall Clara, riguis d'aquest bufó i deixis estar de fer-se mala sang.

dilluns, de novembre 13, 2006

Sobiranistes, independentistes, nacionalistes... en definitiva, botiflers

Aquest cap de setmana hem viscut uns fets bastant tristos amb les manifestacions contra el Govern d'Entesa. Els manifestants acusaven ERC de traïr-los, de traïr el país de traïr la pàtria. Aquí hem tornat a entrar en l'argument pujolista d'identificació del país com a pròpi, confonent les persones i els territoris.
El que em sap més greu és que tota aquesta gent o no ha seguit la campanya electoral o no l'ha entès o sencillament porta uns quants anys sense entendre la realitat política del país. Perquè jo tenia molt clar que ERC pactaria un govern d'esquerres si aquestes sumaven prou. Això era el més clar. I sobretot veient com CiU va dinamitar els ponts de diàleg entre les dues formacions, començant amb el famós DVD d'en Madí. La majoria de la gent que estava en aquestes manifestacions eren seguidors de CiU, ja que està ben clar que dins ERC no hi ha hagut un rebuig important al govern d'Entesa, com demostra el seu Consell Nacional tant plàcid.
ERC ha decidit triar quina Catalunya vol, i no defensar una Catalunya qualsevol, ja que llavors la única cosa que està fent és defensar un nom, una intelèquia abstracte que tothom pot entendre com li vingui millor. Perquè en un possible pacte CiU-ERC, l'educació i la sanitat sería pública o estaria pagada amb xecs? s'apostaria per un desenvolupament econòmic sostenible o només s'afavoririen els poders fàctics de sempre? es defensaria la llibertat religiosa i el laïcisme o s'apostaria per reforçar els ideals de l'esglesia catòlica? La única cosa que hi ha clara és que per Nadal hi hauria un partit de costella al Camp Nou, i que TOTS els problemes que tenim són culpa dels espanyols. Però no, això fa massa mandra, i a més a més, se'ls acabarien els arguments.
El més greu d'aquestes manifestacions és voler-se carregar la legitimitat democràtica d'un sistema parlamentari, volent tenir la puresa d'esperit i la veritat absoluta. Si no us agrada, espereu fins les pròximes eleccions. I encara espero veure un partit que aposti clarament per la independència com a únic leimotiv de la seva campanya, oblidant-se totalment de les qüestions socials, econòmiques, territorials, mediambientals...un partit que defensi la "indisoluble unitat de la nació catalana", "Una, Gran i Lliure".
S'acusa a ERC sobretot de voler agafar-se al poder, sense pensar que per poder el que li oferia CiU amb un xec amb blanc (valgui la redundància entre xec i CiU), i de botiflers. Doncs ara tindrem un President que als anys 70 cridava "Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia" enfront dels que en demanaven un que per aquella època estava més pendent d'acabar la universitat i entrar a les empreses del papà sense importar-li qui estava manant ni com ho feia. Això sí que és ser un botifler.

dimecres, de novembre 08, 2006

1 any

Avui fa un any que vaig col·locar el comptador al meu blog. Encara que la primera entrada va ser l'1 de novembre, aquest any l'actualitat ha estat molt marcada per les eleccions i la constitució del nou govern. Per tant, he decidit conmemorar l'aniversari veient les visites que tenia. Concretament 7856 visites en un any, cosa que fa una mitjana de 21,5 al dia. Intentaré anar millorant aquest registre treballant en el meu blog, sempre des del meu punt de vista personal però molt obert a les aportacions d'altr persones.

Aquí teniu l'evolució de les visites mensuals que he tingut aquest any. Hi ha masses alts i baixos, però espero poder-ho estabilitzar. Ara ja tinc un any d'experiència amb el blog, i la resta de la gent comença a coneixer molt més tota la blogosfera. Moltes gràcies a tothom per llegir-me, i espero que us hagi fet passar una bona estona.

dimarts, de novembre 07, 2006

Una entesa en positiu

Avui s'ha oficialitzat el Govern d'Entesa entre les forces d'esquerres de Catalunya conjuntament amb tots els diputats i diputades que ajudaran amb la majoria parlamentaria necessaria a la tasca que té encomenada aquest govern, i és la de continuar amb les polítques socials começades pel govern de Pasqual Maragall, i poder posar Catalunya en les posicions capdavanteres dins Espanya, Europa i en definitiva a tot aquests món globalitzat.La principal diferència entre aquest govern i l'alterior era que aquell era massa un tripartit i poc un govern. Les forces polítiques que formavem part d'aquell govern anavem massa pel nostre cantó, amb les ja conegudes anades d'en Carod-Rovira a Perpinyà, les maragallades i el radicalisme ecologista d'ICV que el portava a bloquejar molts projectes. Tot això va culminar en l'expulsió d'ERC del govern per les desavinences en la tramitació del nou Estatut. Però crec que d'aquests errors n'hem après tots. Els socialistes hem tingut un candidat totalment oposat a Pasqual Maragall, un geni polític però amb les excentricitats d'un geni. Pepe Montilla és un home molt més reflexiu i que no li agraden els exabruptes. Ell va ser un dels forjadors del Pacte del Tinell, juntament amb en Joan Puigcercós, que han estat pràcticament tota aquesta legislatura a Madrid. Això també és un motiu que em porta a pensar que aquesta Entesa serà molt fructífera, i que durarà molt més anys.
Amb la decisió de l'executiva d'ERC de pactar amb PSC i ICV, i sobretot si pensem que les bases ho accepten sense grans escarafalls, estan demostrant unamaduresa política molt esperençadora perquè així es podrà fer molta feina en la Catalunya social que molts dessitgem. I amb la maduresa d'ERC espero que aquest país també fagi un pas més en la maduresa política de la gent, i avancem cap una nova etapa de fer política a casa nostra, ja més semblant a la que tenen els països amb més experiència democràtica. Perquè les coalicions són un símptoma de normalitat i sobretot si són en positiu, com aquest govern, que vol aplicar els programes electorals progressistes dels seus integrants. I perquè ningú s'apoderi mai més del nom del país quan es vol referir a un mateix.

diumenge, de novembre 05, 2006

Oracles de pa sucat amb oli

Aquest vespre Josep Lluís Carod-Rovira ha anunciat que proposarà a l'executiva nacional d'ERC la formació d'un govern d'esquerres juntament amb el PSC i ICV-EUiA. Encara la cosa no és definitiva del tot, però sembla que les bases estan ja posades, com ara que desapareix la figura del Conseller Primer, inventada amb el nom de Conseller en Cap per part d'en Jordi Pujol per vendre la candidatura d'Artur Mas a la Generalitat, i es creen dues vice-presidències, una d'elles ocupada pel líder republicà.
Ara els que vull sentir és què diran tots aquells oracles que afirmaven amb rotunditat que el pacte entre CiU i PSC era imminent, que estava pactat des de la reunió del passat gener entre en Mas i en Zapatero, que Montilla era un candidat col·locat pel President del govern espanyol per fer l'Artur Mas President de la Generalitat i així rebre el seu suport al Congrés de diputats. Tantes i tantes tertúlies de la radio i la televisió que he escoltat durant tot aquest temps, tantes columnes d'opinió de la premsa escrita o tants blogs polítics, on tants i tants "experts", o no, en interpretar la situació política actual parlaven de pactes secrets, d'agendes ocultes de PSOE i de tantes i tantes begenades com s'han arribat a dir. Tots aquests oracles de pa sucat amb oli, molts dels quals en òrbites nacionalistes, tant de pensament com d'afinitat del mitjà de comunicació, i fins i tot des d'algunes files republicanes també, ara han de rectificar i reconeixer el seu error, ja sigui per no encertar el pronòstic, o sigui perquè s'ha demostrat que la campanya de desprestigi contra el PSC no ha funcionat. El PSC és independent del PSOE, i el govern català es decideix des de Catalunya. Montilla ha vingut a Catalunya per ser President de la Generalitat i ho aconseguirà, sense que ningú li digui què ha de fer o no.

dijous, de novembre 02, 2006

No a la sociovergència

El dia després de les eleccions al Parlament és hora de fer les reflexions pertinents. En prime lloc toca felicitar a CiU per haver guanyat clarament aquestes eleccions. En segon lloc, una profunda preocupació per la baixa participació, sobretot degut a un cansament general de la vida política propiciat per l'elaboració del nou Estatut, la poca il·lusió que generaven els candidats i un final de campanya molt poc productiu, on només es parlava de possibles pactes, enfront d'un inici de campanya molt esperençador pel fet de parlar de les polítiques concretes que afecten a la ciutadania.
Parlant dels resultats, el que podem destacar és que el bloc de les esquerres continua sumant una majoria de 70 diputats per formar govern, enfront dels 62 del trripartit de dretes amb CiU i PP. Pel que fa als 3 escons de Ciutadans, ells es defineixen d'esquerres, però la seva campanya l'han basada a la COPE, El Mundo i e-notícies, mitjans de les dretes. Els primers per ideologia, ultranacionalista espanyolista pseudo-democràtica, i els segons sencillament per desgastar al PSC, que és d'on han tret la major part dels vots.
I també podem destacar el fracàs de CiU per tal d'intentar destruïr l'obra del govern catalanista i d'esquerres. Han anat escampant tanta merda durant les eleccions, tant amb el DVD contra el govern catalanista i de progrés, i sobretot la figura del líder d'ERC, Josep Lluís Carod-Rovira, com contra el PP, amb la famosa anada al notari per escenificar que no tindran un acord estable (remarquem-ho això perquè Jordi Pujol va governar durant 8 anys amb acords puntuals amb el PP d'Aznar, el famós Pacte del Majestic). Així doncs, CiU està aïlada políticament per la seva campanya d'atac frontal i visceral contra tothom.
La única opció de govern raonable és un pacte de les esquerres catalanes, un nou Tinell, per tal de poder desenvolupar el nou Estatut tal i com ens mereixem tots els catalans i les catalanes. Les altres formes de govern queden descartades, ja que un pacte de les dretes no és viable aritmèticament, un pacte nacionalista tampoc, ja que nocrec que la gent d'ERc tingui moltes ganes de pactar amb qui els ha estat insultant durant tant temps, i la famosa sociovergència és totalment impensable, ja que no tenim res a veure els socialistes amb els neoliberals del senyor dels xecs, l'Arturo Mas. Això és només un fantasia d'alguns sectors econòmics catalans, però sense tenir en cap moment una visió política, sinó de conjectura econòmica.
No, amigues i amics, els socialistes volem una Catalunya social, on l'estat del Benestar avanci cada cop més, i això només serà possible amb les altres forces d'esquerra. Qui es pot imaginar la gent d'Unió fent escoles públiques, o reduint les llistes d'espera de la sanitat, o senzillament deixant que la gent pugui disfrutar de la seva llibertat religiosa?