Aquest cap de setmana hem viscut uns fets bastant tristos amb les manifestacions contra el Govern d'Entesa. Els manifestants acusaven ERC de traïr-los, de traïr el país de traïr la pàtria. Aquí hem tornat a entrar en l'argument pujolista d'identificació del país com a pròpi, confonent les persones i els territoris.El que em sap més greu és que tota aquesta gent o no ha seguit la campanya electoral o no l'ha entès o sencillament porta uns quants anys sense entendre la realitat política del país. Perquè jo tenia molt clar que ERC pactaria un govern d'esquerres si aquestes sumaven prou. Això era el més clar. I sobretot veient com CiU va dinamitar els ponts de diàleg entre les dues formacions, començant amb el famós DVD d'en Madí. La majoria de la gent que estava en aquestes manifestacions eren seguidors de CiU, ja que està ben clar que dins ERC no hi ha hagut un rebuig important al govern d'Entesa, com demostra el seu Consell Nacional tant plàcid.
ERC ha decidit triar quina Catalunya vol, i no defensar una Catalunya qualsevol, ja que llavors la única cosa que està fent és defensar un nom, una intelèquia abstracte que tothom pot entendre com li vingui millor. Perquè en un possible pacte CiU-ERC, l'educació i la sanitat sería pública o estaria pagada amb xecs? s'apostaria per un desenvolupament econòmic sostenible o només s'afavoririen els poders fàctics de sempre? es defensaria la llibertat religiosa i el laïcisme o s'apostaria per reforçar els ideals de l'esglesia catòlica? La única cosa que hi ha clara és que per Nadal hi hauria un partit de costella al Camp Nou, i que TOTS els problemes que tenim són culpa dels espanyols. Però no, això fa massa mandra, i a més a més, se'ls acabarien els arguments.
El més greu d'aquestes manifestacions és voler-se carregar la legitimitat democràtica d'un sistema parlamentari, volent tenir la puresa d'esperit i la veritat absoluta. Si no us agrada, espereu fins les pròximes eleccions. I encara espero veure un partit que aposti clarament per la independència com a únic leimotiv de la seva campanya, oblidant-se totalment de les qüestions socials, econòmiques, territorials, mediambientals...un partit que defensi la "indisoluble unitat de la nació catalana", "Una, Gran i Lliure".
S'acusa a ERC sobretot de voler agafar-se al poder, sense pensar que per poder el que li oferia CiU amb un xec amb blanc (valgui la redundància entre xec i CiU), i de botiflers. Doncs ara tindrem un President que als anys 70 cridava "Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia" enfront dels que en demanaven un que per aquella època estava més pendent d'acabar la universitat i entrar a les empreses del papà sense importar-li qui estava manant ni com ho feia. Això sí que és ser un botifler.
2 comentaris:
Primer de tot abans de publicar corregeix les faltes que fas (pròpi, la única, partit de costella...). Sembla mentida que algú que es penja la medalla d'entendre la campanya electoral. Argumenti que la decisió d'ERC de fer de nou el tripartit s'ha près de forma plàcida dins del partit. El fet que apuntés és cert però no menys cert és que una cosa és la jerarquia i l'altre les bases, dues coses que els grans partits, com el que representes tu de forma més o menys encoberta, tenen bastant clar. Girant el teu argument, exposat com a veritat universal (és el que té els que expliquen i empobreixen la política reduint-la a un mer eix esquerra-dreta), com s'explica un pacte ERC i IC-V amb PSC en temes com el túnel de Bracons, el quart cinturó, la MAT, el model d'estat i molts altres temes???. Potser si que tindrem un president que es manifestà contra la dictadura, la qual cosa aplaudeixo, però també tindrem un president que ha votat en contra del traspàs de l'aeroport del Prat a la Generalitat, que ha votat a favor del secessionament lingüístic... i per sort, per alguns d'aquest país, això també compte a l'hora de valorar els personatges!!!
Anònim,
primer de tot deixem dir-te que tots fem faltes d'ortografia, i vull pensar que les teves són, com les meves, fruit d'errors mecanogràfics o degut a anar escrivint i rectificant, i llavors queden frases que poden tenir poc sentit.
Ja parlo de les bases quan califico el consell nacional d'ERC com a plàcid, ja que si la militància no hi hagués estat d'acord, s'hagués produït una situació semblant a la del referèndum de l'Estatut. I jo no represento el partit de forma encoberta, sinó amb el cap ben alt i donant la cara.
Crec que quan s'empobreix la política és quan només es parla de nacionalisme i de reivindicacions identitàries. Jo no les nego. Precisament destaco la lluita a favor de les llibertats nacionals de molts socialistes durant el franquisme. Tot ha d'estar a la justa mesura, però crec que la balança sempre ha d'estar més decantada cap a quin país volem per viure que no pas com es diu aquest país.
Em sap greu si has interpretat que defenso el meu argument com a veritat universal, en cap moment aquesta era la meva intenció, ans el contrari. El quart cinturó, el tunel de Bracons i la MAT són obres cabdals pel nostre país, i excepte la MAT, la oposició és bàsicament d'IC-V. Això crec que els hauries de preguntar més aviat als ecosocialistes, ja que són ells qui reivindicaven amb més força contra aquestes infraestructures. Però estan a un govern de coalició, d'entesa, i són la força més petita, per més que hagin crescut molt. I aquests no són temes que hagin fet perdre molts vots al PSC, sinó uns altres. I sobre el model d'estat, aquí sí que hi ha molta més unitat, ja que IC-V i PSC defensen clarament un model federal d'Espanya, i ERC no el rebutja, per més que vagi parlant d'independència, i això ho he sentit comentar a n Carod-Rovira, en Puigcercós, o d'algú dels que sembla més extremista, en Joan Tardà. Aquest tema no em preocupa.
Per transferir-nos l'aeroport necessitem asseure'ns i parlar-ne bé, decidint en tot moment qui fa què i com. Perquè per votar una moció que reclama el traspàs de l'aeroport, i ja està, sense cap projecte lligat, no em serveix. No tinc cap dubte que l'aeroport serà gestionat per la Generalitat, però tampoc no podem ser temeraris. Clar, també podem votar una moció a favor de la pau mundial, queda molt bé però no hi ha fonament. Per cert, una moció presentada per CiU en època preelectoral, quan en més de 23 anys de govern i havent votat a favor un nou Estatut, no van reclamar. Això és una mica hipòcrita i demagog.
I referent a l'Estatut valencià, tal i co està redactat, el català és la seva llengua, ja que emplaça l'Acadèmia Valenciana de la Llengua a definir la seva llengua, i l'Acadèmia defensa clarament que el valencià és un dialecte del català. Per tant, cap problema.
Publica un comentari a l'entrada