diumenge, de febrer 26, 2006

Llucifer | Ferran | I'm the law

Llucifer


El divendres passat a les 6 de la tarda, mentre muntavem l'espectacle de la trobada de ceptrots, va venir en Vidi, que és el que fa normalment de Llucifer (la forca més gran o ceptrot) a la nostra colla, i va dir que s'havia fet mal a l'esquena i no podia actuar. I la resta de gent que ha fet algun cop de Llucifer ja tenia altres feines pensdes durant l'espectacle. Va ser llavors quan en van oferir la possibilitat que jo fes de Llucifer. I amb molt d'orgull vaig poder ser el representant dels Diables dArgentona a la 3ª Trobada de Ceptrots.


Ferran


També el divendres a la nit, després d'haver fet el correfoc i la trobada de ceptrots, vaig anar cap a Mataró perque m'havia de despedir d'en Ferran, perquè se'n va a viure a Granada amb la seva novia Marla. Espero que poguem continuar en contacte a través dels nostres blogs.

Una abraçada, Ferran

I'm the law


I el dissabte tocava disfressar-se. Aquest any vaig decidir disfressar-me de xèrif del mitjà oest americà d'aquests amb pinta de fatxa que veiem a tantes pel·licules i que no paren de repetir que ells són la llei. Per això em vaig afeitar la barba i em vaig deixar aquest bigoti tant "bonic", per dir-ho d'alguna manera. Ara el problema és que me l'haig d'afaitar i tornar-me a deixar la barba un altre cop.

dimecres, de febrer 22, 2006

3a Trobada de Ceptrots i Carnestoltes

Divendre 24 de febrer de 2006 a Argentona

- A les 21 h des de l'ajuntament d'Argentona, Correfoc
- A les 22 h, a la Plaça Nova

3a Trobada de Ceptrots

amb les colles Diables de Sant Celoni, Diables de Cardedeu, Diables del Vi d'Alella i Diables d'Argentona

seguidament hi haurà la Rua de Carnestoltes fins a la Plaça de l'Esglesia, on el Rei Pallofa llegirà el seu Pregó, i tot seguit concert amb Terroristas del Son i La Carrau

Amb la col·laboració de l'ajuntament d'Argentona

dissabte, de febrer 18, 2006

Lorca eran todos

Ahir a la nit vaig anar a veure l'obra de teatre Lorca eran todos, escrita i dirigida per Pepe Rubianes, al teatre Club Capitol. L'obra parla dels últims dies del genial Federico García Lorca, mort l'agost del 1936 a mans de la repressió franquista. És una obra estrucutrada en un format de teatre-documental, poc usat actualment però molt impactant. A més a més recorda una mica les tragèdies gregues, amb un protagonista al centre de l'escenari i un cor que hi interactua. També m'agradaria destacar el personatge de La mort, interpretat per una bailaora que va ballant en els moments que García Lorca està prop de la mort.
Quan comença l'obra, en Pepe Rubianes fa una petita introducció del perquè d'aquesta obra. Parla de la tesi que va començar sobre la vida de García Lorca quan era estudiant a la Universitat de Barcelona. Va ser llavors quan va trobar a Zurich, en un viatge que feia amb el grup de teatre universitari, el llibre d'Ian Gibson "La represión nacionalista de Granada en 1936 y la muerte de Federico García Lorca". I a partir d'aquí és quan munta tot l'espectacle, amb textos d'altres historiadrors. I una de les coses és importants que diu durant aquesta presentació és que ho ha fet per no oblidar perquè si se olvidan las cosas,¡ no les quepa la menor duda que se pueden volver a repetir!.
El nom de l'obra prové de les pintades que hi havia a les parets de les làpides del poble de Víznar, tràgicament conegut per ser el lloc on portaven els presos republicans de Granada per afusellar-los. Lorca eran todos és un homenatge a totes aquelles persones que van morir de la mateixa manera a tota Espanya, ja que van morir per un mateix motiu.

"Yo soy español integral y me sería imposible vivir fuera de mis límites geográficos; pero odio al que es español por ser español nada más, yo soy hermano de todos y execro al hombre que se sacrifica por una idea nacionalista, abstracta, por el sólo hecho de que ama a su patria con una venda en los ojos. El chino bueno está más cerca de mí que el español malo. Canto a España y la siento hasta la médula, pero antes que esto soy hombre del mundo y hermano de todos. Desde luego no creo en la frontera política." F. García Lorca al Sol de Madrid poc abans del seu assassinat


Tal com diu el persontatge de Luís Rosales a l'obra: Lo peor no fue la muerte de Lorca, lo peor fue la perdida de Lorca

dijous, de febrer 16, 2006

Visca el Front Popular


Avui 16 de febrer de 2006 fa 70 anys de la victòria del Front Popular a les eleccions generals. El Front Popular estava format per Izquierda Republicana, Unión Republicana, PSOE, UGT, POUM, PCE, Federación Nacional de Juventudes Socialistas i Partido Sindicalista.
A Catalunya vam tenir el nostre propi Front d'Esquerres de Catalunya amb ERC, Acció Catalana Republicana, Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra (Josep Tarradellas), Partit Republicà d'Esquerra, Unió de Rabassaires, POUM, Partit Català Proletari i Partit Comunista de Catalunya.
La CNT no hi va entrar, però hi va donar suport.

Visca el Front Popular!!! Visca la Repúlica!!!

dimarts, de febrer 14, 2006

Periodisme i Política

Durant l'Escola de Formació de la JSC Mataró d'aquest cap de setmana hi va haver una xerrada molt interessant amb quatre periodistes, Joan Salicrú de Capgròs, Oriol Burgada de TVMataró i Saül Gordillo i Lluís Arcal d'El Punt.
En aquesta xerrada es va parlar de la relació entre periodisme i política. En Joan va fer servir una metàfora que em va agradar, i és la de jugar a estirar la corda. Tots ens necessitem, ja que sense periodistes, la feina que fem els polítics no arriba a la ciutadania, i sense els polítics, els periodistes no sabrien com omplir la majoria de les notícies del dia. Tots dos estiren d'un cantó de la corda, però si un la deixés anar, l'altre cauria de cul. I tots ens queixem que hi ha massa periodisme polític, que anem massa a la declaració-contradeclaració, però no veig que es vulgui canviar per part de ningú. Aquest va ser un comentari d'en Saül i té un dels blog de periodisme polític més importants de Catalunya. I això per no parlar dels empresaris de la comunicació, que com a empresaris que són masses cops tenen més en compte el factor de l'audiència que el de la qualitat periodística. Amb els polítics passa igual, ningú vol entrar en el joc de contestar les declaracions dels altres, però "ja que m'ho pregunta li diré que..."
També es va parlar de l'objectivitat i la parcialitat del periodisme. Personalment crec que la imparcialitat no existeix, tot és sempre subjectiu, ja que som persones i tot està interpretat pels nostres sentits. Però el que sí que existeix és la objectivitat: un got pot estar mig ple o mig buit, però és un got i té líquid més o menys per la meitat (també depèn del liquid que hi ha a dins :P )
El debat va ser tant apassionat que per mi no es va tractar un dels temes que volia tractar i que va ser el dels blogs. Ja que hi havia tal quantitat de blocaires en aquella sala, hagués estat molt interessant tenir un debat sobre el paper dels blogs en les noves formes de comunicació. Però això segur que pot ser el tema de tota una escola de formació.

(Foto 1: http://www.homestead.com/highgarrett/braintreepictures.html)
(Foto 2: http://www.dommo.com/product.asp?id=605)

dijous, de febrer 09, 2006

Escola de Formació JSC Mataró


Dissabte 11 i Diumenge 12 de Febrer de 2006, a l'Alberg Can Soleret

Escola de Formació de la JSC Mataró

Dissabte 11 de Febrer

10:00h Esmorzar i Entrega de Documentació

10:30h Inauguració, amb

Ramon Bassas, 1er Secretari del PSC Mataró.

Paco Aranda, Secretari d' Organització de la JSC.

Rosa Herrero, Secretària de Formació de la JSC Mataró.

11:00h "Passat, Present i Futur de la Política de Comunicació a l'Ajuntament de Mataró", amb Esteve Terrades, regidor de Presidència de l'Ajuntament de Mataró.

12:30h "Les Polítiques de Joventut avui a l'Ajuntament de Mataró", amb Ivan Pera, regidor de Joventut i Esports de l'Ajuntament de Mataró.

14:00h Dinar.

16:00h Curs Oratòria III: "Técniques davant dels mitjans de comunicació".

19:00h "El Paper dels Mitjans de Comunicació", debat amb Joan Salicrú, Oriol Burgada, Lluís Arcal i Saúl Gordillo.

21:00h Sopar.

23:00h Dinamització i +.

Diumenge 12 de Febrer

10:30h Esmorzar.

11:30h Conferència - Debat sobre "La Situació Política del PSC a Madrid", amb Daniel Fernández, diputat del PSC al Congrès.

13:00h Clausura, amb

Joan Antoni Baron, Alcalde de Mataró.

Victor Francos, 1er Secretari de la JSC.

Eulàlia Mas, Secretària de Formació de la JSC.

Xesco Gomar, 1er Secretari de la JSC Mataró.

dimarts, de febrer 07, 2006

Autodeteminació dia a dia

Passejant aquesta tarda pel centre de Mataró m'he trobat amb uns cartells de la Campanya Unitària per l'Autodeterminació (aquest és el cartell). Quan he arribat a casa he anat a veure què deien a la pàgina web, i he llegit el manifest, he mirat qui estava adherit a la campanya i, en definitiva, he xafardejat una mica.
Se n'ha parlat molts cops del concepte que els pobles tenen dret a l'autodeterminació. Segons el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics (article 1) de les Nacions Unides, el pobles tenen dret a decidir el seu estatut polític. Remarco això perque masses cops des dels sectors independentistes catalans o pancatalans es fa l'analogia autodeterminació=independència i això no és veritat. L'autodeterminació pot conduïr a la independència, però només si aquest poble ho decideix. També podria decidir que no vol cap mena d'autonomia, i també seria ben lícit. Un altre problema que he mig apuntat és el fet de saber quin és aquest poble que té dret a autodeterminar-se: Catalunya o Els Països Catalans? Perque aquí tornariem a entrar en un debat de difícil solució.
Per mi Catalunya és una nació, i vull que s'autodetermini com una federació de la República Federal Espanyola.
Però per aconseguir-ho necessito el suport de la majoria de la societat. Si mirem les últimes eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 veurem que dels partits que representen la majoria del ciutadans, només un, ERC, es considera independentista. CiU no ha apostat mai decididament per la independència, sembla més aviat autonomista. PSC i ICV són federalistes. I el PP és l'únic que voldria deixar les coses tal com estan ara, o fins i tot anar enrera. El percentatge de vots en blanc (0,91%) i d'altres candidatures (1,37%) van ser molt minoritàries. I un 37,46% d'abstenció. Amb aquests resultats veiem que sí que hi ha una voluntat de canviar les regles del joc, però de moment la que és unilateral, la independentista, només està defensada per un partit, i molts cops sembla de cara a la galería, o que hi ha altres prioritats. La societat catalana ja s'autodetermina cada cop que hi ha unes eleccions, quan diu qui vol que la governi. Recordeu que la II República va venir després d'unes eleccions municipals el 12 d'abril de 1931. Si la societat empeny cap a un objectiu, aquest s'acaba aconseguint.
Si algú vol arribar a la independència, actualment, ha de convencer a molta part de la societat catalana, i moltíssima més de la valenciana o la balear. Hauran de fer molts més actes com el del proper dissabte. Han de saber que el sistema actual es pot canviar, però que s'ha de canviar des de dins. Crec que ja van fer un pas coherent amb la CUP a les passades eleccions municipals.

La veritat no està de part del qui cridi més Rabindranath Tagore

diumenge, de febrer 05, 2006

La avaricia rompe el saco

El PP va decidir que calia ampliar l'aeroport de Barajas. Hi va invertir una quantitat astronòmica de diners, com és normal en detriment de l'aeroport del Prat, que feina hem tingut per aconseguir la tercera pista. Aznar va "inaugurar" la nova terminal fa cosa de dos anys, però només va ser l'obra civil, perque tota la part d'instal·lacions i la logística encara no estava fet. Això sí que va ser un acte electoral, com totes les "inauguracions" que es van fer del PHN. Perquè després es queixi Doña Espe.

Dibuix de Forges publicat avui a El País

dimecres, de febrer 01, 2006

Ja sóc enginyer!!


Avui he fet la presentació del meu Projecte de Final de Carrera d'Enginyeria Industrial a la UdG. I amb una nota de Notable, he acabat la carrera i m'he convertit en tot un enginyer.
Ja s'ha acabat la bona vida de l'estudiant (encara que fa més d'un any que estic treballant) després de 26 anys entre l'escola, l'institut i la universitat, això sí, tot públic.
Ara a disfrutar d'aquest dia, que per treballar em queda tota la vida.

Salut, República i Enginyeria