dilluns, de juny 13, 2011

Primer cal parlar de projectes, les persones ja vindran

Aquest matí he llegit la notícia que el PSC sondeja Àngel Ros per ser el proper candidat a la presidència de la Generalitat. Per mi és un error començar a definir el congrés a partir de les persones, i no a partir dels projectes. Crec que l'actual cúpula dirigent del partit encara no ha entès res dels que ens ha passat. Actuacions com aquestes són els que precisament ens allunyen de la població, les reivindicacions del moviment del 15M es queixen molt explícitament dels polítics que s'ho fan tot entre ells sols. A més, hi ha totes les plataformes de militants de base com #Congresdesdebaix, MésPSC i 15-M Socialista que reclamen, en una carta oberta al consellers i conselleres nacionals, un congrés ampli per poder debatre en profunditat quin és el partit que volem en el futur. Si abans de començar el congrés ja estan tots els càrrecs repartits, continuarem actuant com fins ara, i això és el que ens ha portat a les derrotes del 28N i el 22M.
Recordem que el congrés del PSC debat primer les ponències política i d'organització, i que després, en funció del què s'ha decidit, s'escull l'executiva nacional que millor pot defensar els ideals acordats pels delegats i delegades que representen a tota la militància. Fem-ho realitat!
Que hi hagi contactes entre les persones que aspiren a liderar el partit és normal, i necessari, ja que el que ens caldrà és unitat. A més, qui sigui designat Primer/a Secretari/a serà qui tindrà més possibilitats de ser candidat/a a la presidència de la Generalitat, però això s'haurà de decidir en unes primàries reals obertes a tota la ciutadania d'esquerres, amb més d'una candidatura i un debat profund. I si acabem tenint bicefàlia, doncs benvinguda sigui si això és el que s'ha decidit democràticament. En aquest sentit crec que hem de tenir molt en compte les primàries del Parti Socialiste francès i com s'han organitzat. Han tingut un lideratge, cada cop més fort, de la Martine Aubry els últims anys. Però en tots els sondejos, altres candidats socialistes, com Dominique Strauss-Khan (ara ja sense opcions) o François Hollande, estan per sobre en intenció de vot i possibilitats de guanyar a Nicolas Sarkozy a les presidencials de 2012. I ningú s'esquinça les vestidures.
Hem d'anar pas a pas. Aquest dissabte tenim el Consell Nacional, i segurament es farà pública la ponència marc del congrés. A la tardor farem el congrés i escollirem la nova executiva, que necessitem que tingui un lideratge fort. I per les eleccions catalanes ens queden 3 anys de treball. Picar molta pedra és el que ens toca.

dilluns, de maig 30, 2011

Més que el "Què" i el "Qui", la clau és "Com"

Fa una setmana va sorgir a la xarxa el moviment #congresdesdebaix per part d'un grup de militants del PSC per reclamar un congrés a partir de la base, on la veu de la militància sigui escoltada.
Des del primer moment em vaig afegir al moviment, ja que coneixia bé alguns dels promotors, i això és el que em donava la confiança en el discurs. Un discurs d'indignació pels resultats electorals, tant del 28-N com com el 22M. I sobretot, veure que la resposta de l'actual executiva nacional no s'adeia amb l'anàlisi que fèiem molts militants.
La gent no ens va votar perquè ja fa temps que no sap què defensem, ni a qui defensem, però el que sap perfectament com ho fem, i ho hem fet malament. El que no entén la gent és com vam fer pressió al president Maragall per tal que renunciés a tornar-se a presentar a les eleccions catalanes. La gent no entén com havent perdut molts vots el 2003 i ser superats, aquest cop sí, per CiU tant en nombre de vots com d'escons vam pactar amb els altres partits d'esquerres per repetir un govern tripartit que ha estat la sentència de mort política dels líders del PSC i ERC. "Fets i no paraules", deia el president Montilla en la campanya. Fets n'hi ha hagut, i de molt bons, encara que ha estat una feina de formigues: més mossos, més mestres, més metges. Però sense paraules, sense un discurs elaborat aquest tipus de feina és molt difícil que arribi a la ciutadania. I més si amb el desgavell d'un govern descoordinat, vas donant motius a la oposició per poder-te atacar.
La gent tampoc ha entès la política econòmica del govern del PSOE. Un govern que va passar de negar la crisi durant la campanya electoral a dir que ja n'estàvem sortint. Mentrestant, entremig, la pitjor taxa d'atur de la història. Ha estat una gestió nefasta. Durant els primers anys de mandat, amb la negació, es va perdre l'oportunitat de reconduir la política econòmica del país per aconseguir sortir ràpid de la crisi i reforçat. I quan va ser l'hora d'actuar va ser tard i per això les decisions que s'han hagut de prendre han estat tant dràstiques. Però per mi el pitjor no és que siguin dràstiques, sinó que per improvisades, no són estructurades, i així no serveixen per sortir de la crisi, només serveixen per aturar la caiguda.
I ja que parlo del PSOE, també faré esment a l'etern debat de la relació PSC-PSOE. No sé si es necessita grup propi al congrés de diputats o no, perquè aquí no rau la verdadera sobirania. Oi que hauríem votat exactament igual a Madrid si haguéssim tingut grup propi? Doncs clar que sí, perquè donem suport a un govern i per responsabilitat no hi votaríem en contra. Ara bé, el que no pot ser és que sempre que es planteja una votació al congrés sobre Catalunya, quedem sempre com els anticatalans, com els seguidistes del PSOE. CiU és especialista en girar les coses i posar-nos trampes en aquestes votacions. I nosaltres som tant estúpids que sempre hi caiem de quatre potes. Que no ho veiem a venir? Després sempre surten els portantveus al congrés i ho expliquen, i ho tornen a explicar, bla, bla, bla... però l'endemà regalem els titulars als diaris, especialment als de dretes. És això els que hem d'evitar, i per evitar-ho s'ha de treballar abans.
De cara al pròxim congrés, el que necessitem al PSC es canviar, no tant el Què pensem, la ponència marc, ni Qui serà Primer Secretari, sinó el Com fem les coses. I aquí hi hem d'entrar tota la militància. No només per debatre l'ideari del partit i escollir les diverses executives, sinó per vetllar que aquest projecte sigui portat a la pràctica amb rigor, amb seny i obert a la societat.
Han sortit diverses persones fent decàlegs, com el d'en Miquel Iceta entre molts d'altres. Molta gent parlant als seus blocs personals sobre quin ha de ser el projecte del socialisme català del futur. Moltes de les idees ja han estat debatudes i consensuades des des fa temps, com apunta en Paco Aranda. Ara el que cal és repensar l'organització per tal de poder fer efectiu aquests plantejaments, per poder-nos obrir a la societat i tornar a ser el referent de l'esquerra catalana, i si de pas també podem influir en l'esquerra espanyola i europea, doncs encara millor. Manifestos com el de Socialisme Nou em semblen bons punts de partida. Tot el que sigui parlar per millorar és important, tant internament com, encara més importants, les aportacions que ens venen des de fora. #congresdesdebaix, MésPSC, Nou Cicle, Debat Socialista. Lluny de personalismes, lluny de guerres internes de quotes de poders. Hem de sumar tots i totes per renovar el PSC, per canviar la forma de fer política, per tornar la dignitat a la política.

dimarts, de maig 24, 2011

Eleccions a Argentona 2011

A les darreres eleccions municipals a Argentona sembla que no s'hagi mogut gairebé res, o molt poc. Els guanyadors tornen a ser TxA, encara que han perdut un regidor. CiU en guanya un, igual que el PP. L'Entesa s'enfonsa i perd 2 regidors. Entra la CUP amb un regidor, que serà el més jove del consistori. Els altres partits, PSC, Argentcat (agafant el relleu d'ERC) i Agrupació Argentona es mantenen.
El primer que es veu és la gran fragmentació de partits. Mai com ara havia estat atomitzat el saló de plens. A no ser que l'anterior equip de govern de TxA i CiU tornin a pactar, serà molt difícil poder formar govern, ja que es necessitarà un govern de 3 o més partits, i pot arribar a ser un guirigall important. Veurem com es desenvolupen les converses.
L'altra cosa que a mi em sobta molt és el triomf d'en Pep Masó i la seva gent. Ja no donava fe quan van aconseguir recollir més de 850 avals. Com sempre interpretant la llei com a ells els interessava més i utilitzant el seu poder a l'alcaldia, organitzant la botifarrada quan la Junta Electoral l'havia prohibit explícitament. Aquest poble sembla que no tingui memòria. On està tota aquella gent indignada amb la Taxa Justa? Com pot ser que al barri del Cros hagin arrasat quan no han fet pràcticament res de la Llei de Barris que tant ens va costar aconseguir? Si no fos pels socialistes, que primer la vam demanar quan estàvem al govern, i després des de la oposició no hem parat de pressionar al govern per tal que tiressin endavant els projectes. Si al primer any de mandat no ho tenien ni pressupostat!!
Veient amb perspectiva el que he anat escrivint al blog referent a la participació, els nyaps dels pressupostos, els fracassos urbanístics,  o l'anihilació de la cultura local, penso que no entenc aquest poble. I encara més quan analitzes la feina feta veus que realment ha estat un fracàs del projecte de TxA i CiU. En el Bloc d'en Vador Casas podeu anar veient tot el reguitzell de incongruències i fracassos de la darrera legislatura.
Doncs ara toca continuar treballant pel poble per intentar guanyar-nos la seva confiança per d'aquí a quatre anys, i desitgem que el puguem tirar endavant i desencallar el temes que han paralitzat la vila des del 2007: el nou POUM, Can Doro-Cal Guardià, la Velcro, el nou mercat municipal, pàrquings públics al centre, Cal Collell, l'escola l'Aixernador i el nou institut.

dilluns, de maig 23, 2011

Recuperem els espais de debat

Aquest blog ha estat molt temps en silenci per diverses circumstàncies personals. Ara crec que toca recuperar aquest espai per participar en el debat pel congrés del PSC de la tardor. Un congrés que ha de servir per una refundació del moviment socialista català i, si podem, de l'esquerra en general. Crec, a més, que pot ser interessant un punt de vista des de la distància a qual em trobo, a Grenoble, França. També intentaré aportar les reflexions que tindran lloc al PS francès de cara a les primàries de la tardor per escollir el candidat a les presidencials de maig de 2012.
Així doncs, espero anar actualitzant regularment el blog. Aquesta setmana aniré analitzant les eleccions municipals i les manifestacions del 15m.
Fins aviat