Vergonya del meu alcalde

El passat dissabte vam assistir a un dels episodis més tristos de la història recent d'Argentona. El ple de pressupostos va servir per reafirmar-nos en la idea que teníem de la ineptitud de l'actual equip de govern. Vaig se l'únic argentoní que va ser capaç d'estar-me tot el ple veient aquell munt de despropòsits, del primer a l'últim.
No entraré ara en la valoració política (increment desmesurat a urbanisme i baixada important en política social, sobretot joventut, benestar social i ensenyament). El que em sembla molt greu és que la qualitat tècnica d'aquest pressupost és pèssima. L'equip de govern no para de dir que ells no en sabien, que la dinàmica de l'administració pública és molt feixuga i que el llenguatge està massa burocratitzat. I doncs què es pensaven? Que això de governar era només fer discursos? Hi ha molts organismes supramunicipals que fan cursos de política municipal, que preparen els regidors i regidores novells per que puguin desenvolupar la seva tasca amb èxit. A més, en e,l govern hi ha un partit com CiU, que segur que ha de tenir molta informació interna de les administracions públiques. Per tant, no em serveix aquest discurs si no volen aprendre. Que el propi alcalde digui en un ple que firma moltes coses que no sap què són ni què signifiquen, i es quedi tant panxo, demostra un grau de negligència tant gran que fa que senti vergonya de tenir un alcalde i un equip de govern com aquest.
Un regidor d'hisenda que li diuen que la recaptació de la taxa de la brossa està inflada un 50% i diu: "ah, doncs sí, tenen raó, ens ho haurem de mirar això". Que no s'ho ha mirat abans? Es clar, com que diu que l'informe de la Interventora de l'ajuntament no en fan cas. Si diuen que no en saben, com és que obvien les recomanacions tècniques de la gent que sí en sap?
Fins ara no m'agradava l'equip de govern, eren rivals polítics que haviem fet una campanya electoral contraria uns dels altres. Era una consideració política. Com a demòcrata que sóc, tinc lleialtat institucional i per mi, encara que jo no els hagués votat i volgués uns altre alcalde, el sr. Masó és el meu alcalde. Però el que no em pensava és que pogués arribar a sentir la vergonya que vaig sentir en el darrer ple.
Pobra Argentona, esperem que hi hagi llum a la sortida del túnel.