dijous, de març 30, 2006

Cap de setmana mogut

Aquest cap de setmana el tindré molt mogut.

Hi ha el XIIè Congrés Nacional de la Joventut Socialista de Catalunya, el congrés de la unitat que ens ha faltat tant durant l'últim mandat. Estarem tot el cap de setmana tancats a un hotel de Barcelona debatent les esmenes delesponències política i d'organtització i estatuts. Des de la federació del Maresme crec que hem fet una molt bona feina de debat polític per definir com volem la nostra organització, una organització forta i que pugui respondre als reptes que tenen els i les joves de Catalunya.


El dissabte a la tarda, durant el congrés, hi ha un acte de José Luís Rodríguez Zapatero a Cornellà. Haurem d'anar a donar suport al nostre president en l'equador del mandat i amb l'alto al foc d'ETA i l'Estatut de Catalunya com a principals fites d'aquest 2006.

I a la nit, el derbi més esperat. El Barça-Real Madrid. A veure quants els hi fotem aquest cop: s'accepten apostes. Jo aposto per repetir el 5-0 de fa 13 anys.

Ara, SÍ!!

Ara, sí. Ja tenim l'Estatut aprovat al Congrés de Diputats. ara li toca anar al Senat i retornar al Congrés, illavors estarem apuntper fer el referèndum, si pot ser, el 18 de juny. I s'ha de votar SÍ al referèndum, SÍ perquè aquest és el millor Estatut que hem tingut mai, és el millor Estatut que podia sortir del Congrés de Diputats, i ens obre les portes capa una millora mai imaginada del nostre autogovern.

dilluns, de març 27, 2006

Fotos

Fotos de Vilassar de Mar (24-3-06)

L'Eulàlia i l'Aiman

En Charli i l'Eulàlia

La gent que va anar a l'acte

La última constitució d'agrupació d'en Victor com a Primer Secretari

L'Eulàlia té més fotos aquí. Les fotos les vaig fer jo amb la seva càmera.

Les fotos de Tordera (25-3-06)

L'Ester i en Rubén

En Manuel Mas parlant de l'alto al foc d'ETA

La gent que va assitir a l'acte

La firma formal de la constitució de l'agrupació

diumenge, de març 26, 2006

Immigració: problema o oportunitat?

El divendres passat vaig estar a una xerrada a Vilassar de Mar, durant la constitució de l'agrupació de la JSC, del diputat Mohamed Chaib per parlar d'immigració amb el títol Immigració: problema o oportunitat?
La xerrada es va fer al local del Pla de Desenvolupament Comunitària (PDC) de l'associació de veïns del barri del Barato, un dels llocs de Vilassar de Mar on hi ha una concentració més gran d'immigrants, i majoritàriament marroquins.
En Mohamed va dir que la immigració havia de tenir tres punts importants: regulació, canalització i integració.
La regularització serveix perque els immigrants tinguin els drets i deures com els altres ciutadans del país receptor i poden viure legalment sense cap problema.
La canalització, o sigui la contractació en origen, permet planificar més bé els fluxos migratoris. Aisí es pot distribuir els treballadors allà on són necessaris, i s'eviten tant els guetos com tenir gent a l'atur. En aquest sentit va destacar la feina que fa el Servei d'Intermediació Laboral en Origen (SILO).
I finalmet la integració. Dins la integració hi ha tres models:
-El model francès o assimilació, que consisteix a donar la ciutadania automaticament però sense preocupar-se en cap moment de les peculiaritats pròpies de les comunitats d'immigrants. No pel fet de tenir els drets reconeguts hi ha la igualtat d'oportunitas real, ja que això és un problema de la societat, i amb aquest model en cap cas es preten influir en aquesta societat. Un exemple molt clar el tenim en els disturbis als suburbis de París, on els joves francesos d'origen extranger deien que l'ascensor social no s'aturava als seus barris tot i ser ciutadans de ple dret.
-El model britànic i holandès o multiculturalitat, on es té en compte les diferències entre les diverses cultures que composen la societat però en no es fomenta la barreja de comunitats, sinó que més aviat es tendeix a aïllar-les i provoquen que siguin molt endogàmiques, amb escoles, mitjans de comunicació, barris pròpis. La única forma d'entrar en l'altre comunitat és canviant els costums. A Alemania hi ha gent d'origen turc de tercera o quarta generació nascuda a alemania que no saben parlar alemany, perque mai s'han relacionat amb gent que no siguin de la seva comunitat.
-I el mòdel que s'ha d'aplicar en la nostra societat que és la interculturalitat. Les diverses cultures que composen la societat s'han d'interrelacionar, però amb un esforç per les dues parts. La població autòctona no ha de veure l'arribada de població immigrant com un perill, sinó com una forma d'ampliar coneixements. I la població immigrada ha d'entendre que en el territori on arriba ja hi ha uns costums i unes tradicions i formes de fer s'ha d'intentar adaptat com més millor a aquesta nova realitat.
Això és possible. Els europeus, i més concretament els catalans i la resta d'espanyols, hem de facilitar la tasca dels immigrants de poder-se integrar en la nostra societat, fomentant el fet que s'incorporin a l'àmbit social, comercial, cultural, polític. Així ens podrem compendre més bé els uns amb els altres. Com diu el president Maragall, la integració comença per "l'escola i l'escala".
I això ho hem d'explicar els joves, cap als joves immigrants i cap a la resta de la societat.

dissabte, de març 25, 2006

La família creix

Aquest cap de setmana hem fet la inauguració de dues noves agrupacions de la JSC Maresme: Vilassar de Mar el divendres i Tordera avui dissabte.
Són dos pobles amb problemes pels socialistes, ja que a Tordera fa dues legislatures que governa CiU amb majoria absoluta i els militants delPSC són gent que cada cop es va fent més gran i no hi havia joves.
I a Vilassar de Mar, on es va començar el mandat amb un tripartit i actualment estem governant amb minoria perque els altres partits ens han abandonat.
Amb aquestes ja són vuit les agrupacions que hem constituït en dos anys i mig del mandat d'en Charli com a Primer Secretari de la JSC Maresme. És una demostració que els joves no passen e la política, que els joves s'interessen pel seu entorn, pel seu poble, pel seu país, pel món que ens envolta. I que tenen ganes de treballar perquè hi ha molta feina a fer i ho volem dir En Veu Alta!, que és el nostre programa polític per acostar-nos als i les joves per saber què és el que volen i com els ho podem solucionar.


Gràcies als companys i companyes Aiman, Albert i Lourdes de Vilassar de Mar i Rubén, Ester i Sílvia de Tordera. amb vosaltres aquesta organització és cada dia més i més gran i així posarem el nostre granet de sorra per intentar canviar el món perque Ara, junts podem.

dimecres, de març 22, 2006

Prozesu demokratiko bat

Ara sí! Ja hi som! ETA ha declarat un alto al foc permanent per, tal com han dit ells, impulsar un procés democràtic.


Estem a les portes d'una de les etapes més importants en la història d'Espanya. Després de l'aprovació a la Comissió Constitucional del Congrés de l'Estatut de Catalunya, la declaració (en català i euskar) de la banda terrorista ETA permet afrontar el futur amb més optimisme, ja que s'acaba amb l'opresió d'una part de la societat basca, l'amenaçada pel terrorisme, i i s'evita que el debat territorial i d'estructuració de l'estat no estigui pervertit per elements que no aporten res de bo sinó que a més desestabilitzen.
El camí que ens queda és molt llarg. Ara cal que l'esquerra abertzale condemni la lluita armada com a via per aconseguir fins polítics, i aposti decididament per la via democràtica. Ja tenim l'exemple d'altres processos de pau com el d'Irlanda per saber que no serà fàcil, i que hauran de passar anys fins que es pugui veure un milora del conflicte.
Des d'aquí vul donar tot el meu suport als governs espanyol i basc, així com també al conjunt de partits polítics per tal de caminar junts cap pel camí de la pau. Ara, junts podrem.

BAKEA

diumenge, de març 19, 2006

La Terra es queixa*

Perills imminents

La Terra fa molt temps que s'està queixant. Coneguts ja el forat de la capa d'ozó i el desgel dels pols, aquest any 2005 hem vist com hi ha hagut un augment espectacular en nombre i virulència d'huracans tropicals, com el Katrina, l'Stan i el Wilma. I és que cada any l’estem castigant més i més: talant massivament les selves tropicals, els seus grans pulmons; continuant emeten a l’atmosfera tones i tones de CO2 i altres gasos que contribueixen a l’efecte hivernacle; cremant cada dia milions de litres de petroli, que és el motiu real per fer guerres i generar destrucció i mort.

Actualment els principals afectats per aquest empitjorament del medi ambient són els pobres del món, tant si pertanyen a un país en vies de desenvolupament com si formen part de l’anomenat quart món, els pobres dels països industrialitzats. Generalment les mateixes migracions d’aquesta gent pobre, que marxa molts cops perquè l’agressió al medi fa inviable el fet de viure a casa seva, provoquen que encara s’agreugi més la situació mediambiental de la zona. Per exemple, la sequera fa que les zones limítrofes dels deserts siguin inhabitables. Quan la gent marxa cap a altres zones és fèrtils, permet que el desert pugui anar avançant. A casa nostra veiem com l’agricultura i la ramaderia va disminuint cada cop més, això afavoreix que els boscos estiguin bruts i que els incendis forestals siguin tan destructius. La gent que marxa del camp acostuma a anar a les ciutats. Es formen nous barris, sense cap mena de planificació (no hi ha zones verdes, sinó solars que serveixen d’abocadors incontrolats) ni de serveis essencials, com aigua corrent i clavegueram. Les ciutats actuals, a més, propicien un estil de vida gens respectable amb el medi ambient: embussos de trànsit, un consumisme on tot són envasos, embalatges, precintes i safates de porex que s’acaben convertint en milers de tones de residus, contaminació acústica, contaminació lumínica, segellament del territori per efecte del ciment i l’asfalt.

I per mantenir aquest estil de vida cal una gran despesa energètica, una energia que s'obté majoritàriament de cremar combustibles fòssils o amb centrals nuclears, ja que les energies alternatives o no estan prou desenvolupades o no poden arribar a suplir les energies convencionals amb el nivell de consum que tenim avui en dia. Ep, i no oblidem que qualsevol generació d'energia produeix una afectació del medi, perquè per fabricar, per exemple, una placa solar o un generador eòlic necessitem gastar energia i una ocupació del territori. Per no parlar d'una central hidràulica, amb el seu pertinent embassament i una gran inoperativitat en èpoques de sequera com l'actual. L'única energia que no contamina és la que no es genera.

Tota la nostra activitat com a éssers humans es pot veure reflectida en diversos indicadors de benestar com pot ser la Renta per Càpita (PIB/habitants) o l’índex de Desenvolupament Humà (IDH), ideat per les Nacions Unides. Però a partir dels anys setanta s’utilitzen els indicadors biofísics, que a més a més quantifiquen magnituds mesurables per la física. Cap als anys noranta, un grup d’investigadors encapçalats per Mathis Wackeragel i William Rees van desenvolupar el que s’anomena la petjada ecològica (footprint), que és un indicador expressat en hectàrees de territori consumit dels recursos que necessitem, tant sigui l’espai físic com els aliments i béns que consumim. En el mon hi ha entre terreny per cultiu i ramaderia, boscos, oceans i habitatge unes 2 hectàrees/persona. Si es considera que s’ha de deixar un 12% d’aquesta superfície per a preservar la resta de vida salvatge, tenim 1,75 hectàrees/persona disponibles a nivell mundial. Com a exemple, el càlcul de la petjada ecològica de la ciutat de Barcelona (al 1996) era de 3,23 hectàrees/persona. (Podeu calcular la vostra pròpia petjada ecològica aquí)

Això ens demostra que el nostre estil de vida no és apte per a mantenir un equilibri entre desenvolupament i respecte amb el medi ambient. Però només tenim una Terra, i finalment tots estarem afectats per la mateixa problemàtica, independentment del nostre nivell de renda o el lloc on vivim. Cal un canvi de plantejaments.


Sostenibilitat quotidiana (Viure bé sense fer malbé)

Segons l'informe Brundtland del 1987, la sosteniblitat és: "Satisfer les necessitats de la generació actual sense comprometre la capacitat per satisfer les necessitats de les generacions futures."

Per tant necessitem una visió global per tal de poder veure com les nostres activitats afecten i afectaran al medi. Aquesta visió global està recollida en la Declaració de Rio de la Conferència de les Nacions Unides sobre Desenvolupament i Sostenibilitat de 1992 a Rio de Janeiro coneguda com a Cimera de la Terra. Aquesta declaració reclama una aliança global per aconseguir un desenvolupament sostenible del planeta i acabar amb la pobresa, conservant, protegint i restaurant la salut i la integritat dels ecosistemes de la Terra, amb la cooperació de tots els estats i dels ciutadans i ciutadanes del món. Pau, desenvolupament i protecció del medi ambient són interdependents i indivisibles.

L'Agenda 21 és un programa descrit com a bases per accions, objectius, actuacions i mitjans d'implementació per aconseguir un desenvolupament sostenible respecte els principis continguts a la Declaració de Rio. Va ser votada a la Cimera de la Terra per 179 estats. El número 21 fa referència al segle XXI.

A casa nostra, tenim la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, que agrupa més de 220 municipis catalans, i és una plataforma de cooperació i intercanvi entre municipis que promou i duu a terme projectes d'interès comú per avançar cap a un desenvolupament sostenible. El seu programa està recollit a la Declaració de Mataró.

Apart de les declaracions dels organismes internacionals o les administracions, cadascú de nosaltres pot posar el seu granet de sorra diari amb petites accions que poden ajudar a millorar el nostre entorn i la salut del nostre planeta. Per exemple, per reduir els residus urbans cal fer especial èmfasi en el reciclatge (paper i cartró, envasos, vidre, deixalleries...) i el compostatge de la matèria orgànica, que molts municipis ja recullen separadament o tenen contenidors específics. Però també cal comprar pensant en el rebuig que n'obtindrem, reduint els residus en origen, ja que no és el mateix anar a comprar amb cistell o carretó que esperar que t'ho emboliquin amb plàstic, després amb paper, t'ho posin en una bosseta petita i finalment en una bossa grossa. Utilitzar més el transport públic, i allà on es pugui anar als llocs amb bicicleta, en patinet o caminant. Cal una altra cultura de l'aigua: dutxar-nos enlloc de banyar-nos, no estirar la cadena del vàter per tirar un paper, anar amb compte amb les aixetes mal tancades. Hem de tancar el llum quan sortim d'una habitació, tenir l'ordinador engegat només quan calgui, no obrir la nevera perquè sí, sobretot a l'estiu, no utilitzar tant l'aire condicionat i fer servir més la ventilació natural i les persianes, que són ben mediterrànies.

Tot això són petits apunts per tal de participar activament amb la millora del nostre planeta. Si busqueu per internet trobareu encara més consells. Perquè recordeu el que deia el Capità Enciam: "Els petits canvis són poderosos"


Sabies que...

...cada dia es consumeix al món la quantitat de petroli que la Terra va trigar 10.000 anys a formar per processos naturals?

...actualment es consumeix 4 vegades més petroli del que es descobreix?

...la fusta que gastem requereix de mitjana cada any la tala d'una hectàrea per a cada tres persones?

...si la desforestació tropical continua al ritme actual la major part dels boscos haurà desaparegut en 100 anys?

...per produir els cereals i verdures que ingerim es necessita mitja hectàrea per habitant i mitja més per la carn que consumim?

...només el 16% de la superfície terrestre són terrenys bioproductius?

...únicament l'1% dels recursos aqüífers de la Terra es pot considerar potable i de fàcil accés?

...a Burkina Faso la població sobreviu amb 30 litres diaris d'aigua, menys que la dutxa diària d'un europeu?

...cada nadó d'un país industrialitzat té una càrrega ecològica per al medi ambient equivalent a la de 20 nadons dels països no industrialitzats?

...només a l'àrea metropolitana de Barcelona es podria omplir amb deixalles cada dia un camp de futbol d'un metre d'alçada o tota una illa de l'Eixample?

...si tot el món volgués l’estil de vida d’un espanyol mig necessitaríem 3 terres?

...si tot el món volgués l’estil de vida d’un nord-americà mig necessitaríem 5 terres?



Principi 21 de la Declaració de Rio sobre Desenvolupament i Medi Ambient

S'hauran de mobilitzar la creativitat, els ideals i el valor de la joventut del món per aconseguir una aliança mundial orientada a aconseguir el desenvolupament sostenible i assegurar un futur millor per a tothom



*Article publicat al número 4 de la revista Jove i Socialista

dimarts, de març 14, 2006

Gràcies

Gràcies a totes aquelles persones que em vau ajudar a fer l'Escola de Formació de la JSC Maresme d'aquest cap de setmana passat.
La feina ja va començar de veritat el divendres a la tarda, quan vam anar a comprar la beguda i el menjar pel cap de setmana. Després tota la tarda preparant les coses i tots els cartells per tal que estiguessin apunt per l'endemà. Va ser llavors quan vam marxar cap a Sabadell, a l'acte organitzat pels compays i companyes del Vallès Occidental. I acabat l'acte vam tornar a la casa de colonies per fer una festa privada en honor d'en Charli, la "fiesta gitana" que la va titular, sobretot perque hi havia molta manzanilla fresqueta.
Pero quan el dissabte al matí, quan ja hi havia els ponents apunt, i la gent encara estava dormint, l'aigua calenta s'havia espatllat i no vaig poder dutxar-me, només rentar el cap, no haviem penjat els cartells preparats la tarda anterior i s'havia de preparar l'esmorzar, vaig agafar un petit atac de nervis que vaig necessitar cridar per un moment. La pobra Sara no es va atrevir a dir-me res. Ara entenc perquè ella estava igual l'any passat quan era ella la secretària de Formació.
Pero gràcies a que la gent es va portar molt bé i va col·laborar molt, la cosa va anar molt rodada.
Per tant, vull agraïr especialment a la gent de l'executiva del Maresme que van estar tota l'escola: la Sara (quina gran secretària d'Organització!!) i en Sergio i l'Alvaro, que no la van liar i els tenia a la meva disposició quan els ho demanava.
A l'altre gent del Maresme que va ajudar, especialment en Víctor Martínez i en Javi Naya. A l'Àlex i en Javi de Les Franqueses, que van ser dels que més van ajudar. Sou uns sols. A en Joni, que sempre té solucions per tot, al dj Buba, com a cada escola de formació.
I a tots els que vau ajudar a omplir l'escola en algun moment o altre: els germans Jordi i Jaume Roca, des de Tortosa, i tot el cap de setmana; l'Olga i la Eli, que al final les acollirem com a membres del Maresme; en Guti; la Sònia Romero, que també va treballar molt, i en Lluís Garay; en Marc Mellado i en Pau Domínguez; la gent de l'Hospitalet del dissabte a la nit; la gent del Barcelonès Nord i de Barcelona; en Saül Caballero, que va passar gairebé tot el dissabte; en Cristian Munera, que després de treballar tota la nit va venir a esmorzar i dinar amb nosatres; a la gent del PSC de tot el Maresme, que va respondre formidablement a la crida que vaig fer des del Consell de Federació dos dies abans; i en Soriano, per l'esplèndid salmorejo que fa.
I ara venen les mencions especials:
En Paco Aranda, perque sempre ens ha ajudat molt, i aquesta escola no he estat una excepció. I sobretot per haver netejat la sala de festa del divendres a la nit. Quan me'n vaig adonar ja l'havia escombrat i l'estava frejant. Ell tant tranquil mentre jo m'estava pujant per les parets. Llavors vaig decidir pendrem la vida una mica com ell, amb més filosofia, i realment em va anar molt bé.
En Víctor Francos, perque molt dels contactes per aconseguir els ponents són seus. I així, un cop més ens demostra com ens estima, i jo li ho vull agrair publicament. Sense tu aquesta escola no s'hagués pogut fer.
I finalment l'estrella de l'escola. En Charli, el nostre Primer Secretari del Maresme.
Aquesta és la teva escola, aquesta és l'escola que has muntat tu. Hi ha hagut moments que pensava que eres tota l'executiva tu sol, perque feies la feina de tos plegats alhora. I jo he volgut estar al teu costat per ajudar-te en el que et fes falta perque poguessim fer aquesta grandíssima escola , que serà recordada per tots nosaltres i per part de l'organització durant molt temps. Moltes gràcies per ser amic teu i haver pogut conviure aquesta moments amb tu.

dilluns, de març 06, 2006

Trobada de blocaires

Si tens un blog personal, polític, artístic, literari..., si tens ganes d'intercanviar les teves experiències amb altres blocaires per veure quins temes tracten, des de quin punt de vista enfoquen els articles, quin format utilitzen, si vols opinar sobre com veus aquest fenòmen dels blogs i quin futur li veus.
En definitiva, si tens ganes de parlar de blogs, vine a la trobada de blocaires que organitzem des de la JSC Maresme dins la nostra Escola de Formació, on volem analitzar el fenònem dels blogs des del punt de vista de la mateixa gent que els utiltzem: perquè tenim blog, què en pensem dels altres blogs, quin futur li veiem.
Per això ens agradaria tenir molta diversitat d'opinions, d'edats, de procedències, d'opcions polítiques o sense opció política, de temes tractats en el blog. Sigui com sigui el vostre blog, sereu benvinguts i benvingudes. Com més serem més riurem!!
La trobada es farà el proper dissabte 11 de març a les 19.30 h a la casa de colònies Eurostage d'Arenys de Mar (el Maresme), que si accedeix des de Caldes d'Estrac.
Per a més informació o per confirmar la vostra assistència escriviu a jscargentona@gmail.com

diumenge, de març 05, 2006

Aznar al Club de la Comedia

Durant la Convenció Nacional del PP d'aquest cap de setmana, José María Aznar a tornat a demostrar les seves dots d'humorísta quan ha dit que ells no van negociar amb E.T.A., li van exigir que es rendís.


M'imagino una convesació telefònica al més pur estil Gila:

Hola, buenas, ¿me podria poner con E.T.A.? Vale, espero
Hola, mire, que soy el gobierno.
Era para decirles que se rindieran.
Ah, que va a ser que no...
Bueno, pues mucho gusto, encantado.