Immigració: problema o oportunitat?

El divendres passat vaig estar a una xerrada a Vilassar de Mar, durant la constitució de l'agrupació de la JSC, del diputat Mohamed Chaib per parlar d'immigració amb el títol Immigració: problema o oportunitat?
La xerrada es va fer al local del Pla de Desenvolupament Comunitària (PDC) de l'associació de veïns del barri del Barato, un dels llocs de Vilassar de Mar on hi ha una concentració més gran d'immigrants, i majoritàriament marroquins.
En Mohamed va dir que la immigració havia de tenir tres punts importants: regulació, canalització i integració.
La regularització serveix perque els immigrants tinguin els drets i deures com els altres ciutadans del país receptor i poden viure legalment sense cap problema.
La canalització, o sigui la contractació en origen, permet planificar més bé els fluxos migratoris. Aisí es pot distribuir els treballadors allà on són necessaris, i s'eviten tant els guetos com tenir gent a l'atur. En aquest sentit va destacar la feina que fa el Servei d'Intermediació Laboral en Origen (SILO).
I finalmet la integració. Dins la integració hi ha tres models:
-El model francès o assimilació, que consisteix a donar la ciutadania automaticament però sense preocupar-se en cap moment de les peculiaritats pròpies de les comunitats d'immigrants. No pel fet de tenir els drets reconeguts hi ha la igualtat d'oportunitas real, ja que això és un problema de la societat, i amb aquest model en cap cas es preten influir en aquesta societat. Un exemple molt clar el tenim en els disturbis als suburbis de París, on els joves francesos d'origen extranger deien que l'ascensor social no s'aturava als seus barris tot i ser ciutadans de ple dret.
-El model britànic i holandès o multiculturalitat, on es té en compte les diferències entre les diverses cultures que composen la societat però en no es fomenta la barreja de comunitats, sinó que més aviat es tendeix a aïllar-les i provoquen que siguin molt endogàmiques, amb escoles, mitjans de comunicació, barris pròpis. La única forma d'entrar en l'altre comunitat és canviant els costums. A Alemania hi ha gent d'origen turc de tercera o quarta generació nascuda a alemania que no saben parlar alemany, perque mai s'han relacionat amb gent que no siguin de la seva comunitat.
-I el mòdel que s'ha d'aplicar en la nostra societat que és la interculturalitat. Les diverses cultures que composen la societat s'han d'interrelacionar, però amb un esforç per les dues parts. La població autòctona no ha de veure l'arribada de població immigrant com un perill, sinó com una forma d'ampliar coneixements. I la població immigrada ha d'entendre que en el territori on arriba ja hi ha uns costums i unes tradicions i formes de fer s'ha d'intentar adaptat com més millor a aquesta nova realitat.
Això és possible. Els europeus, i més concretament els catalans i la resta d'espanyols, hem de facilitar la tasca dels immigrants de poder-se integrar en la nostra societat, fomentant el fet que s'incorporin a l'àmbit social, comercial, cultural, polític. Així ens podrem compendre més bé els uns amb els altres. Com diu el president Maragall, la integració comença per "l'escola i l'escala".
I això ho hem d'explicar els joves, cap als joves immigrants i cap a la resta de la societat.