diumenge, de març 19, 2006

La Terra es queixa*

Perills imminents

La Terra fa molt temps que s'està queixant. Coneguts ja el forat de la capa d'ozó i el desgel dels pols, aquest any 2005 hem vist com hi ha hagut un augment espectacular en nombre i virulència d'huracans tropicals, com el Katrina, l'Stan i el Wilma. I és que cada any l’estem castigant més i més: talant massivament les selves tropicals, els seus grans pulmons; continuant emeten a l’atmosfera tones i tones de CO2 i altres gasos que contribueixen a l’efecte hivernacle; cremant cada dia milions de litres de petroli, que és el motiu real per fer guerres i generar destrucció i mort.

Actualment els principals afectats per aquest empitjorament del medi ambient són els pobres del món, tant si pertanyen a un país en vies de desenvolupament com si formen part de l’anomenat quart món, els pobres dels països industrialitzats. Generalment les mateixes migracions d’aquesta gent pobre, que marxa molts cops perquè l’agressió al medi fa inviable el fet de viure a casa seva, provoquen que encara s’agreugi més la situació mediambiental de la zona. Per exemple, la sequera fa que les zones limítrofes dels deserts siguin inhabitables. Quan la gent marxa cap a altres zones és fèrtils, permet que el desert pugui anar avançant. A casa nostra veiem com l’agricultura i la ramaderia va disminuint cada cop més, això afavoreix que els boscos estiguin bruts i que els incendis forestals siguin tan destructius. La gent que marxa del camp acostuma a anar a les ciutats. Es formen nous barris, sense cap mena de planificació (no hi ha zones verdes, sinó solars que serveixen d’abocadors incontrolats) ni de serveis essencials, com aigua corrent i clavegueram. Les ciutats actuals, a més, propicien un estil de vida gens respectable amb el medi ambient: embussos de trànsit, un consumisme on tot són envasos, embalatges, precintes i safates de porex que s’acaben convertint en milers de tones de residus, contaminació acústica, contaminació lumínica, segellament del territori per efecte del ciment i l’asfalt.

I per mantenir aquest estil de vida cal una gran despesa energètica, una energia que s'obté majoritàriament de cremar combustibles fòssils o amb centrals nuclears, ja que les energies alternatives o no estan prou desenvolupades o no poden arribar a suplir les energies convencionals amb el nivell de consum que tenim avui en dia. Ep, i no oblidem que qualsevol generació d'energia produeix una afectació del medi, perquè per fabricar, per exemple, una placa solar o un generador eòlic necessitem gastar energia i una ocupació del territori. Per no parlar d'una central hidràulica, amb el seu pertinent embassament i una gran inoperativitat en èpoques de sequera com l'actual. L'única energia que no contamina és la que no es genera.

Tota la nostra activitat com a éssers humans es pot veure reflectida en diversos indicadors de benestar com pot ser la Renta per Càpita (PIB/habitants) o l’índex de Desenvolupament Humà (IDH), ideat per les Nacions Unides. Però a partir dels anys setanta s’utilitzen els indicadors biofísics, que a més a més quantifiquen magnituds mesurables per la física. Cap als anys noranta, un grup d’investigadors encapçalats per Mathis Wackeragel i William Rees van desenvolupar el que s’anomena la petjada ecològica (footprint), que és un indicador expressat en hectàrees de territori consumit dels recursos que necessitem, tant sigui l’espai físic com els aliments i béns que consumim. En el mon hi ha entre terreny per cultiu i ramaderia, boscos, oceans i habitatge unes 2 hectàrees/persona. Si es considera que s’ha de deixar un 12% d’aquesta superfície per a preservar la resta de vida salvatge, tenim 1,75 hectàrees/persona disponibles a nivell mundial. Com a exemple, el càlcul de la petjada ecològica de la ciutat de Barcelona (al 1996) era de 3,23 hectàrees/persona. (Podeu calcular la vostra pròpia petjada ecològica aquí)

Això ens demostra que el nostre estil de vida no és apte per a mantenir un equilibri entre desenvolupament i respecte amb el medi ambient. Però només tenim una Terra, i finalment tots estarem afectats per la mateixa problemàtica, independentment del nostre nivell de renda o el lloc on vivim. Cal un canvi de plantejaments.


Sostenibilitat quotidiana (Viure bé sense fer malbé)

Segons l'informe Brundtland del 1987, la sosteniblitat és: "Satisfer les necessitats de la generació actual sense comprometre la capacitat per satisfer les necessitats de les generacions futures."

Per tant necessitem una visió global per tal de poder veure com les nostres activitats afecten i afectaran al medi. Aquesta visió global està recollida en la Declaració de Rio de la Conferència de les Nacions Unides sobre Desenvolupament i Sostenibilitat de 1992 a Rio de Janeiro coneguda com a Cimera de la Terra. Aquesta declaració reclama una aliança global per aconseguir un desenvolupament sostenible del planeta i acabar amb la pobresa, conservant, protegint i restaurant la salut i la integritat dels ecosistemes de la Terra, amb la cooperació de tots els estats i dels ciutadans i ciutadanes del món. Pau, desenvolupament i protecció del medi ambient són interdependents i indivisibles.

L'Agenda 21 és un programa descrit com a bases per accions, objectius, actuacions i mitjans d'implementació per aconseguir un desenvolupament sostenible respecte els principis continguts a la Declaració de Rio. Va ser votada a la Cimera de la Terra per 179 estats. El número 21 fa referència al segle XXI.

A casa nostra, tenim la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, que agrupa més de 220 municipis catalans, i és una plataforma de cooperació i intercanvi entre municipis que promou i duu a terme projectes d'interès comú per avançar cap a un desenvolupament sostenible. El seu programa està recollit a la Declaració de Mataró.

Apart de les declaracions dels organismes internacionals o les administracions, cadascú de nosaltres pot posar el seu granet de sorra diari amb petites accions que poden ajudar a millorar el nostre entorn i la salut del nostre planeta. Per exemple, per reduir els residus urbans cal fer especial èmfasi en el reciclatge (paper i cartró, envasos, vidre, deixalleries...) i el compostatge de la matèria orgànica, que molts municipis ja recullen separadament o tenen contenidors específics. Però també cal comprar pensant en el rebuig que n'obtindrem, reduint els residus en origen, ja que no és el mateix anar a comprar amb cistell o carretó que esperar que t'ho emboliquin amb plàstic, després amb paper, t'ho posin en una bosseta petita i finalment en una bossa grossa. Utilitzar més el transport públic, i allà on es pugui anar als llocs amb bicicleta, en patinet o caminant. Cal una altra cultura de l'aigua: dutxar-nos enlloc de banyar-nos, no estirar la cadena del vàter per tirar un paper, anar amb compte amb les aixetes mal tancades. Hem de tancar el llum quan sortim d'una habitació, tenir l'ordinador engegat només quan calgui, no obrir la nevera perquè sí, sobretot a l'estiu, no utilitzar tant l'aire condicionat i fer servir més la ventilació natural i les persianes, que són ben mediterrànies.

Tot això són petits apunts per tal de participar activament amb la millora del nostre planeta. Si busqueu per internet trobareu encara més consells. Perquè recordeu el que deia el Capità Enciam: "Els petits canvis són poderosos"


Sabies que...

...cada dia es consumeix al món la quantitat de petroli que la Terra va trigar 10.000 anys a formar per processos naturals?

...actualment es consumeix 4 vegades més petroli del que es descobreix?

...la fusta que gastem requereix de mitjana cada any la tala d'una hectàrea per a cada tres persones?

...si la desforestació tropical continua al ritme actual la major part dels boscos haurà desaparegut en 100 anys?

...per produir els cereals i verdures que ingerim es necessita mitja hectàrea per habitant i mitja més per la carn que consumim?

...només el 16% de la superfície terrestre són terrenys bioproductius?

...únicament l'1% dels recursos aqüífers de la Terra es pot considerar potable i de fàcil accés?

...a Burkina Faso la població sobreviu amb 30 litres diaris d'aigua, menys que la dutxa diària d'un europeu?

...cada nadó d'un país industrialitzat té una càrrega ecològica per al medi ambient equivalent a la de 20 nadons dels països no industrialitzats?

...només a l'àrea metropolitana de Barcelona es podria omplir amb deixalles cada dia un camp de futbol d'un metre d'alçada o tota una illa de l'Eixample?

...si tot el món volgués l’estil de vida d’un espanyol mig necessitaríem 3 terres?

...si tot el món volgués l’estil de vida d’un nord-americà mig necessitaríem 5 terres?



Principi 21 de la Declaració de Rio sobre Desenvolupament i Medi Ambient

S'hauran de mobilitzar la creativitat, els ideals i el valor de la joventut del món per aconseguir una aliança mundial orientada a aconseguir el desenvolupament sostenible i assegurar un futur millor per a tothom



*Article publicat al número 4 de la revista Jove i Socialista

4 comentaris:

Marta Marin Soto ha dit...

Muy interesant el ultimo articulo. Lástima que las personas sigamos sin ser conscientes de lo que naturalmente hablando, nos rodea. Gracias por invitarme a la trobada de blocaires. Un placer.

Anònim ha dit...

Que maco, que sociata, que progra, que guay, que xaxi, que ecologista.
Fes-te d'Icv.

Oriol Vaquer ha dit...

Ui, no. Segur que els d'IC-V em titllarien de destructor del medi ambient.

Precisament el que intento explicar és que hio ha molts factors que malmeten l'entorn. El que s'ha de procurar és no malmentre'l fins al punt de destrossar-lo, sense caure en la corrent hippie o "cumba".

Salut i República

Anònim ha dit...

Per què t'haig d'explicar qué és un intercanvi?
Perquè cal que cada vegada recordem que en l'intercanvi el benefici no
és només personal, sinó que a més, és benefici col·lectiu?
Perquè?
Perquè oblidem fàcilment que si hi guanya el col·lectiu, també hi
guanyem nosaltres?
Perquè:
SERVIT JO, SERVIT TOTHOM?

Perquè la paraula "comprar" està en cada una de les nostres frases. Està
en cada moviment quotidià de les nostres vides.
La pots veure en els ulls de les persones que et creues pel carrer.
Estàs a la feina per això, per comprar. Vius per comprar.

Però nosaltres n'estem farts. Per això, exercint petits actes de
desobediència quotidiana, estem creant espais reduits, on només hi viu
l'intercanvi, el verb comprar s'ha desmuntant tant que creem un nou
llenguatge sense aquest paraula, creem unes relacions entre la gent que
s'acosta al mercat, de confiança, d'apropament, on saps que si tu hi
guanyes, l'altre també. Els mercats són petits en l'espai i en el temps,
però ens demostren a nosaltres mateixos que en som capaços, que tenim la
capacitat de sobreviure d'aquesta manera, sense comprar. Generant noves
relacions que no són engendrades des del capital, sinó des del col·lectiu.


El diumenge 16 de desembre, a les 11 del matí, al CSOA La Fibra, creem
un d'aquests espais. On, fins i tot, el dinar serà generat a partir de
múltiples intercanvis, dinaràs una sopa de pedres.


I Tal com diu una pintada que hem llegit pel carrer: FELIZ FALSEDAD!


http://musaik.net