Lorca eran todos

Ahir a la nit vaig anar a veure l'obra de teatre Lorca eran todos, escrita i dirigida per Pepe Rubianes, al teatre Club Capitol. L'obra parla dels últims dies del genial Federico García Lorca, mort l'agost del 1936 a mans de la repressió franquista. És una obra estrucutrada en un format de teatre-documental, poc usat actualment però molt impactant. A més a més recorda una mica les tragèdies gregues, amb un protagonista al centre de l'escenari i un cor que hi interactua. També m'agradaria destacar el personatge de La mort, interpretat per una bailaora que va ballant en els moments que García Lorca està prop de la mort.
Quan comença l'obra, en Pepe Rubianes fa una petita introducció del perquè d'aquesta obra. Parla de la tesi que va començar sobre la vida de García Lorca quan era estudiant a la Universitat de Barcelona. Va ser llavors quan va trobar a Zurich, en un viatge que feia amb el grup de teatre universitari, el llibre d'Ian Gibson "La represión nacionalista de Granada en 1936 y la muerte de Federico García Lorca". I a partir d'aquí és quan munta tot l'espectacle, amb textos d'altres historiadrors. I una de les coses és importants que diu durant aquesta presentació és que ho ha fet per no oblidar perquè si se olvidan las cosas,¡ no les quepa la menor duda que se pueden volver a repetir!.
El nom de l'obra prové de les pintades que hi havia a les parets de les làpides del poble de Víznar, tràgicament conegut per ser el lloc on portaven els presos republicans de Granada per afusellar-los. Lorca eran todos és un homenatge a totes aquelles persones que van morir de la mateixa manera a tota Espanya, ja que van morir per un mateix motiu.

"Yo soy español integral y me sería imposible vivir fuera de mis límites geográficos; pero odio al que es español por ser español nada más, yo soy hermano de todos y execro al hombre que se sacrifica por una idea nacionalista, abstracta, por el sólo hecho de que ama a su patria con una venda en los ojos. El chino bueno está más cerca de mí que el español malo. Canto a España y la siento hasta la médula, pero antes que esto soy hombre del mundo y hermano de todos. Desde luego no creo en la frontera política." F. García Lorca al Sol de Madrid poc abans del seu assassinat


Tal com diu el persontatge de Luís Rosales a l'obra: Lo peor no fue la muerte de Lorca, lo peor fue la perdida de Lorca