Avui he sentit el posicionament de la UGT respecte les sancions imposades als treballadors de terra d'Iberia que a l'estiu van ocupar les pistes de l'aeroport del Prat. I la meva perplexitat ha estat que s'han posat al costat dels treballadors, considerant les sancions "desproporcionades". CC.OO. també s'han afegit a les crítiques.
Els fets ocurreguts al juliol no podien respondre a una vaga, perquè les vagues s'han de comunicar, hi ha d'haver uns serveis mínims tractan-se d'un servei públic, i sobretot, s'ha de deixar la llibertat per tal que els treballadors i treballadores que vulguin puguin continuar amb la seva feina, i la vaga afecti al mínim a terceres persones. Allò no va ser una vaga, allò va ser un sabotatge, que va donar mala imatge de l'empresa, dels treballadors i de l'aeroport.
No pot ser que en ple segle XXI tinguem els sindicats que tenim, que ho arreglen tot amb una vaga, i si pot ser salvatge, o sigui campi qui pugui, millor. Ja han passat més de 150 anys des del Manifest del Partit Comunista, des que es parlava d'alienació, i que els treballadors havien de poseir els mitjans de producció per evitar aquesta alienació econòmica i social.
Ja no lluitem per reduir la jornada laboral de 72 hores setmanals, la lluita de classes ja no és entre estratificacions hermètiques de la societat. Un autònom és un treballador però que s'agrupa en forma de patronal. Què vol dir, que ha de lluitar contra sí mateix, s'ha de fer una vaga a la seva pròpia empresa? La societat ha canviat, el món ha canviat, ha evolucionat. Ja no tenim els dos blocs de la Guerra freda, ara l'enemic mundial número 1 és el terrorisme. El principal repte de la humanitat és fer front a la pobresa dels països en vies de desenvolupament i evitar la degradació de l'entorn natural.
Els sindicats són una peça clau de l'entramat social. Però han de reflexionar sobre quin model de societat tenim i quin model volem, i com ho podem aconseguir. Paral·lelament a l'alta abstenció que vam patir a les darreres eleccions, ho podem fer extensible a una crisi de valors que també afecta la sindicació dels treballadors. Cal un canvi de pensament, d'unitat d'acció sindical juntament amb els partits polítics i tota la societat en general, per a poder solucionar els problemes que tenim, tant a nivell local, autonòmic, estatal com europeu i mundial.
3 comentaris:
Gran article Oriol. Fa falta una reflexió profunda sobre el model de sindicats que tenim i en particular sobre dos punts: primer de tot, la forma d'elecció dels sindicats i la seva força a l'interior de l'empresa (fins a quin punt pot discriminar treballadors...); i, en segon lloc, el seu grau de legitimitat (a vegades, tenen un 15% d'afiliació d'un sector i representen el 100%). Cal pensar-hi. Ens veiem. Records al Maresme.
Fauria
Hola:
L a lluita de classes tè més sentit avui dia que mai i t´ho dic jo, que soc més bé de la dreta social que no económica, peró davant els mileuristes , la catalunya dels 600 , si els que guanyen600 euros o menys i els precaris eterns per benefici dels liberals que fan els sindicatts? res, aixó fan, anar a sopar amb el Tio Pepe , el flamant president de la Generalidad que es unde ells un descamisado amb xalet a zona de clase alta i que envia els nens a col-legi de élit, per aixó serveixen els sindicats, per sopar a Pedralbes amb el Montilla i els capitans del Baix Llobregat, la gent del Prat va protestar com bonament podien fent el que creien convenient quan veien perillar els seus llocs de feina sense que aquests executius de defensar els treballadors moguessin un dit. Ho van fer per eviat perdre la feina , nomès per aixó.
Albert,
el meu anàlisi va molt per aquí
Garmir,
precisament és aquesta actitud la que no m'agrada dels actuals sindicats, o si vols, dels delegats sindicals i sindicalistes de base. Crec que tot això comença amb les direccions, que com dius tu, no funcionen. Per contra, la gent sindicalista es radicalitza massa i trobem disbarats com els del'aeroport. Per evitar perdre la feina no cal col·lapsar un aeroporti congestionar tot el sistema aeri espanyol i part del'europeu. I no està tant clar que aquesta gent arribés a perdre la feina. Aquest discurs tant demagògic, tant purista, no porta enlloc, només ens frena el progrés.
Salut i República
Publica un comentari a l'entrada