Una entesa en positiu

Avui s'ha oficialitzat el Govern d'Entesa entre les forces d'esquerres de Catalunya conjuntament amb tots els diputats i diputades que ajudaran amb la majoria parlamentaria necessaria a la tasca que té encomenada aquest govern, i és la de continuar amb les polítques socials começades pel govern de Pasqual Maragall, i poder posar Catalunya en les posicions capdavanteres dins Espanya, Europa i en definitiva a tot aquests món globalitzat.La principal diferència entre aquest govern i l'alterior era que aquell era massa un tripartit i poc un govern. Les forces polítiques que formavem part d'aquell govern anavem massa pel nostre cantó, amb les ja conegudes anades d'en Carod-Rovira a Perpinyà, les maragallades i el radicalisme ecologista d'ICV que el portava a bloquejar molts projectes. Tot això va culminar en l'expulsió d'ERC del govern per les desavinences en la tramitació del nou Estatut. Però crec que d'aquests errors n'hem après tots. Els socialistes hem tingut un candidat totalment oposat a Pasqual Maragall, un geni polític però amb les excentricitats d'un geni. Pepe Montilla és un home molt més reflexiu i que no li agraden els exabruptes. Ell va ser un dels forjadors del Pacte del Tinell, juntament amb en Joan Puigcercós, que han estat pràcticament tota aquesta legislatura a Madrid. Això també és un motiu que em porta a pensar que aquesta Entesa serà molt fructífera, i que durarà molt més anys.
Amb la decisió de l'executiva d'ERC de pactar amb PSC i ICV, i sobretot si pensem que les bases ho accepten sense grans escarafalls, estan demostrant unamaduresa política molt esperençadora perquè així es podrà fer molta feina en la Catalunya social que molts dessitgem. I amb la maduresa d'ERC espero que aquest país també fagi un pas més en la maduresa política de la gent, i avancem cap una nova etapa de fer política a casa nostra, ja més semblant a la que tenen els països amb més experiència democràtica. Perquè les coalicions són un símptoma de normalitat i sobretot si són en positiu, com aquest govern, que vol aplicar els programes electorals progressistes dels seus integrants. I perquè ningú s'apoderi mai més del nom del país quan es vol referir a un mateix.