Som massa "tous"?

Ahir veia horroritzat com prop d'un miler de persones defensaven el guardia de seguretat de la família Tous que l'altre dia va matar a una persona. M'horroritza sentir els arguments que esgrimia la gent, dient que la policia i l'estament judicial es posava al costat dels delincuents, i no defensava la ciutadania. Però és precisament empresonant tant al gendre dels Tous com al detingut acusat de robatori que se'ns defensa. L'estat de dret garanteix uns drets sempre que compleixis amb les obligacions. Disparar a boca de canó una persona no és defensar-te, és un atac. No podem permetre que una persona que té permís d'armes, i pel que sembla un permís molt especial, que tenen poques persones a Catalunya, una persona que ha hagut de passar proves psicològiques molt dures, pugui utilitzar la seva arma indiscriminadament contra qualsevol persona que consideri sospitosa. A mi el que em fa por és saber que una persona com en Lluís Corominas pot anar pel carrer tranquilament i pot usar la seva pistola quan ell ho cregui convenient i disparar-li un tret al cap a algú. Que potser els Mossos no estaven avisats de moviments sospitosos al voltant d'aquella casa? Nosaltres, com a ciutadans, hem d'exigir a les forces i cossos de seguretat que ens defensin, però en cap cas els podem suplir, ni per descomptat podem fer de Bruce Willis a La jungla de vidre. Sinó, perquè no legalitzem la tinença d'armes? Qualsevol moment pot ser potencialment perillós per a mi, i puc decidir defensar-me quan jo ho cregui convenient. O no estaven defensant aquesta postura la gent que es manifestava ahir en suport al detingut? Però que ningú negui que el presumpte lladre està també a la presó, i s'està buscant els col·laboradors.
Quan l'estat perd el monopoli de la força arribem a situacions bèliques com passa a l'Orient mitjà o Sudamèrica. Continuo exigint tant als poders polítics, judicials com policials que vetllin per la meva seguretat, però tenint clar que han de ser ells, i no altres, qui se n'encarreguin.