Aquest és el meu racó personal, on vull expressar i compartir les meves idees i sentiments, tant polítiques com musicals, literàries, esportives... "que casa meva és casa vostra si és que hi ha cases d'algú". Salut i República
divendres, de desembre 02, 2005
La sonrisa de Llavaneres
Avui us vull presentar una gran amiga, la Carmen Bastida. Jo anava buscant fotos de la Carmen per il·lustrar aquest article, i he vist una cosa: sempre està rient. És d'aquelles que ràpidament plora, i t'encomana aquesta alegria que transpira.
La Carment és la Primera Secretària de la JSC de Sant Andreu de Llavaneres. La conec des de l'abril d'aquest any, quan vam fer l'Escola de Formació, i poc després, el 20 de maig, van constituir l'agrupació de Llavaneres. Ja des de llavors vaig poder apreciar en ella un gran sentit de l'humor, i unes ganes inmenses de treballar, que comporta una forta implicació en el pensament socialista, en la llibertat, la igualtat i la justícia social.
M'agradaria molt que la anessiu llegint sovint, perquè té moltes coses interessants per dir, sempre amb molt sentiment, pensaments que surten tant del cap com del cor.
Moltes felicitats pel teu blog!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Tordera, Barcelona, Spain?
Catalunya per tu existeix o és un ens informe i imaginari abstracte?
Perdona, pero jo sóc d'Argentona
Pot ser que sigui la teva falera d'anar deixant el mateix missatge en diversos blogs a veure què diuen.
Si els de Blogger només permeten posar tres nivells de localització, i el tercer ja et ve marcat pels estats, no és culpa meva.
Salut i República
Molt bones;
Avui estic fent una ruta turística per la blogsfera, un cop arribat de vacances.
T'escric a aquest apartat, ja que he vist la teva predilecció per la Carmen eh!! Em sembla que aquí hi ha marro!!! Jajajajaj.
Pel comentari de l'altre no et preocupis. D'hipocrites està el mon ple.
SiR;
Publica un comentari a l'entrada