dimarts, de gener 03, 2006

Qui ja ho sap tot


Qui ja ho sap tot que no vinga a escoltar-me,
que no vinga a escoltar-me.

Sempre he cantat per qui ha volgut aprendre,
perquè jo encara aprenc de qui m'escolta,
de qui em fa callar o no m'escolta,
per això dic:

qui ja ho sap tot
que no vinga a escoltar-me,
que no vinga a escoltar-me.

El desig i l'esperança,
la derrota no acceptada,
el dubte de tot saber,
l'alegria ben guanyada,
la tristesa d'un temps malalt
d'hipocresia forçada
que volem ben diferent,
és el que jo cante.

Qui ja ho sap tot
que no vinga a escoltar-me,
que no vinga a escoltar-me.

Un crit cert i uns quants matisos,
poemes de vells poetes,
un amor encara viu,
molta ràbia acumulada
en la lluita necessària
contra el matalàs immens
que ens volen posar damunt,
és el que jo cante.

Qui ja ho sap tot
que no vinga a escoltar-me,
que no vinga a escoltar-me.

El desastre quotidià
que s'allargassa anys i anys,
la lentitud de la represa
i els que cauen pel camí,
els tirs mal dirigits
i, per què no dir-ho també?
una fe, una gran fe
en determinada gent,
és el que jo cante.

Qui ja ho sap tot
que no vinga a escoltar-me,
que no vinga a escoltar-me.

Raimon

2 comentaris:

dguti ha dit...

Veo Oriol que como a mi te gusta mucho Raimon. Creo que sus caniones dicen muchas verdades, nos cuentan como fue ese pasado negro, nos cuentan que para luchar hay que creer por lo que se lucha.

Bueno company me alegro que te guste Raimon!!
Salut y República!!

Marc Mellado ha dit...

El david es un poco rarito, pero lo quiero con locura. Te dediqué algo en mi blog. Un abrazo

Salud y República