dilluns, d’abril 10, 2006

La santa setmana

Un any més estem a la Setmana Santa. Quan era petit pensava que només era una setmana que feies vacances, ja que la majoria de vegades aprofitavem per sortir uns dies. Després, amb el pas del temps, vaig coneixer que aquesta setmana serveix per parlar de la Passió de Crist, del que diu la tradició catòlica que vasn ser els últims dies de Jesus de Natzaret. Doncs pensant amb quin significat té per mi la celebració de la Setmana Santa, he decidit que el meu article seria musical, però no una saeta, sinó una crítica àcida de la religió i tot el seu sentiment.
Perquè considero que la Setmana Santa és una de les manifestacions religioses on la hipocresia de la gent és més evident. Tota aquella gent que en tot l'any en cap moment s'encomanen ni a Déu, ni Jesus, ni a la verge Maria en cap de les seves representacions, quan arriba la Setmana Santa són les més devotes, i porten les imatges als pasos, i canten saetas, i li tiren flors. I quan acaba la processó, au tornem-hi tots a la vida de cada dia, una vida que en pocs, molts pocs moments, té en compte el sentiment religiós.
La hipocresía més gran de totes: el Canal+ no emet pel·licula porno el Divendres Sant a la nit, però tots els altres divendres de l'any, encara que siguin els de Quaresma, no passa re, llavors no és pecat. Com es pot ser tant fariseu?

JESUCRISTO GARCIA

Concreté
la fecha de mi muerte con Satán.
Le engañé
y ahora no hay quien me pare, ya los pies.

Razonar
es siempre tan difícil para mí.
Qué más da
si al final todo me sale siempre bien, del revés.

Nací un buen día, mi madre no era virgen
no vino el rey, tampoco me importó
hago milagros, convierto el agua en vino
me resucito si me hago un canutito.

Soy Evaristo, el rey de la baraja
vivo entre rejas, antes era chapista
los mercaderes ocuparon mi templo
y me aplicaron ley antiterrorista.

¿Cuánto más necesito para ser dios, dios, dios?
¿Cuánto más necesito convencer?
¿Cuánto más necesito para ser dios, dios, dios?
¿Cuánto más necesito convencer?

Y perdí
la cuenta de las veces que te amé.
Desquicié
tu vida por ponerla junto a mí.
Vomité
mi alma en cada verso que te dí ¿qué te di?
Olvidé
me quedan tantas cosas que decir ¿qué decir?

Por conocer a cuantos se margina
un día me vi metido en la heroína
aún hubo más, menuda pesadilla
crucificado a base de pastillas

Soy Evaristo, el rey de la baraja
vivo entre rejas, antes era chapista
los mercaderes ocuparon mi templo
y me aplicaron ley antiterrorista.

¿Cuánto más necesito para ser dios, dios, dios?
¿Cuánto más necesito convencer?
¿Cuánto más necesito para ser dios, dios, dios?
¿Cuánto más necesito convencer?

Extremoduro

2 comentaris:

Víctor ha dit...

Visca en Robe i companyia!!

Una cançó realment boníssima d'Extremoduro.

Felicitats pel post

Izan ha dit...

Extremoduro bons com sempre. Si em permets, una cosa molt similar passa amb altres festes. Recordem la famosa frase de Raimundo Amador, "cuando llegan los días señalaítos, todos quieren vestir gitano, fumar gitano... y decían que su abuelo era un buen gitano.... Gitano de temporá" Va en la línia del que tu dius.
D'altra banda, hi ha qui pensa que cada cop més la religió és com la font de la plaça. Està alla al ben mig, està rovellada, això si, però l'aigua continua rajant, i no esquitxa. Qui volgui beure sap que la té allà, però tothom va a veure de cop en el mateix moment. Tanmateix, hi ha altres begudes.