Estira i arronsa

El lehendakari Ibarretxe a canviat el lema de la manifestació convocada aquest dissabte a Bilbao, quedant un "Exigim a ETA la fi de la violència, per la pau i el diàleg". Amb aquest gest la pilota torna a estar a la teulada de l'esquerra abertzale, que ha de veure si secunda un manifestació amb un lema tant explicit.
D'ara endavant segur que anirem vivint un estira i arronsa entre ETA i el seu entorn, pricipalment Batasuna, i el govern de Rodríguez Zapatero. Ja amb l'anunci de l'altre dia, quan Otegi va demanar a ETA que es mantingués en les condicions de la declaració d'alto al foc permanent, es va fer un pas endavant inexorable que ens ha d'acabar portanta la pau final. Per primer cop l'esquerra abertzal diu que el final del procés no s'aconseguirà amb violència. Han superat un punt del qual ja no es poden fer enrera. Tot allò que sigui tornar a la dinàmica dels últims trenta anys serà vist per la societat amb frustació i rebuig, com ja vam veure després de l'atemptat de Barajas.
Però continuen sense condemnar la violència, ni a voler apostar de totes totes perque les armes callin i només parli la paraula. Posen bombes però l'alto al foc no està trencat. Aquest serà el llenguatge d'ETA durant un temps, fins que hi hagi alguna altre jugada que fagi una altre batzegada, bona o dolenta, al procés de pau.
Tothom diu que el procés de pau d'Irlanda no es pot pendre com a referència, que són casos diferents. Hi estic d'acord, però sí que podem veure com els va anar per saber amb quins problemes ens trobarem. Des de la declaració de l'IRA de l'alto al foc permanent, fins la firma dels acords del Divendres Sant van passar anys, amb atemptats i morts pel mig, i molts alts i baixos.
el que hem de fer és ser ferms amb la defensa de l'estat de dret i no parar en la tenaç lluita per aconseguir la pau. Des dels dos fronts, amb fermesa i esperança, amb solidesa democràtica i amb diàleg. I així, els nostres fills podran viure en un país lliure i sense violència.