L'energia verda?

El passat dijous es va promocionar una apagada de l'electricitat arreu d'Europa per part d'un grup ecologista francès. Per sort aquesta apagada va ser simbòlica, ja que si s'hagués fet bé, la xarxa eleèctrica no hagués aguantat. Van denominar l'apagada " cinc minuts de respir pel planeta". El que necessitem no són cinc minuts de descans, ja que quan tornem a l'activitat, l'esforç que necessitem és major que l'estalvi que hem realitzat. El que necessitem és una altra forma de gestionar el nostre consum d'energia, d'on l'obtenim i què implica cada opció.
Però el principal problema mediambiental al qual estem exposats no és pas un suposat canvi climàtic, sinó un model de desenvolupament econòmic i social. No és simplement que haguem de complir amb el nivell d'emisió de gasos d'efecte hivernacle, tal com diu el protocol de Kyoto, sinó quines conseqüències tindrà per a la nostra societat assolir-ho. Podem dir que amb energia eòlica es pot solventar gran part del problema, però llavors sortiran altres ecologistes queixant-se que els molins de vent maten ocells i són contaminació paisatgistíca. Doncs o una cosa o l'altre: o cremem petroli o posem molins de vent.
També és cert que el principal repte és reduïr la nostra dependèncai de l'energia, provingui d'on provingui. I també hauriem de reduïr l'ocupació del sòl, deixar d'urbanitzar tant horitzontalment i fer-ho més verticalment, sense tantes urbanitzacions, que només són problemes per saber d'on treuen els recursos d'aigua, energia, mobilitat...
Les empreses energètiques són les que a dia d'avui mouen el món. Ja sabem que el petroli pot provocar guerres com les d'Irac, o el gas faciliti que s'hagi d'invair un país com l'Afganistan per col·locar-hi un gasoducte, o que el conflicte de Txetxènia prové bàsicament del seu enclavament geoestratègic al Càucas i tocant el mar Caspi, on Rússia té els seus pous de petroli, o perquè preocupen tant les nacionalitzacions de recursos a Bolívia o Veneçuela. Fins i tot a casa nostra, la OPA de Gas Natural i E.On a Endesa respon a la dominació dels recursos energètics (vegeu aquest article de l'Albert Fauria).
El futur del nostre planeta passa per l'energia i els recursos naturals, i parlar-ne banalment és d'una gran irresponsabilitat. Cal rigor, sentit comú i fugir de radicalismes. Sinó, estem tots perduts.