La revolució copernicana

Arran del meu últim article, en el qual parlava de la responsabilitat que han de reunir els polítics a l'hora de governar, vaig rebre un comentari d'un Ciutadà en blanc, pel que sembla el redactor del blog Poble Insubmís. Em criticava que volgués canviar la política des de dins, dient que havia caigut en la propaganda dels partits, i encara agreujat per l'edat que tenia. Segurament reclamava que fos més idealista, com es defineix al seu blog, o com jo diria, més utòpic i menys pragmàtic.
La utopia és necessaria, és el motor que ens fa avançar, que permet que cada dia quan ens despertem tinguem un objectiu per complir. Però el que no pot fer aquesta utopia és convertir-se en dogma, en una finalitat única i irrenunciable, perquè llavors el que tenim és una obsessió. El pragmatisme que reclamo rau en el fet de saber veure quin és aquesta diferència entre l'objectiu ideal i l'objectiu real.
Un objectiu ideal és tenir un món lliure, igualitari i amb justícia social. L'objectiu real que jo vull aconseguir és tenir un món més lliure, més igualitati i amb més justícia social. El simple matís de remarcar que el que jo vull és millorar el món actual és el que no em fa defallir en la meva lluita constant capa aquest món ideal, aquesta utopia que tota la gent d'esquerres perseguim.
I aquest canvi, aquesta millora, la vull fer des de dins, perquè crec que és l'única forma que ens dona el sistema actual per canviar-lo. La història ens ha demostrat que els canvis radicals, els canvis abruptes, les revolucions traumàtiques no han funcionat. Molts pocs cops, les revolucions han significat un canvi important en la societat, i la majoria de cops s'han acabat pervertint a sí mateixes, com poden ser les revolucions comunistes del segle XX a la URSS, la Xina o Cuba.
Els grans canvis, aquells que han perdurat al pas del temps, aquells que ens han fet evolucionar com a espècie, han estat majoritàriament canvis tranquils, silenciosos, sobretot canvis de paradigmes de les societats. Aquest és l'exemple de l'anomenada revolució copernicana, que va canviar la concepció de la cosmologia, de l'astronomia, de la física, de la filosofia i de la religió a l'Europa segle XVI. La simple publicació d'un llibre va ser més revolucionari que tot un seguit de revoltes socials, aixefades generalmet amb violència i destrucció.
Per tant, jo continuaré lluitant per canviar aquest món que no m'agrada des de dins, perquè almenys sé que estic fent coses que, encara que sigui en petites mesures, estan ajudant a la gent.