Ara és l'hora del socialisme

Demà es constitueixen els ajuntaments a tota Espanya en el que serà la VIII legislatura municipal.
Un dels fenòmens més importants en aquestes eleccions ha estat per un cantó l'abstenció i per l'altre el creixement de candidatures independents. Aquests dos factors es poden lligar des del punt de vista d'un cansament de la política, un relaxament en l'acceptació d'un sistema democràtic que ens garanteix, més o menys, uns mímins encara que no exercim el nostre dret a votar o pensar que els "polítics" s'ho maneguen tot per fer els que volen.
Poso entre cometes el terme polítics pensant en aquella gent que parla dels polítics com si fos una feina més o una casta apart de la societat, i després es presenten a llistes electorals per fer precisament el mateix que fan els polítics, política. I això no és res més que enganyar la gent, encunciant molt bones intencions amb molt bones paraules i després actuant per interesos propis.
És veritat que els partits polítics hem generat un caldo de cultiu on és molt fàcil fer neixer aquests sentiments de simple partidisme electoral enlloc de procurar pel benestar de la població. Campanyes com les anteriors autonòmiques, on bàsicament es va parlar de quins serien els pactes post-electorals, i les darreres municipals, sobretot a nivell espanyol, amb la pugna PP-PSOE parlant única i exclusivament de De Juana Chaos, fan que la ciutadania se senti allunyada d'aquesta classe política, un dirigents que només s'acusen, es fan retrets i com nens petits diuen allò de"i tu més". I llavors és quan surten casos comm els de Plataforma per Catalunya, Ciutadans o moltes de les coalicions d'electors que s'han presentat pel nostre territori amb idees simples però buides de contingut, amb molta demagògia, amb deslegitimació fins i tot de les institucions. Gent que s'ha aprofitat de la desafecció de la gent envers la política.
Per això crec que el repte que tenim d'ara endevant és el de treballar per les persones, pel seu benestar, per millorar la seva qualitat de vida, per les persones amb dependència, per l'emancipació dels joves, per l'habitatge, l'educació i la sanitat públiques i de qualitat, per gestionar la immigració per evitar ghetos i conflictes identitaris o culturals, per evitar la precarietatt laboral. En definitiva, per recuperar les essències del socialisme. Un socialisme de les persones, un socialisme amb les persones.
Tant des dels diferents governs com de l'oposició hem de lluitar per solucionar els problemes de la gent, que vegin que la política serveix per millorar la seva vida. Només així aconseguirem tornar la il·lusió en la poolítica