Els pescadors estan fent vaga per protestar pel preu del carburant. Al·leguen que amb els preus que han de pagar no els surt a compte sortir a la mar. Per això demanen ajudes a l'administració per pagar el gasoil a 45 cèntims el litre, enlloc dels 75 actuals (jo ahir vaig anar a omplir el dipòsit i el vaig pagar a 1,31 €, practicament el doble que els pescadors)Fa un parell d'anys, hi ha haver una altre vaga de pescadors on ja van aconseguir una reducció dels preus dels carburants. Aquesta reducció anava a costa dels impostos que es paguen dins el preu dels carburants. Com ja es va criticar molt llavors i s'ha vist ara, no era la solució més adient.
Perquè els pescadors o pagesos han de pagar un preu molt per sota de la resta de la societat? Ja estic d'acord que tinguin rebaixes pel fet de ser una part molt fonamental de les seves despeses, però el que no hem d'anar fent és subvencionar sectors de la societat que no es modernitzen, només viuen de les quotes i d'altres subvencions de la UE.
Altres sectors de la indústria també estan afectats per la pujada del preu del petroli, del metall, el gas, l'electricitat, i no es dediquen a fer vagues per pidolar i fer el ploramiques. No me'n surto, que el govern em solucioni el problema. I d'aquí a poc s'hi afegiran els transportistes.
El que cal a sector primari, tant pescadors com pagesos o ramaders són canvis estructurals
en la forma de treballar. És com el tema de l'aigua, mentre els regants del canal d'Urgell reguen per inundació, diuen que som els altres que malgastem l'aigua. També el que ens cal és no dependre tant del petroli i els seus derivats. Però això encara és més difícil de fer en una època de desacceleració econòmica, on molts impostos estan baixant la recaudació i els pocs recursos segurs de les administracions, com els impostos sobre els carburants, són un valor molt preuat.
No estic gens d'acord amb aquesta forma d'actuar que tenen els pescadors. Per sort, sembla que el govern no els seguirà el joc, tampoc crec que poguessin, i hi ha diverses confraries que no segueixen la vaga.
La solidaritat s'exerceix de gust quan es veu que l'altre correspon, que intenta posar solucions, no quan senzillament demana almoina. I el que no pot comportar mai la solidaritat i al redistribució de la riquesa i els recursos són els privilegis.
2 comentaris:
*
Hola Oriol,
Estic totalment d'acord amb tu pel tema "combustible", quan dius que nosaltres també necessitaríem aquest tipus de rebaixes... perquè, al cap i a la fi, les butxaques de tothom s'hi acaben veient afectades, de manera immediata.
Sobre el tema solidari de l'aigua.. jejeje.. (és cert que alguns pagesos inunden una mica els camps ;) però com tot en la vida és qüestió d'enfoc.
I com que tu ens parles també de "solidaritat", no només s'ha de ser solidari amb l'aigua, oi?
Aquest divendres passat vaig assistir a la presentació de l'Associació de Donants de Sang de l'Urgell, com a president de la mateixa. I he de dir-te que en aquest sentit, algunes zones de les comarques properes a Barcelona encara no poden autoabastir-se amb la seva pròpia sang.
En canvi, a la nostra comarca i en altres de les terres de Lleida, fa alguns anys que sobrepassem l'autoabastiment, en les reserves de bosses. Tot destinant-les a altres llocs de Catalunya, que no en tenen...
Tothom pot ser solidari, si s'ho proposa, ja sigui gastant menys aigua o bé anant a donar sang, plasma, plaquetes,.. o el que faci falta!!!
*
Records des de Bellpuig, Lleida!!!
*
Veiquer, aquests canvis que proposes son un colló de difícils. a Europa ha existit una cultura de subvenció respecte al sector primari que a aquestes alçades el demanar ajuts al govern s'ha convertit en un recurs automàtic. Cal invertir, però per modernitzar el sector. I si d'aquí a 10 anys hem de pescar al mateix amb un 30% menys de flota, doncs es fa. Fa 30 anys hi havia exèrcits de mecanógrafs/fes a les empreses. Algú demana que tornin?
Publica un comentari a l'entrada