dimarts, de novembre 08, 2005

Top manta vs CD original

L'altre dia vaig anar a comprar música al Fnac, concretament a la seva secció Selecció Fnac i vaig comprar joies musicals com són: el disc de debut de la Tracy Chapman, What's goin´on de Marvin Gaye, London Calling de The Clash i un recopilatori dels The Ramones. Tots quatre discos per menys de 32 €.
Jo personalment sóc molt mitòman, i m'agrada tenir la música en el CD original, per veure el llibret amb la lletra, les fotos del grup, i altres coses que s'hi posen. Però és que amb els preus prohibitius als quals està la música avui en dia és molt comprensible que la gent cada cop compri més al Top Manta o es decarregui la música per Internet.
Si un CD et costa cap als 20 € molta gent no el comprarà. És ben normal. Segur que si es posessin a meitat de preu pujarien molt les vendes de música original. Parlant amb gent que compra asiduament al top manta em diuen que només ho fan perquè és més barat.
I no em val l'argument de l'SGAE que diu que la música es mor, i molts músic no podran tocar ni fer discos, patatim patatam. Ha, ha, ha. El que s'acabarà serà el seu negoci i el de les grans discogràfiques. Els músics guanyen diners amb els concerts. Fenòmens com els d'Operación Triumfo han fet més mal als músics amaters que no pas el top manta. Perquè si no tens disc, segur que no te'l pirategeran. I segur que no tens disc perquè no hi ha cap productor que es dediqui propocionar de veritat a grups joves. Que a tot arreu es fa molt bona música, i segur que molts grups que toquen en una festa major per un entrepà de frankfurt i barra lliure de cervesa (parlo amb ple coneixement de causa, sé què és la vida del músic amater) s'ho prenen més en sèrio i amb molta més dedicació que en David Bisbal, que ni tan sols es composa les seves pròpies cançons.
El que cal en el món de la músia és una altra forma d'entendre la distribució i comercialització musical, sobretot pensant en les noves tecnologies.
Per la meva part continuaré aprofitant les ofertes que algunes botigues de discos fan, i si no, a continuar disfrutant de la música allà on em porti la vida.

2 comentaris:

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Víctor ha dit...

El tema dels CD's priratas i la música descarregada d'internet és un tema feixuc que dóna per una gran varietat d'opinions. Jo personalment també prefereixo els CD's originals, diguem mitóman, però sóc estudiant i no em puc permetre gastar-me 20€ per CD. M'agrada que es critiqui la pirateria, però encara m'agradaria més que els diners que es gasten en publicitat anti-pirates el destinessin a rebaixar el preu de la cultura. Recordem que la música i el cinenma també són arts i, per tant, cultura.