Avui es juga el partit de futbol entre les seleccions de Catalunya i el Paraguai. Pel que sembla, hi haurà una afluència de públic molt menor que amb les altres partits. Si bé és veritat que Paraguai, encara que mundialista, no és massa atractiva (tampoc ho eren ni la Xina, Equador, Xile, Lituania i bé que es va omplir el Camp Nou o l’estadi Lluís Companys), cal pensar que el model de la costellada de cada Nadal s’ha esgotat. Només ho salva si hi ha alguna bona selecció de rival, com Brasil o Argentina.I sobretot s’ha esgotat pel tipus de gent que va a veure el partit i la consideració que té. No importa el nivell esportiu de l’acte, només la reivindicació política que se’n fa. Recordo quan vaig anar a veure el partit entre Catalunya i Iugoslàvia a l’estadi olímpic. Gairebé no vaig mirar el partit perquè hi havia una colla d’energúmens en un dels gols que es van dedicar a llençar coses contra els vigilants, van trencar una balla i anaven entrant i sortint a la pista d’atletisme amb un munt de bengales. Això sí, tots portaven estelades. Entre aquesta gent hi havia coneguts meus d’extrema esquerra i independentistes d’aquells que diuen que “el futbol és l’opi del poble”. I eren els primers que anaven als partits de la selecció. A aquella gent no els importa per res l’esport, només volen fer merder amb l’excusa d’una reivindicació nacionalista “Una nació, una Selecció”, semblant a l’Estat-Nació del nacionalisme centreuropeu del segle XIX.
I aquí bé quan reflexiono sobre el sentit de les seleccions esportives catalanes. Personalment m’agradaria (repeteixo, m’agradaria, no dic que ho desitgi) tenir seleccions esportives catalanes, però per mi no és una necessitat, no em treu la son, ni exclou tenir una selecció espanyola conjunta. Està lligat al model d’Espanya federal, una Espanya que pot estar unida en algunes coses i ser diversa en altres. Però està clar que fent-se les coses tant malament com es fan per part dels polítics catalans (aquí també incloc les federacions esportives) queda molt lluny aquesta realitat. Precisament per això utilitzo aquest lema de la Generalitat nacionalista d’en Pujol.
Com es vol tenir una selecció pròpia si la federació catalana depèn de l’espanyola i tots els equips catalans juguen a les lligues espanyoles? Això és voler jugar a la puta i la Ramoneta. Sempre es posa l‘exemple de seleccions que no són estats, com per exemple Anglaterra o Escòcia. Que potser el Liverpool juga a la mateixa lliga que el Celtic de Glasgow? Igualment amb Gal·les i Irlanda del Nord. Allà tenen la seva pròpia lliga, les seves pròpia federacions. I per favor, que ningú vulgui comparar-nos amb les Illes Fèroe.
De quins esports hi ha selecció catalana? Corfbol i Pitch & Put. Esports que quan es va constituir la federació catalana encara no n’hi havia d’espanyola, i per tant va poder inscriure’s a la federació internacional com a membres de ple dret.
El primer que s’ha de fer és bé les coses aquí, i després intentar convèncer els altres. Com es van fer amb el hoquei a Miami, i es va fer tant i tant malament fins arribar a Fresno (que va ser un robatori a mà armada per part de la FIRS) i a Roma, fent les coses legalment, se’ns va tombar. Però continuo dient que amb tota la parafernàlia que es va fer amb el mundial B de hoquei patins es va fotre la pota fins dalt de tot.
40 comentaris:
Felicitats per l'article Oriol!
Gràcies, però m'agradaria saber qui és que em felicita.
Salut i República
En tot cas no sóc pas jo que et felicito.
En el teu fantàstic article, com comença a ser habitual, has carregat contra l´"extrema" esquerra nacionalista, tractant-los de caps buits amb altres paraules.
Es molt trist que una persona catalana, carregui contra el que hauria de ser la seva pròpia selecció. Sembla ser Oriol, que per tu és primer l´espanya plural (inexistent), i desprès els de casa.
Si t´autoanomenes politic català, com és que no defenses els interessos dels esportistes catalans, no te sentit.
Jo, ahir vaig anar al camp, i ho vaig fer tot i no agradar-me el futbol, en canvi els meus amics "fotboleros", la gran majoria no van voler venir, alegant,com és lògic, que era un partit de costellada.
Que trist que és, veure una manifestació POLITICA a tota regla, demanant seleccions esportives oficials, i ser correspost amb un article "politic" com el teu.
Joan,
en el meu article ja dic que considero que s'estan fent malament les coses, i que per aquest camí no s'aconseguirà res. Jo no dic que no vulgui una selecció catalana, però la política es fa als despatxos. Al camp es poden fer manifestacions simbòliques, com són aquests partits, pero aquí s'acaba tot. Cal una decisió política en ferm, i els primers que diuen que són els primers que ho defensen, els partits nacionalistes, fan com sempre: "ai pobrets de nosaltres, que dolents que són els altres", i amb aquesta cantarella no arribarem enlloc.
Fixa't en la frase que poso en negreta. I sobretot en el títol de l'article, i recorda com acabava...
La feina ben feta no té fronteres
Salut i República
Hola ORIOL
Tot i que a mi tampoc em treu la son el tema de la selecció, peró penso que en aixó hauriem de aplicar alló que deia Kant : "alló que vols per tu, ho has de voler per els altres" Aixi trobo que si per un ciutada espanyol es legitim voler una selecció, per un de català també ho ha de ser, ates que allò que demanem com un dret no podem negar-ho als altres. Soc federalista, i per tant per mi la solució es molt facil: cada nació del estat tindria la seva selecció nacional.I la selecció federal (espanyola) jugaria els partis amistosos, a les olimpiades i mundials estariem representsts no per una bandera, si no per moltes. Que en penses?
La política es fa al carrer, al bar, als estadis....
Si no hi ha demanda popular, a qui obeix la política?
Si fem partits de costellada "mal fets" és perquè els teus colegues de les espanyes ens boicotegen. Abans de parlar de res, mira que no coincideixin les sigles de l´estat amb les del teu partit.
Això és patètic home!!!!!
No difamis
Mr bye,
aquest és el planejament que jo defenso precisament. Només una puntualització: a les olimpíades tan sols hi poden anar estats.
Joan,
sí, la política també es fa al carrer, però és al despatx on s'han de pendre les decisions polítiques, que és la feina dels polítics. Sense aquesta feina, la demanda popular té un límit. La feina mal feta és la dels polítics, no de la demanda popular. I el que dius de Madrid em dona la raó: ells fan feina de despatx. Per contrarestar questa feina, nosaltres també hauriem de fer feina de despatx, i no només actes patriòtics.
Salut i República
Les decisions, s´han de pendre al carrer, als bars, als estadis, etc..., la feina dels politics, hauria de limitar-se a tramitar les demandes populars, no pas a jutjar-les.
Qui fa la feina mal feta, és el govern presidit pel teu partit, i tant que et donc la raó.
Apali salut i revolució!
Engrunes
Joan Oliver
Els preus que s'abaixen
Ahir Renfe va anunciar que en la línia de suposada alta velocitat entre Madrid i Lleida els preus baixaran entre un 7% i un 16%. El secretari d'Estat d'Infraestructures es va permetre dir que la culpa que aquest trajecte fos car era del govern del senyor Aznar, que va ser qui va fixar les tarifes fa més de dos anys. Naturalment aquest bon senyor, anomenat Víctor Morlán, es va guardar prou d'explicar que el seu govern socialista no s'havia plantejat mai abaixar-les i que si ara les abaixen és per l'escàndol que vam muntar a l'antiga Corona d'Aragó en assabentar-nos que els nous traçats de TGV a l'Espanya castellana no només anaven molt més de pressa sinó que també eren molt més barats. I és que això de fer pagar sempre als catalans només s'aguanta per la falta de transparència: quan hi ha informació clara i contrastable la discriminació acaba sent impossible en democràcia.
Les balances que no es publiquen
Deu ser per això que aquest govern espanyol tan amic ha incomplert el compromís de fer públiques abans d'any les balances fiscals entre les diferents comunitats autònomes. No fos cas que els catalans poguéssim constatar de manera incontrovertible la magnitud de l'espoli i ens poséssim pesats en això de voler la clau de la caixa. El PSOE d'en Sabater segueix practicant el mateix obscurantisme que el PP de l'Aznar i el PSOE d'en González.
Un de cada tres euros no torna
Com que el PSOE incompleix els seus compromisos de fer públiques les balances fiscals i com que aquest any l'informe de la Federació de Caixes d'Estalvis tampoc no dóna dades sobre la qüestió, ves a saber per indicació de qui, ens haurem de conformar amb estimacions aproximades. I les estimacions més moderades diuen que el dèficit fiscal català ha crescut de manera significativa el 2004 i el 2005 i que hem arribat ja a un punt en què un de cada tres euros que paguem en impostos els catalans se'n va a Madrid per no tornar mai més. I no pensin que només ens prenen un de cada tres euros de l'IRPF, també de la resta d'impostos, inclòs l'IVA. Com que paguem un 16 per cent d'IVA, cada cop que comprem una mercaderia o paguem un servei, el 5 per cent de la factura se'n va directe cap a engreixar el dèficit fiscal.
"m’agradaria, no dic que ho desitgi"
No ho entenc. Com es menja això?
socialisme m. Sistema d'organització social segons el qual l'Estat té el control de les activitats econòmiques a fi que la cooperaciñó substitueixi o eviti la competència, els guanys del treball siguin repartits equitativament, etc. | socialisme utòpic Fase inicial de l'evolució del pensament i de l'acció socialistes, caracteritzada per la crítica de les estructures i relacions socials vigents i la descripció teòrica d'un futur sistema social perfecte, harmònic i basat en la igualtat de tots els homes.
Oriol: M agrada q estem d' acord. respecte als jocs olimpics ja trobariem una solució en fi bon any
pd: saps qui soc no?
Doncs actualment els polítics no estan sabent transmetre bé la decisió popular de voler seleccions esportives catalanes. Però tampoc em demaneu a mi ni al meu partit que siguem els que haguem d'abanderar aquest esperit, perquè hi ha partits que ho portaven al seu programa electoral, com el que té la Secretaria General de l'Esport ara, o el que l'ha tingut durant 23 anys.
Pedro,
ho dic en el sentit de diferenciar la intensitat del desig. No és prioritari per mi. Hi ha altres qüestions que m'agradaria que se solucionessin abans que aquesta.
als diversos anònims, no se si sou el mateix o no,
Les balances fiscals es publicaran l'any que be.
Amb el nou estatut aconseguirem eixugar el dèficit fiscal
Del TGV: si és un nyap està claríssim que és per culpa de la gestió del PP, qui el va dissenyar i construir (fins a LLeida).Estic d'acord que amb aquesta legislatura no s'han solucinat masses coses.
La definició de socialisme no l'entenc. Què em vols dir? Llastima que és una definició massa marxista. Hauries de renovar el diccionari. Actualment el socialisme és socialdemòcrata. Ja no té sentit ser marxista al segle XXI.
Mr bye,
ho sento però no sé qui ets. Ara estic perdut.
Salut i República
"Hauries de renovar el diccionaro."
Sembla que ets més savi que els filòlegs que elaboren el diccionari del DIEC. Potser està tant acostumat a manar que et penses que els diccionaris es renoven "perquè sí".Doncs no, si tu ets incoherent amb la teva ideologia no és culpa dels filòlegs. El que passa és que allò que tu et penses que és socialisme és socialdemocràcia. Schröder o Blair ja se n'han adonat. Els seus partits no es diuen "socialistes" perquè no ho són.
Per cert, això de les balances fiscals serveix per negociar el finançament. SI es publiquen després d'haver-lo negociat no serveixen per RES. Solbes ho sap, les té, i no les publica.
Completament d´acord amb l´anònim, el PSOE no és ni socialista ni obrer, només ESPANYOL.
Apa salut i revolució SOCIALISTA!!!!!!
Aquests que tant i tant es queixen de la gestió del PSOE es mereixen vuit anys més de govern del P.P. No entenc aquests radicalismes contra un partit socialìsta que cada cop que governa augmenta els drets socials dels ciutadans... I qui sigui capaç de negar això menteix i punt. Per cert, ara que tenim un president amb una certa vocació federalista no em sembla que criticar-lo tant sigui la millor manera de que escolti les reivindicacions de Catalunya. És que fa por que sigui capaç de complir el que diu? És que com que heu estat 23 a Catalunya sentint la mateixa cançó ja no creieu a polítics íntegres? La realitat és que hi ha veritats que fan molt de mal.
Aquest tal Ferran fa por. O sigui que com que ZP és millor que Aznar ja no el podem criticar? Realment està bé no publicar les balances fiscals?
Potser que doneu la cara els anònims. És molt fàcil anar criticant i dient disbarats sense dir qui ets.
No tothom que està a l'IEC és filòleg. Per fer una definició política necessites un politòleg, per fer una definició de biologia un biòleg i per fer la definició d'un adjectiu, substantiu, verb, conjugació, llavors sí, llavors necessites un filòleg. I així amb les diverses ciències i lògies.
Torno a repetir: aquest "socialisme" que defenseu, el de la primera internacional, és anacrònic. Ja no serveix el discurs de la redistribució dels mitjans de producció. Què farien actualment els autònoms? Són treballadors o són empresaris? Perquè estem alienats o no? Això sí que és el socialisme utòpic de la definició.
Del tema de balances fiscals: el que s'ha de fer és un bon model, que eviti que hi pugui haver aquests dèficits. I això és independent del valor que tingui aquest dèficit. Perquè com s'han de mirar les balaces fiscals? Quin és el bon model? Estem pagant les persones, i volem rebre com a territori, o també rebre com a persones?
Primer de tot s'ha d'establir quin protocol cal seguir per realitzar les balances fiscals, pequè jo he vit resultats molt diferents segons quin economista ho feia. Fins i tot balances fiscals positives. L'economia no és una ciència exacte.
Evidentment, s'ha de seguir el mètode dels fluxos monetaris, que es fa servir a Alemanya i EUA. Entenc que an en Solbes no li interessi però és el més utilitzat.
Jo també tinc altres prioritats que les seleccions catalanes. per exemple menjar cada dia. Tres vegades si pot ser.
M'agradaria que Joan Oliver (Engrunes) o l'usuari anònim...opinessin personalment, perquè fins ara al què es limita és a entrar als nostres blogs a penjar la mateixa crítica envers el govern socialista.
Així que sr., opini si vol sobre els nostres articles, el nostre ideari...nosaltres ho respectarem perquè creiem en la pluralitat, però si us plau, posi la part humana en allò que faci, perquè sembla que hagi retallat un article de ...
També tinc una altra prioritat abans que les seleccions catalanes, sortir pixat de casa.Que si no en Clos em renya.
Sempre està bé que un es prengui la vida amb filosofia pedro i sobretot amb una mica de sentit del humor. No estem d'acord amb molts temes però som persones dialogants, que donem la cara i que al cap i a la fi ens agrada donar-nos una mica de canya. Però, tu rius de l'Oriol dient que les teves necessitats són menjar, pixar i no les seleccions. El que es trist és que molta gent en aquest pais es preocupi més de tenir seleccions que no un treball estable i un salari digne o que per exemple, ens gastem els centims en una policia autonòmica, enlloc de destinar aquests diners en polítiques socials per l'habitatge, la formació, el benestar, etc... menys símbols i més benestar. Això és el que ens hauria de preocupar.
Realment estàs en contra dels Mossos d'Esquadra? M'estàs dient això? M'estàs dient que vols tancar els Mossos i fer tornar la Guardia Civil, la de Roquetas de Mar?
Qui hi ha en aquest país que prefereixi seleccions catalanes que no pas el benestar dels catalans?
Ei, a partir d'ara deixaré de consultar el diccionari. Et preguntaré directament a tu Oriol, que en saps més
La veritat és que fa molts mesos que no sento parlar a cap partit nacionalista català de benestar... només saben parlar de nacions, llengües, estats, símbols, banderes, barretines i butifarres.
D'on no n'hi ha no en raja.
Si que hi ha partits nacionalistes que parlen de benestar. CiU parla de retallar-lo. I a ERC l'únic que en parla és en Puigcercós. Així tenen ben exemplificat la bicefàlia: en Carod a Catalunya parla de coses més abstractes i a Madrid en Puigcercós parla de la part social, és la E. Aquesta és la constatació que és molt difícil ser nacionalista i d'esquerres, perquè o parles principalment d'una cosa o parles de l'altre, però parlar de tot alhora (50%) no es pot. Com ja he dit, s'ha de prioritzar quin és el discurs polític.
És molt pitjor el fet de gastar-nos els calers amb presons. M'agradaria saber qui va ser la ment privilegiada que se li va acudir.
Salut i República
Tens raó, és molt difícil ser a la vegada nacionalista i d'esquerres. Ara bé, a còpia d'anys i panys d'esforç, n'hi ha que han aconseguit excel·lir en aquesta matèria: José Bono (el de la bandera més grossa del món a la Plaza Colón), Pedro Solbes, Paco Vázquez, Juan Carlos Rodríguez Ibarra, Rafael Simancas, Joaquín Leguina, Alfonso Guerra i Felipe González (l'endemà que arribessin al poder, l'any 1982, el "New York Times", que no és l'IEC però també té força prestigi, ja deia "joves nacionalistes espanyols"), Enrique Rodríguez Galindo, José Barrionuevo, Rafael Vera, Nicolás Redondo Terreros, Rosa Díez, Maite Pagazaurtundúa, Gotzone Mora, Carlos Totorika, José Blanco, Jordi Sevilla, María Teresa Fernández de la Vega, Gregorio Peces-Barba, Enrique Mújica, Cristina Alberdi, Manuel Mas, ...
Primer contra els Mossos, ara contra les presons (??¿¿), és que voleu deixar lliures els delinqüents ara?
Jo pensava que el debat de l'estatut era per millorar el benestar dels catalans. Pensava que en Mas, en Castells i en Puigcercós quan parlaven del finançament en el fons parlaven dels serveis socials dels catalans, ara veig que no, que gràcies a un reduccionisme que espanta "només saben parlar de nacions, llengües, estats, símbols, banderes, barretines i butifarres". No recordo en Mas o en Carod parlant de "barretines i botifarres", en canvi sí que recordo en Maragalla gafant una posició valenta i parlant de símbols i banderes.
No etenc perquè si és tant difícil ser de sociata i nacionalista no passa el mateix amb el fet de ser de dretes i nacionalista. A mi m'han ensenyat (a la facultat, a la UB, professors com en Toni Castells o en Miquel Caminal, no sospitosos de ser nacionalistes) que el nacionalisme és una ideologia transversal i per això hi ha nacionalistes de tots els colors.
No rebuscaré a l'arxiu de CiU i ERC documents on parlin de benestar, no simpatitzo amb cap dels dos partits, ara, dir que no en parlen és una mica bèstia.
òstia Vaquer no ens tornis a treure el diccionari de sinònims i antònims i Oriol Vaquer, que em fas por.
Et direm Pompeu Vaquer.
El problema d'aquesta gent és que han volgut anar contra el nacionalisme amb tanta força que s'han passat de frenada i han anat a l'altre extrem, el de negar el nacionalisme sense estat amb un estatalisme sense nació. (Ja he dit abans al meu blog que el concepte nació és molt difús i té moltes possibles excepcions. No és el mateix tipus de nació Catalunya que Espanya)
El problema continua sent el mateix, la fal·làcia Estat-Nació, i el fet que una nació és indissoluble. Aquest concepte és transversal, ni d'esquerres ni de dretes.
I no et pensis que qui no defensa una Catalunya independent és un nacionalista espanyol. Molts que s'anomenen nacionalistes catalans només ho són de boca. Quan Madrid diu algo, es caguen a les calces
No seré jo qui et defensi els vascos que anomenes.I no entenc què hi fa en Rodríguez Galindo. És un guardia civil, no un polític. No confonguis els GAL amb el socialisme. És la mateixa estratègia que utilitza el PP de confondre els vascos amb ETA.
Ah, la bandera la va posar en Trillo, encara que en Bono no l'hagi tret.
Per cert, em diràs algun dia qui ets?
Salut i República
Encantat de servir-te d'alguna ajuda, anònim (1 o 2 o ja no se qui sou)
Sou el mateix anònim o sou dos, el que comenta coses i el que parla de diccionaris?
eeeei jo sóc el dels diccionaris.
Al anònim dels noms recordar-li que el de la bandera va ser el Trillo... per que comenci a parlar amb una mica de propietat i rigurositat que no va malament de tant en tant i al senyor Pedro li diré que si que puc entendre el nacionalisme com el conjunt de pensaments d'una societat com la catalana per exemple. Però com a nacionalisme en si està carent de valors ja que està basat en un regionalisme o localisme o, per dir-ho d'una altra manera, te com a objectiu el benefici o millora de només una certa part de la societat en la que vivim. Tal i com jo ho entenc, la ideologia d'una persona, els valors, el compromís s'hauria de centrar o hauria de girar entorn a l'esquerra, la dreta, etc.. però per desgràcia a Espanya i Catalunya existeix aquest altre eix que a vegades interrompeix i fa més nosa com és l'enfrontament entre el nacionalisme català i el nacionalisme espanyol. I com que jo soc una persona més pragmàtica, doncs no hi crec en cap dels dos. Quan algú em demostri que ser nacionalista serveix per alguna cosa ja m'ho rumiaré.
A la JSC de sortir amb els amics i beure una mica en diueu fer política? Perquè desacredites el nacionalisme i no ets capaç d'exposar les teves idees? Així guanyaràs més punts a la colleta? No saps que qui ,en una situació de feble i fort, defensa el fort, n'es complice?
Segons tu, només hauria de girar el debat entre la dreta i l'esquerra... Vaja ja hi som tots! Sense matitzos, sense termes mitjos, sense res... Clar llavors diueu que la blogosfera és vostre i que el socialisme és socialdemocràcia... Fills de Bresnev!
Per cert, no va ser cap altre partit qui va ascendir a Galindo, ni tampoc qui va defensar aquell que deia "Que con quatro hombres como los que yo tenia hubiese conquista a America del Sur entera"... Em pregunto que en pensaria el vostre amic Evo Morales...
Jo he comentat que el debat polític ha de girar entorn l'eix de la dreta i l'esquerra... he fet una descripció grosso modo, de la que és la meva opinió. El fet de que hagi de girar entorn aquest eix vol dir que no només existeixen els extrems hi ha postures molt moderades... de fet és molt sa que no només existeixin els extrems en política i aquest és el gran problema dels debats en temes nacionalistes. Falta de moderació i extremisme visceral és el que predomina en els confrontaments entre nacionalisme espanyol i nacionalisme català, amb boicots, acusacions, insults, etc... Quan el debat nacionalista es moderi i realment APORTI alguna cosa a aquesta societat començarà a ser productiu. Mentre sigui només una carta més a jugar per guanyar un grapat de vots... no en guanyarem res.
Galindo va anar a la pressó, com Vera, com Barrionuevo com molts altres que van cometre actes de corrupció. És lamentable però així és... al PSOE hi ha hagut corrupció i molts han pagat els seus delictes. Altres partits tenen moltes causes pendents i moltes denúncies però fixa't per on sempre troben la manera d'esquivar la justícia. Queixa't dels corruptes que no han pagat pel seu delicte i no dels que ho han fet o ho estan fent. Si no ho fas vol dir que no et preocupa el delicte sinó que tens fixació per veure socialistes a la pressó, tant és que un convergent o un pepero cometi fraus... això es por perdonar no?
Suposo que com a mínim t'has retractat de les teves opinions en contra dels Mossos i les presons. Jo no sé si sóc nacionalista, el que sé és que no m'agrada que si compares els serveis públics de Cornellà amb els de Dos Hermanas, Dos Hermanas guanyi per golejada.
Perdona'ls senyor, perquè no saben el que es fan!
Jajaja, o sigui que al PSOE sou tan bons que us deixeu fotre al trullo, els altres són tant dolents que s'escapen de la justícia. T'has planetjat que potser els que van a la presó és perquè potser han comès delicte i els altres no?
Perquè sinó estàs acusant de coses molt greus la justícia espanyola.
I què pensen els "sense sostre" de tot això?
Publica un comentari a l'entrada