dimarts, d’octubre 03, 2006

Fets, no paraules

Falta menys d'un més per saber una de les qüestions que més preocupen als catalans, exceptuant tot allò relacionat amb "El cor de la ciutat". Parlo de les eleccions al Parlament de Catalunya, que permetran saber qui serà el pròxim president de la Generalitat. I només hi ha dues opcions clares: o un president conservador, que l'única cosa que busca és la permanent confrontació per treure rèdits electorals i poder ajudar als seus amics dels poders econòmics catalans, o un president progressista, que ens fagi avançar com a país desenvolupant el nou Estatut i fent una Catalunya social, una Catalunya pels catalans i les catalanes, una Catalunya de les persones.

Si escollim la primera opció, tenim al candidat Artur Mas. Si en canvi, els catalans i catalanes ens inclinem per la segona opció, el nostre vot és per en José Montilla.


Per tal que la segona opció es fagi realitat, al que tots i totes anem a votar el dia 1 de novembre i que votem al líder socialista. Des del meu blog i des d'altres del Maresme volem fer campanya activa a favor de la candidatura de José Montilla, perquè creiem fermament que sense un govern de progrés presidit per un socialista no podrem situar Catalunya a l'avanguarda d'Europa i del món, i viure-hi serà cada cop més compicat, ja que els governs conservadors eliminaran l'Estat del Benestar que gaudim ara mateix. La plataforma que volem utilitzar és el blog Monti-JA! Espero que poguem aconseguir el nostre objectiu, i que el Maresme i tot Catalunya voti a favor de més polítiques socials, a favor de la cohesió territorial i a favor d'un desenvolupament econòmic i industrial fort però alhora sostenible.

Us esperem a tots el pròxim 1 de novembre a les urnes per votar PSC, per votar José Montilla.

2 comentaris:

TAM ha dit...

oriol...

monti-Ja??? no sé si amb slogans com aquest podrem guanyar les eleccions...
en fi, ens veiem aquest dissabte.

Salut i república!

Oriol Vaquer ha dit...

Jo crec que és un eslògan molt bo, perquè és enfotresen d'un mateix, fent aquest joc de paraules amb el cognom i el que es diu que no parla el català massa fluid.
Si un s'enriu d'un mateix, deixes sense recursos els teus adversaris, perqu+è ja no poden utilitza la formula de l'escarni.

Per descomptat que ens veiem aquest dissabte a la Zona Roja.

Salut i República