La moda és també cultura catalana? Aquesta és la pregunta que m'he fet avui quan he vist pel Telenotícies dues informacions que jo crec que tenen molta relació: per un cantó la inauguració de la Fira de Frankfurt, on a cultura catalana serà la convidada l'any que ve, i per l'altre cantó la inauguració de la Setmana de la Moda de París, on aquests any hi ha un Showroom amb una dotzena de joves dissenyadors que treballen a casa nostra. Si us hi fixeu, entre l'enllaç que us poso de la desfilada de París per part del Telenotícies i el que jo dic hi ha una petita però substancial diferència. Jo parlo de dissenyadors i dissenyadores que treballen a casa nostra, i a la televisió se'ls anomena catalans. Precisament, al Telenotícies del dimecres han entrevistat un dels dissenyadors, José Castro, un gallec establert a Catalunya que ha parlat a les càmeres en castellà.Veient el tractament que han rebut aquestes dues notícies es veu clarament la hipocresia d'alguns sectors de la societat catalana, ja que depèn del seus interesos otorguen carnets de catalanitat o no. Quan es tracta de potenciar la moda que es fa a Catalunya, principalment a Barcelona, llavors tothom està convidat, llavors tothom és vàlid, parlin la llengua que parlin, hagin nascut on hagin nascut, encara que tot això pugui influir a l'hora de dissenyar la roba i el concepte de moda que cadascú pot tenir. Però quan es tracte de ser més català que la butifarra amb seques, quan es tracta de demostrar que a catalanita no els guanya ningú, sobretot pensant amb les pròximes eleccions de l'1 de novembre, llavors és quan tenim els talibans de la cultura catalana, la ortodòxia extrema, els defensors de la pàtria, i sobretot, els qui es creuen amb una força moral que ningú els ha donat per dictar doctrina sobre el bé i el mal.
Si un gallec afincat a Barcelona pot ser perfectament bo per representar la cultura catalana a l'extranger, perquè no ho poden ser també Maruja Torres, o ho podrien haver estat Manuel Vázquez Montalbán o Terenci Moix? Si l'actual dilema és si a la Fira de Frankfurt el que es porta és la llengua catalana o la literatura catalana, jo ho tinc molt clar. S'ha de portar qualsevol català que escrigui, perquè aquesta és l'escència del nostre país. Lògicament, la llengua majoritària ha de ser el català, per ser la pròpia de Catalunya, però també hi ha d'haver una representació del castellà, llengua pròpia de molts catalans. Des d'aquest punt de vista hi tenen cabuda tant escriptors de Catalunya, com del País Valencià o les Illes, com extrangers que escriguin en català, com ara Mathew Tree, però també gent aquells escriptors i escriptores catalans que decideixen escriure en castellà. Noés hem de seguir l'exemple d'altres camps artístics.
4 comentaris:
Potser és que m'agrada ser una mica mosca collonera. Però trobo un error en el teu raonament. Si cal portar simplement "qualsevol català que escrigui" encara que ho faci en una altre llengua... doncs en Matew Tree hauria d'anar com a representant de la cultura anglesa ja que no deixa de ser "un anglès que escriu".
No?
Jo considero Mathew Tree català, seguint el raonament pujolista de: català és qui viu i treballa a Catalunya. Fins i tot es podria afegir: i que s'ho fagi pròpi.
És algú de fora que actua com un català més, igual que moltes de les persones que escriuen en castellà però actuen com qualsevol català o catalana.
Precisament el fet de comptar amb gent com Mathew Tree crec que expressa aquest caràcter cosmopolita i obert de la societat catalana, forjada a base de l'aportació de moltes cultures, i que no hem de caure en l'otorgació de carnets de catalanitat.
Salut i República
De fet, en això coincideixo plenament amb tu. Pero el raonament del post em semblava contradictori. Com tu dius, la societat catalana s'ha forjat amb l'aportacio de moltes altres cultures (com la majoria, tot cal dir-ho). Però és diferent la societat catalana (feta de moltes cultures) que la cultura catalana (que te una identitat propia). De totes maneres, de vegades penso que aqui tenim unes discusions ben estranyes que no es donen enlloc més.
I amb això tampoc voldria suggerir res de carnets de catalanitat o de qui es mes català o menys. Un cop més, crec que no s'ha de confondre les persones o les societats amb les cultures.
I si: Salut i República
Sí. Una de les coses que fa més interessant l'estudi de les cultures és la difuminació dels seus límits, en contraposició a les societats, que, com per exemple Catalunya, ténen unes fronteres polítiques molt clares.
I també crec que la realitat catalana es dóna a pocs llocs del món, i per això les discusions són tant diferents d'altres llocs.
Salut i República
Publica un comentari a l'entrada