En Carretero ha agafat el discurs de l'independentisme més radical, on tot el que no sigui demanar la independència de Catalunya, perdó, els Països Catalans, és ser un botifler i un traïdor a la pàtria. Segons sembla, vol obrir una nova via a això que s'anomena el sobiranisme. Al final, com sempre, pocs i barallats. Just quan ERC pren una posició política madura, i es deixa estar de discursos macos i distants de la realitat social que tenim actualment (la idea d'independència sempre queda bé i arriba fàcilment a l'estomac però no al cap), els surt un personatge que es desenten del discurs d'esquerres i només parla de nacionalisme, com qualsevol partit de dretes. Espero que tot això acabi com va acabar el PI de l'Àngel Colom i la Pilar Rahola, en un fracàs estrepitós.
I això de na Mayol és realment esperpèntic. Declarar-se antisistema essent la tercera tinent d'alcalde de l'ajuntament de Barcelona, i tal com diu en Xavier Trias "amb cotxe oficial" (que segur que deu consumir petroli) és o no saber què s'està dient, o enganyar la gent. Una cosa pot ser que l'actual sistema no sigui el dessitjat. Tampoc és el que jo vull. Però jo el defenso desde dins, utilizant la democràcia per canviar l societat, que és el mateix que en principi fa la Imma Mayol des d'un partit que participa de la vida política parlamentaria i representativa. A vegades sembla que s'hagi equivocat de partit, ja que també dubto que l'antic PSUC defensés aquests postulats, que com a bons comunistes, el que defensaven era la consecució d'un sistema molt estructurat. Molts cops es passen de frenada de tant "progres" que són.Aquests són dos casos que demostren la falta de coherència entre les idees polítiques i l'aplicació que aquestes poden tenir a la vida real. Els ideals utòpics sempre són necessaris per forçar la societat a continuar progressant i buscar un motiu per no estancar-se, però sempre tenint en compte que aquests ideals no ens han d'ofuscar. No sigui que enlloc de "l'arbre no ens deixi veure el bosc", com que correm tant desesperadament cap al bosc, anem de cap a l'arbre. Llavors és quan podem pendre mal.
1 comentari:
Oriol,
No sé si afortunada o malauradament ni la Imma Mayol és ICV, ni tot ICV és com la Imma Mayol.
El que vull dir és que ara més mai, és cert que es para molta atenció als comentaris d'aquest tipus i es fa el seu respectiu rebombori mediàtic, però sincerament, fa un mes i fa tres anys erens els mateixos.
a mi em dol el que s'ha escrit aquest dies, que si ecopijos, que si ecoprogres, o pijoecoprogres de façana o coses per l'estil, etiquetant a tota la corrent de pensament i gent d'ICV.
Potser sigui l'aparença, potser sigui cert que molta gent pensi així (inclòs dins ICV) , però també és cert que hi ha gent d'ICV, com és el meu cas, que tenim molt clar de d'on venim, i ni hem nascut a la vila olímpica, ni tenim pisos ni propietats, ni tenim cotxe propi, que fins i tot són fills de la immigració dels seixanta i la d'ara i no de famílies al voltant de la burgesia acomodada catalana, i coses d'aquestes que s'han dit.
Publica un comentari a l'entrada