dilluns, de març 26, 2007

Més llenya al foc

Escoltant avui les noticies hom podria pensar que ens estem tornant cada cop més bojos. Actualment la política espanyola s'està convertint en un joc de despropòsits. A veure qui la diu més grossa, a veure qui provoca més a l'adversari. Aquest cap de setmana n'hem tingut dos exemples molt clars. Per una part el rampell totalitarista del PP boicotejant PRISA només pel fet que són contraris als seus interesos. Què hauria de fer tota la resta de grups polítics respcte El Mundo, la COPE o Libertad Digital, que es dediquen a insultar, directament, tothom que no pensi com ells? Per sort ja surten moltes veus dins el PP criticant aqesta mesura pròpia de règim dictatorials. Però això no és nou dins la dreta espanyola, perquè recordem que en 8 anys de govern l'Aznar no va coincidir ni una sola entrevista a la SER.
I per una altra part, tenim els dirigents d'ERC regalant el govern de la Generalitat pel simple fet de comprometre's a fer un referèndum, com si això fos garantia d'èxit. I aquí no passa res, parlen de trencar el govern però continuen tal com estan amb les mateixes condicions. Bé, ja era extrany que amb 100 dies de govern no sentisim cap estirabot dels socis republicans. Per sort, aquí tothom a passat de tot.
Però això el que fa és afegir més llenya al foc. Ja ha sortit l'Acebes carregant contra el PSOE pel queè ha dit ERC. A més de la crítica contra la política antiterrorista, hi ha afegit la "desmembración de España". I per això la crispació arriba als extrems d'agressions personals, com avui a la compareixença del lehendakari davant dels jutges.
Davant aquestes actituts, Ibarretxe ha destacat, com sempre fa, una aposta pel diàleg constant per tal d'arribar a acords, o com a mínim saber de primera mà què pensa l'altre i poder-li dir en què hi estàs a favor i en què en contra.
Tot això ha passat en una jornada històrica, amb l'anunci d'un govern d'unitat a Irlanda del Nord, una cosa que semblava impoossible fa 10 anys quan va començar tot el procés de pau. Amb el procés nordirlandès s'ha demostrat l'error que fa el PP, ja que l'única forma de progressar i avançar junts són les desicions polítiques, i posar per davant de tot el perdó i la comprensió que l'odi i el recel.
El que necessitem és sentit comú, generlament el menys comú dels sentits, evitar dogmes, i sobretot pensar amb el cap fred i no amb l'estomac, que és al que s'apel·la massa sovint amb tots aquest discursos nacionalistes, tant d'un costat com de l'altre.

1 comentari:

Pilar Ventura ha dit...

He linkat el teu blog al meu.

http://pilarventurapy.blogspot.com/