Paritat real dins la societat, no de cara a la galeria

El PSC és un dels partits que està fent més bandera de la paritat. Per això ens ha instat a fer una llista paritaria de cara a les eleccions municipals. Però des del PSC Argentona ens trobem en unproblema greu quan afrontem aquest problema, i és la falta de dones disposades a implicar-se en política. I aquest no és un problema exclusiu nostre, ja que de les set candidatures que segurament es presentaran a les properes eleccions del 27 de maig, només una va encapçalada per una dona (cal veure què farà el PP). Els socialistes ens hem presentat a les dues últimes compteses electorals amb una dona al capdavant, la que també era la nostra primera secretària. Però ara que ja s'ha jubilat políticament, ens trobem que no podem omplir aquest buit de representació femenina. Amb una militancia de 3 a 1 a favor dels homes és molt difícil, ni tant sols, fer una llista paritaria. Podriem posar dones als primers llocs de la llista, això sí, però la resta continuarien essent homes, per tant continuariem sense la volguda paritat.
La Llei de la paritat és una eina imprescindible per aconseguir la igualtat dins la societat, però no es poden forçar situacions que són inforçables. L'accés de la dona a la responsabilitat pública ha de començar per dalt. Ja tenim un govern de l'estat paritari. Però en canvi el govern de la Generalitat és descaradament masculí (11 a 4). Fins i tot el PSC, el partit amb més representacio de dones s'allunya de la paritat si comptem amb el President (un 38% femení). I si mirem secretaries de govern, trobem la prescència de les dones en només 11 de 43.
Tot això comporta que les dones del nostre país no se sentin representades per la política. A més, l'actual estructuració de la societat no ajuda. Ens hem queixat molt d'un anunci artístic de Dolce&Gabbana per simple moralisme, i en canvi continuem veient anuncis de detergents insultants per la condició femenina. Mentre s'anunciï (amb minses excepcions) que és la dona qui neteja, no farem res. Aquí és on s'ha d'actuar, en l'educació, en superar els estereotips de la societat, uns estereotips que afecten fins i tot a les dones. Portem més d'un segle de lluita feminista, i encara continuem veient dones masclistes. Necessitem que les dones siguin les primeres que es creguin que elles també ho poden fer tant bé (o malament, tot són percepcions) com ho fem els homes.
La solució no serà si una agrupació petita com Argentona tenim o no una llista paritaria, la solució serà demostrar a les dones que elles són tant vàlides com els homes per estar en una llista electoral, o un consell d'administració, o ser la cap de la policia local d'un poble, i que s'ho creguin.
Jo no vull parlar d'homes i dones, jo vull parlar només de persones. I seré feliç quan no s'hagi de celebrar cap més Dia Internacional de la Dona, perquè voldrà dir que homes i dones serem iguals en dret, en oportunitats i sobretot, serem iguals dins la societat.

SOM DIFERENTS, PER AIXÒ SOM IGUALS