Artur Mas, o la vanitat feta home

El dimarts hi va haver la "tant esperada" conferència de refundació del catalanisme per part d'Artur Mas. No entraré a valorar el que va dir, no hi estic d'acord, no només perquè sigui d'un altre partit, sinó per concepció de com entenc la política i com es mou la societat.
El que sí que vull dir és que em sembla d'un grau de vanitat extrema, ratllant la megalomania, la pretensió d'un polític, sigui qui sigui, de voler "refundar" el catalanisme. La identitat d'un poble ni es refunda ni és patrimoni d'un partit, d'un corrent ideològic i menys d'una sola persona.
Els grans polítics, les grans personalitats, els referents, els líders no necessiten anar-ho dient, ni anar fent conferències explicant el seu ideari polític. Amb el dia a dia de les seves accions és quan la gent agafa com a referent una persona, i en fa del seu ideari un ideari propi. El carisma i el lideratge ni s'estudia nies pot practicar, és una cosa que te la donen els altres.
Ha de ser Artur Mas qui ens digui com hem de ser i pensar els catalans? Ni ell ni ningú, només faltaria. Entre tots i totes anirem fent aquest país, igual que tots els països es van fent pas a pas, lentament, amb les experiències personals de cadascú que juntes donen la seva personalitat.
Una etapa més en la seva estratègia dins el si de convergència, i intentant guanyar les eleccions del 2010, continnuant una campanya electoral que va començar el següent dia de les darreres eleccions catalanes. Això i res més que això ha estat aquesta conferència.