dilluns, d’abril 14, 2008

Per les presons de Franco

Ahir diumenge vaig assistir a la presentació del llibre Per les presons de Franco. Memòries d'un pres de la postguerra 1936-1945 de Tàrio Rubio, un combatent de la República que va patir en la pròpia carn la repressió del règim franquista just acabada la guerra. En aquest llibre ens narra el seu periple per diversos camps de concentració, presons i camps de treballs forçats com van ser "El valle de los caídos", on ell va estar.
En Tàrio, fill adoptiu d'Argentona, on ha viscut més de 30 anys, ha estat un lluitador per la recuperació de la memòria històrica, dignificant el record dels combatents republicans i dels represaliats. També ha fet moltes campanyes, tant a diversos ajuntaments, com a la Generalitat o al Govern Espanyol per eliminar la simbologia franquista i per explicar a les generacions que no vam viure el conflicte què és el que va passar i qui en van ser els seus autors.
Actualment, la seva lluita està centrada a recuperar de l'oblit els llocs que van servir de camps de concentració dels presoners de guerra republicans. Diu que només queden dues persones que van treballar al "Valle de los Caídos", i que no vol que el seu record es perdi per sempre, ni que aquells que van morir de gana, de fred, de malalties o senzillament assassinats pel feixisme caiguin en l'oblit. La seva lluita constant és per la recuperació de la memòria històrica, de la dignitat dels que van morir defensant uns ideals de llibertat.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Val la pena llegir, també, el primer volum de les memòries de Josep Benet. Un aclareix les idees. Val la pena de veritat.

Anònim ha dit...

Us recordo que la continuació del discurs de "Capitán, mande firmes" és "Y ahora digan conmigo: Viva España! Viva el Rey!".

Com podeu estar orgullosos de la proclamació d'aquesta senyora com a Ministra de Defensa i que hagi dit aquestes paraules, vosaltres que voleu fer creure i embaucar a la societat que la JSC és una organització obertament catalanista i profundament republicana. A qui voleu enganyar??

I no em vingueu amb la típica resposta que simplement ho ha fet per protocol, ja que aquestes paraules no es diuen per protocol si no ho sents de veritat. Un republicà mai dirà "Viva el Rey!". És totalment incongruent.

Sou espanyolistes i monàrquics. Ha quedat ben clar.

S'està procedint a crear comentaris difusoris a tots els de la JSC per fer-vos saber del que sou en veritat. Recordant-vos el passat de la Came Chacón per la JSC.

Elkan ha dit...

Con un día de retraso,pero.
Feliz 14 de abril.

Una abraçada des de Jerez.

Oriol Vaquer ha dit...

Ser catalanista no implica que no es pugui dir "Viva España". Sinó, s'ès independentista, que són coses diferents, que un no implica ser l'altre.
I sent ministra de defensa, ha de tenir lleieltat al Rei, cap suprem de l'exercit, ens agradi o no, perquè així ho marca la Constitució. Una constitució que utilitzem com a eina de democràcia, i que per tant, si la eina no va bé, s'ha de canviar. I això és el que volem fer, canvis en la societat treballant des de dins, des del govern.
Si ets tant simple que només arribes a aquestes conclusions no descarreguis la teva frustració contra nosaltres.

Salut i República