dissabte, de juny 10, 2006

Un SÍ jove

El passat dijous vaig anar a un acte de la Fundació Rafael Campalans on es va parlar del nou Estatut des del punt de vista dels joves. Hi van intervenir representants de l'AiJEC (Joves Empresaris de Catalunya), la JSC, Avalot (Joves de la UGT) i l'Albert Aixalà, el director de la Fundació, també jove i que va neixer al mateix temps que l'actual Estatut. Per cloure l'acte va parlar el President Pasqual Maragall.
Ja sabem que els joves tenim molts problemes lligats sobretot a l'emancipació: el treball, l'habitatge i la formació són els principals esculls que tenim la joventut per a poder-nos independitzar econòmica i socialment, i per a poder-nos realitzar com a persones.
Des de la JSC hem fet una campanya pel a l'Estatut explicant perquè considerem necessari aprovar aquest Estatut, explicant el que diu el text, sense voluntat d'interpretar el que diu o hauria de dir, com altres fan, sinó ensenyant als i les joves de Catalunya en què ens beneficia un al nou Estatut. I el principal avenç és el reconeixement del dret a l'emancipació de la joventut.
Aquí teniu els principals motius per votar a aquest Estatut des d'un punt de vista jove.

SÍ x una educació pública laica i de qualitat
SÍ x un treball digne i estable
SÍ x un habitatge digne
SÍ x l'habitatge públic
SÍ x a totes les persones
SÍ x la mobilitat i la sostenibilitat
SÍ x una joventut associada

Els poders públics han de promoure polítiques que afavoreixin l'emancipació dels joves, facilitant-los l'accés al món laboral i a l'habitatge per tal que puguin desenvolupar llur propi projecte de vida i participar en igualtat de drets i deures en la vida social i cultural
(Extret Art. 40)

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola trempat!!! que fent campanya per l´amo de Madrid no? Molt bé home!!!!

Jo segur que votare que SI, perque si dic que NO, l´educació serà religiosa i de mala qualitat, no tindre un treball digne, i a més serà inestable, encanvi, com que dire SI, la generalitat em donarà un habitatge digne,podre ser persona, els cotxes, autobusos, trens etc... ja no contaminaran, i em podre fer de l´associació de puntaires del meu poble!!!!

Es clarissim que si surt un NO, el Pais està condemnat a la miseria, la contaminació, i lo pitjor de tots, ja no serem persones. Siusplau voteu SI, que vull seguir existint.
A i no deixant de vanda el punt estrella:
Si voteu NO, no serà reconegut(gravissim)el dret a l´emancipació.

Ei i podria seguir e, les dones tindran dret a no ser mal tractades, la generalitat podrà triar el model educatiu dels 0 als 3 anys, podrem triar els horaris de la renfe, això és la OSTIA!!!! Visca la REFORMA de l´esta-(fu)tut.
Ja ja ja ja ja visca el PsoE(ni obrers ni socialistes)

Oriol Vaquer ha dit...

Sí dius NO el que passarà segur és que tot continuarà com fins ara. El NO vol dir no fer RES per intentar avançar.

Si per tu no és important l'emancipació dels joves, deu ser que ja tens la vida solucionada. Quina sort que tens. La paraula clau és independència, oi? Clar, si som independents segurissim que tot anirà millor. Ui, sí.
Jo podria utilitzar el mateix sarcasme que tu canviant el fet d'aprovar l'Estatut per demanar la independècia. Una cosa és tant absurda com l'altra.

Només et demano que llegeixis, ja que si fas aquestes afirmacions vol dir que o no llegeixies o no en saps perquè no entens les coses. I no sé què és el més greu.

Visca Catalunya, però la Catalunya de les persones, no la Catalunya com a ens etèri que està per sobre de totes les coses. Si tu només fas distinció entre catalans i espanyols (cosa rara, com si separesis els catalans dels europeus) no ens acusis el altres de ser poc d'esquerres o no, perquè tu no en parles mai de política d'esquerres.
Parlant d'amos només demostres la teva simplicitat d'argumentari. Recurs fàcil. Això en molesta, però per pesats, per no parar de repetir les mateixes estupideses. Jo almeys argumento les coses, tu l'únic que fas és repetir un discurs d'un establishment radical, d'una política de terra cremada i demogògia.

Salut i República

Anònim ha dit...

Tranquil i no t´enfadis home!!!!!
Hi tant que vull aconseguir la normalitat i possibilitat d'emancipació de tots els joves, espanyols, catalans i europeus. Però que l´estatut digui que els joves tenen dret a l´emancipació, és enfotret d´ells, si al radera no hi ha una política per estimular-ho, igual que l´apartat en que diu que les dones tenen dret a no ser maltractades. Ja ho savem tot això, amb o sense estatut.
Aquesta reforma, el que fa és dir tot un seguit de bones intencions, sense política ni diners per dur-les a terme.
Si dic NO, simplement el que passarà, és que seguirem com fins ara, amb la possibilitat de més endavant poder redactar un nou i millor estatut.
Només cal que passi un any per poder-ho tornar a fer. Si n´hem esperat 27, no en podem esperar 28?

T'has parat mai a entendre les parules independència o emancipació?
És clar que el territori, el fan les persones, i la politica va destinada a elles, no et dirè pas el contrari.

Politica d´esquerres, és tot això tant maco que has escrit amb vermell, però jo no ho vull escrit, ho vull real.
Amb un govern submis al sistema neoliberal, mai podrà aconseguir això que tu prediques.

Oriol Vaquer ha dit...

Jo crec que es molt important que aquests drets estiguin recollits en un estatut. Almenys serà més fàcil reclamar als governs que apliquin aquestes lleis.
Responent tabé un altre comentari que has fet al blog, t'haig de dir que això es pot aconseguir amb un sistema més federal, on el que importa és que les polítiques es fagin el més aprop de les persones.
Si no aprovem l'Estatut ara, no sé quan es podrà aprovar ni amb qui. Però segur que l'any que bé no. Que esperaràs, que torni el PP al govern? o que al PSOE mani el sector Bono i Ibarra? Crec que esperar més aniria en contra nostra, en contra els catalans.
Jo també ho vull real, i crec que votant SÍ es poden fer passos per aconeguir-ho.
I també t'haig de dir que considerar el govern submís al sistema neoliberal és ser massa radical d'esquerres, sembla un discurs de Bakunin de la 1ª Internacional.

Salut i República

Anònim ha dit...

De socialista se n´es o no.
En tot cas a mi no em fan por ni Ibarres, ni Acebes, Zapatero a deixat molt clar, que quant es tracta de Catalunya, no hi han consecions, al manys amb el PP la gent ho veu, amb ZP NO.
Aquests "drets" recollits a l´estatut, ja ho estan a la constitució, mal ens pesi, per nosaltres encara comte més. Per cert, explica´m aixó de que té importància. Reclamaràs al govern que les dones no siguin maltractades? Creus que el govern avolirà l´ensanyament public? No ho ser... a mi em sona a fullaraca.
No crec que politica federal, sigui igual a estatuts. En tot cas, el punt primer de l´article 201(FINANÇAMENT), és exactament el mateix que el del 79. Hem avançat 0,00000 a partir d´aquesta regulació, l´estat pot fer el que vulgui i quan vulgui amb el nostre finançament.M´equivoco?

Oriol Vaquer ha dit...

Doncs sí que t'equivoques. Dir això és no entendre el cosntitucionalisme. Totes les lleis emanen de la Cosntitució. És sencillament marcar quin és el marc, però tots els altres articles marquen com es regula aquesta relació entre Estat i Generalitat en relació al finaçament.
I precisament és a partir d'estatuts que es marca la relació entre les autonomies i l'estat. Un estat federal necessita definir claramen quines són les funcions de cada nivell de govern, i els estatuts en són una eina.
Hi en aquest Estatut hi ha molts més drets reconeguts que no en la Constitució. I jo pensava que una persona d'esquerres donava importància al reconeixement de drets.
Parlant de l'ensenyament o la sanitat pública, per exemple. Ja saps que tant el PP com CiU van donar molta importància a l'escola i la sanitat concertada. És una forma indirecte d'avolir l'estat del benestar. Amb un Estat de Dret podem reclamar els nostres drets davant la justícia o el Tribunal Constitucional.
Ja sé que em diràs que la justicia no és precisament un bon exemple d'aquest país, però parlo des d'un punt de vista teòric, com crec que tu m'estàs plantejant les coses. Tu dius que socialista se n'és o no. Doncs jo crec que precisament un socilaista el que té és una gran confiança en l'Estat de Dret, perquè és pel que lluitem.

Salut i República