Garfield representa la vagància, la peresa total. I això és el que estic fent jo ara aquest estiu. Dormir, menjar (a casa el faig jo, ahir vaig fer una empanada gallega de campionat), mirar la tele i llegir (veus, una cosa que segur que no fa Garfield). I també estic fent una panxa com la seva.
Aquí us poso une quantes tires que reflecteixen una miqueta aquesta sensació.
3 comentaris:
Oriol,
jo ara també tinc uns quants dies per endavant per fer de Garfield: menjar, dormir, mirar la tele (poc), llegir...
Ara bé, això de la panxa segur que a mi em costarà una mica més.
Vinga, ens veiem!
Ei Oriol!
Bé, només t'escric per a dir-te que de tant en tant vinc a mirar el teu blog, i encara que no estigui d'acord en tot el que dius, m'agrada. Mira, m'agrada veure que escriuen en els seus blogs els vilatans i vilatanes d'Argentona! I de pas, comentar l'article aquest d'en Garfield: Sí, jo també porto tot l'estiu sense fer ni brot, però no n'estic gens orgullosa, el contrari, de cara l'estiu que ve espero posar-me les piles i fer quelcom de profit i constructiu!
Vagi bé! Ah, per cert, tu i jo ens coneixem, però coneixes més a les meves germanes! Endevina... :) Sóc la Laura.
Oriol,
t'he passat una d'aquelles memes tan punyeteres que de tant en tant es deixen caure per la blogsfera i que algun punyetero (jo mateix) t'envia per a que t'entretinguis una estona.
Ens veiem.
Publica un comentari a l'entrada