dilluns, d’agost 28, 2006

La musica de la meva vida

Ja fa uns mesos en Ferran em va enviar una meme que consistia en dir quina era la música de la meva vida. Doncs ara, després de pensar-hi bé i triar entre la pila de CDs que tinc he fet la següent tria:

A mi des de sempre em van agradar els discos que posava el meu pare dels The Beatles, però sempre de la època més carrinclona, els principis. Després va ser quan vaig descobrir la segona època dels The Beatles, la època hippie, amb els discos Seargent Pepper's Lonely Hearts Club Band i Abbey Road entre d'altres, i temes com Come Together.


Llavors va ser quan vaig descobrir la música de finals dels 60 i els 70. Una gran explosió de sensacions. Va ser quan vaig descobrir Led Zepelin, el meu grup preferit. Cançons com Stairway to Heaven, Whole Lotta Love o Immigrant Song. Va ser una revelació per mi, una explosió d'emocions, sons mai escoltats abans, una música que em feia volar, em feia sentir en un altre món, la puresa del rock'n'roll, la força de les guitarres, els ritmes de les bateries, i les veus trencant-se a la gola per aconseguir arribar fins al cel. I a partir d'aquí van anar venint els altres grups d'aquella època: The Who, amb temes com Pinball Wizard i My Generation; el geni de la guitarra Jimi Hendrix i el seu Fire i Hey Joe; el rock simfònic i conceptual de Pink Floyd, psicodelia pura, Money i Another Brick in the Wall; The Doors, amb la lírica de Jim Morrison i èxits com Light My Fire, Breack on Through i L.A. Woman; The Eagles i l'Hotel California; el rei del reggae, Bob Marley, i tot el seu missatge rasrafari en cançons com No Woman No Cry, Redemption Song o War; el rock dur dels autralians AC/DC i temes com Highway to Hell, Back in Black o Hell's Bells.


A cavall entre els 70 i 80 trobem The Police i èxits com Roxanne, i els Dire Straits, amb el superèxit Sultants of Swing i Money for Nothing. I als 80 hi ha els irlandesos U2, un grup ben eclèctic, amb un munt d'èxits durant més de 20 anys, que s'ha sabut anar renovant continuament, i amb uns temes que no paren de sentir-se com Where the Streets Have No Name o Sunday Bloody Sunday, parlant del conflicte armat d'Irlanda del Nord. Però els vuitanta no acaben aquí, falta el trash-metal de Metallica, un rock dur i contundent per impactar i balades amb sentiment, amb cançons com One, Nothing Else Matters i From Whom the Bells Toll.


Ja arribem als 90, on els grups que em van impactar més van ser Nirvana, el grunge de Seattle, i els seus Lithium i Come As You Are. Un altre canvi de paradigma en la meva vida. A més em va coincidir amb l'adolescència, i juntament amb Offspring i el What Happened to You i Self Esteem. També va ser llavors quan vaig coneixer els Red Hot Chilli Peppers amb la cançó Give It Away i després albums com el Californication. I també va ser quan es van fer coneguts el R.E.M. amb una de les meves cançons preferides, Losing My Religion, i altres temes com Man on the Moon.


Va ser llavors també als 90 quan vaig descobrir que a Espanya també es feia bona música, on el principal grup per mi era Extremoduro i el seu temazo Jesucristo García i So Payaso. I acompanyant-los tenim Reindidentes amb Vicio i Jartos d'Aguantar.

I arriba una de les èpoques més importants de la meva vida musical, quan vaig descobrir que hi havia grups que cantaven en català com els Sopa de Cabra, Sangtraït (d'aquests dos grups no hi ha videos al YouTube.com), Els Pets amb els seu Tarragona m'esborrona, i els Lax'nBusto amb la que és per mi la millor cançó del rock en català: Tinc fam de tu


Aquí hi ha un petit resum de la música que més m'ha impactat en la meva vida. Jo que també he tocat en un parell de grups de rock sé que és molt difícil arribar a triunfar com ho han fet els grusp dels quals parlo. Perquè ja ho diuen els AC/DC: It's a long way to the Top (if you wanna rock'n'roll)

11 comentaris:

Eu ha dit...

Ei, veig que els dos hem tardat bastant a contestar el meme del Ferran... Tot sigui per una bona selecció musical! Per cert, m'apunto a la teva tria.

Fins aviat (em sembla que dissabte)!

Oriol Vaquer ha dit...

Sí. Ja vaig veure que tu també vas reeditar la meme d'en Ferran i llavors vaig recordar que jo també l'havia començat al seu dia, i que tenia molts links guardats per aquesta ocasió. Aixií que vaig pensar que a falta d'idees a l'estiu per escriure al blog, podem parlar de coses més personals

Bé, ens veiem aquest dissabte, per descomptat!!

Salut i República

Xavi Martín ha dit...

No sé si t'agraden, però potser al costat d'Extremodura i Reincidentes hi afegiria a Marea i a la Fuga.

Oriol Vaquer ha dit...

N'he escoltat poc, però el que he sentit m'agrada. El que passa que són més actuals. Extremoduro i Reincidentes em van colpir quan tenia 15 anys, per això dic que són els més imporants per mi.
Uf, si hagués de parlar només de grups que m'agraden, no acabaria la meme mai, jejeje ;)

Salut i República

Hernán ha dit...

Cuatro apreciaciones.

- La selección, en tan poco espacio, es genial.

- Los Beatles son sin duda el mejor grupo de la historia.

- En mi cuarto tengo una sábana que cubre media pared con el mismo dibujo de Led Zeppelin que aparece en esta entrada.

- Echo de menos (para gustos los colores) a los grandísimos Serrat y Sabina.

Nada más, un saludo y que vagi be.

Oriol Vaquer ha dit...

A mi me gusta más Raimon, aunque Serrat también me gusta mucho, y de Sabina, me gusta su música pero él me cae mal, demasiado divino.
Yo de Led Zeppelin lo que tengo és una bandera con el ángel caído
http://imagecache2.allposters.com/images/pic/PF/PF_417782_999~Led-Zeppelin-Swansong-Posters.jpg

Salud, República y Viva el Recre!!

Anònim ha dit...

Això d'agrupar els grups per l'idioma i no per l'estil és realment estrany.

Oriol Vaquer ha dit...

Jo no ho crec. Precisament és com ha evolucionat la música al nostre país.
Primer hi va haver els grans grups britànics i americans. Llavors grups d'aquí van començar a fer música en castellà, amb el gran boom de la Movida Madrilenya dels 80. Fins i tot grups catalans com Loquillo y los Trogloditas van fer música en castellà i a Madrid perquè aquí no hi havia res. I a principi dels 90 va ser quan van començar alguns grups a fer música en català.
Com que ho he fet cronologicament, aquesta forma d'agrupar és la més idònea. Jo no separo per l'idioma perquè sí, ha sortit així la tria.
Si vols, també pots pensar que vaig de més gran (tot el món) a més petit (Catalunya).

Per cert, qui ets? Quina classificació haguessis fet tu?

Salut i República

Anònim ha dit...

Tot lo que sigui la nova cançó t'ho passes pel forro? Saps que ara ha fet 35 anys que es va fer dioptria de Pau Riba? Aquí no ha havia res? Quanta ignorància en una sola frase. Skatalà, la Dharma... et sonen?

Oriol Vaquer ha dit...

A veure quina part de la frase no has entès: "Aquí hi ha un petit resum de la música que més m'ha impactat en la meva vida"
Parlo exclusivament de forma personal, la música que a mi més m'ha influit. No pretenc fer una antologia de la música.
De la Nova Cançó a mi m'agrada molt Raimon, però com que bàsicament estic parlant de rock, no n'he parlat. I en aquella època Pau Riba i la Dharma eren dels pocs que cantaven en català. I no són dels que m'han influit. Per tant, no els he anomenat.
Ah, i jo també he vist la notícia de l'homenatge a Pau Riba a les notícies. Segur que per això te n'has enrecordat tu també.

Anònim ha dit...

No, és que sóc el germà d'en Pau Riba.