Aquests dies estem veient la malaltia de Fidel Castro, el secretisme amb el qual es porta tot plegat i els neguits del poble de Cuba, i d'altres parts del món per veure com es desenvolupa la crisi actual. Ara que reemeten la sèrie Temps de Silenci per TV3, i que ja han arribat al final del franquisme, veig moltes similituts entre el finals de les dues dictadures.Des de sempre, com a persona d'esquerres que sóc, Cuba ha simbolitzat la lluita social contra el capital, representat per l'imperialisme ianqui. La revolució, juntament amb un dels icones del segle XX, Ernesto Che Guevara, va portar a aquesta illa del Carib un aire de paradigma del socialisme. Una educació universal per a tothom i una sanitat exemplar. Però l'embargament il·legal al qual està sotmesa per part dels EE.UU. des de la crisis dels missils fa que generalent s'hagi justificat des de l'esquerra qualsevol acte del règim castrista, qualsevol vulneració dels drets humans, com la falta de llibertat de premsa, els presos polítics, la falta de democràcia, la pena de mort.
El títol d'aquest article és una mica un cant a l'esperança pel poble cubà. Una esperança que puguin desenvolupar-se d'una manera lliure i democràtica, sense intervencions ni des del govern de l'Habana ni, per descomptat, des d'altres governs extrangers. El que ha de fer la comunitat internacional és permetre aquest pas cap a una Cuba lliure, amb eleccions democràtiques. La revolució va servir per fer fora un dictador com Batista. Ara cal una revolució tranquila. I aquesta revolució s'ha de fer des de la base de la societat. S'han d'evitar els exemples de Russia, on ara impera un capitalisme salvatge, o que no s'arribi a fer una bona transició i que quedin masses elements de l'antic règim.
Dessitjo el millor per al poble cubà, democràcia, llibertat i el reconeixement dels drets de tothom. Espero que en un futur no massa llunyà poguem cntinuar parlant de Cuba com un dels països modèlics en quan a les polítiques socials.
Salud y Socialismo!!
Viva Cuba libre!!
4 comentaris:
I visca en Josep Maria Sala!Això és el colmo, robar i estar-ne orgullós.
Tu deus ser el cobard que ja va fer el comentari al blog d'en Javi Naya. Mira que has tardat!!
Doncs sí, orgullós d'estar al mateix partit que en Josep Maria Sala. I et repeteixo, ell no va robar. Sinó, informat bé del que va ser el cas Filesa.
Va, dona la cara i digues qui ets, que anar acusant a la gent dient les begenades que dius és molt fàcil des de l'anonimat. Per entrar al blog i deixar anar aquest exabruptes sense sentit només per intentar fer mal és ser molt pobre d'arguments polítics i tenir molt poca qualitat humana.
Em fas llàstima i pena.
Salut i República
Bones Oriol,
jo tb soc socialista i la veritat, em costa molt entendre aquesta postura de "principis" socialistes, que no es el mateix que estimar el PSC o al PSOE.
Cuba es des de fa ja molts anys l'unic pais SOCIALISTA del mon, en aquests temps que tots estem ja completament adaptats i conformats en el capitalisme de la europa occidental es molt facil dir les tipiques coses de la llibertat, democracia etc......
Les circumstancies a Cuba son molt dificils degut majoritariament al BLOQUEIG IL.LEGAL d' EUA (ja ho has comentat), abans de la revolucio aquest pais era el prostibul i el casino dels EUA i ara es, i cada cop mes el pais a seguir per els milers i milers de pobres de l'america llatina.
Si o compares amb els paisos ""DEMOCRATICS"" del seu voltant, es a dir, r.dominicana, colombia, ecuador etc..... cuba precisament es la capdavantera en els aspectes claus del socialisme, a tot arreu la pobresa abunda al carrer, la delinquencia, la no escolaritzacio de la inmensa majoria de la poblacio, la poca solidaritat, no hi ha sistema de pensions a la majoria d'aquests paisos etc.... a Cuba es completament diferent, son liders en sanitat, educacio (gratuita des de parbuls fins universitat), metges, i el mes important del socialisme NO HI HA DESIGUALTAT, a Cuba tothom es igual, tothom te el minim per viure i no hi han clases de millonaris i la pobresa absoluta com actualment estem patint a la inmensa majoria dels paisos tant democrates occidentals.
Si a Cuba no es fan eleccions es pq els pocs cops que s'ha intentat obrir EUA ha inetntat en mes de 100 vegades l'assesinat de Fidel Castro i es molt complicat unes eleccions reals, o la gents ja es pensa que a irak, afganistan, haiti, etc.... ja son ben lliures per tenir eleccions ????.
L'esperit del socialisme es erradicar la injusticia social, la pobresa, la erradicacio de les classes (tothom igual) i p``er descomptat la llibertat, i a cuba es veura clarament que si no hi es formalment es per certes circumstancies, en el seu moment tothom podra veure que pensa realment i lliure la gent de cuba i aixo nomes es en la inmensa majoria ELS VALORS DE LA REVOLUCIO CUBANA I EL SOCIALISME, no volen el sistema capitalisme de l'europa occidental.
Salut i Socialisme.
Realment Cuba és un dels països és avançats en temes socials. Però si ti fixes jo dic que tot això no ha de servir per tapar la falta de llibertats civils que hi ha. Cuba és un país COMUNISTA, on no és hi pot haver un partit únic, el comunista, amb un parlament que no serveix per res perquè és més important el que diu el Conselll d'Estat, una mena de Soviet Suprem. El primer secretari del partit és el president de la república i cap de les forces armades. És per això que no hi ha eleccions.
Això no és democràcia, això no és llibertat, això no és igualtat, això no és justicia social. Axò és dictadura, encara que sigui "dictadura del proletariat".
Jo sóc socialdemòcrata, estic per un Estat del Benestar, un Estat de Dret i una llibertat individual i col·lectiva. Per això no puc donar ple suport a aquest règim. En alguns aspectes m'agrada i en altres no. Com tu dius, els valors de la Revolució Cubana per mi segueixen vius,per això el títol del meu article, però crec que Fidel Castro ja fa temps que els va perdre.
Salut, República i Socialisme
Publica un comentari a l'entrada