dimecres, de gener 31, 2007

Yo speak en català

El govern de la Generalitat ha decidit posar un recurs d'inconnstitucionalitat en el decret del Ministeri d'Educació per la implantació de la tercera hora de llengua castellana, ja que invaeix competències catalanes. Paral·lelament, la conselleria d'Educació està preparant un decret per tal que es pugui ensenyar assignatures generals en altres llengues diferents que el català.
Tot això ha creat molt de rebonbori. Primer de tot, CiU esperava un conflicte de competències entre els governs centrals i autonòmics per acusar-nos, sobretot als socialistes, de sucursalisme del PSOE (ja sabem que els primers que van bojos per pactar amb el president Zapatero són ells) . Ara que ens enfrontem, ens diuen que no ens ho creiem. La qüestió és atacar sense parar.
Però també en el món educatiu i de defensa de la llengua hi ha hagut moltes crítiques. Si tenim en compte, tal com ha dit el conseller Maragall, que amb la implantació de la sisena hora, ara tindriem quatre hores més de català i una de castellà.
El que també ens hem de plantejar l'ensenyament d'assignatures troncals en llengua extrangera, principalment l'anglès. Aquesta va ser una de les promeses electorals del president Montilla, i no vaig sentir ningú que hi estés en contra.
La importància de la llengua és l'ús social que se'n fa. La immersió linguística ha servit per normalitzar l'ús del català, i fer que a gent castellanoparlant ho trobi normal (apart del Ciutadans). Els catalans ja sabem que la força de la societat és importantíssima alhora de seguir utilitzant una lengua que està perseguida.
A mi no em preocupa una hora més parlar en castellà. A mi el que em preocupà és que els qui parlem en català l'utilitzem d'una forma natural, i que sapiguem parlar tant en castellà, com anglñès, com qualsevol altre llengua per aixíi no quedar-nos estancats en el nostre món, i poder sortir al món com a catalans però parlant a la resta del món de tu a tu.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Que jo sàpiga el somni de molts de vosaltres és quedar-vos estancats en el món hispanoamericà. Molt respectable, però no el meu.

I doncs, jo també critico els qui voto (i he anat variant de vot segons he cregut). Tu no? sempre votes els mateixos? què sectari.

En cap país seriós s'ensenyen continguts en llengües no vehiculars. Per mi benvingudes les hores que calguin de llengua, anglesa en primer lloc, evidentment, i també francesa i castellana per veïnatge. Tota la resta ha d'ésser en català.

I sobretot, aplicar això a secundària.

I encara més, com tu dius, normalitzar la llengua no solament a l'aula. A tot arreu. Prou de Què, de 20 minutos, de Vanguardia, de Cinema en castellà, de mòbils en castellà, de televisions en castellà. És d'un provincianisme insofrible, això d'esforçar-se per ser més castellà que un castellà.

Jaume P ha dit...

"Lluny de nacionalismes (o localismes) excloents" poses al definir-te, et refereixes al nacionalisme espanyol naturalment, suposo, ja que es el únic excloent de per aquí, oi?

Oriol Vaquer ha dit...

Anònim,
els països del nord d'Europa com ara Holanda i Suècia fan classe en anglès, i per això també el dominen tant. També té a veure amb altres coses com el cinema, per exemple, j que ells veuen les pel·licules en versió original i subtitulat en la seva llengua. Segur que amb ai`xo seria molt més barat que poguessim anar al cinema i tenir subtitols en català. I estic molt d'acord amb el que dius d'aplicar-ho a la secundaria.

Jaume,
jo parlo de qualsevol nacionalisme 8espanyol, català, argentoní, que també n'hi ha i per això poso localismes), que es pot tornar excloent. Com també es pot tornar excloent una idea no-nacionalista. L'important és el que segueix de la meva frase, on dic que la meva pàtria és la Terra, per no quedar-me estancat en cap món ni en cap idea dogmàtica.

Per cert, ser socialista i declarar-me no-nacionalista vol dir que tampoc sóc nacionalista espanyol (o hispanoamericà). Jo afirmo clarament que Catalunya és una nació, i això no em converteix en nacionalista català. I també afirmo que la independència no és la solució, i tampoc em converteix en nacionalista espanyol. Potser els nacionalistes penseu que tothom ha de ser nacionalista.

Salut i República