Mirant cap a l'Ulster

"Habían pasado meses desde el alto el fuego y el anunciado proceso de paz no acababa de arrancar, pretexto para que los terroristas volviesen a lo suyo. Concluyeron colocando una enorme bomba en un aparcamiento de la capital y, aunque avisaron a la policía antes de detonarla, dos personas murieron en la explosión.

El jefe de Gobierno, que había intentado negociar una salida pacífica al largo conflicto, respondió con una mezcla de perplejidad y rabia. Declaró que el atentado había sido una "atrocidad" y desafió al brazo político de los terroristas a condenarlo. Éstos no lo hicieron, pero su líder, aparentemente sorprendido por el atentado, respondió de manera confusa. Dijo que era indispensable restaurar el alto el fuego, pero agregó que si el Gobierno no daba señales de sinceridad en su búsqueda de la paz, "estamos todos perdidos". (Un comunicado del grupo terrorista lamentó las dos muertes, achacándolas a la lenta reacción de la policía tras su "clara y precisa advertencia").

El líder de uno de los partidos políticos que se había unido al esfuerzo del Gobierno a favor de una negociación admitió sentirse "destruido" por la noticia de que se rompía el alto el fuego. El principal partido opuesto al diálogo reaccionó de manera furiosa, pero también con una especie de júbilo contenido. Sus dirigentes declararon que el atentado había demostrado que ellos habían tenido razón, que con los terroristas no se podía hablar.

A los pocos días se produjeron manifestaciones a favor de la paz en varias ciudades, aunque en algunos casos hubo polémica y abstenciones debido a las fricciones y a los desacuerdos entre los partidos."

Encara que sembli mentida, aquest text fa referència al procés de pau de l'Ulster, a finals dels anys 90 del passat segle. El text està extret del diari El País d'avui diumenge, en la seva secció Domingo. Llegiu l'article El retrovisor del Ulster i El interior de la serpiente, on fan un anàlisi molt bo del moment actual del procés de pau. I llegint-ho, crec que podem ser optimistes, i no deixar-nos influir per aquells que fan tot el possible perquè això surti malament.

Un alcalde com cal

Ahir vam fer la proclamació del candidat del PSC a l'alcaldia d'Argentona, en Vador Casas. L'acte va anar molt bé, ja que vam aplegar més de 60 persones, entre militants i simpatitzants del PSC d'Argentona i la resta del Maresme. també vam comptar amb la presència del candidat d'ERC, en Vadó Mora, el líder de Tots per Argentona, Pep Masó, i l'alcaldesa Esther Merino.
L'acte el vaig presentar jo mateix, i vaig recordar el passat d'en Vador com a dirigent de la Joventut Socialista de Catalunya als anys 80, un fet que en impulsa a tots els que avui estem al capdavant de la JSC a treballar, i a no perdre mai la il·lusió, que precisament és el que ens agrada d'en Vador.
Al principi van parlar en Lluís Viladevall, regidor socialista del 1999 al 2003, i la Montse Brugal, la nostra primera secretària, cap de llista i primera tinent d'alcalde des del 1999. Tots dos van destacar en Vador com a monitor d'esplai, en Lluís com un dels seus nens, i la Montse com a mare d'altres nenes de l'esplai. També van parlar de com treballa, que sempre ho fa amb ganes, il·lusió i9 dialogant per aconseguir el milor per a tothom.
Després van parlar la Consol Prados, diputada al Parlament de Catalunya, i la Marina Geli, Consellera de Salut del govern de la Generalitat. Totes dues ens van donar una lliçó de socialisme, però sense gran retòrica ni discursos encesos. Siplement des del punt de vista de voler millorar la qualitat de vida de les persones que ens rodegen. Com va dir la Marina, hem de recuperar el prestigi de la política, perquè estem en política per ajudar als demés.
I finalment va parlar en Vador, on va exposar els motius pels quals ell vol ser el proper alcalde d'Argentona, va parlar de l'estimació que sent cap a la vila, una vila que ha vist canviar i cap a millor, i vol continuar aquesta tranformació. Ell té un projecte mot concret i il·lusinant pel poble, i si no el tingués no seria el candidat. Vol acabar amb el soroll que ha imperat a l'última legislatura, i va instar a les altres forces polítiques que aprofitessin la mà estesa de l'equip de govern amb la tramitació del POUM per definir el projecte de poble de cadascú: "Fins ara sabem què NO volen del POUM. Ara hauran de definir què és el que SI volen".
Ens queda molta feina fins arribar a aconseguir que en Vador sigui l'alcalde de la VIII legislatura. Per aconseguir això hem d'arrossegar molta gent, però crec sincerament que amb l'empenta i la vitalita d'en Vador podrem arribar-hi.

Torna la il·lusió per Argentona

El proper dimarts 16 a les 20.30 h al Saló de Pedra de l'antic ajuntament hi haurà la presentació del candidat socialista a les eleccions municipals, en Vador Casas. Ens acompanyarà a l'acte la Consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya, la Marina Geli.

En Vador també ha començat a escriure un blog on, d'aquí a les eleccions, anirà desglosant els principals punts del seu projecte de poble, de quina Argentona vol pel futur i el programa de la seva candidatura que esperem que pugui engrescar la majoria d'argenotnines i argentonins per tal de poder-ho portar a terme.

Aquí teniu la seva carta de presentació:

Benvolguda amiga,
Benvolgut amic,

Com ja saps, el Partit dels Socialistes de Catalunya a Argentona, m´ha demanat que encapçali la candidatura socialista a les properes eleccions que s´han de celebrar el proper mes de maig.

No cal que et digui que enfronto aquest repte amb ganes, il·lusió i molt de respecte per als ciutadans i ciutadanes de la vila, que per a mi, són el principal actiu de la nostra comunitat.

Queden molts projectes per fer i cal desenvolupar un model de poble que sigui agradable, amable i sostenible. Un model de poble que posi l´accent sobre les persones, un poble per viure´l. I això només ho podem fer amb la teva complicitat i el teu suport.

El proper dia 16 de gener, fem un acte públic de presentació de la meva candidatura al Saló de Pedra de l´Ajuntament. Ens acompanyarà la Consellera de la Salut, la Marina Geli i espero poder comptar també amb la teva presència. L´acte es celebrarà a dos quarts de nou del vespre i hi haurà un petit piscolabis al finalitzar-lo.

Fins llavors, rep una molt cordial salutació.


Vador Casas

Estira i arronsa

El lehendakari Ibarretxe a canviat el lema de la manifestació convocada aquest dissabte a Bilbao, quedant un "Exigim a ETA la fi de la violència, per la pau i el diàleg". Amb aquest gest la pilota torna a estar a la teulada de l'esquerra abertzale, que ha de veure si secunda un manifestació amb un lema tant explicit.
D'ara endavant segur que anirem vivint un estira i arronsa entre ETA i el seu entorn, pricipalment Batasuna, i el govern de Rodríguez Zapatero. Ja amb l'anunci de l'altre dia, quan Otegi va demanar a ETA que es mantingués en les condicions de la declaració d'alto al foc permanent, es va fer un pas endavant inexorable que ens ha d'acabar portanta la pau final. Per primer cop l'esquerra abertzal diu que el final del procés no s'aconseguirà amb violència. Han superat un punt del qual ja no es poden fer enrera. Tot allò que sigui tornar a la dinàmica dels últims trenta anys serà vist per la societat amb frustació i rebuig, com ja vam veure després de l'atemptat de Barajas.
Però continuen sense condemnar la violència, ni a voler apostar de totes totes perque les armes callin i només parli la paraula. Posen bombes però l'alto al foc no està trencat. Aquest serà el llenguatge d'ETA durant un temps, fins que hi hagi alguna altre jugada que fagi una altre batzegada, bona o dolenta, al procés de pau.
Tothom diu que el procés de pau d'Irlanda no es pot pendre com a referència, que són casos diferents. Hi estic d'acord, però sí que podem veure com els va anar per saber amb quins problemes ens trobarem. Des de la declaració de l'IRA de l'alto al foc permanent, fins la firma dels acords del Divendres Sant van passar anys, amb atemptats i morts pel mig, i molts alts i baixos.
el que hem de fer és ser ferms amb la defensa de l'estat de dret i no parar en la tenaç lluita per aconseguir la pau. Des dels dos fronts, amb fermesa i esperança, amb solidesa democràtica i amb diàleg. I així, els nostres fills podran viure en un país lliure i sense violència.

Què ens portaran els reis aquest 2007?

Sí, ja sé que el dia de reis ja ha passat i, en principi, ja sabem què ens han portat. Però això són només les coses materials. Els dessitgos que tenim, els anhels i esperances es van dossificant durant tot l'any. No serà fins a finals d'any, quan fem el típic i mitic Resum de l'any on veurem què s'ha acomplert i què no.


Per començar, ja sabem que el dessig de pau a Euskadi no serà possible aquest any. Una bomba col·locada el penúltim dia de l'any va llençar pels aires el que podria ser el millor regal per tots nosaltres. Ara el que espero és que això seveixi perquè l'esquerra abertzale perdi el suport popular que té, i que sigui l'últim error que hagi comès ETA. El que també està clar és que tampoc es podran presentar a les eleccions municipals.
Les municipals és un altre punt on tinc dipositades moltes il·lusions, tant des del punt de vista d'Argentona com de la resta del Maresme i Catalunya, on tinc amics i amigues encapçalant llistes socialistes amb molta força i capacitat. A Argentona tenim un candidat preparat, amb les idees clares i un bon equip. Però d'això també us en parlaré.
També espero que aquest any el govern de la Generalitat pugui actuar amb tranquilitat i per tant desenvolupi les polítiques socials que necessitem els catalans i catalanes. No és tant un dessig sinó una convicció. L'únic que em cal és constataró d'aquí a 360 dies.
Però també hem de veure si el Barça podrà tornar a guanyar la Champions i la LLiga, o com serà la Formula 1 sense el kaiser Michael Schumacher.
Des del punt de vista del terreny personal, ja pot acabar l'any com a començat, al costat d'una noia magnífica i amb una feina que m'agrada i em dona moltes espectatives de creixement personal.
Així doncs, tot allò que hem demanat a la nostra carta als reis particular ho anirem veient durant l'any. Us espero d'aquí un any per veure com ha anat.

La foto la vaig fer a finals d'any mentre veia sortir el sol pel mar. És una forma de simbolitzar l'inici d'aquest any

MOLT BON ANY 2007

Bon Nadal

Us dessitjo un bon Nadal, i ho faig ara perquè estic molt ocupat aquests dies i no sé si tindré temps abans del dilluns per escriure algo. Espero que en aquest any que comença pugui seguir amb la meva activitat dins la blogosfera, i si la puc ampliar millor.



Aquí us deixo amb una de les tradcions del Nadal, el missatge del Rei. Com que sóc republicà, i jaEs sabeu que tot això de la monarquia no m'agrada massa, us ofereixo aquest discurs una mica atípic. Espero que el disfruteu.

Salut i República

BON NADAL A TOTHOM

Som massa "tous"?

Ahir veia horroritzat com prop d'un miler de persones defensaven el guardia de seguretat de la família Tous que l'altre dia va matar a una persona. M'horroritza sentir els arguments que esgrimia la gent, dient que la policia i l'estament judicial es posava al costat dels delincuents, i no defensava la ciutadania. Però és precisament empresonant tant al gendre dels Tous com al detingut acusat de robatori que se'ns defensa. L'estat de dret garanteix uns drets sempre que compleixis amb les obligacions. Disparar a boca de canó una persona no és defensar-te, és un atac. No podem permetre que una persona que té permís d'armes, i pel que sembla un permís molt especial, que tenen poques persones a Catalunya, una persona que ha hagut de passar proves psicològiques molt dures, pugui utilitzar la seva arma indiscriminadament contra qualsevol persona que consideri sospitosa. A mi el que em fa por és saber que una persona com en Lluís Corominas pot anar pel carrer tranquilament i pot usar la seva pistola quan ell ho cregui convenient i disparar-li un tret al cap a algú. Que potser els Mossos no estaven avisats de moviments sospitosos al voltant d'aquella casa? Nosaltres, com a ciutadans, hem d'exigir a les forces i cossos de seguretat que ens defensin, però en cap cas els podem suplir, ni per descomptat podem fer de Bruce Willis a La jungla de vidre. Sinó, perquè no legalitzem la tinença d'armes? Qualsevol moment pot ser potencialment perillós per a mi, i puc decidir defensar-me quan jo ho cregui convenient. O no estaven defensant aquesta postura la gent que es manifestava ahir en suport al detingut? Però que ningú negui que el presumpte lladre està també a la presó, i s'està buscant els col·laboradors.
Quan l'estat perd el monopoli de la força arribem a situacions bèliques com passa a l'Orient mitjà o Sudamèrica. Continuo exigint tant als poders polítics, judicials com policials que vetllin per la meva seguretat, però tenint clar que han de ser ells, i no altres, qui se n'encarreguin.

Doble meme

Aquesta setmana tinc dues memes.

La primera és original d'en Víctor Martínez, i es tracte de transcriure una cançó amb rerafons polític. Doncs pensant aquest dies amb Xile, i un dels seus il·lustres cantautors com és Víctor Jara, he recordat un disc d'un dels meuis cantautors preferits, Raimon, que va dedicar un disc al desaparegut músic poc després del seu assassinat a mans del règim feixista de Pinochet. Raimon té moltes lletres de cançons que parlen de política, aquí en podeu veure una mostra, peròuna de les que trobo més colpidora, i sobretot pensant en l'època que va ser escrita i sobretot cantada, és DIGUEM NO

Ara que som junts
diré el que tu i jo sabem
i que sovint oblidem:

Hem vist la por
ser llei per a tots.
Hem vist la sang
—que sols fa sang—
ser llei del món.

No,
jo dic no,
diguem no.
Nosaltres no som d'eixe món.

Hem vist la fam
ser pa
dels treballadors.

Hem vist tancats
a la presó
homes plens de raó.

No,
jo dic no,
diguem no.
Nosaltres no som d'eixe món.

No,
diguem no.
Nosaltres no som d'eixe món.

Aquesta li envio a l'Oriol Yugero i la Carme Cuadras

La segona meme me l'envia el lleidetà Oriol Yuguero, consistent a citar la 5a frase de la pàgina 123 del llibre que tingui més aprop. M'ha costat molt no triar un llibre expressament, ja que en la meva biblioteca en tinc un munt d'interesants i que m'agraden molt. Des de Cien años de soledad, passant pel Mecanoscrit del segon origen, remuntant-me al Quijote, o llibres tant enigmàtics com 1984, Un món feliç, Farenheit 451 o Tropic of capricon. Però al final n'he agafat un entre la pila que tinc sobre la taula (en tinc més de 10), i finalment ha estat Els quaderns d'en Marc, una novel·la eròtica anònima atribuida a Manuel de Pedrolo, i mai desmentit del tot. La frase és realment la que poso, no està buscada:

-Em tens la cigala al cony, i estem calents, molt calents.

La reenvio a en Víctor Martínez i en Xesco Gomar

La historia los juzgará

Ha mort el dictador Augusto Pinochet, i ha mort al llit sense que se l'arribés a jutjar per cap de les causes pendents que té, més de 300, per les desaparicions i mort d'opositors quan va instaurar el seu règim feixista després del cop d'estat de l'11 de setembre (fatídica data) de 1973 contra el govern electe del president xilè Salvador Allende. Des de ja fa alguns anys, se li va retirar la inmunitat política per tal que pogués ser jutjat pels crims contra la humanitat, com ara la Caravana de la mort, o altres que van afectar a tot el Con Sud amb les seves respectives dictadures militars, com la Operació Condor.

És una sort per a tota la humanitat la desaparició de personatges tant detestables com aquest, però en canvi no és tanta la sort al saber que no podrà ser portat davant de la justícia, tant la xilena com la internacional, perquè pagui per tot el mal que va fer. Recordant el president derrocat Salvador Allende, que va dir que "la historia los juzgará", hem de pensar que la justícia xilena permet continuar els processos obert encara que els principals encausats estiguin morts. Hem de tenir esperances en la justícia, esperança en rehabilitar els noms d'aquelles persones mortes o desparegudes en mans d'una dictadura sagnant i represiva.

La historia es nuestra y la hacen los pueblos

Treballar per la pau

Últimament veiem que el procés de pau a Euskadi està encallat i hi ha un rebrot de la violència al carrer i masses moviments en el sí d'ETA. Però em de ser optimistes, i continuar treballant per poder aconseguir una pau forta i duradora. Sempre s'ha utilitzat l'exemple d'Irlanda del Nord, encara que crec que hi ha més divergències que coincidències , en el qual es va evidenciar la dificultat d'aquests processos, ja que els resultats van a poc a poc. Per tant és necessaria molta paciència i sobretot unitat amb un únic objectiu: la pau.



En aquest sentit la postura adoptada pel PP no ajuda gens. Però el més vergonyós és la seva hipocresia quan mirem les declaracions que feien quan estaven al govern i hi va haver la treva al 1998. El que llavor era normal i positiu per aconseguir la pau, avui és vendres als terroristes i permetre la derrota de l'estat de dret. És una llàstima que un partit que aspira a governar un país escenifiqui aquests espectacles tant penosos per no acceptar una derrota electoral. Poso un video que s'ha fet on es recullen les declaracions de dirigents populars durant la gestió de l'altre procés de pau.