Grana y oro

El diumenge uns amics meus van anar a veure una corrida de toros. I em van preguntar si hi volia anar. Jo els vaig contestar que no volia veure tortura animal, i em van mirar malament. Jo ja he anat a veure els toros, l'any passat a Las Ventas per la Feria de San Isidro, tota una tarda amb els seus sis toros, o sigui que sé del que parlo.
Com es pot consentir que en ple segle XXI es permetin actes cruels com aquests. Que és tradició? També era tradició en la nostra societat maltractar a les dones i cremar la gent a les fogueres.
Però per il·lustrar aquest article, he decidit posar una cançó del grup andalus Reincidentes, que crec que reflecteixen molt bé el meu sentiment.

Grana y oro

Rojo, sangre
un color muy nacional
morbo, suerte
sol y arena, ¡vive dios!
arte, muerte
sirve de alimento
pase, valiente
y vuelta al ruedo.

Cuando el acero me traspasa el corazón
y se le llama fiesta; y otra vuelta de tuerca
cuando el sadismo se convierte en tradición
y la faena en gesta, y nadie se molesta.

Pinchos, siente
recital multicolor
pasodoble, ambiente
de nobleza y de pasión
¡la oreja presidente!
los pañuelos al viento
alza la frente
y mira al cielo.
Reincidentes