Aquest cap de setmana hem tingut una notícia trista pel catalanisme polític: el Consell Nacional d'Esquerra Republicana de Catalunya ha decidit fer campanya pel no en el referèndum del nou Estatut.Crec que és un dia trist pel catalanisme polític perquè un partit català i d'esquerres nega el progrés per Catalunya, més competències, millor finançament i un reconeixement de la realitat nacional catalana. Ells diuen que tot això és massa poc. Doncs la meva pregunta és: què es pesaven que podiem aconseguir, amb una Constitució com l'actual, que pot tenir moltes lectures però un límit, i una oposició tant forta d'una part de la societat española capitanejada pel PP? Sí la resposta és que el problema és el marc constitucional i que és això el que cal canviar, estarem d'acord, però llavors no haguessim anat a unes eleccions dient que el que fariem sera un nou Estatut, com deiem els partits que van acabar representatn un 90% del Parlament. La campanya s'hauria d'haver centrat en un canvi constitucional i no només de l'Estatut. Que el problema és Espanya, doncs que lluitin directament per la independència, i no participin per res en una autonomia política "que no permet creixer com a nació" tal com diuen.
Amb aquesta actitud ERC ha demostrat que continua sent un partit petit, un partit que no té capacitat de govern, que no sap ser consecuent amb el fet d'estar governant i la responsabilitat que això comporta. Encara actua com si estés permanenment a l'oposició, on no cal ser responsable. El primer problema d'Esquerra és el seu caracter assambleari, un fet que l'actual direcció ja va voler canviar en el seu últim congrés, i que la militància va frustar. I ara la direcció recull els fruits de la seva política de radicalitzar les bases just després del pacte Mas-Zapatero. Van anar atiant el foc i ara no poden donar marxa enrera. Com els hi expliquen a les bases que allò que semblava un pacte amb el diable ara no és tant dolent?
ERC hauria d'avandonar el govern per coherència política, per estar participant d'una cosa que ells consideren que és de segona categoría. I també s'hauria de plantejar canviar la seva executiva, ja que la militància no ha seguit les seves recomenacions, i per tant l'ha desacreditat totalment. I el més trist és que tot això respon a estratègies internes entre els seguidors de Carod-Rovira i els de Puigcercós. Quan un estava a favor de l'Estatut no ho estava l'altre, i després a l'inrevés.
I ara què? Això és dificil de dir, segurament dependrà molt del resultat del referèndum, però el que està clar és que he perdut la confiança amb ERC, ja que no puc confiar amb algú que no sap estar al seu lloc en els moments importants.
9 comentaris:
Us paseu tot el dia parlant de partits en vistes a conquerir mes espais politics.
La situacio es clara: es va apostar per una espanya federal i l'han fet fracassar els zorrocotroscos del PSOE i els desvergonyits de CiU.
El somni de l'espanya federal ha fracassat un cop més.
Què hem de fer davant d'aquest fet?
Això és el que ens hem de plantejar tots plegats i pendre la decisió més encertada i no pas com feu els polítics de parlar tot el dia de poder polític, poltrones i pactes de curta volada.
Un ciutadà enfadat amb els polítics de segona categoria que tenim.
L'Estatut del Parlament era una solució per l'encaix de Catalunya a Espanya.
L'Estatut de la Moncloa no soluciona res. I això és ser objectiu.
Si el No es prou contundent i entre tots enfonsem el PP en properes conteses electorals, seria convenient una reforma constitucional per encabir-hi les aspiracions de Catalunya (les del 30 de setembre) i ...les aspiracions d'Euskadi.
O és que ZP pretén gestionar el procés de pau mentint i fent-ho tant malament com ha fet amb l'Estatut?
Nota: fer-ho malament és deixar a fora del consens a una bona part del poble.Una minoria pot passar.Però una minoria grossa no s'aguanta per enlloc.
M'agrada molt que qualifiquis de localisme el nacionalisme.
Jo penso el mateix del localisme spanyol.
Sobretot perquè sóc europeista i vull l'Estat ben lluny de casa meva.A Brusel.les ja em va bé.
I vull l'administració ben a prop.A Barcelona ja em sembla bé.
Amb un exemple esportiu et diré que vull seleccions catalanes a Europa i seleccions europees al Món.
Llàstima que la majoria nacionalista i localista vulgui seleccions espanyoles a Europa...i al Món.
Després de les mentires de ZP, de com us ha humiliat pactant amb la dreta regionalista un estatut retallat un 69%...com podeu, sense que us caigui la cara de vergonya, defensar l´indefensable, no us queda dignitat?.
http://www.esquerra.org/web_nova/imatges/retallades_files/retallades.html
Per cert, el teu "about me" pq em fa pensar tant en les arengues del Jimenez-Losantos a la COPE?. Carai noi, que la Rosa Diez, l' Ibarra, l´Acebes i la Gotzone Mora diuen el mateix que tu!
Intentaré respondre una mica a tothom, sobretot perquè no sé si els anòmins són la mateixa persona o no.
Estic d'acord amb la reforma constitucional, i com dieu, això és una cosa diferent de l'estatut, sigui el del parlament o el del congrés. Crec que en parlo molt clarament al meu article. I sí, la reforma de l'estatut de Catalunya va molt lligada al procés de pau d'Euskadi.
Si el NO és prou contundent, ens quedarem tal com estem, amb l'Estatu del 79, i no sabrem diferenciar si són vots de la dreta espanyolista o de l'independentisme català. Per tant no sabrem quin és el camí a seguir, perquè un NO és un NO. Igual que un SÍ, que no ens el podrem apropiar cap dels partits que estem a favor.
Del tema de la desvitruació o no de l'Estatut, ja sabeu que diuen que tot es veu segons el color del vidre amb què ho miris...crec que em podreu entendre.
Quan parlo de localismes, ho faig directament des d'un punt de vista local, o sigui d'Argentona. És que pel meu poble hi ha gent que considera que només es pot opinar (o governar) si ets nascut allà. És la perverció màxima del nacionalisme excloent. I sobretot ho dic per desmarcar-me del nacionalisme i localisme que és excloent, que per desgràcia és massa sovint.
Tristany:
D'on treu aquest percentatge? Jo he vist declaracions de dirigents d'ERC, per exemple, ja després de pronunciar-se en contra de l'Estatut, que deien que en salvarien el 85%.
I sobretot, d'on treu el teu segon comentari? Que no sabies com insultar-me i has agafat el típic argumentari de comparar-me amb la gent més dretana del PSOE, que no comparteixo cap dels seus ideals, així, perquè sí?
Senzillament no entenc aquest argument infantil tant estes entre els defensors del SI, que una victoria del NO deixaria les coses tal com estant.
Creieu veritablement això?
De moment en ZP haurà de plegar, dic jo.
"Donde las dan, las toman"
Oriol Vaquer, escrius: "Lluny de nacionalismes (o localismes) excloents, la meva pàtria és la Terra."
Aquest "argument" és d´un reduccionisme i simplisme total, forma part del manual de consignes dels nacionalistes espanyols més dretans.
Anònim,
si la proposta de reforma de l'Estatut surt negativa, ens quedem amb l'Estatut del 79, per tant, juridicament, tal com estem. I políticament amb possibilitats d'una victoria del PP a Espanya i CiU a Catalunya, que és tornar uns anys enrera, i sense possibilitats d'una reforma constitucional, perquè el PP segur que no ho promourà.
Tristany,
jo no sé on t'informes tu, però aquest argument és la clàssica consigna marxista, on diu que els treballadors no tenen pàtria. "Treballadors del món, uniu-vos en la Internacional". També s'atribueix la frase a Yuri Gagarin quan va orbitar al voltant del planeta. I Gagarin era l'emblema de r`pegim soviètic. Els nacionalistes espanyols dirien que la pàtria és Espanya, lligant la idea de l'estat-nació del segle XIX pròpia dels nacionalismes excloents.
Salut i República
Publica un comentari a l'entrada