Deslocalització vs Competitivitat

L'altre dia es va coneixer la noticia del tancament de la fàbrica de Braun a Esplugues de Llobregat, amb la conseqüent pèrdua dels llocs de treball directes d'unes 700 persones i altres llocs de treball indirectes.
El problema de les deslocalitzacions és relativament nou per a nosaltres, però per a altres països de l'Europa comunitària o els EE.UU. no és tant nou i ja fa temps que ho pateixen. Espanya va ser als anys 80 del segle XX un dels països on les multinacionals van localitzar les seves fàbriques, ja que llavors els sous eren molt més baixos que els dels nostres veïns europeus més industrialitzats, i sobretot per ser un país que gràcies a l'ingrés a la CEE i l'OTAN oferia garantia d'estabilitat i grans prespectives de creixement.. Ara el mateix l'estan jugant Hungria, Eslovàquia, Polònia...I d'aquí uns anys tornarem a començar, marxaran les empreses de tota Europa i aniran a l'Amèrica Llatina, el sudest asiàtic o el nord d'Àfrica.
Nosaltres no podem competir amb aquests països en mà d'obra barata. El nostre factor de competitivitat és la innovació tecnològica, tant en el producte com en el procés. Si l'únic que necessites és ensamblar les peces d'una planxa i cargolar un cargol, això es pot fer allà on els sous siguin més baixos.És aquí on intervé la R+D+i, Recerca+Desenvolupament+innovació. Per potenciar la R+D és impescindible una aposta decicida per part de l'administració pública, per tal destinar recursos tant al fet de subvencionar les empreses que fan recerca com al fet de muntar les infraestructures per tal que les empreses catalanes puguin desenvolupar aquesta recerca, tot això anant de la mà de les universitats, els centres del coneixement. I també poder disposar d'un planter d'innovació, llocs on s'aposti decididament per les persones emprenedores per tal que puguin portar a terme els seus projectes. Aquí no només és necessaria l'administració pública, sinó que el sector privat, i sobretot les entitas financeres haurien de fer un esforç per eliminar les barreres que hi ha actualment a l'hora de començar un projecte, com pot ser el factor econòmic. Creure veritablement amb la innovació.
En aquest sentit tenim l'exemple del Parc Tecnològic del Vallès, el Tecnocampus de Mataró o el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, recement estrenat, entre d'altres. Sectors com l'automoció, l'aeronàutica, la biotecnologia i biomedicina i l'agroalimentació són estratègics per tal de tenir una industria competitiva que ens permeti ser un dels motors de l'economia espanyola i europea, i no haver de dependre de tercers.
Des del govern de la Generalitat de Catalunya i el govern central s'ha fet molt bona feina per aconseguir això, tant per part del conseller Josep Mª Rañé com per part del ministre José Montilla. Però ens queda molts feina per fer, i és per això que crec que aquest crec que és un motiu de molt de pes per votar SÍ a l'Estatut, perquè dona més competències al Departament d'Industria i a la seva capacitat de gestionar quin model industrial volem, i en definitiva quina Catalunya volem pel futur.