dimecres, de maig 24, 2006

Deslocalització vs Competitivitat

L'altre dia es va coneixer la noticia del tancament de la fàbrica de Braun a Esplugues de Llobregat, amb la conseqüent pèrdua dels llocs de treball directes d'unes 700 persones i altres llocs de treball indirectes.
El problema de les deslocalitzacions és relativament nou per a nosaltres, però per a altres països de l'Europa comunitària o els EE.UU. no és tant nou i ja fa temps que ho pateixen. Espanya va ser als anys 80 del segle XX un dels països on les multinacionals van localitzar les seves fàbriques, ja que llavors els sous eren molt més baixos que els dels nostres veïns europeus més industrialitzats, i sobretot per ser un país que gràcies a l'ingrés a la CEE i l'OTAN oferia garantia d'estabilitat i grans prespectives de creixement.. Ara el mateix l'estan jugant Hungria, Eslovàquia, Polònia...I d'aquí uns anys tornarem a començar, marxaran les empreses de tota Europa i aniran a l'Amèrica Llatina, el sudest asiàtic o el nord d'Àfrica.
Nosaltres no podem competir amb aquests països en mà d'obra barata. El nostre factor de competitivitat és la innovació tecnològica, tant en el producte com en el procés. Si l'únic que necessites és ensamblar les peces d'una planxa i cargolar un cargol, això es pot fer allà on els sous siguin més baixos.És aquí on intervé la R+D+i, Recerca+Desenvolupament+innovació. Per potenciar la R+D és impescindible una aposta decicida per part de l'administració pública, per tal destinar recursos tant al fet de subvencionar les empreses que fan recerca com al fet de muntar les infraestructures per tal que les empreses catalanes puguin desenvolupar aquesta recerca, tot això anant de la mà de les universitats, els centres del coneixement. I també poder disposar d'un planter d'innovació, llocs on s'aposti decididament per les persones emprenedores per tal que puguin portar a terme els seus projectes. Aquí no només és necessaria l'administració pública, sinó que el sector privat, i sobretot les entitas financeres haurien de fer un esforç per eliminar les barreres que hi ha actualment a l'hora de començar un projecte, com pot ser el factor econòmic. Creure veritablement amb la innovació.
En aquest sentit tenim l'exemple del Parc Tecnològic del Vallès, el Tecnocampus de Mataró o el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, recement estrenat, entre d'altres. Sectors com l'automoció, l'aeronàutica, la biotecnologia i biomedicina i l'agroalimentació són estratègics per tal de tenir una industria competitiva que ens permeti ser un dels motors de l'economia espanyola i europea, i no haver de dependre de tercers.
Des del govern de la Generalitat de Catalunya i el govern central s'ha fet molt bona feina per aconseguir això, tant per part del conseller Josep Mª Rañé com per part del ministre José Montilla. Però ens queda molts feina per fer, i és per això que crec que aquest crec que és un motiu de molt de pes per votar a l'Estatut, perquè dona més competències al Departament d'Industria i a la seva capacitat de gestionar quin model industrial volem, i en definitiva quina Catalunya volem pel futur.

10 comentaris:

Anònim ha dit...

estàs fet un expert en economia i deslocalització xaval.

Eu ha dit...

M'ha agradat molt el teu post, Yuri! Sobretot les últimes ratlles... Jejejeje

Oriol Vaquer ha dit...

Anònim,
faig el que puc. Però jo ho miro més des del punt de vista industrial, com a enginyer que sóc. L'economia no és el meu fort, però crec que tot el que dic és de sentit comú i que no cal haver anat a la Pompeu Fabra per saber-ho.

Eu,
em vaig llegir la part de R+D+i (esmena meva) de la ponència política. Em sembla que qui la va fer sabia de què parlava ;) jejeje

Salut i República

Pedro ha dit...

Vaja, veig que surten els prejudicis des mes endins teu aquí cagan-te en la Upf. I això que tot el consell rector és del Psuc. Sort que la Upc és convergent i així hi ha equilibri.

Oriol Vaquer ha dit...

Jejeje, ja feia temps que et trobava a faltar.

Ho deia perquè molts del anònims que tinc entren des de la xarxa de la UPF, com tu.
Avui al matí he sentit en Sala i Martín a la radio, i la llavors és quan m'ha inspirat aquest article. ja veus que tot va molt lligat.

Per cert, tu ets qui sempre va posant etiquetes polítiques a les persones , institucions, empreses, mitjans de comunicació...

Salut i República

Pedro ha dit...

Veig que no ho entens. Em queixo que desqualifiquis una universitat sense conèixer-la, i més quan aquesta universitat està controlada pels teus.

Pedro ha dit...

Per cert us felicito per haver-vos carregat el Dursi, després us ompliu la boca de sigles estranyes però els fets són els fets.

Oriol Vaquer ha dit...

Jo no desqualifico cap universitat, això ho has malinterpretat. "Cree el ladrón que todos són de su condición". Ah, i els meus no són el PSUC.
El DURSI, si no fa coses no serveix. Jo sóc més partidari de gestionar la R+D des d'Industria. I et recordo que va ser un invent de CiU, les sigles no són nostres.

Salut i República

Pedro ha dit...

No demano eslògans, demano fets. El DURSI no serveix? D'entrada l'heu mantingut dos anys, i després que els grans eslògans demagogs necessiten justificacions.

Fer ha dit...

Oriol tens un repte al meu blog.