Un govern catalanista i de progrés

Aquest dimarts ha començat un curs escolar molt especial. És l'anomenat curs de la sisena hora, fruit del Pacte Nacional per a l'Educació, signat amb el concens de tota la comunitat educativa. Axiò demostra la voluntat del caracter social del govern catalanista i de progrés. Molt ens acusen dels problemes interns que hi ha hagut entre les partits que formavem el govern, que només ens hem dedicat a barallar-nos entre nosaltres i que no s'ha fet res. Doncs crec que millorar considerablement la qualitat del nostre sistema educatiu és una acció de govern que ens hauria d'omplir de satisfacció. Però aquesta sisena hora no ve sola, ja que cal una forta injecció en els pressupostos de la Generalitat. Així, també s'ha aconseguit 104 nous centres escolars, 88 en construcció i 82 amb obres de millora. I la creació de 4.630 noves places de docents, ja que partint de la situació precaria que vivien el profesorat en època de CiU, si ampliem l'horari lectiu s'haurà d'incrementar, i molt, el nombre de docents per aonseguir els nivells de qualitat necessaris per tenir una educació del segle XXI.
Però la coalició nacionalista sempre es venta de ser precisament això, nacionalista. Ja haviem vist com tractaven la Diada Nacional de Catalunya, amb un absolut meyspreu, una simple ofrena floral al monument de Rafael de Casanova, i uns discursos per nfervorir els més radicals. Amb l'arribada de Pasqual Maragall al govern de la Generalitat, es va aconseguir dignificar aquesta festa, dotant-la d'un format d'acte oficial i institucional, amb una parada de Mossos d'Esquadra, una representació de la cultura del país i amb el presidents de la Generalitat i del Parlament. Al principi van correr rius de tinta, sobretot des dels sectors més nacionalistes i independentistes, criticant l'acte. Suposo que sencillament criticaven per criticar, que segur que els sociates "desnaturalitzariem" la Diada, com deia Pujol, que va deixar plantats els representants de la voluntat popular. Com si fent-se l'acte institucional es deixés de banda la ofrena floral a Rafael de Casanova. Però això era un acte petit, com correspon a un apís petit. Si volem una Catalunya gran, hem de fer actes de gran magnitut, com el del Parc de la Ciutadella. I tres anys després, tothom el·logia el format de l'acte, i CiU diu que si guanyen les eleccions (espero que no) conservaran l'acte tal i com està pensat avui en dia. Aquí es demostra la voluntat catalanista d'aquest govern i del seu màxim responsable. Sense complexos, sense resgar-nos les vestimentes, sense fer el ploramiques. Amb orgull i mirant al futur.