No a la sociovergència

El dia després de les eleccions al Parlament és hora de fer les reflexions pertinents. En prime lloc toca felicitar a CiU per haver guanyat clarament aquestes eleccions. En segon lloc, una profunda preocupació per la baixa participació, sobretot degut a un cansament general de la vida política propiciat per l'elaboració del nou Estatut, la poca il·lusió que generaven els candidats i un final de campanya molt poc productiu, on només es parlava de possibles pactes, enfront d'un inici de campanya molt esperençador pel fet de parlar de les polítiques concretes que afecten a la ciutadania.
Parlant dels resultats, el que podem destacar és que el bloc de les esquerres continua sumant una majoria de 70 diputats per formar govern, enfront dels 62 del trripartit de dretes amb CiU i PP. Pel que fa als 3 escons de Ciutadans, ells es defineixen d'esquerres, però la seva campanya l'han basada a la COPE, El Mundo i e-notícies, mitjans de les dretes. Els primers per ideologia, ultranacionalista espanyolista pseudo-democràtica, i els segons sencillament per desgastar al PSC, que és d'on han tret la major part dels vots.
I també podem destacar el fracàs de CiU per tal d'intentar destruïr l'obra del govern catalanista i d'esquerres. Han anat escampant tanta merda durant les eleccions, tant amb el DVD contra el govern catalanista i de progrés, i sobretot la figura del líder d'ERC, Josep Lluís Carod-Rovira, com contra el PP, amb la famosa anada al notari per escenificar que no tindran un acord estable (remarquem-ho això perquè Jordi Pujol va governar durant 8 anys amb acords puntuals amb el PP d'Aznar, el famós Pacte del Majestic). Així doncs, CiU està aïlada políticament per la seva campanya d'atac frontal i visceral contra tothom.
La única opció de govern raonable és un pacte de les esquerres catalanes, un nou Tinell, per tal de poder desenvolupar el nou Estatut tal i com ens mereixem tots els catalans i les catalanes. Les altres formes de govern queden descartades, ja que un pacte de les dretes no és viable aritmèticament, un pacte nacionalista tampoc, ja que nocrec que la gent d'ERc tingui moltes ganes de pactar amb qui els ha estat insultant durant tant temps, i la famosa sociovergència és totalment impensable, ja que no tenim res a veure els socialistes amb els neoliberals del senyor dels xecs, l'Arturo Mas. Això és només un fantasia d'alguns sectors econòmics catalans, però sense tenir en cap moment una visió política, sinó de conjectura econòmica.
No, amigues i amics, els socialistes volem una Catalunya social, on l'estat del Benestar avanci cada cop més, i això només serà possible amb les altres forces d'esquerra. Qui es pot imaginar la gent d'Unió fent escoles públiques, o reduint les llistes d'espera de la sanitat, o senzillament deixant que la gent pugui disfrutar de la seva llibertat religiosa?