Passejant aquesta tarda pel centre de Mataró m'he trobat amb uns cartells de la Campanya Unitària per l'Autodeterminació (aquest és el cartell). Quan he arribat a casa he anat a veure què deien a la pàgina web, i he llegit el manifest, he mirat qui estava adherit a la campanya i, en definitiva, he xafardejat una mica.Se n'ha parlat molts cops del concepte que els pobles tenen dret a l'autodeterminació. Segons el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics (article 1) de les Nacions Unides, el pobles tenen dret a decidir el seu estatut polític. Remarco això perque masses cops des dels sectors independentistes catalans o pancatalans es fa l'analogia autodeterminació=independència i això no és veritat. L'autodeterminació pot conduïr a la independència, però només si aquest poble ho decideix. També podria decidir que no vol cap mena d'autonomia, i també seria ben lícit. Un altre problema que he mig apuntat és el fet de saber quin és aquest poble que té dret a autodeterminar-se: Catalunya o Els Països Catalans? Perque aquí tornariem a entrar en un debat de difícil solució.
Per mi Catalunya és una nació, i vull que s'autodetermini com una federació de la República Federal Espanyola.
Però per aconseguir-ho necessito el suport de la majoria de la societat. Si mirem les últimes eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 veurem que dels partits que representen la majoria del ciutadans, només un, ERC, es considera independentista. CiU no ha apostat mai decididament per la independència, sembla més aviat autonomista. PSC i ICV són federalistes. I el PP és l'únic que voldria deixar les coses tal com estan ara, o fins i tot anar enrera. El percentatge de vots en blanc (0,91%) i d'altres candidatures (1,37%) van ser molt minoritàries. I un 37,46% d'abstenció. Amb aquests resultats veiem que sí que hi ha una voluntat de canviar les regles del joc, però de moment la que és unilateral, la independentista, només està defensada per un partit, i molts cops sembla de cara a la galería, o que hi ha altres prioritats. La societat catalana ja s'autodetermina cada cop que hi ha unes eleccions, quan diu qui vol que la governi. Recordeu que la II República va venir després d'unes eleccions municipals el 12 d'abril de 1931. Si la societat empeny cap a un objectiu, aquest s'acaba aconseguint.
Si algú vol arribar a la independència, actualment, ha de convencer a molta part de la societat catalana, i moltíssima més de la valenciana o la balear. Hauran de fer molts més actes com el del proper dissabte. Han de saber que el sistema actual es pot canviar, però que s'ha de canviar des de dins. Crec que ja van fer un pas coherent amb la CUP a les passades eleccions municipals.
La veritat no està de part del qui cridi més Rabindranath Tagore
11 comentaris:
No entenc on vols arribar.
Sobretot vull criticar l'estratègia que estan seguint els independentistes. Primer de tot el fet de confondre autodeterminació amb independentisme. I després desprestigien els resultats electorals, insulten els polítics i a la ciutadania en general.
No volen jugar amb les regles de joc que hi ha marcades, però no veig cap moviment seriós per intentar canviar-les. Molt de cridar, molt de fer manifestacions, però es queden a casa quan s'ha de decidir políticament.
El títol de l'article vol dir que cada dia la societat està marcant què vol. I la classe política no farà passos si no veu que la societat ho demana amb ganes.
Si com diuen tota aquesta gent, hi ha un sentiment independentista tant gran al carrer, com és que le organitzacions que ho defensen són tant minoritàries?
Salut i República
Oriol,
Estic totalment d'acord amb tu. Els canvis s'han d'impulsar des de dins de la pròpia societat i no contra la societat.
Les compteses electorals són el lícit camí de qualsevol opció política i ideológica.
Ens veiem!
Jo pensava que els grans líders eren aquells que eren capaços de liderar un poble, com Kennedy, Lincoln o Blair, no aquells que fan enquestes i en funció del que diu l'enquesta fan el discurset.
Pedro,
Ja sé que no m'he expressat molt bé amb el meu article, però això que dius no sé d'on ho treus.
Dic que si tens un discurs pròpi fonamentat en el teu ideal, tens moltes formes de defensar-lo, i per veure si reixeixes en el teu objectiu la millor enquesta (aquest és un concepte que l'has introduit tu en aquesta discusió) són les eleccions. És el contrari del que tu dius que jo dic.
Salut i República
Buenas Oriol, qué tal?? después de venir de la escuela de formación de Mataró (por cierto felicidades por tu trabajo) me he puesto a mirar tu artículo sobre el tema de la autodeterminación.
Naciones Unidas dice que sólo pueden pedir la autodeterminación aquellos pueblos que vivan oprimidos, sin un régimen democrático y donde sus derechos como pueblo no se vean respetados. Esto es evidente que aquí no pasa, pero a ellos no les interesa que esto se sepa y usan ese discurso populista y sin fundamentos para que la gente más sensibles y menos crítica les siga. Esta estrategia también la usan los del PP se aprovecha de este tipo de gente que se apunta a un bombardeo con tal de chillar y hacer ruido.
En fin, habrá que seguir haciendo pedagogía política y hacer más socialismo.
Salud y República
Totalment d’acord!...personalment no tinc cap por a parlar d’autodeterminació. Crec que un referèndum d’autodeterminació posaria en el seu lloc a moltísims grups i grupets que tenen una visió molt tancada de la societat catalana. Quant parles amb alguns grups de joves independentistes hem fa l’efecte que viuen en un món virtual on desapareixen realitats d’aquest país com els milions de persones que elecció rere elecció opten per opcions no independentistes.
Però...és legítim fer un referèndum d’autodeterminació en qualsevol cas? Un referèndum provoca, per definició, una reflexió en la societat; rere la qual és provoca, inexorablement, una divisió de la societat. Si, com imagino, Catalunya no vol la independència...quant hauríem de tornar a fer un altre referèndum?...i en cas de guanyar la opció independentista...és legítim, en uns anys, tornar a fer un referèndum per proposar un altre model?...
El fet és que no es pot proposar un referèndum d’autodeterminació com qui pregunta quin color t’agrada més...quines són les condicions que s’han de donar per poder fer un referèndum d’autodeterminació?...no ho se...és un debat...
Estimats companys, si sou socialistes, haurieu de defensar els drets dels ciutadans a TOTS nivells, i els drets nacionals, també.
No si val a dir que som antiglobalitzadors, però millor parlem en castellà que estem a espanya. La llengua també es globalitza.
Ja veig que no enteneu res de res, i saveu perquè? perquè menys preeu l´ideal de l´esquerra independentista per sistema.
No volem un estat perquè si.
Dins el moviment hi han socialistes, anarquistes, comunistes... .
Defensem drets no estats.
Simplement, i tal i com està de podrit el món, la millor garantia de preservar o obtenir drets nacionals i socials, passa(a parer meu) per un estat català, que vetlli per el manteniment de la nació. De no ser aixi, molt probablament, seriem engollits pel capitalisme, i les nostra llengua i cultura, menjades pels estats espanyols i francès.
És a dir estariem globalitzats.
Per cert els del psc-PsoE, vau anar a la mani contra la globalització oi?
Que curiòs......
Per cert l´estat federal que dius que volen els del PsoE per quan?
Si no teniu por a l´autodeterminació, com és que no deixeu fer referèndums, com és que deixeu que treguin la paraula nació de l´estatut?
Molt senzill, si admeteu que som una nació, llavors ja tindrem el dret "legal" a demanar l´autodeterminació, això es clar, si ens deixesiu fer referèndums.
En fin que us torno a demanar un cop més, que no utilitzeu la paraula socialista, si no en compartiu el significat de la paraula, i de passada, també podriem demanar al PsoE que canvies el nom de la comunitat a on vivim.
No ser, en comtes de Catalunya, li podrieu posar Barcelona per dir algo.
D´aquesta manera, evitarieu que molta gent no confonguès termes com nació i comunitat autònoma.
Reunificació, independència i SOCIALISME a tota la nació catalana!!!
Salut
Joan,
estic d'acord amb tu amb el fet que ACTUALMENT per defensar la identitat catalana d'una manera absoluta caldria un estat. Però jo com a SOCIALISTA defenso que no calguin els estats per defensar les identitats nacionals. Això SÍ que és ser socialista, defensar el federalisme, la unió dels diferents pobles.
Del tema referèndum: jo ja dic que la societat s'autodetermina (o sigui, determina per si mateixa què vol ser) cada cop que hi ha unes eleccions. Si més del 80% del diputats al parlament de Catalunya són de partits que no defensen la independència (ni PSC, ni CiU, ni ICV ni PP) vol dir que la societat catalana no demana l'indepedència. I molta part de l'electorat d'ERC no és clarament independentista. I no em diguis que l'abstenció és dels independentistes, perque no tu creus ni tu. Sí que hi ha una part, però no tot.
Per tant, jo no veig actualment cap dessig popular majoritari d'independència. Fer un referèndum actualment seria perdre el temps.
Que els independentistes es constitueixin en partit polític, que defensin una única voluntat popular. I quan guanyin unes eleccions o tinguin prou pes per poder influenciar que convoquin un referèndum.
Et recordo que estem en una democràcia representativa. El que tu demanes s'acosta més a l'anarquisme (si dius que hi ha anarquistes independentistes és que no saben què són) o a un règim soviètic, el poder pels sòviets. Si vols sistema polític com aquests tens dues vies: o fas la revolucióo guanyes unes eleccions i canvies el sistema.
Tu dius que amb la parula nació a l'Estatut tindriem un dret "legal" a decidir. Si fos alguna cosa aquest dret seria "moral", i després, l'autodeterminació no es demana, s'exerceix.
Salut i República
Aquest plantejament que hem fas, no és correcte, ja que la democràcia actual, és d´una qualitat molt baixa.
El ciutada queda molt lluny de les institucions, tant és aixi, que la majoria dels votants, creuen que no és compliran les promeses ni els programes electoral, i tot i aixi, voten!!!.
És savut de molts votants de CiU, alguns del psc i d´icv, que esterien completament d´acord amb una independència politica d´Espanya, i encara més, d´exercir el dret a l´autodeterminació.
Però tal i com ha estat creat el joc democràtic a l´estat, i per les poltrones de poder que crea el sistema, fa que els politics no es vulguin mullar.
Repeteixo, la democràcia representativa, no reflecteix ni de bon tros la realitat de la societat.
Perquè no heu acceptat el terme nació?
Perquè prohiviu el dret a fer referendums (no deu ser democràtic...)
No ets coherent o el partit t´ha trait
Publica un comentari a l'entrada