Catalunya 2010: infraestructures, habitatge i convivència

El passat cap de setmana el PSC vam celebrar a Girona la nostra VI Conferència Nacional, amb el lema "Catalunya 2010: infraestructures, habitatge i convivència".
En aquesta conferència els i les socialistes catalans vam decidir quin volem que sigui el nostre model de país, articulant les nostres infraestructures, i com volem que visqui la gent, parlant d'habitatge i de la convivència en un món globalitzat amb gran barreja cultural i ètnica. Tot això es glossa una la resolució política aprovada per unanimitat que expressa el nostre sentiment i que diu cap on volem anar. Podeu veure la resolució política aquí.
L'èxit de la conferència rau en el fet del gran debat intern que hem tingut les agrupacions i les sectorials del partit, el gran treball d'elaboració de la ponència marc i la voluntat clara i decidida de totes les persones que conformen el PSC per tal d'analitzar la societat sense prejudicis ni radicalismes, pensant en tot moment quin era la solució més adient per servir a tota la ciutadania. No hi ha res més improductiu que errar en la diagnosi. No volem entrar en el carnaval permanent de conceptes en el que cauen els nostres rivals polítics, que ara defensen el contrari que van fer abans, o que no toquen de peus a terra i no paren de fer brindis al sol. Per davant del dret a decidir, nosaltres interposem el deure que tenim com a govern de Catalunya i de la majoria del ajuntaments a treballar pel país, a fer, a servir, a transformar la societat per aconseguir el que en defineix com a socialistes: la llibertat, la igualtat i la justícia social.

Artur Mas, o la vanitat feta home

El dimarts hi va haver la "tant esperada" conferència de refundació del catalanisme per part d'Artur Mas. No entraré a valorar el que va dir, no hi estic d'acord, no només perquè sigui d'un altre partit, sinó per concepció de com entenc la política i com es mou la societat.
El que sí que vull dir és que em sembla d'un grau de vanitat extrema, ratllant la megalomania, la pretensió d'un polític, sigui qui sigui, de voler "refundar" el catalanisme. La identitat d'un poble ni es refunda ni és patrimoni d'un partit, d'un corrent ideològic i menys d'una sola persona.
Els grans polítics, les grans personalitats, els referents, els líders no necessiten anar-ho dient, ni anar fent conferències explicant el seu ideari polític. Amb el dia a dia de les seves accions és quan la gent agafa com a referent una persona, i en fa del seu ideari un ideari propi. El carisma i el lideratge ni s'estudia nies pot practicar, és una cosa que te la donen els altres.
Ha de ser Artur Mas qui ens digui com hem de ser i pensar els catalans? Ni ell ni ningú, només faltaria. Entre tots i totes anirem fent aquest país, igual que tots els països es van fent pas a pas, lentament, amb les experiències personals de cadascú que juntes donen la seva personalitat.
Una etapa més en la seva estratègia dins el si de convergència, i intentant guanyar les eleccions del 2010, continnuant una campanya electoral que va començar el següent dia de les darreres eleccions catalanes. Això i res més que això ha estat aquesta conferència.

Vergonya del meu alcalde

El passat dissabte vam assistir a un dels episodis més tristos de la història recent d'Argentona. El ple de pressupostos va servir per reafirmar-nos en la idea que teníem de la ineptitud de l'actual equip de govern. Vaig se l'únic argentoní que va ser capaç d'estar-me tot el ple veient aquell munt de despropòsits, del primer a l'últim.
No entraré ara en la valoració política (increment desmesurat a urbanisme i baixada important en política social, sobretot joventut, benestar social i ensenyament). El que em sembla molt greu és que la qualitat tècnica d'aquest pressupost és pèssima. L'equip de govern no para de dir que ells no en sabien, que la dinàmica de l'administració pública és molt feixuga i que el llenguatge està massa burocratitzat. I doncs què es pensaven? Que això de governar era només fer discursos? Hi ha molts organismes supramunicipals que fan cursos de política municipal, que preparen els regidors i regidores novells per que puguin desenvolupar la seva tasca amb èxit. A més, en e,l govern hi ha un partit com CiU, que segur que ha de tenir molta informació interna de les administracions públiques. Per tant, no em serveix aquest discurs si no volen aprendre. Que el propi alcalde digui en un ple que firma moltes coses que no sap què són ni què signifiquen, i es quedi tant panxo, demostra un grau de negligència tant gran que fa que senti vergonya de tenir un alcalde i un equip de govern com aquest.
Un regidor d'hisenda que li diuen que la recaptació de la taxa de la brossa està inflada un 50% i diu: "ah, doncs sí, tenen raó, ens ho haurem de mirar això". Que no s'ho ha mirat abans? Es clar, com que diu que l'informe de la Interventora de l'ajuntament no en fan cas. Si diuen que no en saben, com és que obvien les recomanacions tècniques de la gent que sí en sap?
Fins ara no m'agradava l'equip de govern, eren rivals polítics que haviem fet una campanya electoral contraria uns dels altres. Era una consideració política. Com a demòcrata que sóc, tinc lleialtat institucional i per mi, encara que jo no els hagués votat i volgués uns altre alcalde, el sr. Masó és el meu alcalde. Però el que no em pensava és que pogués arribar a sentir la vergonya que vaig sentir en el darrer ple.
Pobra Argentona, esperem que hi hagi llum a la sortida del túnel.