Ja ha passat la campanya que m'ha fet estar tant de temps inactiu en aquest blog. Ara torno amb el meu anàlisi personal de les eleccions municipals a Argentona.
Hi ha hagut un clar vencedor, que ha estat Tots per Argentona. Els seus 6 regidors i el 30% de vots ho avalen. La llàstima és que part d'aquest vots s'hagin aconseguit amb males art i amb actes il·legals.
La resta de partits hem patit una forta davallada: CiU ha perdut 2 regidors, L'Entesa 3 regidors, un dels quals l'ha agafat ERC que es presentava en solitari, i nosaltres n'hem perdut 1. En Pep Masó, amb les seves arts d'encantador de serps ha sabut convencer. Què hi farem, diuen que cada poble té el govern que es mereix.
Em sap greu que després de la feina feta durant els últims 8 anys la gent hagi preferit la crispació i unes paraules plenes de retòrica que no deien res. Sí que ens hem equivocat en algunes coses, i que no hem sabut explicar-ne d'altres amb la claredat que es necessitava. Ho hem intentat duran la campanya, de la qual n'estem orgullosos, i també estem orgullosos del nostre candidat. Però el soroll que s'ha fet des de l'oposició, tant al Saló de Plens com des de pseudoplataformes veïnals ha estat tant gran que ens ha ofegat.
Ara ja tenen el que volien, ara ja estan a l'ajuntament i amb força. Ara serà l'hora que hauran de posar en pràctica tot el que han estat dient darrerament. Tenen molts reptes per endevant, començant per un POUM que van obligar a tirar enrera i que ara l'han d'aprovar. A veure com se'n surten i com ho lliguen amb el seu programa. Des de fora és molt fàcil parlar i dir que els altres ho fan malament. Ara s'hauran de mullar i deixar de vendre fum.
Una altre opció de govern és agrupar-nos els altres partits (CiU+Entesa+PSC+ERC) i fer un front comú contra Tots per Argentona. Personalment no ho comparteixo. Em fa molta por que aquesta gent que només s'han unit per entrar al'ajuntament i poder fer realitat els somnis personals de cada un d'ells governi els poble fent i desfent com els plagui, cada persona mirant pels seus propis interesos, i utilitzant la participació ciutadana, el seu gran lema de campanya, com els convingui. D'això ja n'hem vist un exemple amb l'elaboració de la llista, passant-se pel forro el que va decidir l'assamblea. Però encara em fa més por que tota aquesta gent estigui a la oposició, creant encara més crispació i boicotejant qualsevol actuació municipal, amb un govern feble, un govern de circumstàncies que l'únic punt en comú clar que tindrem és que ens unim contra uns altres. Això és el que he denunciat de TxA i no vull ser com aquesta gent.
Els socialistes tenim assamblea el proper dijous per parlar-ne amb la nostra militància i veure què hi diuen. Mentrestant s'estant fent les primeres converses entre els diversos partits per veure per on va cadascú, què, com i a qui ho proposa. El dia 16 de juny ho sabrem.