
La moda és també cultura catalana? Aquesta és la pregunta que m'he fet avui quan he vist pel
Telenotícies dues informacions que jo crec que tenen molta relació: per un cantó la inauguració de la
Fira de Frankfurt, on a
cultura catalana serà la convidada l'any que ve, i per l'altre cantó la inauguració de la Setmana de la Moda de París, on aquests any hi ha un Showroom amb
una dotzena de joves dissenyadors que treballen a casa nostra. Si us hi fixeu, entre l'enllaç que us poso de la desfilada de París per part del Telenotícies i el que jo dic hi ha una petita però substancial diferència. Jo parlo de dissenyadors i dissenyadores que
treballen a casa nostra, i a la televisió se'ls anomena
catalans. Precisament, al Telenotícies del dimecres han entrevistat un dels dissenyadors, José Castro, un gallec establert a Catalunya que ha parlat a les càmeres en castellà.
Veient el tractament que han rebut aquestes dues notícies es veu clarament la hipocresia d'alguns sectors de la societat catalana, ja que depèn del seus interesos otorguen carnets de catalanitat o no. Quan es tracta de potenciar la moda que es fa a Catalunya, principalment a Barcelona, llavors tothom està convidat, llavors tothom és vàlid, parlin la llengua que parlin, hagin nascut on hagin nascut, encara que tot això pugui influir a l'hora de dissenyar la roba i el concepte de moda que cadascú pot tenir. Però quan es tracte de ser més català que la butifarra amb seques, quan es tracta de demostrar que a catalanita no els guanya ningú, sobretot pensant amb les pròximes eleccions de l'1 de novembre, llavors és quan tenim els talibans de la
cultura catalana, la ortodòxia extrema, els defensors de la pàtria, i sobretot, els qui es creuen amb una força moral que ningú els ha donat per dictar doctrina sobre el bé i el mal.
Si un gallec afincat a Barcelona pot ser perfectament bo per representar la cultura catalana a l'extranger, perquè no ho poden ser també
Maruja Torres, o ho podrien haver estat
Manuel Vázquez Montalbán o
Terenci Moix? Si l'actual dilema és si a la Fira de Frankfurt el que es porta és la
llengua catalana o la
literatura catalana, jo ho tinc molt clar. S'ha de portar qualsevol català que escrigui, perquè aquesta és l'escència del nostre país. Lògicament, la llengua majoritària ha de ser el català, per ser la pròpia de Catalunya, però també hi ha d'haver una representació del castellà, llengua pròpia de molts catalans. Des d'aquest punt de vista hi tenen cabuda tant escriptors de Catalunya, com del País Valencià o les Illes, com extrangers que escriguin en català, com ara
Mathew Tree, però també gent aquells escriptors i escriptores catalans que decideixen escriure en castellà. Noés hem de seguir l'exemple d'altres camps artístics.