Prou de superjutges

Últimament està sonant molt el nom del jutge de l'Audiència Nacional Fernando Grande-Marlaska. I m'extranyava perquè no l'havia sentit abans. Ara he sabut que està d'intrerí suplint la plaça d'un altre vedette de la judicatura, Baltazar Garzón.m Aquests tipus de jutge que creuen que han estat elegits per portar la llibertat al món i ser els garants de la democràcia l'únic que fan és desenvolupar el seu ego, hàbid de poder i de grandilocuència, d'afany de protagonisme. No són res més que megalomans amb dèries mesiàniques. Sort que van triar el camí de la llei, perquè sinó ens trobariem amb fanàtics totalitaris que intentarien salvar la humanitat a pesar de la humanidad.
El jutge Grande-Marlaska vol ser el protagonista del procés de pau a Euskadi. I no ha trobat altre forma de fer-ho que rebentar tota la feina que porta fent el govern espanyol i altres agents socials i polítics d'Euskadi. Que resulta que el president Rodríguez Zapatero anunciarà un imminent diàleg amb ETA, doncs ell es dedica a empresonar i citar a declarar el que diu que és l'entramat d'extorsió de la banda terrorista. No importa que la policia i els serveis secrets diguin que s'estan complint les ondicions de l'alto al foc permanent. Ell va i deté a gent que està lluitant per la pau d'una forma pacifica com és Jaime de Madariaga des d'Aralar o dirigents del PNB com Xabier Arzallus. Com ha dit el portamveu del PNB, aquesta sembla que és la traca final del jutge Grande-Marlaska, ja que el proper dissabte ha de deixar el càrrec perquè torna el seu titular, Garzón.
Considero que en un Estat de Dret, la separació entre els poders de l'estat és bàsica. I el poder judicial, al no ser elegit democràticament, té un dèficit que no hem aconseguit superar en la transició. Tenim un sistema judicial idèntic al del segle XIX. Cal una reforma en profunditat per tal d'evitar casos com els que ens trobem, on els delincuents surten de la presó per falta de recursos i per falta de voluntat dels jutges i jutgesses. I llavors trobem aquests superjutges de l'Audiència Nacional, com ara Garzón, que em sembla genial que vulgui portar als tribunals un genocida com Pinochet, però que en aquest país hi ha molts responsables del franquisme que estan pel carrer tant tranquils, i encara tenen la santa barra d'intentar donar-nos lliçons de democràcia.

Moltes gràcies, President!

Avui el PresidentPasqual Maragall ha anunciat que no es torna a presentar a la reelecció. Des d'aquí vull donar les gràcies com a català i com a socialista per haver pogut donar l'impuls que necessitava el nostre país. Ja el 1999, el primer cop que es va presentar, vaig fer una campanya amb molta il·lusió. Era la meva segona campanya, després de les municipals, i jo tenia només 20 anys. Per mi va ser una alenada d'aire fresc, després de veure tants i tants anys que no feiem res contra en Pujol amb en Raimon Obiols. Gràcies a en Joaquim Nadal vam aconseguir poder forçar un govern amb minoria, que va ser de majoria gràcies al PP.
Però per degràcia una de les lleis més injustes va donar la victòria per escons a CiU. Ja se n'enfotien llavors quan en Maragall deia que havia guanyat les eleccions. Qui tenia més vots? El que més em fot és que els qui l defensen és és qui parlen és de democràcia directa.
Per sort, el 2003 vam aconseguir allò pel que van estar lluitant tants socialistes com en Joan Reventós, tenir una Catalunya socialista. Per desgràcia, la inmaduresa d'uns i algunes dagues malintencionades han fet fracasar un projecte esperançador pel poble de Catalunya.
Pasqual Maragall ha estat l'Alcalde dels Jocs i el President de l'Estatut. Ha presidit un govern que ha fet fer un pas de gegant a Catalunya en benestar social, enc cohesió social i en progrés econòmic. Marxa per la porta gran, portat a espatlles i con las dos orejas y el rabo.
Altres desitjarien que hagués fracassat en el seu intent d'aconseguir el millor Estatut que ha tingut mai Catalunya i que mai hagués somiat. Hi ha alguns que s'entesten a no voler acceptar que han perdut el referèndum i continuen amb conspiracións secretes, estupideses de qui no enten què és la política o que no la vol entendre i només té ganes d'intoxicar.
Molta sort President!!
I ara, a treballar. Que hi ha molta feina per fer, hem de decidir el candidat o candidata, hem de fer el programa electoral i la campanya serà molt dura, perquè hem d'aconseguir tornar a guanyar les eleccions, si pot ser també ser el partit amb més escons i tenir un govern fort i sobretot socialista.

Visca Catalunya Socialista!!

La rutina de cada any

Després de la mogudíssima campanya de l'Estatut (he fet més de 650 km per tot Catalunya), tornen les coses cotidianes de cada any.

Avui he fet la declaració de la Renda 2005 per internet (beneïda tecnologia), i m'ha sortit negativa. D'alguna cosa ha de servir ser un jove mileurista amb un contracte temporal. Ara, només m'han tornat 51 €. Pel que cobro ja és molt.


I avui també ha tornat a començar com cada any la temuda selectivitat, que és com tothom l'anomena. Jo, que aquest any he deixat de ser estudiant, em miro amb una mica d'enyorança i melancolia aquestes èpoques de l'any on no tenies gairebé vida social, i et perdies esdeveniments com el Mundial o no podies disfrutar com cal de la revetlla de Sant Joan. Bé, encara que jo ja estic deslliurat de l'activitat acadèmica, el fet que una persona estimada continui pendent dels apunts i llibres fa que no acabi de deslliurar-me'n mai.

SÍ, SÍ, SÍ l'Estatut ja és aquí

Ja el tenim aquí, la ciutadania de Catalunya ha votat clarament a favor del SÍ al nou Estatut. Ara el que hem de fer és desenvolupar-lo per tenir les polítiques socials i l'avenç pel nostre país que és el que necessitem. Visca el nou Estatut!

Contra el PP, VOTEM SÍ

Últimament hi ha hagut atacs i boicots als actes organitzats pel PP a Catalunya amb presència de Mariano Rajoy i Ángel Acebes. L'últim cas ahir a Mataró. Aquests fets són totalment condemnables i antidemocràtics ja que en un Estat de Dret ningú excepte el poder judicial té el dret a considerar com a correcte o no un pensament o unes declaracions.
El que també s'ha de tenir en compte és perquè aquests incidents només passen en els actes del PP. Perquè és l'únic partit que quan hi ha manifestacions contraries acaben amb incidents? El dimarts de la setmana passada vaig estar a Vic en un míting de la consellera Tura a l'Institut del Teatre. A fora ens esperaven un grup de Maulets amb pancartes i cridant consignes en contra nostra. I no va passar d'aquí el tema. Ells estaven davant la porta on es feia l'acte i quan vam acabar, vam sortir nosaltres tant tranquilament i sense fer-els-hi cas. Ells van continuar cridant fins que es van cansar i van marxar, i nosaltres vam anar tant tranquilament a sopar. Si mireu la crònica de l'incident d'ahir, diu que tot va començar per culpa d'un militant popular que va increpar els manifestants i aquests van respondre.
La crispació la provoca el PP. Per més que una colla de bàndals totalitaris vulguin boicotejar un acte, si un no vol dos no es barallen. No és res més que una retroalimantació entre els dos extrems. Ja se li van escapar a en Piqué a Granollers allò que així es demostrava que ells tenien ous, fent un jocs de paraules. El PP porta més de dos anys mentint i insultant els catalans, enfrontant-nos amb la resta d'Espanya. I després venen aquí i se sorprenen que la gent els mostri el seu rebuig! Pur victimisme. Ja diuen que qui sembra vents recull tempestes. I el PP ha utilitzat l'Estatut a Catalunya i ETA a Euskadi per sembrar l'odi entre la gent, i això és repugnant tant moralment com políticament.
Recordo unes imatges d'Ernest Lluch a Donosti, fent un míting i sent increpat per abertzales radicals. I la seva frase era: "Gritad, gritad, porque mientras gritais, no estais matando". Deixem que cridin tant com vulguin els partidaris del NO, tant els independentistes catalans boicotejant actes com al dreta espanyola més extrema des de la seva bancada al Congrés. Que es cridin entre ells però sense violència física. I nosaltres donem una lliçó de democràcia votant massivament pel SÍ a l'Estatut el proper 18 de juny. Perquè això és el que els farà més mal. Un victòria clara i contundent el SÍ, una victòria democràtica de la ciutadania.

Un SÍ jove

El passat dijous vaig anar a un acte de la Fundació Rafael Campalans on es va parlar del nou Estatut des del punt de vista dels joves. Hi van intervenir representants de l'AiJEC (Joves Empresaris de Catalunya), la JSC, Avalot (Joves de la UGT) i l'Albert Aixalà, el director de la Fundació, també jove i que va neixer al mateix temps que l'actual Estatut. Per cloure l'acte va parlar el President Pasqual Maragall.
Ja sabem que els joves tenim molts problemes lligats sobretot a l'emancipació: el treball, l'habitatge i la formació són els principals esculls que tenim la joventut per a poder-nos independitzar econòmica i socialment, i per a poder-nos realitzar com a persones.
Des de la JSC hem fet una campanya pel SÍ a l'Estatut explicant perquè considerem necessari aprovar aquest Estatut, explicant el que diu el text, sense voluntat d'interpretar el que diu o hauria de dir, com altres fan, sinó ensenyant als i les joves de Catalunya en què ens beneficia un SÍ al nou Estatut. I el principal avenç és el reconeixement del dret a l'emancipació de la joventut.
Aquí teniu els principals motius per votar SÍ a aquest Estatut des d'un punt de vista jove.

SÍ x una educació pública laica i de qualitat
SÍ x un treball digne i estable
SÍ x un habitatge digne
SÍ x l'habitatge públic
SÍ x a totes les persones
SÍ x la mobilitat i la sostenibilitat
SÍ x una joventut associada

Els poders públics han de promoure polítiques que afavoreixin l'emancipació dels joves, facilitant-los l'accés al món laboral i a l'habitatge per tal que puguin desenvolupar llur propi projecte de vida i participar en igualtat de drets i deures en la vida social i cultural
(Extret Art. 40)

Diada de la flor a Argentona

El passat diumenge vam fer a Argentona la Diada de la Flor. I al meu carrer som uns dels que fem catifes de flors. Ara us poso algunes fotos perquè les difruteu si no vau poder venir a veure-ho.

Tot comença els dies anteriors quan anem a buscar flors (clavells i gerveres) als camps dels floricultors d'aquí al Maresme, les flors que han de llançar i nosaltres les aprofitem. També hem de preparar les flors, desfullar els clavells i retallar les gerveres.

El diumenge comencem a primera hora del matí, marcant la forma de la sanefa que dibuixarem.

Al cap de poca estona, gràcies a l'ajuda de tot el veïnat i amics i amigues, en fem molta via i s'acaba l'estora, i així la podem lluir.

Als joves ens toca fer el motiu de baix de l'estora. Aquí ens veieu preparant el dibuix que farem. Si fem mala cara és perquè són les 7 del matí i encara no hem dormit. Veieu l'Eloi, l'Oriol i en Marçal, el meu germà. Jo sóc el que feia la foto.

Quan hem fet el dibuix comencem a posar flors (aquí em veieu treballar)

Mentre tothom treballa, o donem ordres perquè els altres vagin pel bon camí, jejeje, alguns fan una mica el gamarús.

I aquí veieu el nostre dibuix, en honor als 75 anys de la II República.

Als joves de segona generació els toca fer el dibuix de dalt. I aquest any, com no podia ser menys, ho han dedicat a la victòria del Barça a la Lliga i a la Champions.

Raons pel SÍ: Immigració

S'ha acusat al socialistes de no tenir arguments a favor del SÍ, i de voler fer una campanya de la por. Doncs en tenim molts de motius per votar SÍ a aquest Estatut. Els meus útlims articles ja en parlen, tant del finançament com de la protecció del medi ambient i la sostenibilitat. Ara el que volia parlar és del tema de la immigració, sobretot pensant en el drama humà que estem veient aquests dies a les Canaries. Ningú marxa de casa seva per ganes, sempre es fa per necessitat. Catalunya sempre ha estat una terra de pas i d'acollida dels fluxos migratoris. Molts dels catalans i catalanes van neixer fora i van venir aquí. Nosaltres tenim l'experiència, viscuda en pròpia carn per moltes persones del què significa anar a una terra on no coneixes ningú, on no coneixes la llengua ni la cultura. Amb el nou Estatut tenim competències en immigració, poden decidir com acollir la nova gent que ve, podrem decidir on és millor que vagin, per evitar crear guetos com per desgràcia ja comença a passar a molts barris del nostre país, i generalment uns barris que ja estaven degradats i que ara corren el perill de caure en l'exclosió social. En aquest tema no es pot discutir si hi ha o no millora: abans no teniem cap mena de competència, i els ajuntaments havien de gestionar-ho com podien molts cops des de benestar social (la idea de la dreta de l'almoina, "ai pobrets" però sense ajudes estructurals), i ara la Generalitat tindrà moltes competències per a poder gestionar aquest fluxe de persones amb altres llengües, altres cultures, altres religions, altres colors de pell i aconseguir un país cohesionat i sense exclusions.
Per il·lustrar-ho tot, avui he recuperat un CD de Celtas Cortos del fons de la meva discoteca i he escoltat una cançó molt maca però amb una lletra colpidora: El emigrante, i he pensat que refleteix molt bé el drama humà que viu tota aquesta gent. Espero que en un futur no massa llunya no calgui escriure cançons amb aquesta lletra.

El emigrante

Esta es la vida del emigrante
del vagabundo del sueño errante.
Coge tu vida en tu pañuelo
con tu pobreza tira pa´lante.

Si encuentras un destino
si encuentras el camino
tendrás que irte a ese lugar
el polvo del camino
cubre tu rostro amigo
con tu miseria a ese lugar.

Un dios maldijo la vida del emigrante
serás mal visto por la gente en todas partes
serás odiado por racistas maleantes
y la justicia te maltrata sin piedad.

Todos hermanos. Todos farsantes
hacen mentiras con las verdades
buscas trabajo y tienes hambre
pero no hay sitio pal emigrante.

Si encuentras un destino
si encuentras el camino
tendrás que irte a ese lugar
el polvo del camino
cubre tu rostro amigo
con tu miseria a ese lugar.

Un dios maldijo la vida del emigrante
serás mal visto por la gente en todas partes
serás odiado por racistas maleantes.
Y la justicia te maltrata sin piedad.

La tierra de occidente, ya no tiene vergüenza,
arrasa nuestra tierra, nos roba la riqueza
¡Qué bien se come de restaurante!
¡Cuánta miseria pal emigrante!
¡Qué bien se come de restaurante!
¡Cuánta miseria pal emigrante!

Nuestros hijos se mueren.
Estómago vacío.
Tú lo ves por la tele después de haber comido.
Nuestros hijos se mueren.
Estómago vacío.
Tú lo ves por la tele después de haber comido.

¡qué bien se come de restaurante!
¡cuánta miseria pal emigrante!
¡qué bien se come de restaurante!
¡cuánta miseria pal emigrante!

Un dios maldijo la vida del emigrante
serás mal visto por la gente en todas partes
serás odiado por racistas maleantes.
Y la justicia te maltrata sin piedad.

Somos distintos, somos iguales.
Pero en la calle nadie lo sabe.
Pan para todos. Tenemos hambre.
Pero los ricos no lo comparten.

Somos distintos
somos iguales

Celtas Cortos

Dia Mundial del Medi Ambient

Manifest de la JSC pel Dia Mundial del Medi Ambient

La protecció del medi ambient és una feina de tots i totes, per tal de tenir un món on es pugui viure amb dignitat.
Des de la JSC sempre hem defensat el desenvolupament sostenible de la nostra societat. Però per fer-ho no podem comptar solament amb la voluntat de les persones, ens calen les eines que ens poden aportar les administracions, eines que ens faciliten i ens orienten en el tema de la cultura de l’aigua, el reciclatge o l’estalvi d’energia. Som nosaltres, la societat, qui ha d’exigir als poders públic que ens ho facilitin.
En aquest sentit la proposta de nou Estatut que hem de votar properament ens dona moltes d’aquestes eines, tant en l’article 27 - drets i deures en relació amb el medi ambient, com en l’article 46 - medi ambient, desenvolupament sostenible i equilibri territorial. Tenir la possibilitat de decidir en la gestió del nostre medi, i tenir el dret a estar informats de la qualitat de l’entorn en el qual vivim és bàsic per a poder afrontar els reptes mediambientals que hem d’afrontar els i les joves com a generació que governarà la Terra durant el segle XXI.

Oriol Vaquer
Secretari d'Habitatge i Medi Ambient

Finançament Federal

Avui a mitjanit comença la campanya per l'Estatut. La gent demanava als socialistes que fessim una campanya en positiu. Doncs jo avui donaré un molt bon argument per votar SÍ. Aquest Estatut ens dota d'un finançament de tipus federal. Molta gent m'ha apelat aquí a parlar d'economia. Només em volien portar cap a un atzucac, volien "demostrar-me" que jo no en sabia. I es clar, jo contra un economista, o algú que estudia economia no intentaré debatre, perquè segur que en sabrà és, només faltaria. Jo quan d'un tema no en sé, intento buscar especialistes que m'ho expliquin. En aquest sentit, la Fundació Rafael Campalans ha creat una pàgina web titulada Finançament Federal on explica com queda el finançament amb aquest Estatut llegint què diuen els diversoss articles que hi fan referència. I sobretot, i crec que per mi més important, ho fa des d'un punt de vista amè i didàctic, sense intentar donar lliçons a ningú sinó fer que s'entengui tot perfectament. Perquè com va dir Rafael Campalans, política vol dir pedagogia.